1.1. Geodèsia

Durant la història de la Terra, de més de 4.600 milions d’anys, s’han produït infinitat de canvis: divisions i unions continentals, canvis climàtics, extincions i aparicions d’espècies, variacions del nivell del mar, gran quantitat de fenòmens geològics com terratrèmols, tsunamis, volcans, etc. Aquest fets fan que puguem dir que la Terra és un planeta dinàmic en canvi continu. Així, entendre el funcionament de la Terra, no és solament entendre cadascun dels subsistemes que la componen, sinó també les interaccions entre ells: roques (geosfera), aigua (hidrosfera), aire (atmosfera) i vida (biosfera).

Mapa sismicitat de Catalunya

El coneixement geològic es necessari, entre altres, per realitzar una bona gestió dels residus que produïm; per l’obtenció de materials per a la construcció d’edificis carreteres, preses, túnels, i altres infraestructures; per donar solucions a problemes mediambientals com l’ús dels combustibles fòssils, l’obtenció d’energies renovables i la gestió dels residus radioactius; per realitzar una gestió eficient dels riscos geològics que ens poden afectar i per entendre el canvi climàtic i l’evolució de la vida.

Gessa_aiguats_2013

Per a un geòleg o professional de les Ciències de la Terra, la Terra és el seu laboratori i el registre geològic la seva memòria. En el registre geològic, format per les roques, els fòssils, els plecs i les falles, entre altres, ha quedat escrita la seva història, que coneixem a través de la interpretació dels diferents elements que formen el registre. El marc temporal on se situa l’evolució històrica del planeta és l’escala del temps geològic que està molt allunyada de l’escala de la vida humana i fins i tot, de la història de la humanitat. Així, el coneixement del passat del Planeta ens ajuda a entendre el present i ens permet fer prediccions sobre el futur.

Per estudiar i comprendre el funcionament de la Terra s’utilitzen teories, lleis i principis de diverses disciplines. En aquesta tasca, el treball de camp és una eina indispensable, però també s’utilitzen mètodes indirectes per examinar i comprendre l’estructura de la Terra i la dinàmica del seu interior. Els avanços tecnològics en tècniques d’observació i teledetecció de la Terra permeten millorar les interpretacions realitzades sobre el seu funcionament.

A tall d’exemple, de les teories, lleis i principis que ajuden a comprendre el funcionament de la Terra, destacar-ne dos de principals:

  • El Principi de l’Actualisme, enunciat per James Hutton en el segle XVIII, que diu que <<els processos geològics actuals són els mateixos que actuaven en el passat i produeixen els mateixos efectes”. Aquest principi el que ens diu és que el present és la clau del passat>>.
  • La teoria de la Tectònica de Plaques, permet explicar globalment i de manera integradora la gran majoria de processos geològics. En ella es defineix la Terra com una enorme màquina tèrmica que no ha deixat de refredar-se des de que es va formar, essent el flux tèrmic el motor del moviment de l’interior terrestre i, al mateix temps, el generador del camp magnètic. Tota aquesta activitat interna és la responsable de que les plaques tectòniques estiguin en continu moviment. Així, l’ acció conjunta del moviment de les plaques, la gravetat i el flux tèrmic controlen els grans elements del relleu terrestre que són modificats i modelats pels processos geològics externs.

El coneixement de la Terra és imprescindible per la humanitat, ja que tota l’ activitat del esser humà està íntimament lligada al planeta en el que vivim. Avançar en el coneixement de la Terra, com fan la Geodèsia i la Geologia, ens ajudarà a donar respostes als diferents reptes de futur que tenim en l’actualitat, especialment, el canvi climàtic, la gestió dels recursos hídrics, l’ estimació de les reserves dels combustibles fòssils i la gestió dels riscos geològics.