1.4. Talls geològics

Què és un tall geològic?

Un tall geològic és una representació gràfica de la intersecció dels cossos geològics en el subsòl amb un pla vertical d’una orientació determinada. És una secció del terreny on es representen els diferents tipus de roques, llur constitució i estructura interna i les relacions geomètriques entre elles. És un model aproximatiu a la distribució real de les roques en fondària, coherent amb les informacions de superfície i de subsòl disponibles. També s’hi pot representar l’extensió dels materials i de les estructures que ja hagin estat erosionats per damunt de la superfície topogràfica.

Els talls són un complement indispensable dels mapes geològics; mapes i talls són fruit de la interpretació de la disposició de les roques a partir de diversos tipus de dades, normalment incompletes i amb diferents graus d’incertesa. Ambdós són representacions bidimensionals de la realitat geològica i conjuntament permeten comprendre l’estructura tridimensional dels volums rocosos i, en conseqüència, la història geològica d’una zona.

Els talls geològics tenen una importància econòmica i social molt rellevant. Són la base per a planificar obres d’enginyeria, fonamentalment les obres lineals que afecten la superfície i el subsòl (carreteres, túnels, canalitzacions) i per a l’exploració i la producció dels recursos geològics hídrics, petris, minerals i energètics.

Construcció d’un tall geològic

La construcció d’un tall geològic implica d’interpretar la disposició de les roques, tant en profunditat, com damunt de la superfície topogràfica. Consisteix a interpolar totes les dades disponibles, de superfície i de subsòl, amb l’objectiu de construir un model geològic coherent. Per aquesta raó, la construcció dels talls geològics requereix aplicar tot el coneixement de les característiques geològiques de la regió, interpretat en el marc dels coneixements teòrics del moment.

Les dades de superfície s’obtenen directament sobre el terreny (direcció i cabussament dels estrats o d’altres estructures, tipus de contactes, potència de les unitats estratigràfiques, relacions laterals entre aquestes, etc.) o s’extreuen d’un mapa geològic efectuat prèviament (formació geològica o unitat cartogràfica, tipus de roca, angle d’intersecció amb la superfície topogràfica, dades puntuals).