Una cadena de valor que va des de la infraestructura a l’espai (satèl·lit), passant per la infraestructura a terra de control i explotació, fins a la generació de coneixement i impuls en el teixit de recerca, valorització tecnològica, industria i explotació de noves tecnologies i de valor afegit i utilitat a partir de les dades, en forma de productes i serveis i la seva comercialització.
La classificació dels tipus de satèl·lits en funció de la seva massa és una eina útil per iniciar la definició d’una missió. Tot i que la massa en si mateixa no és un paràmetre que defineixi cap prestació específica del sistema, és un primer indicador de paràmetres importants com el possible rang de costos de la missió, la potència disponible a bord o els possibles tipus de control d’actitud a utilitzar, entre d’altres. A més, és un paràmetre crític a l’hora d’escollir el llançador a utilitzar.
Categoria | Rang de masses (kg) |
Satèl·lit gran | > 1000 |
Satèl·lit mitjà | 500-1000 |
Minisatèl·lit | 100-500 |
Micosatèl·lit | 10-100 |
Nanosatèl·lit | 1-10 |
Picosatèl·lit | 0.1-1 |
Femtosatèl·lit | <0.1 |
Taula 1: Classificació dels satèl·lits en funció de la massa
Una missió en petit satèl·lit és però avui en dia, no tant sols una qüestió de masses, sinó també una aproximació més lleugera en el seu disseny, gestió i explotació/operativa que fa que l’embolcall econòmic estigui molt per sota de les fins aquest moment missions satèl·lit tradicional.
Aquesta reducció dels costos, està fent viable el desenvolupament, implementaria i accés a les plataformes satèl·lit i a les constel·lacions, anteriorment inabordables, tant des del punt de vista de potencials i operatives aplicacions com d’actors (empreses i institucions) amb accés al disseny, desenvolupament, integració o explotació.
Els moderns nano, micro i mini satèl·lits estan dissenyats i construïts sota una filosofia diferent a la tradicional i que implicaria entre d’altres els següents factors o prioritats:
- reducció de costos
- resposta ràpida
- missions i sensors adequades al client
- flexibilitat operativa (reprogramable)
- costos operacionals baixos
- accés directe i ràpid a les dades
La miniaturització en les tecnologies de sensors/càmeres/instrumentació a bord del petit satèl·lit i sistemes d’emmagatzematge han reportat tres grans paradigmes en l’àmbit dels petits satèl·lits en observació de la Terra:
- La reducció en la mida dels sensors/càmeres/instrumentació, per una mateixa resolució espacial, ha comportat una reducció del sistema òptic refractiu i en definitiva del sensor òptic a bord.
- La millora en la capacitat d’emmagatzematge (centenars de Gigabytes), comporta una millora en la capacitat de gestió i processament d’informació a bord.
La reducció en pes i dimensions ha comportat addicionalment una important reducció dels costos de llançament i per tant ha fet possible la viabilitat de constel·lacions. Des del punt de vista de l’observació de la Terra, aquest fet repercuteix entre d’altres factors en:
- Augment de la resolució temporal –monitorització de processos i canvis.
- Redundància de sistemes captors de dades sobre la mateixa àrea o territori.