{"id":8724,"date":"2021-01-28T17:00:37","date_gmt":"2021-01-28T16:00:37","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/acollidasuport\/?p=8724"},"modified":"2021-01-29T08:19:06","modified_gmt":"2021-01-29T07:19:06","slug":"celebrem-un-carnaval-multicultural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/acollidasuport\/portada\/celebrem-un-carnaval-multicultural\/","title":{"rendered":"Celebrem un carnaval multicultural"},"content":{"rendered":"

El <\/span>carnestoltes<\/b> (o <\/span>carnaval<\/b>) \u00e9s una celebraci\u00f3 lligada al calendari cristi\u00e0 que dura aproximadament una setmana \u2015entre <\/span>dijous gras<\/b> i <\/span>dimecres de cendra<\/b>\u2015 i que, durant aquests dies, aplega un seguit de festes i tradicions.<\/span><\/p>\n

En la societat tradicional, eren uns dies en qu\u00e8 es relaxaven les normes i, per tant, s\u2019associaven a disbauxa, tant en el comportament (amb actituds agosarades, emparades per l\u2019anonimat de les disfresses) com en la gastronomia (amb aliments molt grassos, com la botifarra d\u2019ou i la coca de llardons). Despr\u00e9s de carnaval, arribava la <\/span>Quaresma<\/b>: quaranta dies en els quals no hi havia celebracions i la ingesta de carn es redu\u00efa. Per aix\u00f2, el darrer dia del cicle de carnestoltes \u2015<\/span>dimecres de cendra<\/b>\u2015 s\u2019anomena popularment el <\/span>dia de la sardina<\/b>.<\/span><\/p>\n

\"El<\/p>\n

L’enterrament de la sardina<\/em> (Goya, F., (ca. 1814-1816). Font: Fundaci\u00f3 Goya a Arag\u00f3<\/a>.<\/p>\n

Potser per aquesta relaxaci\u00f3, les festes p\u00fabliques de carnaval van estar prohibides durant el franquisme i, despr\u00e9s de la mort de Franco, es van recuperar arreu del territori. La manifestaci\u00f3 m\u00e9s vistosa del carnestoltes s\u00f3n les <\/span>rues<\/b>, en les quals desfilen <\/span>comparses<\/b> uniformades amb <\/span>disfresses <\/b>que, sovint, es relacionen amb temes d\u2019actualitat. <\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Es tracta d\u2019una festa molt arrelada a Llatinoam\u00e8rica, on els carnavals m\u00e9s famosos i multitudinaris se celebren a Rio de Janeiro (Brasil), Oruro (Bol\u00edvia), Barranquilla (Col\u00f2mbia) o Montevideo (Uruguai), per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s a molts pa\u00efsos europeus com ara el carnaval de Ven\u00e8cia (It\u00e0lia), el de Col\u00f2nia (Alemanya) o el de Cadis (Espanya). Per ampliar la informaci\u00f3 sobre el carnaval arreu del m\u00f3n, podeu consultar <\/span>aquesta p\u00e0gina<\/span><\/a> de l\u2019Ajuntament de Barcelona.<\/span><\/p>\n

A l\u2019escola, preparar i celebrar el carnaval \u00e9s un est\u00edmul per a tot l\u2019alumnat, perqu\u00e8 inclou costums molt divertits com <\/span>les ordres del carnestoltes<\/b> o preparar i dissenyar disfresses i, per tant, \u00e9s una extraordin\u00e0ria oportunitat d\u2019aprenentatge. A l\u2019aula d\u2019acollida podem proposar activitats, per exemple, per treballar a partir del l\u00e8xic espec\u00edfic o per potenciar el treball de la dimensi\u00f3 de la comunicaci\u00f3 oral a partir d\u2019activitats de coneixement de la celebraci\u00f3 d\u2019aquesta festa en els diferents pa\u00efsos d\u2019origen.<\/span><\/p>\n

Una bona recomanaci\u00f3, des d\u2019una perspectiva intercultural<\/strong>, \u00e9s tenir en compte totes les cultures presents al centre:<\/span><\/p>\n