{"id":8835,"date":"2021-03-09T16:46:42","date_gmt":"2021-03-09T15:46:42","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/acollidasuport\/?p=8835"},"modified":"2021-03-11T11:37:14","modified_gmt":"2021-03-11T10:37:14","slug":"la-dificultat-del-llenguatge-academic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/acollidasuport\/portada\/la-dificultat-del-llenguatge-academic\/","title":{"rendered":"La dificultat del llenguatge acad\u00e8mic"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Un dels primers objectius que ens fixem quan arriba un alumne\/a d\u2019origen estranger al centre \u00e9s garantir que aconsegueixi un bon domini del <\/span>llenguatge conversacional<\/b>, \u00e9s a dir, la llengua d\u2019\u00fas quotidi\u00e0, que s\u2019apr\u00e8n i es fa servir en situacions molt contextualitzades on hi ha interacci\u00f3 amb altres persones (jugant, conversant, comprant, mirant la televisi\u00f3…). En arribar al nostre sistema educatiu a partir del cicle mitj\u00e0, l\u2019alumne\/a pot ser at\u00e8s a l\u2019<\/span>aula d\u2019acollida, <\/b>un bon recurs -que no l\u2019\u00fanic- per accelerar l\u2019aprenentatge d\u2019aquest registre conversacional, imprescindible per moure\u2019s en el dia a dia.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 a l\u2019aula ordin\u00e0ria, en les diferents<\/span> \u00e0rees o mat\u00e8ries<\/b>, no n\u2019hi ha prou, perqu\u00e8 el llenguatge que es fa servir \u00e9s molt m\u00e9s abstracte i allunyat de la realitat quotidiana de l\u2019alumnat. Ens referim a un llenguatge que ha de permetre reflexionar sobre fets, fen\u00f2mens, processos i, fins i tot, sobre el propi aprenentatge: \u00e9s el<\/span> llenguatge acad\u00e8mic<\/b>, que es fa present amb l\u2019etapa escolar i que es va complicant a mesura que avancem d\u2019un curs a l\u2019altre. Per exemple: un alumne\/a arriba a l\u2019escola sabent qu\u00e8 \u00e9s l\u2019aigua; ben aviat dir\u00e0 que \u00e9s un l\u00edquid i, m\u00e9s endavant, ho representar\u00e0 amb una f\u00f3rmula: H<\/span>2<\/span>O.<\/span><\/p>\n

El <\/span>Consell d\u2019Europa1<\/sup><\/b> parla de dos tipus de llenguatge acad\u00e8mic: 1) la llengua general de l\u2019\u00e0mbit escolar, amb termes com <\/span>examen, informe, exercici, resumir<\/span><\/i>, etc.; i 2) el <\/span>llenguatge espec\u00edfic<\/b> de cada mat\u00e8ria, farcit de <\/span>tecnicismes<\/b>: metabolisme, demografia, sintaxi, poliedre… Darrere de cadascun d\u2019aquests termes sovint s\u2019amaguen conceptes complexos, que fan que calgui \u201cdesempaquetar-lo\u201d per entendre qu\u00e8 significa, \u00e9s a dir, analitzar qu\u00e8 descriu identificant-ne tots els components.<\/span><\/p>\n

En certa manera, quan introdu\u00efm termes propis del llenguatge de la nostra <\/span>especialitat<\/b>, estem proporcionant als alumnes la clau d\u2019acc\u00e9s a la nostra comunitat cient\u00edfica: con\u00e8ixer i utilitzar el llenguatge acad\u00e8mic ajuda a pensar cient\u00edficament i, per tant, treballar-lo a classe contribueix a millorar els resultats de tot l\u2019alumnat.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2, de manera especial, cal treballar-lo amb l\u2019alumnat d\u2019origen estranger. Diversos estudis demostren que, per assolir la mateixa compet\u00e8ncia en el llenguatge acad\u00e8mic que la resta del grup, aquest alumnat necessita m\u00e9s temps \u2013anys\u2013 i m\u00e9s ajuda. Per tant, no els fem cap favor rebaixant el nivell i renunciant al registre acad\u00e8mic; al contrari, els hem de proporcionar <\/span>suports addicionals<\/b> (glossaris, imatges, traductors…) perqu\u00e8 incorporin termes nous al mateix ritme que la resta del grup. Fins i tot podr\u00edem tenir alguna sorpresa en el cas d\u2019alumnat que s\u2019ha incorporat tardanament al sistema educatiu catal\u00e0: i si s\u00f3n termes que ja coneixien en la seva llengua familiar? Si sabem detectar el que ja sap i ajudar a fer connexions amb aquests <\/span>coneixements previs<\/b>, ser\u00e0 un moment feli\u00e7 per a l\u2019alumne\/a!<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Recursos:<\/strong><\/p>\n