{"id":9265,"date":"2022-02-25T12:55:33","date_gmt":"2022-02-25T11:55:33","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/acollidasuport\/?p=9265"},"modified":"2024-04-13T20:38:09","modified_gmt":"2024-04-13T18:38:09","slug":"per-carnaval-tot-shi-val","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/acollidasuport\/portada\/per-carnaval-tot-shi-val\/","title":{"rendered":"PER CARNAVAL, TOT S\u2019HI VAL!"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Per carnaval, tot s\u2019hi val!<\/strong> <\/span><\/i>La botifarra d\u2019ou<\/strong>, la truita<\/strong> i la coca de llardons<\/strong> esdevenen les protagonistes gastron\u00f2miques d\u2019aquest per\u00edode de disbauxa i de relaxament de les normes. Es tracta d\u2019una setmana que aplega un seguit de festes i tradicions, que aquest any t\u00e9 el tret de sortida, precisament, el 24 de febrer (Dijous Gras<\/strong>) i que finalitza el 2 de mar\u00e7 (Dimecres de Cendra<\/strong>), amb la cerim\u00f2nia de l\u2019enterrament de la sardina.\u00a0<\/span><\/p>\n

A Catalunya, l\u2019enterrament de la sardina<\/strong> marca el final del per\u00edode de disbauxa. Popularment, s\u2019organitza una vetlla i un seguici f\u00fanebre, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha qui el celebra donant-li un car\u00e0cter molt m\u00e9s familiar. L\u2019endem\u00e0, pren el relleu la vella Quaresma<\/strong>, una vella xaruga amb cara de pomes agres que representa l\u2019\u00e8poca d\u2019austeritat i abstin\u00e8ncia despr\u00e9s d\u2019aquesta setmana en qu\u00e8 regnen la gresca i la rauxa, tant pel que fa al comportament i les actituds com pel que fa a l\u2019\u00e0mbit gastron\u00f2mic.<\/span><\/p>\n

El Carnaval, aix\u00ed com la resta de festivitats que s\u2019hi relacionen, estan molt arrelades a la tradici\u00f3 cristiana. Al llarg dels anys, per\u00f2, l\u2019expansi\u00f3 del cristianisme i de la integraci\u00f3 d\u2019aquesta festivitat a altres pa\u00efsos i cultures va afavorir que prengu\u00e9s moltes formes diverses en diferents indrets, sempre, per\u00f2, amb un seguit d\u2019elements comuns. A Ven\u00e8cia (It\u00e0lia)<\/strong>, per exemple, se celebra la lluita del poble contra el poder opressor per garantir les seves llibertats, una festa repleta de refer\u00e8ncies napole\u00f2niques del segle XIX i que mant\u00e9 una tradici\u00f3 pr\u00f2pia de la Barcelona del segle XIII, la taronjada popular amb fruites. A Rio de Janeiro (Brasil)<\/strong>, un dels carnavals m\u00e9s populars del m\u00f3n, se celebra un carnaval fruit de la conflu\u00e8ncia de les cultures portuguesa, espanyola i afrobrasilera en qu\u00e8 la festa s\u2019organitza per \u201cblocos\u201d tem\u00e0tics segons els quals la gent es disfressa i desfila per les ciutats. Un altre exemple \u00e9s el carnaval de Col\u00f2nia (Alemanya)<\/strong>, el tret de sortida del qual \u00e9s el dia 11 de novembre a les 11:11, que obre les portes a unes jornades en qu\u00e8, a banda de les cavalcades i desfilades, les dones prenen el poder de la ciutat, en una inversi\u00f3 de rols.<\/span><\/p>\n

Per tot aix\u00f2, us proposem treballar aquesta festivitat a l\u2019aula, contemplant algunes perspectives i formes de celebrar-la arreu del m\u00f3n, i adoptant una visi\u00f3 intercultural.<\/span><\/p>\n

Amb l\u2019objectiu de treballar el l\u00e8xic i potenciar la comunicaci\u00f3, us suggerim dues propostes:\u00a0<\/span><\/p>\n