{"id":8727,"date":"2026-02-16T09:16:39","date_gmt":"2026-02-16T08:16:39","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/?page_id=8727"},"modified":"2026-04-01T11:23:12","modified_gmt":"2026-04-01T09:23:12","slug":"2-2-el-debat","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/pagina-dinici-buida\/2-2-el-debat\/","title":{"rendered":"2.2. Creences, biaixos i estereotips"},"content":{"rendered":"\n<div class=\"wp-block-getwid-tabs\" data-active-tab=\"0\"><ul class=\"wp-block-getwid-tabs__nav-links\"><\/ul>\n<div class=\"wp-block-getwid-tabs__nav-link\"><h5 class=\"wp-block-getwid-tabs__title-wrapper\"><a href=\"#\"><span class=\"wp-block-getwid-tabs__title\">Creences, biaixos i estereotips<\/span><\/a><\/h5><\/div><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content-wrapper\"><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content\">\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Creences, biaixos i estereotips<\/h2>\n\n\n\n<p>Per treballar l\u2019esperit cr\u00edtic, cal que el professorat i l\u2019alumnat diferenci\u00efn clarament aquests tres elements:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Creences:<\/strong> idees que assumim com a certes sense necessitat d\u2019una base objectiva. Formen part de la nostra visi\u00f3 del m\u00f3n i, sovint, de la nostra identitat personal.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Biaixos:<\/strong> distorsions sistem\u00e0tiques en el raonament i la percepci\u00f3 que ens porten a interpretacions err\u00f2nies.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Estereotips:<\/strong> generalitzacions simplificades sobre col\u00b7lectius que poden derivar en prejudicis i discriminaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Aquests elements no s\u00f3n \u00aberrors\u00bb individuals, sin\u00f3 mecanismes que afecten totes les etapes de la vida en comunitat: des de com ens informem fins a com prenem decisions pol\u00edtiques o socials.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\"\/>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">C\u00f2dex dels biaixos cognitius<\/h3>\n\n\n\n<p><strong>John Manoogian III<\/strong> ha elaborat un complet\u00edssim <strong>c\u00f2dex dels biaixos cognitius<\/strong> que recull les diferents maneres en qu\u00e8 el nostre cervell processa la informaci\u00f3 de forma esbiaixada.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest recurs visual \u00e9s una eina excel\u00b7lent per a l&#8217;aula, ja que permet visualitzar com la saturaci\u00f3 d&#8217;informaci\u00f3, la manca de significat o la necessitat d&#8217;actuar r\u00e0pidament ens empenyen a cometre errors de judici de manera sistem\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><a href=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-content\/uploads\/usu3044\/2026\/03\/image-2.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"809\" src=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-content\/uploads\/usu3044\/2026\/03\/image-2-1024x809.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-8897\" style=\"width:682px;height:auto\" srcset=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-content\/uploads\/usu3044\/2026\/03\/image-2-1024x809.png 1024w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-content\/uploads\/usu3044\/2026\/03\/image-2-300x237.png 300w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-content\/uploads\/usu3044\/2026\/03\/image-2-768x607.png 768w, https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-content\/uploads\/usu3044\/2026\/03\/image-2.png 1280w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/a><figcaption class=\"wp-element-caption\">El C\u00f2dex de Biaix Cognitiu. Font: Manoogian III, 2018.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\"\/>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">Els biaixos m\u00e9s comuns en l&#8217;entorn escolar<\/h3>\n\n\n\n<p>A partir del c\u00f2dex de <strong>John Manoogian III<\/strong>, analitzem com es manifesten aquests biaixos en el dia a dia de l&#8217;aprenentatge. Identificar-los \u00e9s el primer pas per poder contrarestar-los:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Biaix de confirmaci\u00f3:<\/strong> l&#8217;alumnat nom\u00e9s busca informaci\u00f3 que confirma les seves idees pr\u00e8vies. Per exemple, un estudiant que creu que \u00abno \u00e9s bo en matem\u00e0tiques\u00bb interpretar\u00e0 qualsevol error com una prova de la seva creen\u00e7a, ignorant els seus progressos reals.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Biaix de disponibilitat:<\/strong> quedar-se amb la primera informaci\u00f3 o exemple que ve al cap (sovint un v\u00eddeo viral) sense contrastar altres fonts, creient que un cas anecd\u00f2tic representa la realitat sencera.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Biaix d\u2019ancoratge:<\/strong> una primera dada o idea condiciona tota la interpretaci\u00f3 posterior. Si es dona una xifra inicial err\u00f2nia en un experiment, l&#8217;alumnat tendir\u00e0 a mantenir-la malgrat que les dades reals obtingudes siguin diferents.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Biaix de familiaritat:<\/strong> prefer\u00e8ncia pel que \u00e9s conegut. Els estudiants trien sempre les mateixes fonts digitals o llibres perqu\u00e8 els resulten familiars, descartant recursos m\u00e9s actuals o fiables.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Biaix de negativitat:<\/strong> donar m\u00e9s pes a les experi\u00e8ncies negatives. Un suspens puntual pot eclipsar una traject\u00f2ria plena de bons resultats, generant desmotivaci\u00f3 i baixa autoestima acad\u00e8mica.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Biaix de grup (efecte <em>bandwagon<\/em>):<\/strong> seguir l&#8217;opini\u00f3 majorit\u00e0ria en un debat a classe per \u00abno quedar-se sol\u00bb, encara que l&#8217;alumne no comparteixi l&#8217;argument.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Biaix d\u2019autoritat:<\/strong> atribuir credibilitat absoluta a una font pel sol fet de tenir prestigi o ser el docent, sense avaluar el fonament del missatge.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Efecte de rec\u00e8ncia:<\/strong> recordar i valorar m\u00e9s el que s&#8217;ha apr\u00e8s o repassat fa pocs minuts que no pas el coneixement consolidat durant setmanes.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Biaix de retrospectiva:<\/strong> pensar que \u00abera obvi\u00bb que sortiria un resultat un cop ja ha passat, cosa que porta l&#8217;alumnat a no valorar la incertesa ni la necessitat d&#8217;una preparaci\u00f3 global.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Fal\u00b7l\u00e0cia del jugador:<\/strong> creure que despr\u00e9s de diverses males notes \u00abtocaria\u00bb aprovar per atzar, sense canviar els h\u00e0bits d&#8217;estudi.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Biaix del risc zero:<\/strong> evitar exercicis complexos per por d&#8217;equivocar-se, buscant nom\u00e9s l&#8217;\u00e8xit immediat en tasques f\u00e0cils que no permeten el progr\u00e9s real.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Biaix del supervivent:<\/strong> fixar-se nom\u00e9s en els casos d&#8217;\u00e8xit visibles. Per exemple, creure que \u00abestudiar a \u00faltima hora funciona\u00bb perqu\u00e8 un amic va aprovar, sense tenir en compte la majoria que ha fracassat amb aquest m\u00e8tode.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\"\/>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">Pla d&#8217;acci\u00f3 docent: 9 passos per abordar els biaixos<\/h3>\n\n\n\n<p>Tenir biaixos \u00e9s una condici\u00f3 humana, per\u00f2 es poden gestionar des de l&#8217;educaci\u00f3 mitjan\u00e7ant aquestes accions seq\u00fcenciades:<\/p>\n\n\n\n<ol start=\"1\" class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Identificaci\u00f3:<\/strong> enumerar les fonts d&#8217;informaci\u00f3 i espais de debat habituals (amics, xarxes, mitjans).<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Raonament:<\/strong> entendre per qu\u00e8 les hem triat i identificar-ne els marcs socials i econ\u00f2mics.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>An\u00e0lisi ling\u00fc\u00edstica:<\/strong> detectar etiquetes, t\u00f2pics o exageracions en el llenguatge de les fonts i veure si l&#8217;hem incorporat nosaltres mateixos.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Reflexi\u00f3 interna:<\/strong> preguntar-se \u00abper qu\u00e8 penso aix\u00f2?\u00bb, \u00abquina evid\u00e8ncia tinc?\u00bb o \u00abhi ha altres maneres d\u2019explicar-ho?\u00bb.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Reconeixement:<\/strong> posar nom als biaixos propis i veure com ens afecten.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Diversificaci\u00f3:<\/strong> contrastar informaci\u00f3 amb perspectives diferents i freq\u00fcentar entorns que ens exposin a noves idees.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Pensament cr\u00edtic:<\/strong> diferenciar fets d&#8217;opinions i recon\u00e8ixer la intencionalitat pr\u00f2pia i aliena.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Empatia digital:<\/strong> fer l&#8217;exercici de posar-se en el lloc de l&#8217;altre, provar d&#8217;entendre les raons d&#8217;altri i q\u00fcestionar els propis estereotips.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Reconsideraci\u00f3:<\/strong> avaluar la dieta informativa i actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia canviant la posici\u00f3 o els espais de comunicaci\u00f3 si \u00e9s necessari.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n<p>Educar en el consum cr\u00edtic d&#8217;informaci\u00f3 \u00e9s dotar l&#8217;alumnat de la capacitat de localitzar, avaluar i crear informaci\u00f3 de manera \u00e8tica i responsable, garantint aix\u00ed la salut de la nostra societat democr\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator has-alpha-channel-opacity\"\/>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">Recursos<\/h3>\n\n\n\n<p>Kahneman, D. (2011). <em>Thinking, Fast and Slow<\/em>. New York: Farrar, Strauss and Giroux<\/p>\n\n\n\n<p>Manoogian III, J. (2018). <em>El C\u00f2dex del Biaix Cognitiu<\/em>. En l\u00ednia: Wikimedia<br><a href=\"https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Cognitive_bias_codex_en.svg?lang=ca\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">https:\/\/commons.wikimedia.org\/wiki\/File:Cognitive_bias_codex_en.svg?lang=ca<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Sunstein, C.R. (2016). \u201cPeople Prefer System 2 Nudges (Kind Of)\u201d. In Duke Law Journal, 66 (1), 121-168. Durham: Duke University School of Law.<br><a href=\"http:\/\/scholarship.law.duke.edu\/dlj\/vol66\/iss1\/3\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">http:\/\/scholarship.law.duke.edu\/dlj\/vol66\/iss1\/3<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-tabs__nav-link\"><h5 class=\"wp-block-getwid-tabs__title-wrapper\"><a href=\"#\"><span class=\"wp-block-getwid-tabs__title\">Activitats<\/span><\/a><\/h5><\/div><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content-wrapper\"><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content\">\n<p>Activitats proposades per les persones que han desenvolupat els materials:<\/p>\n\n\n\n<figure style=\"margin-right:var(--wp--preset--spacing--30);margin-left:var(--wp--preset--spacing--30)\" class=\"wp-block-table\"><table><tbody><tr><td><strong>Nom de l&#8217;activitat<\/strong><\/td><td><strong>Objectiu<\/strong><\/td><\/tr><tr><td><a href=\"#creences1\">Detectar el propi biaix<\/a><\/td><td>Prendre consci\u00e8ncia de com els sentiments i idees pr\u00e8vies afecten la percepci\u00f3.<\/td><\/tr><tr><td><a href=\"#creences2\">De la generalitzaci\u00f3 a la precisi\u00f3<\/a><\/td><td>Reformular afirmacions vagues per evitar prejudicis i estereotips.<\/td><\/tr><tr><td><a href=\"#creences3\">Infoentreteniment<\/a><\/td><td>Cercar exemples on la not\u00edcia prioritza l&#8217;espectacle (el \u201cWow!!!\u201d).<\/td><\/tr><tr><td><a href=\"#creences4\">Riscos i perills de la IA<\/a><\/td><td>Detectar biaixos de g\u00e8nere i tend\u00e8ncies ideol\u00f2giques en les respostes de la IA.<\/td><\/tr><tr><td><a href=\"#creences5\">Qu\u00e8 tenim en com\u00fa?<\/a><\/td><td>Aprendre a classificar informaci\u00f3 segons diferents criteris.<\/td><\/tr><tr><td><a href=\"#creences6\">Connexions impossibles<\/a><\/td><td>Relacionar idees aparentment inconnexes per construir significat profund.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\" id=\"creences1\">Activitat 1: Detectar el propi biaix<\/h2>\n\n\n\n<p>Per tal d\u2019activar el pensament cr\u00edtic, cal donar espai al pensament reflexiu i anal\u00edtic per prendre consci\u00e8ncia de com es pot diferenciar una opini\u00f3 davant d\u2019un argument, practicar la revisi\u00f3 a partir de les fonts i veure com aix\u00f2 canvia o no la pr\u00f2pia percepci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Pas 1. Not\u00edcia<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El\/la docent mostra una not\u00edcia breu sobre un tema actual que genera controv\u00e8rsia.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Pas 2. Preguntes inicials<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Qu\u00e8 \u00e9s el que penso sobre aquesta not\u00edcia?&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Quin sentiment genera?&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Qu\u00e8 faria amb aquesta not\u00edcia? (compartir\/ignorar\/comentar)<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><strong>Pas 4. Retorn a la not\u00edcia i s\u2019ofereix aprofundir l\u2019an\u00e0lisi<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Qu\u00e8 es diu?<\/li>\n\n\n\n<li>Qui ho diu?<\/li>\n\n\n\n<li>Amb quina evid\u00e8ncia, prova?<\/li>\n\n\n\n<li>Faltaria alguna informaci\u00f3?<\/li>\n\n\n\n<li>Falten altres veus o fonts?<\/li>\n\n\n\n<li>Quina altra explicaci\u00f3 pot haver-hi?<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><strong>Pas 5. Contrast de fonts<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El docent dona dues fonts curtes: una que aporta dades\/context i una altra que ofereix un punt de vista diferent, s\u2019indica a l\u2019alumnat que subratlli aquelles idees noves que els cridi l\u2019atenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Pas 6. Revisi\u00f3 d\u2019opini\u00f3 inicial<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Qu\u00e8 penso ara?<\/li>\n\n\n\n<li>Hi ha alguna dada que m\u2019ha fet canviar\/matisar la meva opini\u00f3 inicial?<\/li>\n\n\n\n<li>Quin biaix podria haver actuat al principi? (confirmaci\u00f3, disponibilitat, repetici\u00f3\u2026)<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><strong>Pas 7. Di\u00e0leg en gran grup<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Reflexi\u00f3 conjunta de l\u2019an\u00e0lisi pr\u00f2pia i d\u2019altri sobre la not\u00edcia. Di\u00e0leg sobre la presa de consci\u00e8ncia del biaix per part de l\u2019alumnat.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Recursos<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>BBC. (s. d.). Media studies. BBC Teach. <a href=\"https:\/\/www.bbc.co.uk\/teach\/topics\/c29267r89rnt\">https:\/\/www.bbc.co.uk\/teach\/topics\/c29267r89rnt<\/a>&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Generalitat de Catalunya, Departament d\u2019Educaci\u00f3 i Formaci\u00f3 Professional<strong>.<\/strong> (2025). <em>Guia pedag\u00f2gica per erradicar el racisme als centres educatius<\/em> [Guia pedag\u00f2gica].<br><a href=\"https:\/\/xtec.gencat.cat\/web\/.content\/alumnat\/violencies\/materials-i-recursos\/recursos\/guia_violencies_racistes.pdf\">https:\/\/xtec.gencat.cat\/web\/.content\/alumnat\/violencies\/materials-i-recursos\/recursos\/guia_violencies_racistes.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>MediaSmarts. (s. d.). <em>Framing the news<\/em>. MediaSmarts <a href=\"https:\/\/mediasmarts.ca\/teacher-resources\/framing-news\">https:\/\/mediasmarts.ca\/teacher-resources\/framing-news<\/a>&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\" id=\"creences2\">Activitat 2: De la generalitzaci\u00f3 a la precisi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<p>L\u2019objectiu de l\u2019activitat \u00e9s ajudar l\u2019alumnat a prendre consci\u00e8ncia de com les generalitzacions empobreixen la comunicaci\u00f3, poden refor\u00e7ar biaixos i prejudicis i dificulten una comprensi\u00f3 rigorosa de la realitat, i aprendre a reformular-les en enunciats m\u00e9s precisos, contextualitzats i responsables.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Pas 1. Activaci\u00f3 i contextualitzaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El docent inicia la sessi\u00f3 escrivint a la pissarra o projectant diverses afirmacions habituals del discurs medi\u00e0tic i quotidi\u00e0, com ara: \u201cels joves no s\u2019informen\u201d, \u201cles xarxes socials sempre manipulen\u201d o \u201cla gent pensa que\u2026\u201d. Es demana a l\u2019alumnat que les llegeixi en silenci i, tot seguit, s\u2019obre una breu conversa guiada amb preguntes com: S\u00f3n afirmacions precises? Qui \u00e9s \u201cels joves\u201d? Qu\u00e8 vol dir \u201csempre\u201d? L\u2019objectiu \u00e9s activar una primera presa de consci\u00e8ncia sobre el car\u00e0cter problem\u00e0tic d\u2019aquest tipus de llenguatge.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Pas 2. Identificaci\u00f3 de les generalitzacions<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>A continuaci\u00f3, l\u2019alumnat es distribueix en petits grups i rep una fitxa amb diverses frases generalitzadores extretes de titulars, comentaris de xarxes socials o exemples adaptats pel docent. Cada grup ha d\u2019identificar les paraules o expressions que indiquen generalitzaci\u00f3 (com sempre, tothom, mai, la gent) i explicar per escrit per qu\u00e8 aquestes expressions dificulten una comprensi\u00f3 rigorosa i matisada de la realitat.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Pas 3. Reformulaci\u00f3 cap a la precisi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Un cop identificades les generalitzacions, els grups han de reformular cada frase utilitzant preguntes de precisi\u00f3 com: qui exactament?, en quin context?, en quin moment?, segons quines dades o fonts? El docent pot introduir la difer\u00e8ncia entre fet, opini\u00f3 i evid\u00e8ncia, i animar l\u2019alumnat a buscar dades, estudis cient\u00edfics o informacions contrastades que ajudin a precisar l\u2019enunciat. L\u2019objectiu no \u00e9s eliminar l\u2019opini\u00f3, sin\u00f3 situar-la clarament i complementar-la amb informaci\u00f3 delimitada i verificable.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Pas 4. Posada en com\u00fa i contrast<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Cada grup comparteix una de les seves reformulacions amb la resta de la classe. El docent guia la comparaci\u00f3 entre les diferents versions, destacant quines aporten m\u00e9s claredat, mat\u00eds i respecte per la complexitat social. Es reflexiona col\u00b7lectivament sobre com canvia el significat del missatge quan es passa d\u2019una generalitzaci\u00f3 a una expressi\u00f3 precisa.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Pas 5. Reflexi\u00f3 final<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019activitat es tanca amb una breu reflexi\u00f3 escrita o oral en qu\u00e8 l\u2019alumnat respon a preguntes com: Com poden les generalitzacions alimentar prejudicis o desinformaci\u00f3? Per qu\u00e8 la precisi\u00f3 \u00e9s important en una societat democr\u00e0tica? Aquest pas permet consolidar l\u2019aprenentatge i vincular-lo amb el consum cr\u00edtic d\u2019informaci\u00f3 i la responsabilitat comunicativa.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\" id=\"creences3\">Activitat 3: Infoentreteniment<\/h2>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Treballeu per parelles o en grups de tres persones. Cal que busqueu cinc exemples d\u2019infoentreteniment en diferents suports i mitjans; poden ser diaris impresos, diaris digitals, v\u00eddeos de xarxes socials, not\u00edcies de televisi\u00f3 o altres formats<\/li>\n\n\n\n<li>A continuaci\u00f3, expliqueu per qu\u00e8 considereu que aquests continguts constitueixen un exemple d\u2019infoentreteniment. Quines s\u00f3n les caracter\u00edstiques de l\u2019infoentreteniment que podem identificar en aquestes peces?<\/li>\n\n\n\n<li>Finalment, feu un debat amb la resta dels vostres companys i companyes sobre les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest infoentreteniment.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\" id=\"creences4\">Activitat 4: Els riscos i perills de la IA<\/h2>\n\n\n\n<p>Per conscienciar sobre els perills que comporta l\u2019\u00fas de la IA generativa, es poden duu a terme diverses activitats a classe centrades, sobretot, en detectar biaixos en la informaci\u00f3 rebuda. A continuaci\u00f3, es planteja una tasca per treballar aquest aspecte amb alumnes de secund\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<p>Objectiu de l\u2019activitat: demostrar que la IA t\u00e9 tend\u00e8ncies (biaixos) i ajudar l\u2019alumnat a detectar-les:<\/p>\n\n\n\n<p><strong>1. Preparaci\u00f3:<\/strong> demaneu a l&#8217;alumnat que tri\u00ef un tema social o pol\u00e8mic. Per exemple: <em>caldria prohibir el menjar r\u00e0pid als centres escolars?<\/em>&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>2. Dividir la classe en quatre grups:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Grup 1: <\/strong>&nbsp;Que demani a la IA escriure un text de quatre par\u00e0grafs amb un argumentari que defensi la prohibici\u00f3 de menjar r\u00e0pid als centres escolars.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Grup 2: <\/strong>Que demani a la IA escriure un text de quatre par\u00e0grafs amb un argumentari en contra de la prohibici\u00f3 de menjar r\u00e0pid als centres escolars.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Grup 3: <\/strong>Que es presenti com un grup de dones joves a la IA i que li demani escriure un text de quatre par\u00e0grafs amb un argumentari que defensi la prohibici\u00f3 de menjar r\u00e0pid als centres escolars.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Grup 4: <\/strong>Que es presenti com un grup d\u2019homes joves a la IA i que li demani escriure un text de quatre par\u00e0grafs amb un argumentari que defensi la prohibici\u00f3 de menjar r\u00e0pid als centres escolars.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><strong>3. An\u00e0lisi i contrast:<\/strong> un cop fetes les cerques, que els alumnes llegeixin i comparin els quatre textos. Els dos primers (grup 1 i grup 2), poden servir per plantejar com es pot \u201cmanipular\u201d la IA per argumentar a favor o en contra de qualsevol tema. Els dos segons (grup 3 i grup 4), poden utilitzar-se per posar damunt la taula els biaixos de g\u00e8nere presents en les respostes creades amb IA generativa.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Recursos \u00fatils per al professorat<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Cerca avan\u00e7ada, monitoratge i validaci\u00f3 d&#8217;informaci\u00f3 per a empleats p\u00fablics. Escola d&#8217;Administraci\u00f3 P\u00fablica de Catalunya. Informaci\u00f3 sobre l&#8217;\u00fas de cercadors i guia amb t\u00e8cniques per fer cerques avan\u00e7ades. [<a href=\"https:\/\/formaciooberta.eapc.gencat.cat\/contingutsdelscursos\/camvi\/camvi_020\/inici.html#posem-nos_a_cercar\">https:\/\/formaciooberta.eapc.gencat.cat\/contingutsdelscursos\/camvi\/camvi_020\/inici.html#posem-nos_a_cercar<\/a>]<\/li>\n\n\n\n<li>XTEC. Cerques bibliogr\u00e0fiques \u2013 Recerca educativa: Guia metodol\u00f2gica per fer cerques rigoroses, plantejar preguntes de recerca, optimitzar estrat\u00e8gies de cerca. [<a href=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/recerca\/cerques-bibliografiques\/?utm_source=chatgpt.com\">https:\/\/projectes.xtec.cat\/recerca\/cerques-bibliografiques\/?utm_source=chatgpt.com<\/a>]<\/li>\n\n\n\n<li>Universitat de Barcelona. <em>5 Cercadors especialitzats en temes educatius<\/em>: Article sobre motors de cerca especialitzats en educaci\u00f3. [<a href=\"https:\/\/www.ub.edu\/docenciacrai\/Blog-TACTIC\/5-cercadors-especialitzats-en-temes-educatius\">https:\/\/www.ub.edu\/docenciacrai\/Blog-TACTIC\/5-cercadors-especialitzats-en-temes-educatius<\/a>]<\/li>\n\n\n\n<li>Eines de Google. Guia sobre com fer cerques a Google, aix\u00ed com diversos trucs i opcions. [<a href=\"https:\/\/sites.google.com\/xtec.cat\/einesgoogl\/navegaci%C3%B3\/cercador\">https:\/\/sites.google.com\/xtec.cat\/einesgoogl\/navegaci%C3%B3\/cercador<\/a>]<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\" id=\"creences5\">Activitat 5: \u201cQu\u00e8 tenim en com\u00fa?\u201d<\/h2>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Objectiu: <\/strong>incentivar que l\u2019alumnat aprengui a observar, comparar i classificar informaci\u00f3 segons diferents criteris, entenent que hi pot haver m\u00e9s d\u2019una manera d\u2019ordenar la realitat.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Durada aproximada: <\/strong>45 minuts<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Material necessari:<\/strong> cartolines, papers, cola o cinta adhesiva, bol\u00edgrafs o retoladors i targetes o imatges del tema triat pel docent. *Si no es vol utilitzar material f\u00edsic es poden fer servir eines com Padlet per moure les imatges virtualment. Exemples de temes:&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>La natura: animals, plantes, paisatges, fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics.<\/li>\n\n\n\n<li>Els objectes quotidians: roba, aliments, joguines, eines.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><strong>Desenvolupament de l\u2019activitat:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019introdueix el concepte de classificar amb exemples senzills: \u201c<em>Quan guardem la roba a l\u2019armari, normalment la classifiquem, per exemple: les samarretes amb samarretes, els pantalons amb els pantalons. A la natura tamb\u00e9 classifiquem: els animals que viuen a l\u2019aigua, els que volen, etc<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019explica als alumnes que en aquesta activitat seran ells qui \u201cposaran ordre\u201d i faran de classificadors de la informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Repte: primera fase<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Es divideix la classe en diversos grups de 3 o 4 persones i es reparteix un conjunt de targetes barrejades a cada grup. Els alumnes han de buscar un criteri per agrupar-les: per color, per funci\u00f3, per mida, per h\u00e0bitat, per \u00fas, etc.<\/p>\n\n\n\n<p>Cada grup col\u00b7loca les targetes en cartolines segons el seu sistema d\u2019agrupaci\u00f3 i posa un t\u00edtol a cada grup creat.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Repte: segona fase<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Quan tothom ha acabat, es planteja el nou repte: tornar a classificar els elements amb una altra idea\/criteri diferent de l&#8217;anterior. En aquest cas, apunten en un paper o cartolina els nous grups creats i els elements que col\u00b7locarien en cada un.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Posada en com\u00fa<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Cada grup presenta les seves dues classificacions i se\u2019ls anima a respondre preguntes com:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>\u201cPer qu\u00e8 heu decidit fer-ho aix\u00ed?\u201d<\/em><\/li>\n\n\n\n<li><em>\u201cQuin criteri us ha costat m\u00e9s trobar?\u201d<\/em><\/li>\n\n\n\n<li><em>\u201cQuins altres criteris podr\u00edeu trobar?\u201d<\/em><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><strong>Reflexi\u00f3 final<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Es tanca l\u2019activitat parlant sobre com organitzar la informaci\u00f3 ajuda a entendre millor les coses i posant \u00e8mfasi en qu\u00e8 no hi ha una \u00fanica manera d\u2019estructurar, sin\u00f3 que aquesta dependr\u00e0 de l\u2019objectiu que es tingui i de les relacions que es vulguin establir entre els diversos conceptes.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\" id=\"creences6\">Activitat 6: \u201cConnexions impossibles\u201d<\/h2>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Objectiu: <\/strong>estimular la capacitat de relacionar idees aparentment inconnexes i d\u2019organitzar informaci\u00f3 per construir significat i alhora promoure el pensament cr\u00edtic i creatiu.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Durada aproximada: <\/strong>50 minuts<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Material necessari:<\/strong> Targetes o papers amb paraules\/conceptes (es poden preparar o fer-les escriure a l\u2019alumnat); cartolines grans; bol\u00edgrafs\/retoladors, i cola o cinta adhesiva. *Si no es vol utilitzar material f\u00edsic es poden fer servir eines digitals com Padlet, Canva o Genially.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><strong>Desenvolupament de l\u2019activitat<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Es pot presentar l\u2019activitat amb una pregunta que cridi l\u2019atenci\u00f3, com ara: \u201c<em>Sabr\u00edeu trobar una relaci\u00f3 entre un volc\u00e0, TikTok i Leonardo da Vinci?<\/em>\u201d. Tot seguit s\u2019explica el funcionament: la classe es divideix en grups de 4 o 5 persones i cada grup ha de connectar idees i conceptes diferents entre si. Com? El docent reparteix diverses targetes -hi pot haver conceptes escrits o es pot fer escriure als alumnes- on hi han de figurar paraules, idees, personatges\u2026 de diferents \u00e0mbits (ci\u00e8ncia, hist\u00f2ria, cultura, tecnologia, natura, art, actualitat, etc.).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Exemples dels conceptes que hi pot haver en les targetes: energia solar, Greta Thunberg, videojocs, revoluci\u00f3 industrial, TikTok, biodiversitat, ADN, poesia, not\u00edcies falses, IA, desert, democr\u00e0cia&#8230;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><strong>Repte: primera fase<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Cada equip rep un conjunt aleatori de 10-12 targetes i han d\u2019organitzar-les en categories pensades per ells mateixos (p. ex. \u201ctecnologia\u201d, \u201cmedi ambient\u201d, \u201cpersones\u201d). Un cop les han classificat, han d\u2019explicar el criteri triat. En aquesta primera fase treballa l\u2019organitzaci\u00f3 b\u00e0sica de la informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Repte: segona fase<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Es demana als alumnes que construeixin connexions entre targetes\/conceptes de categories diferents. Per exemple: com es podria relacionar TikTok amb la democr\u00e0cia? O la IA amb la poesia?<\/p>\n\n\n\n<p>Els grups han de tra\u00e7ar l\u00ednies entre les targetes i escriure el motiu pel qual les connecten. Per exemple: \u201cTikTok\u201d &#8211; \u201cdemocr\u00e0cia\u201d: les xarxes socials poden donar veu a tothom per\u00f2 tamb\u00e9 desinformar.<\/p>\n\n\n\n<p>Els grups poden fer el mural f\u00edsicament amb targetes i retoladors o digitalment amb una aplicaci\u00f3 de mapes conceptuals o murals visuals, com ara Coggle, MindMeister o Canva.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Presentaci\u00f3 i debat&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Cada grup presenta breument el seu mural i destaca tres connexions. S\u2019anima a la resta de la classe a proposar nous vincles i a respondre preguntes com:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>\u201cQuina connexi\u00f3 us ha semblat m\u00e9s interessant o inesperada?\u201d<\/em><\/li>\n\n\n\n<li><em>\u201cQuina part del mural us ha ajudat m\u00e9s a entendre com tot est\u00e0 relacionat?\u201d<\/em><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><strong>Reflexi\u00f3 final<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Es tanca l\u2019activitat reflexionant sobre com organitzar i connectar idees, ens ajuda a veure el nostre entorn com una xarxa interconnectada i no com un seguit de coses o elements separats.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Recursos \u00fatils per al professorat&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>UAB \u2013 Argumenta: Alfabetitzaci\u00f3 informacional i digital: guia oberta de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona amb unitats formatives sobre com buscar, analitzar i organitzar informaci\u00f3. Ofereix activitats adaptables a prim\u00e0ria i secund\u00e0ria sobre mapes conceptuals, diagrames i esquemes. <a href=\"https:\/\/wuster.uab.es\/web_argumenta_obert\/\">https:\/\/wuster.uab.es\/web_argumenta_obert\/<\/a><\/li>\n\n\n\n<li>eduCAC \u2013 Unitat \u201cDe qu\u00e8 parlem?\u201d (PDF): inclou pautes expl\u00edcites per organitzar un sumari informatiu (escaleta, titulars, durades). Model transferible a esquemes, mapes o taules comparatives. <a href=\"https:\/\/www.educac.cat\/sites\/default\/files\/eduCAC_UD1_informacio_De_que_parlem_1123.pdf?utm_source=chatgpt.com\">https:\/\/www.educac.cat\/sites\/default\/files\/eduCAC_UD1_informacio_De_que_parlem_1123.pdf<\/a><\/li>\n\n\n\n<li>UOC. Mapes conceptuals i mapes mentals: guia que explica qu\u00e8 s\u00f3n els mapes conceptuals\/mentals, com fer-los, i com ajuden a sintetitzar i estructurar idees. <a href=\"https:\/\/mapes-conceptuals-mentals.aula.uoc.edu\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/mapes-conceptuals-i-mapes-mentals.pdf\">https:\/\/mapes-conceptuals-mentals.aula.uoc.edu\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/mapes-conceptuals-i-mapes-mentals.pdf<\/a><\/li>\n\n\n\n<li>TILC (XTEC). Tractament de la informaci\u00f3: recull de materials TAC per al tractament de la informaci\u00f3: cerca, selecci\u00f3, organitzaci\u00f3 i estructura de la informaci\u00f3.<a href=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/tilc\/elements-tilc\/que-ensenyar\/tractament-de-la-informacio\/\">https:\/\/projectes.xtec.cat\/tilc\/elements-tilc\/que-ensenyar\/tractament-de-la-informacio\/<\/a><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-tabs__nav-link\"><h5 class=\"wp-block-getwid-tabs__title-wrapper\"><a href=\"#\"><span class=\"wp-block-getwid-tabs__title\">Materials i guies t\u00e8cniques<\/span><\/a><\/h5><\/div><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content-wrapper\"><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content\">\n<p>Els continguts d&#8217;aquesta p\u00e0gina han estat elaborats per diferents professionals de l&#8217;\u00e0mbit universitari especialitzats en alfabetitzaci\u00f3 medi\u00e0tica i informacional. En aquesta p\u00e0gina podreu trobar els materials originals.<\/p>\n\n\n\n<style>\n  .contenedor-materials {\n    display: flex;\n    flex-wrap: wrap;\n    gap: 20px;\n    justify-content: center;\n  }\n  .modul-card {\n    flex: 1 1 calc(50% - 20px); \/* Ocupa el 50% de l'amplada *\/\n    min-width: 300px;\n    border: 1px solid #ddd;\n    padding: 15px;\n    border-radius: 8px;\n    background: #f9f9f9;\n    text-align: center;\n  }\n  .modul-card iframe {\n    border: 1px solid #ccc;\n    margin-top: 10px;\n  }\n  .titol-materials {\n    font-size: 32px;\n    font-weight: bold;\n    text-align: center;\n    margin-bottom: 20px;\n    display: block;\n  }\n<\/style>\n<span class=\"titol-materials\">Materials<\/span>\n<div class=\"contenedor-materials\">\n  <div class=\"modul-card\">\n    <strong>M\u00f2dul 1<\/strong><br>Elaborat per Merc\u00e8 Guill\u00e9n i Ismael Pe\u00f1a\n    <iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/drive.google.com\/file\/d\/1aJ768ERkhNhWUkob9aj86OcZkcsEDgxF\/preview\" width=\"100%\" height=\"450\" allow=\"autoplay\"><\/iframe>\n  <\/div>\n  <div class=\"modul-card\">\n    <strong>M\u00f2dul 2<\/strong><br>Elaborat per Cristina Pulido\n    <iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/drive.google.com\/file\/d\/19vPAqh4XmGA_EKU8d3_hlHgaUSPyYir_\/preview\" width=\"100%\" height=\"450\" allow=\"autoplay\"><\/iframe>\n  <\/div>\n  <div class=\"modul-card\">\n    <strong>M\u00f2dul 3<\/strong><br>Elaborat per Cristina Pulido\n    <iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/drive.google.com\/file\/d\/102cpzE-P9sTP1plA2p4HUCIKFCRggP4E\/preview\" width=\"100%\" height=\"450\" allow=\"autoplay\"><\/iframe>\n  <\/div>\n  <div class=\"modul-card\">\n    <strong>M\u00f2dul 4<\/strong><br>Elaborat per Nereida Carrillo\n    <iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/drive.google.com\/file\/d\/1OotWgMMdKIoXcrTFnKriT6vG3ePiusMk\/preview\" width=\"100%\" height=\"450\" allow=\"autoplay\"><\/iframe>\n  <\/div>\n  <div class=\"modul-card\">\n    <strong>M\u00f2dul 5<\/strong><br>Elaborat per Elvira Vilardell\n    <iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/drive.google.com\/file\/d\/1DQnwseMEL4vk13GxEZi76ev6iAuqmvQr\/preview\" width=\"100%\" height=\"450\" allow=\"autoplay\"><\/iframe>\n  <\/div>\n  <div class=\"modul-card\">\n    <strong>M\u00f2dul 6<\/strong><br>Elaborat per Merc\u00e8 Guill\u00e9n\n    <iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/drive.google.com\/file\/d\/1my0Muh_hhzqf0V9gdLkC1A1-Oiko_4ZI\/preview\" width=\"100%\" height=\"450\" allow=\"autoplay\"><\/iframe>\n  <\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<p>Les guies t\u00e8cniques estan en proc\u00e9s d&#8217;elaboraci\u00f3, a mesura que estiguin disponibles les allotjarem en aquest espai.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-section\"><div class=\"wp-block-getwid-section__wrapper\"><div class=\"wp-block-getwid-section__inner-wrapper\"><div class=\"wp-block-getwid-section__background-holder\"><div class=\"wp-block-getwid-section__background\"><\/div><div class=\"wp-block-getwid-section__foreground\"><\/div><\/div><div class=\"wp-block-getwid-section__content\"><div class=\"wp-block-getwid-section__inner-content\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-1 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":9,"menu_order":10,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"site-sidebar-layout":"left-sidebar","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"disabled","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-8727","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8727","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8727"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8727\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9590,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8727\/revisions\/9590"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/ami\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8727"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}