\u201cSantes Creus \u00e9s un monestir reial m\u00e9s que cistercenc\u201d. Amb aquesta afirmaci\u00f3 iniciava la seva intervenci\u00f3 Marina Povill Salas, doctoranda en Hist\u00f2ria de l\u2019Art a la Universitat Rovira i Virgili, la formaci\u00f3 que va impartir al professorat del CdA Monestirs del Cister el passat 9 de setembre de 2025 al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, a l\u2019Alt Camp.<\/p>\n\n\n\n
La formaci\u00f3 es va vertebrar seguint la cronologia de la construcci\u00f3 del monestir. El punt d\u2019inici: el claustre. La investigadora Povill va explicar les transformacions impulsades per Jaume II, que van suposar el pas del claustre rom\u00e0nic inicial a l\u2019actual claustre g\u00f2tic, finalitzat l\u2019any 1341, vint anys despr\u00e9s de la mort del monarca. En aquest punt, va mostrar als docents les restes arqueol\u00f2giques que permeten explicar a l\u2019alumnat com van canviar els espais i els accessos arran d\u2019aquesta ampliaci\u00f3. Un exemple s\u00f3n els arcs apuntats descentrats o les forn\u00edcules amb les tombes dels nobles que estaven enterrats pr\u00e8viament a l\u2019arribada de la reialesa.<\/p>\n\n\n\n
A continuaci\u00f3, els assistents van con\u00e8ixer les darreres investigacions arqueol\u00f2giques sobre l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria. D\u2019una banda, gr\u00e0cies als estudis de la Dra. X\u00e8nia Granero, s\u2019ha pogut determinar que l\u2019edifici, iniciat sota el regnat d\u2019Alfons el Cast, fou culminat a finals del segle XIII per Pere el Gran, tal com evidencien els escuts situats a les claus de volta de les naus laterals, al costat de la porta principal. De l\u2019altra banda, Povill es va centrar en les aportacions de la seva tesi doctoral, dedicada, entre altres aspectes, a les tombes de Pere el Gran i Jaume el Just. En aquest context, va aprofundir en la configuraci\u00f3 de l\u2019espai funerari, la simbologia dels materials emprats i les influ\u00e8ncies art\u00edstiques que hi conflueixen: la francesa i la concepci\u00f3 ideol\u00f2gica siciliana. Segons la investigadora, \u201ces va trencar amb la tradici\u00f3 anterior de tombes molt m\u00e9s senzilles i Jaume II canvia aquesta din\u00e0mica amb la introducci\u00f3 del g\u00f2tic radiant franc\u00e8s a la Corona d\u2019Arag\u00f3\u201d. A m\u00e9s, va subratllar que, per exemple, l\u2019\u00fas del p\u00f2rfir vermell en la tomba de Pere el Gran \u201csimbolitzava poder, sacralitat i oposici\u00f3 al papa\u201d en un context de fortes tensions entre la Corona d\u2019Arag\u00f3 i el pont\u00edfex. Amb tot, Jaume II volia establir a Santes Creus un pante\u00f3 reial, projecte que, per\u00f2, qued\u00e0 truncat quan Pere III el Cerimoni\u00f3s decid\u00ed convertir Poblet en el lloc de sepultura de la monarquia. <\/p>\n\n\n\n
La jornada es va cloure amb la presentaci\u00f3 de l\u2019activitat did\u00e0ctica que es dur\u00e0 a terme al CdA Monestirs del Cister: una cacera de capitells<\/strong> adre\u00e7ada a l\u2019alumnat. Povill en va avan\u00e7ar alguns continguts, explicant la iconografia de diversos capitells i les raons de les difer\u00e8ncies estil\u00edstiques que s\u2019hi observen a les quatre ales del claustre. Aix\u00ed mateix, va concloure a tall de s\u00edntesi que \u201cl\u2019art cistercenc no existeix sin\u00f3 que segueix unes solucions formals que responen a uns preceptes concrets\u201d. Per aix\u00f2, en el treball pedag\u00f2gic amb l\u2019alumnat s\u2019aborda el rom\u00e0nic i el g\u00f2tic, aix\u00ed com la mentalitat i el context hist\u00f2ric, amb l\u2019objectiu de valorar i apreciar el ric patrimoni cultural i art\u00edstic que conserven Santes Creus, Poblet i Vallbona.<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/camps\/wp-content\/uploads\/usu2431\/2025\/09\/cister.jpg\")
<\/a><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"