{"id":11024,"date":"2026-02-02T11:05:36","date_gmt":"2026-02-02T10:05:36","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/camps\/?p=11024"},"modified":"2026-02-02T11:09:24","modified_gmt":"2026-02-02T10:09:24","slug":"dos-flocs-de-neu-poden-ser-iguals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/camps\/general\/dos-flocs-de-neu-poden-ser-iguals\/","title":{"rendered":"Dos flocs de neu poden ser iguals ?"},"content":{"rendered":"\n

Aquest hivern est\u00e0 nevant amb for\u00e7a al Pirineu i a molts d\u2019altres indrets. Als cims de la Vall de Bo\u00ed ja s’han acumulat m\u00e9s de 3 metres de neu, un gruix que generalment, si s’assoleix, \u00e9s a finals de mar\u00e7 o abril. \u00c9s un bon moment per fixar-nos en aquest fenomen i parlar-ne: us heu fixat algun cop en les formes dels flocs de neu? Com \u00e9s que adopten aquestes formes tan boniques, perfectament estructurades, i totes\u2026 diferents?<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Qu\u00e8 s\u00f3n els flocs de neu i com es formen<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els flocs de neu es formen quan el vapor d\u2019aigua<\/strong> dins dels n\u00favols es va refredant i condensa sobre petites part\u00edcules<\/strong>, com pols o pol\u00b7len. Aquestes gotes es refreden i es transformen en cristalls de gel que creixen capa sobre capa<\/strong> mentre es mouen dins del n\u00favol.
La forma que pren cada floc dep\u00e8n directament de les condicions de temperatura i humitat<\/strong> que troba durant el seu creixement. A mesura que canvien aquestes condicions, la forma del cristall tamb\u00e9 canvia, donant lloc a formes complexes i variades.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Els cristalls de gel tenen sempre una simetria hexagonal<\/strong> a causa de l\u2019estructura molecular de l\u2019aigua, per\u00f2 poden desenvolupar branques i formes molt diverses depenent de les condicions ambientals.<\/p>\n\n\n\n

Hist\u00f2ricament, els cient\u00edfics han intentat classificar aquesta diversitat. Amb el temps, el nombre de categories de formes de cristalls de neu ha anat augmentant, i avui dia s\u2019hi reconeixen centenars de variacions en funci\u00f3 de les condicions de creixement.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\n\n\n\n

La pregunta: poden dos flocs de neu ser iguals?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Observacions hist\u00f2riques i controv\u00e8rsies cient\u00edfiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1885, Wilson Alwyn Bentley<\/strong> va fotografiar milers de flocs de neu amb un microscopi i no en va trobar mai dos d\u2019iguals. A partir d\u2019aix\u00f2 va concloure que la probabilitat que dos flocs fossin id\u00e8ntics era pr\u00e0cticament nul\u00b7la<\/strong>, ja que cada floc es forma sota condicions ambientals \u00faniques.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, s\u2019ha observat que si dos flocs es formen sota condicions molt similars o gaireb\u00e9 id\u00e8ntiques<\/strong>, poden arribar a tenir formes molt semblants<\/strong>. L\u2019any 1988, la cient\u00edfica Nancy Knight<\/strong> va observar dos flocs for\u00e7a semblants en una tempesta a Wisconsin, amb un microscopi, i aix\u00f2 va demostrar que s\u00ed que \u00e9s possible trobar flocs molt similars<\/strong> si les condicions de formaci\u00f3 ho permeten.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, en laboratoris especialitzats els cient\u00edfics han aconseguit fer cr\u00e9ixer cristalls de neu sota condicions controlades<\/strong> que es semblen molt entre ells. Aix\u00f2 mostra que, t\u00e8cnicament, una semblan\u00e7a molt alta \u00e9s possible si es reprodueixen amb precisi\u00f3 les mateixes condicions ambientals.<\/p>\n\n\n\n

La ci\u00e8ncia moderna i el valor de la probabilitat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La major part de la comunitat cient\u00edfica considera que la frase \u201cno hi ha dos flocs de neu iguals\u201d \u00e9s veritable en termes pr\u00e0ctics<\/strong>, especialment quan parlem de flocs naturals formats en condicions reals a l\u2019atmosfera. Aix\u00f2 es deu a diversos factors:<\/p>\n\n\n\n