Esdevenir centre formador és la manifestació d’una voluntat per contribuir a la professionalització de la docència des de l’experiència, en una reflexió dirigida a la millora i la innovació.
El centre formador es defineix com a model i referent en la pràctica pedagògica en l’educació de tots els infants i joves. La línia pedagògica d’aquest model atorga rellevància al centre com a una organització saludable que aprèn (Senge, P. 2005), amb el compromís en el desenvolupament personal i professional de tots els docents, així com en la formació de futurs docents, acollint-los i fent-los partícips de l’activitat educativa i la vida escolar. En definitiva, el centre formador es presenta com a un tot que en la seva pràctica educativa promou entorns d’aprenentatge professionalitzadors.
El centre formador s’ha de construir a partir d’uns principis comuns centrats en l’aprenentatge dels infants, dels joves, dels docents i d’altres agents de l’entorn.
Els principis com a valors ètics, socials i professionals són les directrius essencials que tota organització educativa ha de compartir, entendre, construir i assumir des del consens. Constitueixen la identitat del centre en tots els àmbits i nivells d’actuació i són necessaris per visibilitzar la manera de ser i fer del centre com a organització.
Concretem cinc principis identitaris del centres formadors:
Com a referent de la pràctica pedagògica, el centre ha de considerar la formació com un element clau de millora. Reflexiona sobre la pròpia pràctica docent, comparteix amb altres docents i altres centres 
pràctiques de referència orientades a assolir millores en l’aprenentatge de tot l’alumnat i estableix aliances amb les universitats en projectes de recerca i d’investigació. En definitiva, un centre que millora és una organització que aprèn, amb capacitat d’autoregular el seu propi procés de desenvolupament professional com una comunitat d’aprenentatge.
En aquest context, la persona mentora, juntament amb altres docents, té un paper molt important perquè, a més d’experta i competent, com a persona formadora assumeix la funció d’acompanyament d’estudiants en pràctiques. És un referent principal com a model d´actuació a l’aula, de connexió amb la pràctica educativa, i alhora, per la seva capacitat d’analitzar les situacions d’aprenentatge exercint una autocrítica orientada a la millora.
El centre i les institucions formadores comparteixen en la formació dels professionals del futur el compromís social de l’educació.
