Dels ambients d’aprenentatge als projectes

 

EMISSIÓ DIJOUS 28 DE GENER A LES 18:00

 

 

Conceptes clau:


AMBIENTS D’APRENENTATGE – PROJECTES DE TREBALL – GESTIÓ DEL CLAUSTRE


L’Alba Martín Frigola i en Marc Ros Feixas, tutors de cicle mitjà i superior de l’Escola Camins de Banyoles, ens expliquen com organitzen l’aprenentatge a través d’ambients a tots els cicles del seu centre. També ens detallen com van introduint elements de continuïtat en els ambients fins arribar a articular projectes a partir del que succeeix a l’aula. Finalment ens exposen com s’organitzen com a claustre per valorar les accions que realitzen i incorporar canvis pedagògics.


REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS

Al llarg de l’última dècada, a l’educació infantil i primària s’han anat desenvolupant experiències basades en una reestructuració dels espais del centre motivada per canvis didàctics i en les concepcions sobre l’aprenentatge. En aquest sentit a Catalunya algunes escoles han incorporat el treball per ambients, per apostar per un aprenentatge més obert, dinàmic i flexible.

Quan parlem d’ambients d’aprenentatge ens referim tant a uns espais prèviament dissenyats i oberts a múltiples possibilitats d’actuació i d’interrelació com també a una estratègia metodològica i organitzativa de l’aprenentatge, de caràcter no instruccional, que parteix de l’experimentació, la descoberta i la interacció lliure de l’alumnat amb l’entorn.

El terme ‘ambient’ prové del camp de la geografia, que l’empra per ampliar la noció física de l’espai. L’ambient és un espai de construcció de significats culturals, un element mòbil de connexions que té en compte el temps, les activitats, els objectes, les persones i les relacions que s‘hi esdevenen.

Partint d’aquesta idea en educació s’entén que l’acció d’habitar un espai és un procés de construcció i deconstrucció de significats o, dit d’una altra manera, d’atribució de sentit conceptual i emocional que genera aprenentatge. En el cas dels ambients l’aprenentatge, l’aprenentatge es produeix en el procés d’apropiació, transformació i interacció amb l’espai, els objectes i l’alumnat i els adults que hi intervenen. 

Com són els ambients d’aprenentatge? Optar per estructurar l’aprenentatge a través d’ambients comporta redissenyar els espais del centre. Convertir aules ordinàries en espais més específics, dotats de materials d’ús autònom i amb disposició diferenciada del mobiliari per permetre desenvolupar-hi accions i interaccions variades. Els ambients superen la idea d’aula, de passadís o d’altres espais del centre per convertir-los en espais més reals i més rics en valors comunicatius, funcionals i relacionals que posin en contacte l’alumnat amb diferents sabers i llenguatges.

Transformacions semblants ja havien estat aplicades anteriorment per les escoles a través dels racons, dels tallers o dels laboratoris, que també proposen una organització alternativa de l’espai i del material, però que es diferencien dels ambients perquè aquests últims organitzen l’espai i el temps d’una manera més oberta, amb activitats no dirigides i de caràcter experimental, amb grups reduïts de diferents nivells i amb lliure circulació de l’alumnat. És, per tant, una estructura organitzativa que supera l’aula ordinària i que modifica les formes d’articular l’aprenentatge de tota l’escola.

Ambients de l’escola Camins de Banyoles

Nocions sobre l’aprenentatge. Com s’ha esmentat, aquesta transformació dels espais respon a un canvi en l’organització de l’aprenentatge. S’entén que es produeix coneixement quan l’aprenentatge es realitza per interacció i descoberta i no pas per instrucció directa i preestablerta. La motivació, l’interès, les preguntes, els intents i els objectius sorgeixen de l’alumnat, i són suscitats pel material ofert i per l’estructuració dels espais. Els docents observen, orienten si l’alumnat demana ajuda i intervenen en casos puntuals de trencament de les normes. També preparen els espais i els reorganitzen segons les necessitats que han detectat, i documenten els processos.

Referents pedagògics. En l’àmbit català de renovació pedagògica, ja des de les dècades dels anys 80 i 90 del segle passat, es comença a parlar de l’espai escolar com a territori d’exploració i s’inicia l’ús del terme ambient

Els ambients d’aprenentatge tenen com a base diferents referències de la tradició pedagògica occidental. Per un costat les propostes plantejades per la renovació pedagògica d’inicis de segle XX sobre la necessitat de proporcionar a l’alumnat entorns i materials estimuladors i atractius; de l’altre, les propostes que sorgeixen a partir dels anys 70 del segle XX vinculades a pedagogies no directives i per descobriment que plantegen respectar els processos vitals i els interessos de l’alumnat, optant per una organització menys estructurada del temps i de l’espai, per la relació amb l’entorn i pels conceptes de descoberta, llibertat i experimentació com a motors de l’aprenentatge.

Un tercer element o via d’influència que ha tingut molt ressò a Catalunya han estat les propostes de les escoles infantils de Reggio Emilia (Loris Malaguzzi), que han servit de referent per reformular el disseny dels espais escolars i, per extensió, que han influït també en la incorporació dels ambients. 

Dels ambients a la perspectiva de treball per projectes. El treball no estructurat dels ambients es pot anar pautant tot prolongant tasques en el temps o establint uns reptes i objectius concrets que responguin a preguntes o a interessos de l’alumnat. Aquestes propostes es poden estirar per acabar articulant-se en forma de projecte. El treball previ per ambients haurà donat a l’alumnat pautes de treball, d’implicació i d’autonomia que seran molt profitoses i que permetran, de forma natural, passar dels ambients als projectes.

L’aprenentatge basat en projectes s’està implementant de maneres molt diverses, als centres educatius. En molts casos els projectes ocupen una franja específica de l’horari, es combinen amb altres metodologies i solen ser pautats pel professorat tant pel que fa a temàtiques com per l’organització del procés. En d’altres casos, però, els projectes no són ni un mètode ni una recepta, sinó una forma d’organitzar l’escola que parteix de la integració curricular, d’entendre que allò que succeeix a l’aula és fruit del diàleg i dels interrogants plantejats per l’alumnat sobre aspectes quotidians o vivències relacionades amb l’entorn sociocultural proper. El projecte, per tant, és una experiència conjunta de tots els membres del grup que parteix d’unes preguntes formulades per l’alumnat, no té un final prèviament definit i es va estructurant narrativament de forma particular segons les característiques del grup i del moment en què es realitza. El docent és el responsable d’integrar-hi elements d’aprenentatge i de formular preguntes a l’alumnat per fer avançar el procés.


Metodologia

Es disposa de moltes orientacions per organitzar l’aprenentatge a través dels ambients. Cal vetllar per canviar la gestió del temps i dels horaris escolars, reorganitzar els espais, pensar bé el material que s’ofereix i buscar mecanismes d’observació, de documentació i d’autoavaluació per part del docent. En destaquem aquí només algunes orientacions:

El temps: El temps es pot organitzar amb franges una mica llargues. L’alumnat es distribueix el temps i pot acabar fent activitats molt curtes o activitats de processos més llargs. És important destinar un temps conjunt per iniciar o tancar la sessió. En molts casos s’assenyalen quatre moments de funcionament de l’ambient:

-Tria de l’ambient
-Rotllana inicial.
-Temps de lliure circulació.
-Rotllana final i tancament de la sessió.

L’espai: Una de les primeres premisses és que els espais de l’escola han de ser còmodes i agradables i hi ha d’haver un ordre previ que s’ha de restaurar a l’acabar. Cal modelar l’espai per permetre combinar el treball individual i la interacció en grup, deixant, per exemple, una part més recollida i una altra amb poc mobiliari per potenciar agrupacions espontànies. L’espai no ha de ser tancat, tot ha de ser sempre visible. Tot depèn de l’ambient, però el mobiliari ha de ser flexible i variat (cadires, tamborets, taules grans, taules petites, matalassos, cavallets, bancs…). També cal establir unes normes clares per interactuar amb l’espai, els materials i el grup.

Ambients de l’escola Camins de Banyoles

Els materials: Els materials també han de permetre diferents agrupacions (individual, en parelles, en petit grup o en gran grup). Cal pensar si és un material que ofereix diferents possibilitats manipulatives i imaginatives, i s’ha de tenir en compte si és adequat per l’edat. Es tendeix a una col·locació minimalista i molt ordenada del material per fer-lo visible. 

Seguint propostes montessorianes, es potencien materials de diferents colors, textures, aromes, sensacions tàctils o temperatura. Generalment el material no ha d’oferir ja propostes estructurades i possibilitats úniques. S’ha de poder transformar a través de la manipulació, combinació, muntatge… estar obert a reptes manipulatius i també cognitius (caixes de cartró, material gràfic, anelles, coixins, pots, embuts, tubs, llistons, llibres…). També cal valorar el material per les seves característiques intrínseques (sorra, fusta, roba, metall, aigua, pasta modelable…).

La documentació: Com ja s’ha explicat, les activitats esdevingudes als ambient no són prèviament pautades, així que és important documentar els processos desenvolupats per:

– Tenir registre dels aprenentatges assajats i poder prendre futures decisions i orientacions.
– Aportar identitat al grup i fer de suport per recordar les coses que han succeït.
– Ser suport per a l’avaluació i el seguiment del procés de cada infant.

L’alumnat pot també documentar la tasques que realitza a través de diaris d’aula o de fulls de registre.

  Ambients de l’escola Camins de Banyoles


Per orientar-se a l’educació infantil: Orientacions i formació (xtec)

Per intercanviar: Grup de Rosa Sensat: ambients de joc a l’educació infantil i primària.

Per organitzar-se: Els ambients d’aprenentatge: l’organització del temps, dels espais i els materials (Rosa Sensat, Revista Infància, 2019)

Per reflexionar: Els ambient han rellevat els racons?

Per transformar l’estètica dels espais: Configuración del espacio en la escuela infantil. La escuela como ámbito estético según la pedagogía Reggiana. (Abad, 2006)

Bases per millorar espais i aprenentatges: Diseño de espacios educativos significativos para el desarrollo de competencias en la infancia. (Otálora, 2010)

Per avaluar els ambients d’aprenentatge: Observación y evaluación del ambiente de aprendizaje en educación infantil (M.L.Iglesias, 2008)


Pros i contres

Els valors de l’aprenentatge per interacció amb l’espai i amb materials que propiciïn descobertes han estat força estudiats a l’educació infantil, sobretot per l’expansió de les propostes de Reggio-Emilia. Se’n valoren molts aspectes positius, des del desenvolupament sensorial fins a les interaccions socials o el treball de la curiositat. Dels ambients a l’educació primària se n’assenyala l’augment de l’autonomia personal, de l’autoestima i de la motivació, respecte als mètodes d’aprenentatge més instructius i tancats. També se’n destaca l’adquisició no tant sols de coneixements conceptuals i procedimentals, sinó també competències de caràcter social. S’han avaluat i establert moltes orientacions sobre el disseny dels espais i del material perquè permetin a l’alumnat provar estratègies diferents, desenvolupar llenguatges i ajudar-lo a prendre decisions. S’ha de tenir en compte que no n’hi ha prou amb un canvi estètic i un enriquiment del material, sinó que s’han de reformular els plantejaments pedagògics de base. Es fa necessària, doncs, una reflexió de claustre i un procés d’introducció de canvis progressius, de valoració i millora dels dissenys dels ambients. També demana als docents pautes d’observació i una actitud no dirigista. Si no es realitza la documentació es pot perdre el fil de l’aprenentatge i no tenir eines per introduir canvis per millorar l’aprenentatge de l’alumnat.

L’obertura, varietat i adaptabilitat del context dels ambients pot ser propici per a la inclusió de tot l’alumnat, però també s’ha de pensar en les barreres d’accessibilitat, de mobilitat o de llenguatges que vehiculen els ambients. Finalment esmentar que moltes escoles que s’estructuren a través d’ambients introdueixen altres tipus de sessions més estructurades o de treball amb tot el grup per introduir dinàmiques i pautes encara més variades.


Per llegir

  • Revista Guix, 467. Juny 2020. Ambients a primària.
  • Trueba, Beatriz: Espacios en armonía. Propuestas de actuación en ambientes para la infancia. Editorial Octaedro, Bar­ce­lo­na, 2015.
  • Hoyuelos, A. Estrategias constructivas espaciales en la escuela. En I. Cabanellas y C. Eslava (Coords.), Territorios de la infancia. Diálogos entre la arquitectura y la pedagogía (p.175-180). Editorial Graó, Barcelona, 2005.
  • Giulio Ceppi and Michele Zini (Ed), Children, Spaces, Relations: Metaproject for an Environment for Young Children. Reggio Children and Domus Academy Research Center, 1998.