Estratègies per millorar la convivència i el clima escolar
3.3 Competències relacionades amb el Pensar
Enfocar la provenció des del fet de pensar vol dir treballar la consciència de les percepcions, l’escolta de les creences, l’autoconeixement i el treball dels valors. Hem de tenir sempre presents els estadis de raonament moral (Kohlberg/Piaget) on es troben els nostres alumnes quan els fem qualsevol proposta de treball, per tal d’afavorir l’aprenentatge, el creixement personal i un clima de convivència positiva adequat a cada etapa evolutiva.
3.3.1 De què parlem?
Creences
Les creences són esquemes mentals que ens ajuden a entendre el món, són fixes i força invariables, i costa molt de modificar-les. Són les ulleres a través de les quals interpretem el món i a nosaltres mateixos, i en funció d’aquestes actuem. Algunes d’aquestes creences són limitants, perquè ja no ens serveixen o perquè no ens fan sentir bé. No sempre som conscients que les tenim, per exemple quan diem “no seré capaç…”, “no soc bo …”. Caldrà valorar si és una observació objectiva, o bé una incapacitat fruit de la creença limitant.
Canviar i transformar les creences no és fàcil, ja que són esquemes mentals que se sostenen des de la primera infància, fruit del context familiar, social i cultural en el qual hem crescut. Des de ben petits anem adquirint aquestes creences per adaptar-nos als diferents entorns i, a través de les nostres experiències s’aniran reafirmant. El primer pas per a transformar una creença és ser conscient de l’existència de la creença limitant.
“Com ens hagin tractat i relacionat amb nosaltres, com hem vist que ho feien els nostres educadors amb ells mateixos i amb els mons, tendirà a determinar les nostres creences i en conseqüència, la nostra manera d’actuar”. Ballesteros (2019).
Sovint les creences s’expressen a través del llenguatge, sobretot quan la resposta és ràpida, impulsiva i no passa pel filtre de la moral. Per exemple, per treballar amb el vostre alumnat o amb vosaltres mateixos, la consciència de les pròpies creences, només cal que escriviu o dicteu uns inicis de frase, i els deixeu dos segons perquè contestin, és important anar de pressa, no poden rectificar, han de verbalitzar o escriure allò que primer els ha vingut al cap. Fent aquest exercici, surten a la llum les seves creences respecte a qualsevol tema que ens proposem treballar. Les nostres creences sovint s’expressen, també, quan estem enfadats, des de la ràbia o l’enuig.
Si has fet aquest exercici, pots observar quines creences són potenciadores i quines limitants a l’hora d’acompanyar l’alumnat que es troba implicat en casos d’assetjament escolar. Hi ha creences que et porten a culpabilitzar l’alumne en rol l’agressor, com per exemple: “és mala persona”, “és dolent”,“és un covard” o bé a revictimitzar l’alumne en rol de víctima, “és que és dèbil”, “és molt raret”, per exemple.
Treballar per a transformar les creences és una tasca àrdua, ja que són pensaments molt instal·lats en el nostre cervell. Primer, cal detectar aquests pensaments automàtics o creences limitants. En segon lloc, comprendre que es poden controlar. Però com? Aturant aquest pensament, no deixant que es repeteixi constantment. Finalment, caldrà aplicar estratègies d’autocontrol i canvi, oferint pensaments positius i generant experiències que invalidin la creença limitant. Per exemple, en el cas que en l’exercici anterior hagis contestat “la víctima és dèbil”, cal que davant d’una situació, confrontis aquesta creença amb un altre pensament “La víctima es troba en una situació de vulnerabilitat, on ella, ara no troba els recursos i habilitats personals propis per fer front a la situació, i per tant els adults hem d’aturar i protegir-la, però és una persona amb molts recursos que pot tirar endavant”.
La pràctica, les nostres conductes i les nostres experiències aniran reafirmant la nova creença.
A part del pensament, una altra manera de transformar les nostres creences és a través de les nostres accions, la nostra experiència, tal com hem comentat. Cal anar portant a la pràctica aquelles accions que desitgem, tot i que la por (activada per la creença) ens alerti que aquell no és el camí conegut. Així doncs, no és fàcil, però ser conscients de les creences que hom té sobre violència, grup, amistat, barri o conflicte, ens pot ajudar com a individus, però també com a grup, a veure què és una creença i què és una objectivitat, i a emprendre el camí cap a la transformació.
Autoconeixement
Pensar també vol dir tenir consciència d’un mateix. Pensar és la saviesa sobre un mateix/a que s’adquireix mitjançant l’estudi introspectiu. En aquest nivell posem el focus en l’autoestima, l’autoconcepte i l’autoimatge, que generen el concepte d’identitat o identitats personals.
Com em sento a mi mateix? Com m’estimo? Com em veig? Quins són els pensaments i creences que tinc envers mi mateix?
Totes aquestes preguntes es van responent a través del mirall que els altres ens fan. Les relacions amb els altres ens permeten construir la idea del “JO”.
L’autoestima és la percepció que una persona té sobre si mateixa. És el sentiment de sentir-se digne, capaç, com els altres, per fer front als entrebancs i dificultats de la vida (Darder, Pere). Es veu influïda per la relació amb la resta.
“L’alta autoestima és el ressort principal de la motivació” Corkille (2017).
Per tal de vetllar per una formació d’una autoestima adequada, cal que des de la primera infància els infants: - Se sentin segurs, protegits i estimats, sempre. - És important que sentin que el seu esforç ha valgut la pena, no tant els resultats. - Coneguin els límits, i l’adult és responsable de fer-los complir, acompanyant-los amb fermesa i amor. - Sentin que totes les seves emocions són vàlides. - Percebin que són autònoms, en la mesura que sigui possible, perquè se sentin capaços de valer-se per a ells mateixos.(Marañón, 2020 extret de Mònica Manrique).
L’autoconcepte és l’opinió i conjunt d’idees que una persona té sobre si mateixa, incloent-hi la percepció de les capacitats i habilitats en diferents aspectes de la seva vida. És la suma de creences que tenim sobre les nostres habilitats personals. Va molt lligat a l’autoestima, ja que si tenim un autoconcepte negatiu, tindrem una autoestima baixa i a la inversa. Si les nostres creences ens autolimiten, no tindrem forces per fer front a reptes que ens posarà la vida. Com explica Dorothy Corkille (2017), quan l’infant creu que té capacitat, pot fer i tenir alguna cosa que oferir als altres. Aquesta creença serà el seu impuls. Si no és així, l’interès i la motivació desapareixen ràpidament.
L’autoimatge és la representació que es té d’un mateix/a i que s’obté a través de la percepció mitjançant els sentits i en comparació amb altres figures de la realitat. Té molta relació amb els atributs de bellesa i atractiu físic del modelatge social de referència. Pren especial rellevància a l’inici de l’adolescència.
Una autoestima, autoconcepte i autoimatge a lloc ens ajuden a tenir una relació adequada amb un mateix i són factors fonamentals per a l’adaptació de l’alumne a l’entorn escolar i social.
Però no podem tancar l’autoconeixement, sense parlar d’identitat. L’autoestima, l’autoconcepte i l’autoimatge són la base sobre la qual es va construint la nostra identitat. La identitat respon a la pregunta Qui soc jo? La resposta es va modificant al llarg de les diferents etapes vitals, a través de les relacions interpersonals i les experiències viscudes, així com dels diferents contextos en els quals em trobo: a l’escola, a la família o a l’extraescolar. Tenim diferents identitats en funció del context i les persones que ens envolten.
“Allò que jo soc és en part el resultat d’allò que els altres fan de mi“. Antich (2016).
A vegades, a l’adolescència qui som, no quadra amb qui ens agradaria ser. El nostre jo ideal està allunyat de qui realment som, i això provoca que el nostre alumnat, tingui una identitat en el món digital diferent d’aquella que té en el món físic. Mostrant habilitats, capacitats i trets de la personalitat molt divergents respecte a aquells que observem en el contacte real. Per evitar aquesta distància entre les dues identitats, cal vetllar molt per acompanyar l’infant en el seu procés de maduració, vetllant per enfortir la seva autoestima i autoconcepte.
Valors (moral)
Els valors són idees, actituds i eleccions que hem anat madurant i desenvolupant al llarg de la nostra educació (Ballesteros,2019). Són el conjunt de normes i costums que guien el nostre comportament sobre allò que és correcte o incorrecte, bo o dolent. Els valors condicionen les nostres decisions (des de les més senzilles a les més complexes) i determinen les metes que escollim en diferents àrees de la vida. Els valors parlen de la nostra filosofia de vida, ens connecten amb les coses més importants per a nosaltres.
En l’exercici, hem descobert els valors personals, però els valors també poden ser socials. Poden ser escollits lliurement o condicionats per la por o la comparació. Nosaltres, en el curs, ens centrarem en els valors personals, triats lliurement.
Des d’una mirada proventiva és necessari poder treballar els valors de forma sentida de “dins cap a fora”, i no inculcar valors “de fora endins”. És a dir, més que ensenyar valors fent teoria o moralitzant, cal educar en valors ajudant l’alumnat a descobrir i organitzar els valors que els són propis; i anar treballant per al seu desenvolupament moral i la transformació d’aquells valors que no els ajuden a sentir-se bé a ells, ni al grup, ni fomenten una ciutadania democràtica.
Els valors es poden treballar: - Com a punt de partida o origen de moltes de les nostres eleccions. - Com a camí o com a guia per a superar reptes i dificultats, per saber per on seguir, ens poden donar força per a continuar. - Com a destí ens marquen el punt d’arribada, allò que realment és important per a nosaltres.
Conrear uns valors i viure d’acord amb ells necessita intenció, constància i dedicació (Ballesteros, 2019). Educar en valors a les escoles i instituts vol dir posar consciència en quins són els nostres valors de partida, que ens han servit per ser qui som en aquest moment; quins valors volem tenir, i quins són els que ens guien actualment.
Però sobretot, sobretot, cal que en el treball en valors, els docents posem molta consciència en aterrar els valors en comportaments i actuacions. Quan els valors es queden en el món de les idees, i no es converteixen en conductes, aleshores, realment, no ens estan guiant. Per exemple, si jo vull respecte al meu voltant, he de saber expressar amb quins comportaments es materialitza el valor del respecte.
Quan treballem els valors des de la individualitat ens preguntem: - Quins són els valors que em guien? - Quina és la meva escala de valors?
“A l’hora de posar de manifest quins són els valors que guien la vida de cadascú, mostro a l’altre l’essència del que som i de com som. Quan s’ensenya la correlació entre el discurs que es fa, les diferents conductes i les actituds que es conreen, això esdevé una forma de despullar-nos davant dels altres”. Corbella (2007).
Quan treballem els valors des del grup, preguntem: - Sobre què se sustenta aquest grup? - Quina és la nostra força o potencialitat? - Quins són els valors com a grup? - Com es tradueixen aquests valors pel que fa a les conductes? - Quines són les nostres línies vermelles?
Per treballar valors, sempre caldrà tenir en compte l’estadi de desenvolupament moral que es troba el vostre alumnat, ja que la nostra consciència moral segueix unes tendències regulars i universals expressades, per tant, per Jean Piaget com Lawrence Kolberg. A continuació, us enllacem informació sobre l'escala de desenvolupament del judici moral de L. Kolberg.
Per fer pedagogia de valors podem treballar des de :
- La pròpia vida: l’exemple de la família i persones admirades, conèixer grans corrents de pensament o persones referents de la història i amb el diàleg sobre temes de la vida més propera.
- La discussió sobre dilemes morals: a través de l’exposició de dilemes, l’alumnat entra en debat. Aquests debats permeten a l’alumnat col·locar-se en els diferents rols, tenir conflictes interns que els obliga a una reorganització interna, i els exposa a raonaments més avançats. D’aquesta manera, van avançant en el seu desenvolupament moral. Per exemple el dilema de Heinz (L. Kolberg)
- Les dramatitzacions: utilitzant el teatre com a eina indispensable per a l’aprenentatge moral es pot educar en l’alternativa. Per saber més recomanem indagar sobre les tècniques del teatre de l’oprimit, un conjunt de tècniques del teatre social que resulten eines poderoses en l’educació en valors.
- La clarificació dels valors: Acompanyar a identificar valors propis i confrontar-los amb l’experiència humana, per qüestionar també la seva jerarquia.
- El modelatge: “la tasca d’educar consisteix, fonamentalment, a transmetre els valors que guiaran la vida de l’educat”. A través de la convivència entre docent-alumnat, es transmeten la major part dels valors. Amb les conductes i les actituds dels adults estem educant en valors, el docent com a exemple. Més enllà de l’acte voluntari de transmetre valors a través d’activitats i arguments, hi ha la vivència dels valors dels uns que són vistos pels altres de manera que se n’adonen d’allò que és prioritari per a cadascú. Per tant, és molt important la coherència del docent entre allò que diu, i allò que fa, donant exemple dels valors que vol fomentar amb les activitats i el discurs.
