El “Protocol d’actuació davant de qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu” determina que les fases d’abordatge de l’assetjament escolar són:
Fase I: Prevenció
Totes les actuacions —accions i recursos— que es duen a terme per capacitar l'alumnat i la comunitat educativa per promoure la convivència i la gestió positiva dels conflictes, sent conscients de la necessitat d’actuar davant una agressió. En l’àmbit escolar està emmarcada en el Projecte de convivència.
Podem concretar la prevenció en tres estratègies, que són:
Provenció: Proveïm dels recursos per afrontar positivament els conflictes. Amb una educació en valors, l'educació socioemocional i les estratègies per a gestió positiva dels conflictes estem reduint els factors de risc que poden desencadenar un cas d'assetjament escolar.
Sensibilització: Donar a conèixer què és l’assetjament escolar i la importància que té la responsabilitat individual davant del benestar propi i col·lectiu.
Observació conscient: Aprendre a tenir una mirada atenta i constant d’allò que està passant al voltant, per així reconèixer els indicadors i activar l’alarma si se sospita d’un possible cas. Aquesta estratègia interpel·la a tota la comunitat educativa, en especial a l’alumnat.
Fase II: Detecció
Si s’ha activat la situació d'alerta i pensem que hi podria haver un cas d'assetjament escolar, des de l’equip de valoració especialitzat del centre posem en marxa els mecanismes necessaris per comprendre què està passant, tenint en compte elements objectius —mesurables— i també subjectius —percepcions.
Un cop analitzada tota aquesta informació podem tipificar si es tracta d’una situació d’assetjament escolar o no. En cas que no ho sigui, igualment haurem d’actuar, tot i que els passos a seguir seran diferents, d’acord amb el pla que correspongui.
Fase III: Intervenció
Davant d’un cas confirmat d'assetjament escolar intervenim en tres moments diferents, seguint els passos que estableix el protocol, per tal de reconduir la situació:
Aturar i protegir: De manera immediata aturem la violència i protegim a totes les persones implicades, independentment de quin sigui el seu rol en el cas.
Activar i implicar: Quan ja no hi ha cap agressió, activem mirada de benestar —individual, grupal i de tot el centre— i impliquem a tothom en la resolució, per tal que sigui conjunta. Aquesta etapa pot durar més o menys temps segons les necessitats de cada situació.
Reparar i restaurar: Abans de donar el cas per tancat, reparem el dolor generat i restaurem el benestar, havent-hi el compromís de no repetició i transformant els rols disfuncionals en saludables, podent així reconstruir les relacions.
