Molts dels programes europeus de prevenció de l’assetjament escolar es basen en la formació de l’alumnat i les famílies com a agents principals en la prevenció.
La importància de la implicació de tota la comunitat educativa es fonamenta en diversos estudis sobre convivència escolar que conclouen que els infants comuniquen abans una situació de malestar a la família i els companys que no pas a un professor:
Enquesta de convivència escolar i seguretat de Catalunya 2021-2022
Més enllà de la formació que puguem fer a les famílies des dels centres educatius (Mòduls formatius #aquiproubullying i Espai Web Famílies del Departament d’Educació) tenim la necessitat de formar a l’alumnat en l’observació del benestar dels iguals i la corresponsabilització en la millora de la convivència. És en aquest sentit que l’impuls d’una actitud prosocial pot ser la clau per a una bona prevenció de l’assetjament escolar:
“Fa pocs anys que ha sorgit la noció, entroncada amb l'empatia i molt més operativa, de prosocialitat. L'adjectiu "prosocial" es va encunyar com a antònim d'antisocial i la idea que ha guiat els psicòlegs a elaborar-lo ha estat la de fomentar, mitjançant l'educació, comportaments de tipus altruista, és a dir, accions que beneficien les persones amb qui un entra en relació sense que això impliqui necessàriament un benefici concret per a qui ho executi. -….- Fins i tot, si adopta una perspectiva estrictament conductista, el comportament prosocial es pot considerar com un factor potent d'extinció de l'agressivitat o violència atès que n'és una alternativa o és incompatible amb aquestes. La prosocialitat guarda relació amb l'actitud de "consideració als altres". La formació en la prosocialitat recupera la dimensió reguladora de la convivència i el respecte cap als altres que tenien les normes d'"educació", i supera la rigidesa formal i la investeix de raons psicològicament plausibles per a la seva posada en pràctica. L'antítesi del comportament altruista i prosocial és la violència.”
En el programa d’innovació pedagògica #aquiproubullying es fa la proposta de la creació d’uns equips formats per alumnat de primària i secundària anomenats “Equips per la Convivència”.
Objectius:
- Potenciar l’observació del benestar i les relacions.
- Corresponsabilitzar a l’alumnat de la promoció del benestar i la convivència positiva.
- Aconseguir, a través de la sensibilització, el reconeixement de la figura dels Equips per la Convivència com a referents de confiança entre iguals.
- Dotar d’eines a l’alumnat a fi de detectar i comunicar situacions de risc d’assetjament i ciberassetjament escolar, així com altres tipus de violències.
Tasques de sensibilització:
Els infants o joves han de poder generar i posar en joc recursos que facin possible parlar del malestar que genera l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals, sempre des d’una perspectiva de promoció del benestar (sense revictimitzar o criminalitzar, potenciant habilitats i empoderant els seus iguals a donar resposta). Això implica:
- Dissenyar, crear i cuidar els espais que ocuparan al centre per poder fer aquesta tasca.
- Dissenyar i implementar les activitats sensibilitzadores que escullin (campanyes, jocs, debats, etc.) dirigides a altres grups d’alumnes del centre, per a famílies, a les xarxes, etc.
Tasques de provenció:
En provenció, situem la capacitat i les eines per a la resolució de conflictes. Per aquest motiu, els infants i joves que formin part dels programes d’Equips per la Convivència tindran com a fita col·laborar en l’acompanyament a la resolució de conflictes des de les eines pròpies de les seves edats i competències. Poden donar resposta a petits conflictes sense violència i acompanyar des de la presència protectora. En el moment en què un conflicte escala a la violència, ja no és la seva competència acompanyar-lo.
Tasques d’observació conscient:
L’alumnat dels Equips per la Convivència són referents de confiança entre els iguals, formats per a recollir i comunicar les situacions de malestar que els companys i companyes vulguin compartir amb ells. També tenen presència al centre des de l’observació per a detectar més i millor els possibles conflictes que es derivin de la convivència. Busquem corresponsabilitzar els equips d’alumnes a fi de comunicar situacions de risc quan aquestes escalin a situacions de violència. A més, als Equips per la Convivència els podem proposar analitzar aquestes observacions recollides fomentant la seva mirada global a les problemàtiques.
Per què no són un recurs en la fase d’intervenció?
Tot i que l’alumnat ha de responsabilitzar-se del seu propi benestar i que nosaltres, en la nostra tasca docent, hàgim de promoure aquesta responsabilització davant dels conflictes, en realitat, és una responsabilitat que recau en el total del grup d’infants o joves pel fet de formar part d’un grup, no únicament com a membres dels Equips per la Convivència. Ara bé, la responsabilitat de resolució de casos complexos, com són aquells en què hi ha violència, s’ha de poder gestionar des dels referents docents de l’equip de valoració o el referent de centre per a l’abordatge de casos.
3.4.2 Banc de recursos
En aquest enllaç podeu trobar els materials formatius.