Com a punt de partida és important aclarir que els conceptes “assetjament escolar” i “bullying” són sinònims, per la qual cosa els podem fer servir indistintament i estarem parlant del mateix.
Per entrar directament en el fenomen, us animem a veure el diàleg teatral "Ens construïm amb els altres" on es posen de manifest alguns exemples d'assetjament escolar i ciberassetjament que es poden donar entre infants i joves.
Si busquem al Protocol d’actuació davant de qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu, la definició d’assetjament escolar trobem:
En funció de les creences i prejudicis de la persona assetjadora, es poden diferenciar diferents eixos d’opressió d’acord amb la perspectiva interseccional: l'origen ètnic, racial o nacional, la religió, l’orientació afectivosexual, la identitat i expressió de gènere, la discapacitat, el sexe, i qualsevol altra condició personal o social que pot esdevenir un factor de risc.
Si desglossem la definició inicial, podem identificar les característiques principals de l’assetjament escolar, la qual cosa en facilita la comprensió. Diem que una situació és considerada bullying quan es donen totes les característiques següents:
Fenomen social que es dona en grup: Les parts implicades tenen un vincle que es dona entre iguals, siguin infants o joves. Quan apareix una situació d’assetjament es trenca aquesta igualtat i sorgeixen diferents rols: persona en rol d’agressora, persona en rol de víctima i persona en rol d’espectadora. Pot haver-hi més d’una persona en cada rol. Seria insuficient limitar el cas a qui produeix l’agressió i qui la pateix, ja que tenint en compte el context on passa, tot l’alumnat espectador n’és part implicada.
Maltractament sostingut en el temps: La continuïtat de les agressions, del tipus que siguin, comporta un dolor sostingut en el temps. La persona que ho pateix es troba en una posició d’indefensió enfront de qui l’intimida, i això té com a conseqüència inseguretat i deteriorament de l’autoestima. Cal diferenciar, per tant, situacions puntuals —on s’haurà de fer la intervenció corresponent, tot i no ser assetjament— d’aquelles que es perpetuen en el temps, que són considerades bullying.
Persecució física, verbal i/o social, sempre psicològica: Tot abús de poder té un component psicològic i, a banda, pot ser també d’altres tipus. És difícil pensar que algú pugui rebre una agressió física, per exemple, i que aquesta no tingui alhora un impacte psicològic en la persona. Per això diem que la part psicològica està sempre present. Aquestes agressions es poden manifestar de forma directa, on la persona en rol d’agressora dona la cara, o indirecta, més subtil, on la persona en rol de víctima nota que alguna cosa està passant, sense saber qui n’és responsable.
S’origina en entorns educatius: La relació entre persones implicades ha nascut en un context educatiu, tant formal com no formal. Això inclou escoles, instituts, entitats de lleure, extraescolars, centres esportius, escoles de música, etc. Cal destacar que si s’han conegut en un entorn educatiu, encara que la violència es doni a fora, igualment es considera assetjament escolar i cal actuar des del centre, ja que la relació té origen en el centre escolar.
Abús de poder: Els rols anteriorment descrits posen en evidència que s’ha trencat la igualtat entre les persones implicades i això provoca una diferència de poder entre iguals. Tot abús de poder té una intencionalitat de fer mal.
En aquest sentit, també haurem de tenir en compte la consciència del mal provocat. Els casos on la intencionalitat no va acompanyada de la consciència són, per exemple, en la primera infància —on en el desenvolupament de l'empatia està en un estat molt primari— o en l'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) que per les seves característiques no tingui el nivell de consciència per saber el dany que està provocant. En aquests casos s’haurà de fer la intervenció corresponent, encara que la tipificació no sigui la d’assetjament escolar.
Un cop explicat l’assetjament escolar, podem analitzar-ne alguns exemples:
Quina diferència hi ha entre l’assetjament escolar i el ciberassetjament?
Mirant altra vegada el “Protocol d’actuació davant de qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu” trobem que ciberassetjament presenta uns trets específics que fan augmentar el patiment de la persona ciberassetjada, com són:
- El possible anonimat de la persona en rol d’agressora pot proporcionar una sensació d’impunitat, ja que fa servir pseudònims o canvia la identitat, la qual cosa en dificulta la identificació i això fa que sigui molt difícil defensar-se’n.
- El baix nivell de consciència del dany provocat per part de la persona en rol d’agressora, que pot haver despersonalitzat i, com que no veu les reaccions dels altres, baixi el nivell de consciència del patiment que està generant, tot i tenir intencionalitat de fer mal.
- La difusió és exponencial i perdura en el temps en funció el tipus mitjans utilitzats, de manera que es pot compartir per internet amb un sol clic i està disponible les 24h del dia, havent-hi una gran exposició pública durant molt de temps, perquè el material publicat és difícil d’eliminar. Per aquest motiu, tot i no haver-hi reiteració, una sola agressió serà suficient per considerar-se ciberassetjament i actuar.
En definitiva, l’infant pateix una major inseguretat o vulnerabilitat en quedar-se sense espais de protecció, pel fet que pot estar rebent constantment missatges de mòbil o l’ordinador o ser contínuament difamat en una xarxa social.
Vegem-ho amb un exemple:
Cal tenir present que, segons l’estudi d’UNICEF “Estudi de l’impacte de les tecnologies en l’adolescència” el 72,9% dels i les adolescents que pateixen ciberassetjament escolar també el pateixen offline.
És a dir, en la majoria dels casos, quan detectem ciberassetjament, és molt probable que el maltractament també s’estigui donant fora dels dispositius electrònics o les xarxes socials. Aquesta dada posa de manifest que l’assetjament escolar i el ciberassetjament no s’han de tractar com a problemes independents.