3.4 Canals de comunicació

L’observació dels canals o vies de comunicació està enfocada a valorar si aquests estan funcionant i són útils. Hem de tenir en compte que les comunicacions han de contemplar la recollida d’informació o denúncies per part de l’alumnat, el professorat o qualsevol membre de la comunitat educativa. És convenient analitzar-los mitjançant indicadors mesurables que avaluïn la seva efectivitat. Alguns exemples són: les entrevistes, les tutories, les bústies de grup, els correus electrònics específics de denúncia, les reunions…

Així mateix, és recomanable que els centres facilitin canals de comunicació interns (adreça electrònica, qui és la persona coordinadora de coeducació, convivència i benestar de l’alumnat, etc.), perquè qualsevol membre de la comunitat educativa pugui fer arribar a les direccions dels centres possibles situacions d’assetjament escolar o altres tipus de violències.

En aquest sentit, cal observar i valorar periòdicament el seu funcionament, si són útils o si, per contra, és necessari redirigir els canals ja oberts o obrir-ne de nous. Per facilitar la comunicació de situacions de risc o situacions d’alerta per part de l’alumnat s’ha de treballar des de l’empoderament de l’infant o jove, responsabilitzant-lo del seu propi benestar i el del grup.

3.4.1 Proposta de dinàmica d’aula

Bústia anònima o confidencial de grup

A diferència de les bústies de suggeriments o denúncies que sovint trobem als passadissos dels centres educatius, les bústies d’aula o de grup, ben dinamitzades, garanteixen la confidencialitat i l’anonimat.

Les bústies d’aula o de grup són un bon recurs per conèixer el nostre alumnat. Podem dinamitzar-les setmanalment i aprofitar-les per a treballar temes de tutoria. Es recomana que no siguin específiques per temes de bullying, sinó, en general per temes de convivència o necessitats del grup, però explicitant que l’alumnat s’ha de sentir lliure per escriure allò que necessiti comunicar.

És una eina que ben acompanyada, ajuda a detectar no sols violències, sinó també situacions de risc com trastorns de la conducta alimentària (TCA) o consums, entre altres.

Per dinamitzar l’eina es recomana que:

S'utilitzi setmanalment en el marc de la tutoria i, també, normalitzar-la com a forma de recollida de comentaris, per exemple, en exercicis de les especialitats.

Tot i que poden ser obertes, per promoure’n l’ús, es recomana oferir la possibilitat de deixar missatges confidencials (amb nom) o anònims. L’anàlisi del concepte “anonimat” pot ser una bona excusa per treballar l’anonimat dins algunes APPs de comunicació de risc que utilitzen comunicació anònima com Confide, ASK fm, This crush, Whisper, Secret, Jodel, MeowChat, Tellonym, After School, etc.

Per garantir la confidencialitat es recomana que l’única persona que pot obrir la bústia sigui el professorat i que en faci una lectura prèvia abans de compartir el contingut.

Els formats de la bústia poden ser molt diversos. Una recomanació és aprofitar per fer la creació des de la creativitat del grup, que sigui una de les activitats del primer trimestre en el marc del pla d’acció tutorial, això fa que, des de l’aprenentatge significatiu, la bústia sigui una proposta sentida com a pròpia del grup.

3.4.2 Banc de recursos

Format presencial: Trobada individual o grupal: tutoria, conversa informal, entrevista, reunió…
Format no presencial: bústia anònima o confidencial, trucada, correu electrònic, llibreta de seguiment…