Ara sí, entrarem a definir l’acte de proveir. Segons el diccionari de la Llengua catalana (DIEC) vol dir Posar en possessió d’allò que és necessari (algú o alguna cosa), fer que ho tingui, que no li manqui.
El terme provenció va ser creat per John W. Burton el 1990, i va ser Paco Cascón qui el va introduir a Catalunya. Provenció vol dir dotar a les persones i als grups de les aptituds necessàries per afrontar el conflicte de manera no violenta. Per tant, l’objectiu de la provenció no és evitar el conflicte, ja que aquest és inherent a les relacions humanes, sinó desenvolupar les habilitats i estratègies que ens permetin afrontar-lo de forma no violenta, abans que arribi a la crisi, perquè d’aquesta manera, els conflictes, esdevinguin una oportunitat d’aprenentatge i creixement personal i col·lectiu per a totes les parts (Escola de Cultura per la Pau).
Però què entenem per conflicte?
És bàsic tenir una mirada i un llenguatge compartit dins del claustre i amb tota la comunitat educativa, sobre què entenem per conflicte i quina és la millor manera d’acompanyar-lo per a una gestió positiva d’aquest, evitant que arribi a la crisi i d’aquesta manera evitant, també, l’aparició de la violència.
Un conflicte, segons Paco Cascón (2006), és aquella situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d’interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts. Per tant, com apuntàvem abans, els conflictes són consubstancials a les relacions humanes i són ineludibles, ja que vivim en un món divers on cadascú té interessos i necessitats diferents. Malgrat que intentem evadir-los, els conflictes seguiran el seu curs.
El conflicte apareix de la contraposició d’interessos, necessitats o valors. Quan la satisfacció d’aquestes necessitats impedeix la satisfacció de les necessitats de l’altra, les persones entrem en conflicte. Si no sabem fer-hi front o resoldre’l de forma positiva en aquesta fase inicial, aleshores entrem en la dinàmica del conflicte, aquí comença el problema, on apareixen els malentesos, la incomunicació, les pors i les inseguretats. Si el conflicte escala, arribem a la fase de crisis, que pot comportar una resposta violenta. La crisi és allò que comunament identifiquem com a conflicte, però en realitat, el conflicte ja fa temps que ha aparegut. El conflicte, com veiem, no és quelcom puntual, sinó que és un procés, per tant, la seva resolució no serà fruit d’una acció puntual, sinó d’un conjunt d’accions que formaran, també, un procés.
Cada fase del conflicte té les seves eines corresponents per tal de resoldre’l, com més amunt ens trobem, el procés del conflicte estarà més avançat, més dependència de terceres persones hi haurà, i menys satisfactòries seran les mesures a les quals s’arribarà. A continuació compartim amb vosaltres algunes eines de menys a més intrusives.
Cal tenir present que quan el conflicte arriba a esclatar (crisis) està en el moment més difícil de gestionar, a més, com pot anar acompanyat de violència, cal una resposta immediata. Aquí no hi ha temps per a la reflexió ni l'anàlisi. Cal aturar la violència. La crisi, per tant, és el pitjor moment per intentar resoldre un conflicte de forma positiva i creativa. Per tal de resoldre el conflicte d’una manera positiva, caldrà intervenir en les seves fases més primerenques. L’estratègia proventiva que us volem presentar a continuació, ens permetrà acollir els conflictes abans de la crisi. (Paràgraf extret de l’article Cascón (2006) Educar en y para el conflicto).
És important trobar els espais dins del centre educatiu on treballar explícitament els diferents esglaons de l’escala de la provenció, ajudant el grup a formar-se i desenvolupar-se per tal de conviure de forma pacífica. Així com, l’educació socioemocional i en valors, i en resolució positiva de conflictes.
Com més consciència de grup, més autoconeixement i coneixement de l’altre en l’àmbit socioemocional tinguem, en el moment que aparegui la contraposició d’interessos, aquest fet ens facilitarà no reaccionar o evadir-nos davant del conflicte sinó gestionar-lo. Estarem preparats per parar, analitzar i respondre de forma constructiva. Per això és tan important introduir l’estratègia proventiva dins els centres educatius.
Citant directament el Protocol d'actuació davant de qualsevol tipus de violència en l'àmbit educatiu, cal desplegar actuacions adreçades a l’alumnat per tal de promoure el benestar mitjançant el desenvolupament d’estratègies per a la convivència positiva, potenciant els factors de protecció propis com les capacitats, habilitats i competències per a la gestió positiva dels conflictes.
La provenció, per tant, és la nostra caixa d’eines personal, quan l’obrim trobem recursos en educació emocional i moral, valors i actituds convivencials que ens ajudaran a viure en benestar i gestionar els conflictes de forma positiva. Una caixa d’eines plena d’habilitats i actituds que ajuden a afrontar els desafiaments que la vida ens presenta.
Sovint aquestes habilitats i aptituds són dins nostre, però no sabem emprar-les o no som conscients que les tenim, cal ajudar els nostres infants i joves a descobrir-les i saber-les emprar correctament.
“Un infant (…) té una identitat, una potencialitat que, en el procés de convivència educativa, és possible anar ajudant a descobrir.”
Corbella (2007)
La provenció es pot desenvolupar en l’àmbit grupal, com a estratègia de centre o comunitària. En aquest curs ens endinsarem en el desenvolupament proventiu grupal a través de l’escala de la provenció i de l’educació socioemocional.