El paper del docent per al treball de la provenció és essencial. Així doncs, cal posar el focus, també en nosaltres, els docents. Fer un treball proventiu amb l’alumnat, suposa acompanyar-lo en descobrir-se a un mateix en relació amb els altres, i això no és fàcil, cal que els docents estiguem preparats. Per tant, en primer lloc, us demanarem que contesteu les següents preguntes de forma honesta:
Si totes les respostes són afirmatives, estàs sobradament preparat o preparada per endinsar el teu alumnat en el món de l’autoconeixement i, per tant, en el viatge proventiu. Si no és així, a continuació compartirem amb vosaltres algunes orientacions metodològiques, extretes de la Competència personal, social i d’aprendre a aprendre, concretament, de la competència específica 1, que us poden donar seguretat a l’hora d’acompanyar l’alumnat en el procés de descobrir el jo i el nosaltres.
a) Donar un espai a l’expressió de les emocions
Donar un espai a l’expressió de les emocions vol dir no tenir por que l’altre expressi les seves emocions. Pot ser que les expressi i en aquell moment, tu, com a adult, no les puguis acompanyar, o no estiguis preparat per a fer-ho, aleshores podràs explicar-li que no et sents amb les eines per poder-lo acompanyar o que ara no pots fer-ho perquè has de continuar amb la classe, però que entens la seva emoció i l’acolliràs, tu o una altra persona, en un moment determinat.
Com expressa l’Eva Martínez Pardo (2017) “Estar preparat o preparada perquè els teus alumnes es puguin expressar, vol dir que entens que totes les emocions són vàlides i legítimes. Cal tenir molt clar que no hi ha emocions bones i altres de dolentes. Hi ha emocions que ens dolen o ens incomoden, però és imprescindible aprendre a conviure amb elles”.
“Estar preparat o preparada perquè els teus alumnes es puguin expressar, vol dir que entens que totes les emocions són vàlides i legítimes. Cal tenir molt clar que no hi ha emocions bones i altres de dolentes. Hi ha emocions que ens dolen o ens incomoden, però és imprescindible aprendre a conviure amb elles”.
Eva Martínez Pardo
Sovint quan els infants expressen no ho fan de manera lògica, adequada o en el moment més apropiat, això pot ser que ens molesti i que ens faci actuar de forma reactiva. És important que primer posem la mirada en el nostre judici: és habitual fer valoracions des de la nostra experiència, des de la nostra “motxilla” de creences i vivències, és fonamental comprendre aquesta realitat per tal que les nostres valoracions siguin ajustades, què és meu i què és de l’altre? Després de posar consciència, intentem acompanyar-los per evitar que l’emoció es desbordi i els desbordi a ells, sempre mostrant-nos respectuosos i legitimant les emocions sentides per l’altre.
L’Eva continua exemplificant la situació: “Quan a un infant li diem “no et posis així”, “no n’hi ha per a tant”, “no cal queixar-se per això”, no li deixem lloc a l’expressió de les demandes que neixen des de les seves necessitats emocionals. Si quan sents malestar, a sobre et trobes un adult que no et legitima el teu malestar, aprens que cal amagar-lo, que no està bé, que és inadequat.”
Podem dedicar un temps regularment a l’expressió de les emocions, si veiem que els nostres infants ho necessiten, podem ensenyar-los a comunicar-les en debats i assemblees, i a totes les activitats curriculars, podem escoltar activament i preguntar davant qualsevol conflicte, què ha passat? Com t’has sentit? Com creus que s’ha sentit el teu company o companya? Què penses al respecte? I què creus que pensa l’altre? Podem fer alguna cosa per canviar aquesta emoció? Què necessites?
Donar un espai a les emocions és donar un espai a les persones amb les quals treballem.
b) Acompanyar des de la vivència
Avui en dia, els nostres infants estan hiperinformats i hiperestimulats. Sovint et broden els discursos, i com a docents no entenem per què si et saben fer aquests raonaments tan elaborats, no actuen en relació amb allò que ens diuen. Són experts a dir-nos allò que els adults volem sentir, i sovint, pateixen una desconnexió entre el seu discurs i les seves emocions. Un dels grans reptes és connectar-los amb l’emoció, i per fer-ho, cal que passin per la vivència. Per tant, les activitats que us proposem per treballar la provenció en aquest curs es plantegen seguint una metodologia socioafectiva.
c) Acceptació incondicional de cada infant o jove
Quan un infant se sent acceptat i respectat, és més capaç d’estar més obert al canvi, al consell i d’extingir les conductes més rebels cap a les figures d’autoritat. Als adults ens passa el mateix, quan sabem que algú ens valora i ens accepta, escoltem més les seves opinions i les seves crítiques. Podrem acompanyar als nostres infants a modificar conductes que els fan mal a ells i a la resta, des del respecte envers ells i la seva realitat.
L’acceptació incondicional no significa que hàgim de ser permissius i renunciar a les necessitats del grup o no posar límits. No! Vol dir que hem d’actuar des d’una actitud de respecte envers la persona que tenim davant i malgrat que estiguem aturant una situació de violència, l’infant ha de sentir que no acceptes la seva conducta, i per això l’atures, però que no hi ha judici cap a la seva persona.
d) El docent és un referent de modelatge per al grup
Malgrat que no sempre sigui fàcil, és important ser conscients que en el moment que ens posem davant d’un grup d’infants, esdevenim models a seguir. Per tant, com a docents, hem de transmetre coherència entre allò que fem, sentim i pensem. El docent ha de ser un referent de respecte, empatia, gestió saludable de les emocions en les interaccions amb l’alumnat. Caldrà ser exemple d’escolta activa, mostrar interès genuí per allò que ens expliquen i facilitar-los una retroalimentació constructiva. Així com, ser un exemple, de gestió positiva del conflicte, emprant una comunicació empàtica i assertiva amb el teu alumnat.
Sabem que no és fàcil, ja que l’alumnat, ens pot despertar emocions desagradables que hem de gestionar en un context ple d’estímuls i de forma molt ràpida. Ens podem trobar amb alumnat molt enfadat dins les aules que acaben personalitzant aquest enuig amb un o més docents, o amb l’escola. Les seves conductes poder ser irrespectuoses i com a adults, els hem de posar el límit, per tal de protegir-los a ells i elles i a la resta del grup. Però és important, que en aquest posar el límit, també acompanyem i recollim, i sobretot, separem. Cal que com a docents, separem les conductes dels nostres alumnes de la persona. Nosaltres som un model de gestió emocional per al nostre alumnat.
Aquelles emocions que no gestionem ens queden dintre i les transmetem a l’hora de relacionar-nos amb el nostre alumnat. És important ser conscient que per acompanyar un procés d’educació socioemocional amb l’alumnat, primer cal viure’l i prendre’n consciència com a adult.
e) Establir conjuntament unes normes clares
Malgrat que tots els centres educatius tenen les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC) i sovint aquestes són transmeses a tota la comunitat educativa, és important obrir un procés de consens de les regles que guiaran el nostre grup. Ha de ser fruit d’un procés participatiu, més guiat a l’inici, si no estan acostumats, i a mesura que passen els anys, serà més autònom. Els demanarem, com volen sentir-se ells i elles dins del grup?
A partir de com es volen sentir: contents, segurs/es, relaxats… Es llença la següent pregunta: Quines conductes afavoreixen aquestes emocions? I quines les trenquen? I anar estirant per arribar a formular aquelles conductes que sí que poden tenir lloc en el nostre grup, i quines no volen perquè generen molt de malestar a tots i totes. Així doncs, arribarem a les normes que volem que guiïn el grup. Sovint ens trobarem, que haurem de recórrer a aquest llistat de màxim 6-8 acords, per a fer-los reflexionar. En comptes d’anar de FORA a DINS, partim de nosaltres mateixos i anem cap a fora, és més significatiu per a ells i elles.
f) Ambient de seguretat i confiança
Per tal d’iniciar activitats d’introspecció (de desenvolupament socioemocional) amb el grup, cal que el grup estigui en confiança, tothom ha de tenir el seu lloc al grup, ha d’haver-hi un sentiment de pertinença compartit, on es reconeguin els uns als altres des de les seves potencialitats però també des de les seves vulnerabilitats. Una persona no exposarà les seves emocions als altres si no té la certesa que no serà jutjada. Per tant, només es podrà fer un treball socioemocional significatiu, si hi ha hagut un treball proventiu grupal primer (Mòdul 2).
El més habitual és que a l’inici de curs, cap classe es trobi en situació de cohesió i cooperació. De fet, són un agrupament de persones, i els docents, els han d’acompanayar a esdevenir un grup que conviu. Per tant, la nostra recomanaió és que durant el primer trimestre de curs (sobretot) se segueixi l’Escala de la Provenció creada per Paco Cascón (Mòdul 2).
A “L'ofici d'educar” l'Eva Bach ens parla de factors de protecció interns dels joves que segons l'Institut de Minneapolis els agrupa en 4 grups: el compromís amb l'aprenentatge, els valors positius, les competències socials i emocionals; i la identitat positiva o autoestima. Destaca els factors que hi ha dins de cada grup, en el primer, que l’adult els faci creure en ells mateixos “no tots valem per a tot, però tots valem per a alguna cosa”; en el segon grup, estar moguts per principis i valors que els motivin a cuidar els altres i a ser honestos, responsabilitat; en el tercer grup parlen de tenir empatia, sensibilitat, de tenir bones amistats i diverses, poder resistir la pressió de grup i saber resoldre els conflictes de manera no violenta; i finalment, al quart grup inclouen el fet de creure en el seu propi valor i tenir control sobre les coses que els passen, que és molt difícil.
Aquí teniu l'enllaç per poder escoltar l'àudio del programa.
També podeu veure i sentir la conferència de l'Anna Forés i Miravalles (Directora de la Càtedra de Neuroeducació de la UB), Competència personal, social i d'aprendre a aprendre, clau en la prevenció de l'assetjament escolar, que va tenir lloc el 4 de maig de 2024 a la "Jornada formativa per a docents: Emoció i creativitat. Un camí cap a la prevenció de l'assetjament escolar".