1.4 La importància del “com”

Abans d’aprofundir en l’aproximació metodològica de la provenció, et proposem que facis la següent reflexió.

Sovint recordem el contingut d’aquelles formacions que ens van fer connectar amb alguna emoció present o viscuda, que ens van fer estar en una actitud activa sigui experimentant o bé, explicant, argumentant, raonant, observant, recordant o reflexionant. Eren formadors i formadores  que ens van fer connectar amb la nostra emoció i ens van fer estar en una actitud participativa i activa.

També hem assistit a moltes formacions que no han estat vivencials, i poca cosa en recordem d’elles. Tots aquells aprenentatges que no hagin estat connectats amb l’emoció els tendim a oblidar, i si en recordem quelcom, els utilitzem de forma poc eficient (Bueno, 2017).

“Qualsevol aprenentatge que tingui components emocionals, el cervell l’interpretarà com a clau per a la supervivència, i per tant l’emmagatzemarà millor i després permetrà que s’utilitzi amb més eficiència“.
Bueno (2017).

Sovint, però, el ritme frenètic dels centres educatius no ens deixa temps per a ser creatius i pensar activitats que connectin amb l’emoció dels nostres alumnes. Un recurs molt utilitzat últimament a les aules per a connectar amb la vivència o l’emoció són els vídeos, un dels personatges viu una determinada situació que el porta a actuar. Aleshores el docent, té una fitxa preparada on l’alumnat respon les preguntes i finalment, potser, entren en debat. Pot ser que alguns alumnes hagin connectat amb l’emoció veient les imatges; pot ser que alguns veient el vídeo ho hagin portat a la seva pròpia experiència personal i arribin a fer una connexió i una posterior reflexió, potser els més grans. Però la realitat és que cada cop vivim més en el món de la imatge, i aquestes, cada cop han de ser més impactants per despertar les nostres emocions. A més, què passa quan aquest recurs l’emprem quinzenalment? Setmanalment?

Nosaltres us proposem que genereu experiències on l’alumnat pugui connectar amb les emocions a través de la vivència, incidint en les actituds i els valors, fomentant en l’alumnat una actitud activa i participativa, on a través de la connexió puguin fer una reflexió, que els facilitarà una posterior transferència. Aquesta metodologia de treball s’anomena enfocament socioafectiu (Cascón, P.) o VRT (Vivència-Reflexió-Transferència) segons SEER (Salut i Educació Emocional).

“Vivenciar en pell pròpia la situació que es vol treballar per així tenir una experiència en primera persona que ens faci entendre i sentir allò que estem treballant, motivar-nos a investigar-ho i, en definitiva, desenvolupar una actitud empàtica que ens porti a canviar els nostres valors i formes de comportar-nos, que ens porti a un compromís personal transformador“.
Cascón (2017).

L’inici de cada sessió o cada classe, situa el grup i marca el clima que impregnarà tota la sessió. Volem generar un clima introspectiu, de respecte on estem connectats amb les emocions en un entorn on ens sentim segurs i protegits. Per tant, cal pensar molt bé, quina dinàmica, frase, activitat prepararàs perquè l’alumnat connecti amb les seves emocions per tal de crear un aprenentatge significatiu. Després de la connexió, ja podem entrar a la reflexió, ells i elles poden reflexionar conjuntament amb l’acompanyament de l’adult. Les conclusions, l’experiència viscuda i les reflexions extretes d’aquesta sessió romandran a la seva memòria per tal de transferir-les a altres contextos quan les necessitin.

Pots partir de la connexió, a través d’una simple pregunta, com per exemple Heu sentit por alguna vegada? Quines pors teniu? Pensa aquell moment o situació en la qual vas tenir més por de tota la teva vida. Què va passar? Voleu compartir-la? 

O bé, pots generar una dinàmica; mostrar una imatge; audicions de sons diversos, músiques; tastar aliments; olorar diferents essències; massatges; jocs de contacte o de moviment; visualitzacions; relaxacions; relats; una sorpresa;  totes les disciplines artístiques (dansa, dibuix, escultura), aquestes ens ajuden a connectar amb nosaltres on aparegui l’emoció que vulguis treballar. 

Per exemple, si pretenem treballar la por: ho podem fer a través de la música, a través d’un conte o una història explicada en veu alta. Sovint pensem que les històries no són un recurs útil per l’alumnat més gran, però no és cert, el que passa és que sovint, als docents ens costa molt crear el clima necessari per compartir una bona història. Imagineu un grup de 3r de l’ESO entrar dins d’un relat i de cop i volta, el relat fa un gir sobtat i tots cridar de l’espant! Generar el clima i l’espai perquè les emocions apareguin és fonamental, ja ho hem dit en el punt anterior.

“He après que la gent acabarà oblidant el que vas dir, oblidarà el que vas fer, però mai oblidarà com els vas fer sentir.”
Maya Angelou