2.2.1 De què parlem?
L’Enfocament Restauratiu Global (ERG) proporciona metodologies proactives per a la creació d’entorns amables on tothom pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats i, alhora, estratègies o pràctiques responsives responsabilitzadores, no culpabilitzadores i reparadores per a la gestió i resolució positiva del conflicte. Entenent que el conflicte, forma part inherent de la nostra vida i ens permet aprendre a relacionar-nos, viure i conviure en un món cada cop més divers i plural.
Pensa en algun moment que volies donar la teva opinió d’un fet o fer un comentari quan estaves en un grup i no ha estat possible. Cerca el motiu perquè va passar això.
Hi havia algú que sempre portava la veu cantant? Tenies por que no respectessin la teva opinió?
Has vist alguna vegada persones que ho han passat malament a l’aula perquè els han faltat el respecte, els han ridiculitzat, els han deixat de banda? Com podem fer de l’aula un entorn segur?
Com fas per escoltar quan et comuniquen alguna cosa amb molta afectació? Quina és la resposta que utilitzes? Quin tipus de comunicació fas servir?
Com respons davant d’un conflicte en el teu entorn? Es poden restaurar les relacions després d’un conflicte?
L’ERG es fonamenta en uns valors de base com l’obertura, la sinceritat, el respecte, la inclusió, la participació, l’autonomia, la llibertat, la cooperació, la solidaritat i la diferència, i alhora implica un canvi de mirada pel que fa a la gestió de la convivència tot donant valor als aspectes proventius i preventius i desenvolupant capacitats clau com l’escolta atenta, activa i empàtica i la comunicació no violenta.
L’ERG, a més a més, ens permet prendre decisions fonamentades en cinc principis restauratius bàsics, que planteja el model restauratiu de B.Hopkins (2004, 2009, 2011):
L’enfocament restauratiu destaca la importància de les relacions per al benestar emocional, la resolució de conflictes, la prevenció i reparació de danys, i la creació de comunitat. En definitiva, se centra a cuidar les persones i les relacions.
La Piràmide restaurativa ens serveix per descriure tot el que es planteja des de l’ERG. Es proposa treballar a tres nivells: construir, mantenir i reparar relacions i danys, en el cas que es donin. La piràmide permet visualitzar on se situen les actuacions en els tres nivells i valorar l’impacte en la convivència. La convivència no és només resolució de conflicte, es basa en un exercici conscient i sistemàtic de construcció dels vincles i dels grups.
Aquesta piràmide simbolitza l'estructura fonamental sobre la qual es fonamenta la pràctica de la restaurativa en l'àmbit educatiu. En ella podem trobar totes les actuacions i recursos que es poden fer servir en cada fase.
A la base de la piràmide es troben totes les eines i metodologies proventives necessàries per construir i fomentar una convivència respectuosa que és la base del benestar emocional i relacional dins de la comunitat educativa. És en aquestes parts de la piràmide, tant la de baix (construir relacions) com en la del mig (mantenir relacions) les que haurien d’ocupar-nos més temps d’intervenció i a les que hauríem de dedicar-hi més recursos. Des del paradigma de l'ERG es considera que s'estan assentant les bases de la convivència si es treballa de manera sistemàtica la creació de grup i de la comunitat, si es promou el coneixement d’un mateix i de les altres persones, l’estima cap a un mateix i cap als altres, la confiança, la Comunicació No-Violenta i l’escolta genuïna.
La part central de la piràmide conté els recursos i estratègies destinats a gestionar els conflictes quotidians de manera positiva i constructiva per mantenir la comunicació, la connexió i la col·laboració entre els membres de la comunitat educativa. Quan augmentem la capacitat de facilitar processos informals per a la gestió dels petits incidents quotidians amb processos respectuosos, inclusius que donen resposta a les necessitats de tothom, succeeix que disminueixen les situacions que podem trobar a la part de dalt de la piràmide.
La punta de la piràmide representa la intervenció en situacions de conflicte més greus, on s'apliquen les tècniques i pràctiques restauratives per restaurar la convivència i reparar els danys causats.
La Piràmide és un mapa i alhora una mirada estratègica per treballar i gestionar de manera coherent la convivència.
2.2.2 Proposta de dinàmica d’aula
2.2.3 Banc de recursos
Aquí teniu la conferència Aprendre per conviure. La Pau s’aprèn de Mònica Albertí en el marc de la celebració del DENIP 2021.
Una comunitat educativa i resilient. Recursos a l’XTEC.