3.1 Introducció

Quan parlem d’educació socioemocional ens referim a totes aquelles actuacions que fem per tal d’acostar-nos al nostre món interior, intentar entendre’l per tal de generar coherència entre el nostre Sentir, Pensar i Actuar. Aquest fet que ens permetrà viure en benestar, sense oblidar que som éssers socials i que el nostre benestar depèn del benestar del grup. No hi ha benestar personal sense benestar social (Bisquerra, 2016).

La coherència és fonamental per a la relació amb un mateix i, també, per relacionar-se amb els altres
Corbella (2007).

Només entrarem a dur a terme activitats d’educació socioemocional en aquells grups els membres del qual es trobin en situació de confiança (quart esglaó de l’escala de la provenció) entre ells i on ja s’hagin treballat aspectes de comunicació sana entre elles (cinquè esglaó). Si el grup no es troba en seguretat, protecció i confiança, desaconsellem plenament entrar a fer activitats explícites d’educació socioemocional, ja que col·loques els infants i joves en situació de vulnerabilitat i desprotecció. En el cas que l’educació socioemocional formi part d’una optativa, aleshores, el docent que l’imparteixi, caldrà primer, treballar la consciència de grup.

Dit això, ens introduïm en el món de l’educació socioemocional. En aquest espai aprofundirem en el món de la conducta (el fet d'actuar), allò que els altres veuen de nosaltres, les nostres accions; el món emocional (el fet de sentir), que és l’experimentació, el cos, la intuïció, les sensacions, on treballarem sobre la importància de la consciència emocional, com a primer pas per a la regulació; i finalment el món racional (el fet de pensar) on hi ha el pensament, els sentiments, el coneixement, l’autoconeixement, l’observació, el raonament, la decisió, els valors, les creences, la intel·ligència o la creativitat.

Així doncs, si volem educar les emocions de manera explícita a través de dinàmiques d’aula, cal tenir clar que el grup ho necessita i tots els membres del grup se senten protegits i en seguretat en aquest grup. Tot i això, també volem comentar que des del primer moment que trepitgem el centre educatiu, nosaltres, com a docents, ja estem fent educació socioemocional, des del primer “Bon dia” fins a l’últim “Adeu” de la tarda, ja que les emocions estan presents contínuament, pel fet que, com menciona Anna Carpena (2017) “tota acció educativa, sigui o no sigui planificada produeix canvis en el cervell, ja que l’experiència en modifica l’estructura.” Així doncs, com nosaltres veiem, ens comuniquem i ens dirigim als nostres alumnes és educació emocional, i per a dur-la a terme, no calen dinàmiques, sinó consciència i voluntat.

Per a dur a terme dinàmiques explícites d’educació socioemocional, cal que la persona facilitadora d’aquestes sessions, no tingui por de deixar un espai on les emocions s’expressin; les pugui atendre i acompanyar. A més, cal que sigui un model per als infants, ja que com dèiem a l’apartat 1.4 del Mòdul 1, “La importància del com”  les persones aprenem més d’allò que sentim i veiem en els altres que d’allò que ens diuen. 

“Afortunadament, la majoria de les conductes humanes són apreses a través de l’observació, a través del modelatge d’altres subjectes”.
Albert Bandura

Finalment, volem comentar que malgrat que nosaltres separem el Sentir, el Pensar i l’Actuar, en realitat estan íntimament connectats i no es pot entendre l'un sense els altres. Acompanyar l'alumnat en el camí de l’autoconeixement tenint present el filtre emocional (sentir); el filtre del pensament i moral (pensar) i el filtre de les conductes (actuar), servirà per anar treballant per assolir la coherència i equilibri entre allò que sento, el que penso i allò que faig, pas bàsic per a relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres (Joan Corbella). 

“L’emoció, el pensament i el cos estan interrelacionats per mitjà de circuits bioquímics i neuronals de manera que tot el que passa en una dimensió afecta les altres”.
Carpena, A. (2017)