Quan parlem del sentir ens referim a treballar la capacitat per prendre consciència d’allò que sentim i desplegar estratègies per a una regulació emocional per tal de poder gestionar-nos amb autonomia.
3.2.1 De què parlem?
Consciència emocional
Treballar la consciència emocional vol dir connectar, atendre, legitimar, identificar, anomenar i comprendre les emocions que sentim.
Per tal de connectar amb les emocions és necessari parar, deixar l’espai perquè puguin ser expressades i un cop s’expressen, escoltar-les. Tal com diu Eva Bach (2015), sovint escoltem les paraules, però no les emocions que hi ha darrere d’aquestes. Això ens passa perquè a mesura que anem socialitzant, el nostre pensament dialoga amb el nostre món emocional i fa que les emocions vagin acompanyades de judici i de valoracions (si són bones, dolentes, aptes o no aptes). Això en els infants més petits no els passa, ja que estan més en contacte amb les seves emocions i permeten que compleixin les seves funcions, les alliberen i les viuen.
Un cop donem l’espai i les escoltem, cal acollir-les. Sempre resulta més senzill acollir aquelles emocions positives, com l’alegria o la calma. En canvi, costa molt més d’atendre la por, la frustració o la ràbia. Cal rebre-les a totes amb els braços oberts, elles per si soles no marxen o desapareixen si no els fem cas, al contrari busquen formes per a sortir i expressar-se, que no sempre són saludables, intel·ligents o funcionals. Malgrat que hem d’atendre totes les emocions, i sentir qualsevol emoció és totalment legítim, no és legítim fer qualsevol cosa amb allò que sentim. Per exemple, en un moment determinat podem sentir tanta ràbia cap a una persona que ens agradaria pegar-li, però aturem aquest comportament. Validem l’emoció, però apliquem mecanismes de control sobre l’acció, quan l’emoció ens està superant.
Un altre aspecte important pel que fa al treball de la consciència emocional és identificar l’emoció que sento, sovint sabem dir si ens sentim bé o malament, però ens costa trobar si es tracta de dolor, enveja, frustració, etc. Anar posant nom a les diferents emocions és una activitat que ajuda els infants a ordenar-se. Les emocions primàries són aquelles que són innates i universals. En funció de l’autor, distingim entre quatre i sis emocions primàries: la por, l’alegria, la ira i la tristesa (model Gestàltic); més el fàstic i la sorpresa (model d’Ekman). A vegades, com molt bé explica el conte de la Tristesa i la Fúria de Jorge Bucay, les emocions es disfressen i ens confonen.
Un bon moment per iniciar aquest procés d’identificació de les emocions és durant el primer cicle de primària, deixar un espai on posem nom a les emocions que experimentem en diferents situacions i d’aquesta manera facilitar nou vocabulari emocional. Quan són més petits, som els adults que hem de posar la paraula “Entenc que no t’ha agradat que t’hagi tret la joguina tan bruscament, i ara estàs enfadat”; “Plores perquè estàs trista perquè la mare se n'ha anat a treballar, és natural que sentis aquesta tristesa.”
Algunes preguntes que us poden ajudar a guiar la consciència emocional en els infants i que els les podem transmetre com una guia, són:
Què sento?
Com m’he sentit davant aquesta situació?
Què diu sobre mi aquesta emoció?
Què ha provocat aquesta emoció?
Si aquesta consciència emocional no ha tingut lloc en els primers cicles de primària, caldrà començar per aquí sempre, sigui quin sigui el nivell educatiu en el qual ens trobem. Des de la primera infància, cal deixar lloc a l’expressió de les emocions, validar-les com a educadors i acompanyants, i sobretot, anar-los ensenyant que legitimem allò que senten, però no la conducta que se n’ha derivat, si aquesta ha estat agressiva. Deixar lloc a les emocions i atendre-les i acollir-les no es pot fer a través de cap activitat pautada, sinó que és una actitud que el mestre mostra cap al seu alumnat.
Com els acompanyes en les seves emocions?
Com legitimes l’emoció, però no la conducta que se’n deriva, si aquesta és violenta?
Com l’ajudes, a través del consol, a posar nom a allò que sent?
La identificació de les emocions la podem fer de forma informal, i complementar-la a través d’activitats d’aula que molts de vosaltres ja teniu programades. A l’apartat 3.2.2 Propostes de dinàmiques a l’aula compartim amb vosaltres algunes activitats i enllaços que us duran a un ventall de dinàmiques per treballar la consciència emocional.
Aconsellem treballar amb els infants a través del món simbòlic: contes, històries, llegendes, la fantasia els ajuda a trobar-se amb emocions desagradables, a col·locar-se en els diferents rols i gestionar les emocions des d’aquests, transitant per la por, la tristesa o l’angoixa des d’un espai segur, la imaginació.
L’expressió de les emocions, per si mateixa, és un procés alliberador i ajuda a rebaixar la tensió. Posem damunt la taula allò que sentim, ho veiem i aleshores ens és més fàcil poder actuar sobre elles. Les emocions poden ser expressades a través del llenguatge oral, però també a través de l’escriptura, la dansa, el dibuix i qualsevol disciplina artística, també a través de la meditació. És important expressar les emocions de la manera més sostenible per a un mateix i per als altres. A vegades, expressem al moment, en canvi, altres vegades necessitem pair per poder expressar, cadascú té els seus tempos i això també s’ha de respectar.
Regulació emocional
La gestió de les emocions, no vol dir exercir un control, ja que, tal com expressa Mònica Manrique “Com més intentes controlar les emocions, més fàcil és que se’t descontrolin encara més”. Quan controlem les emocions no les deixem sortir, ni deixem que ens entri res, les aturem, o bé, fem que ens rellisquin, com si res hagués passat, controlar no és una forma de regulació. Aquests mecanismes a la llarga se saturen i ens fan mal.
La regulació emocional requereix una consciència emocional mínima, cal que ens adonem que l’emoció ens està superant i està desborda, per desplegar un conjunt d’estratègies que ens permetran que la tensió disminueixi de manera més fàcil i saludable. A continuació, us oferim diferents estratègies de regulació emocional que podeu anar entrenant amb el vostre alumnat:
Infantil i primer cicle de primària
Com dèiem anteriorment, cal desenvolupar la consciència sobre un mateix, els altres i el món que ens envolta per assentar les bases de la regulació. En aquesta etapa, cal treballar amb els infants a través del cos i el tacte, no cal posar discurs. És molt important el paper del mestre com a model, són esponges i aprenen per imitació, tal com tu els agafis per retenir-los, per calmar-los, ells i elles ho reproduiran en els seus companys/es.
A l’etapa infantil estem fent els primers passos per tal d’esdevenir adults conscients i autònoms. I com ho faig com a mestre quan són tan petits? Doncs, a través del joc i del cos:
| Jocs de consciència sensorial | Parar atenció a diferents sons, a diferents gustos, textures, ajuda els infants a estar presents, entren en contacte directe amb les percepcions personals, viuen i senten sensacions, no cal pensar-les. |
| Jocs per a notar els canvis | Preparar activitats que passen d’un joc mogut i excitat, a un de tranquil, a través de seguir amb moviments el ritme de la música; d’anar representant els animals d’un conte, etc. I aleshores, en aquesta transició els fem ser conscients que hem passat un estat d’ànim a un altre. |
| Jocs per posar consciència en la respiració | Quan són petits, se’ls ensenya a escoltar la seva respiració i a alliberar-la, inspirar-exhalar. |
| Jocs que afavoreixin el moviment del cos | Propostes d’equilibri, per exemple, els permeten consolidar la consciència del seu propi cos, els dona seguretat en ells mateixos. Sensació que ells governen i ocupen el seu propi cos. Posar consciència en el límit del teu propi cos i el de l’altre, el nostre cos sovint ocupa més espai que el límit de la pell, i cal respectar els espais personals dels altres. |
| Jocs o situacions de consciència de l’altre | Exposar-los a situacions en què hagin de compartir, el mestre acompanya en aquest compartir a aquelles criatures que tenen tendència a agafar totes les peces per fer una via de tren, o una construcció. |
| Jocs de contacte | El tacte és el sentit que envolta tot el nostre cos. Els exercicis de contacte respectuós amb els altres ajuden a fomentar una actitud respectuosa. Hi ha infants que necessiten deixar anar l’agressivitat que tenen a dins, abans de poder fer un joc de contacte més respectuós, per tant, s’ha de donar l’espai on pugui haver-hi un joc on deixar anar aquesta agressivitat de manera positiva (per exemple, destruint un castell fet amb coixins), per després passar a un joc de contacte més suau (un massatge, per exemple). |
Aquí podeu visualitzar la Conferència virtual "La importància del joc en les diferents etapes de la vida" (2021) a càrrec d'Imma Marín , de Marinva.
I a continuació, la conferència titulada "Quan l’acompanyament es basa en el respecte" de Joan Manuel del Pozo i Eulàlia Bosch que va tenir lloc a les XIII Jornades d’innovació a l’etapa d’educació infantil (2016).
Cicle mitjà i superior de primària
Aprendre a reconèixer els desencadenants que causen malestar.
Quan són conscients dels desencadenants podem veure que a vegades la ràbia apareix quan no sabem posar límits, o ens costa expressar els nostres desitjos i necessitats. Podem ajudar-los preguntant: Quin fet ha provocat aquesta emoció?
Què ha passat durant el dia d’avui que t’hagi fet sentir d’aquesta manera?
Per què has acabat desbordat/da?
Ajustar les expectatives
Cal ajudar el nostre alumnat a tenir expectatives acurades a les situacions. Les expectatives elevades i poc realistes generen grans decepcions, i com diu Dorothy Corkille (2017), la decepció colpeja l’autoestima.
Augmentar la tolerància a la frustració per prevenir estats emocionals negatius.
| No aconseguint sempre allò que hom vol. Treballar per interpretar l’error com una oportunitat d’aprenentatge. |
Entrenant-nos en la presa de decisions:
| Exposar-los a fer tries justificant els criteris de la seva elecció. Assumir les conseqüències de la seva elecció. |
Perseverar en l’assoliment dels objectius
| Malgrat les dificultats, cultivar el valor de la perseverança. |
Capacitar-los per diferir les recompenses
| Treballar per diferir les recompenses immediates a favor d’altres a més llarg termini però d’un ordre superior. |
Canalitzar allò que senten d’una manera saludable
Per exemple, per evitar que la ira desemboqui en violència, podem:
– Estratègies de relaxació (programa TREVA) Mindfulness.
– Estratègies de respiració.
– Exercicis d’alliberació de la veu: per exemple quan expirem pronunciar el so de la lletra A, allarga les expiracions al màxim fins que sentis que no queda aire. A vegades, necessitem un espai per cridar tot allò que se’ns ha quedat aturat al coll i ens genera angoixa.
– Distància temporal: el típic exercici de comptar fins a 10 o fins a 100 abans d’actuar. A vegades, necessitarem uns dies. O allò que els adults sovint fem d’escriure un correu electrònic quan estem enfadats, però no enviar-lo en aquell moment, sinó deixar-lo refredar uns dies i tornar-lo a llegir. Ben segur que canviem paraules abans d’enviar-lo. Per tal d’agafar distància, també podem:
Distracció cognitiva: intentar pensar en altres coses.
Distracció conductual: ocupar-nos fent quelcom, una cosa nova.
Posar humor a la situació: amb humor aconseguim distanciar-nos de la situació, rebaixem la tensió, i podem veure la situació des d’una perspectiva més objectiva.
– Alternatives a la violència per a expressar l’emoció: l’escriptura (escriure una carta aquesta persona amb totes les coses que li diries i li faries si el tinguessis davant, o tots els whats que li enviaries); tenir un whats amb un mateix on escrius tot allò que vols dir però que saps que ara no és el moment i te l’envies a tu mateix/a; dibuixar, fer gargots, modelar cera, plastilina o fang, són activitats que descarreguen la tensió i tranquil·litzen. També, el moviment: ballar, córrer, caminar ràpidament és una manera de reduir la tensió.
– Canviant les nostres creences. Aquestes a vegades, són distorsionades i potencien l’aparició d’emocions inadequades que poden derivar en ira i violència. “Realment sempre et passa el mateix? O només algunes vegades?”
Analitzar la responsabilitat. Fer-nos preguntes a nosaltres mateixos, no únicament veure l’altre. Per exemple, modelar en “Jo he actuat de la forma correcta? Ho hauria pogut fer d’una altra manera?”
Totes aquestes propostes i orientacions que hem llistat per a cicle mitjà i superior de primària, serviran per a secundària, si l’alumnat no té una consciència i regulació emocional quan arriben a l'ESO. Si a infantil i a primària no s’ha treballat per tal de fer possible la regulació emocional, ens trobarem adolescents molt desorientats i totalment vençuts per les seves emocions a la secundària. Així doncs, caldrà entomar el tema des de l’inici.
Autonomia emocional
L’autonomia emocional és la capacitat d’autogestió personal. L’autonomia l’assolim quan hi ha una autoestima adequada; una actitud positiva davant la vida; implica la capacitat de buscar ajuda i recursos externs quan ens sentim desbordats. Assolim l’autonomia emocional quan està en un mateix la capacitat de decidir com t’afecten les coses que et succeeixen, quan una persona es percep capaç de sentir-se com desitja i té els recursos de transformar les seves pròpies emocions. Aquesta competència vincula directament amb la resiliència, l’autoeficàcia i la motivació.
Sovint els adults encara estem en procés de desenvolupar l’autonomia emocional, per tant, amb el nostre alumnat ens centrarem a fons en la consciència i regulació emocional, per tal que vagin recorrent el camí cap a l’autonomia, i sobretot, aprenguin a demanar ajuda quan se senten desbordats.
3.2.2 Proposta de dinàmica d’aula
3.2.3 Banc de recursos
Les emocions que activen l’aprenentatge i combaten l’abandonament escolar.
L’ofici de viure (Ana Fores, Rafel Bisquerra, Anna Carpena, Ana Coma)