3.4 Competències relacionades amb el Fer

3.4.1 De què parlem?

Dins del fer trobem aquelles actuacions de les persones que poden ser observades objectivament, allò que els altres veiem. Gairebé tota conducta, ve condicionada pel nostre món emocional (el Sentir) i cognitiu (el Pensar). Per treballar el Sentir i el Pensar, hem entrat en la dimensió intrapersonal de l’individu. Per treballar el Fer, ens col·locarem en la dimensió interpersonal. L’alumnat podrà posar en marxa processos de millora de la intel·ligència interpersonal quan ho faci a partir del propi autoconeixement i la pròpia autoregulació Carpena, A. (2017).

“Conèixer-se a un mateix, una mateixa, facilita conèixer l’altre i saber què sent, i facilita alhora el fet de compartir els propis sentiments, afavorint el camí de l’empatia, base de la construcció de valors autèntics de convivència i base de la conducta moral”.
Carpena, A (2017).

Font: Qui Soc? Guia didàctica d’autoconeixement. Taula de Salut de Palafrugell, confeccionada per SEER.

La dimensió interpersonal fa referència al tracte amb els altres, és a mig camí entre les dimensions personal i social, respon a les preguntes Què mostro de mi? Què veuen els altres de mi?  Constitueixen la dimensió interpersonal el conjunt de les relacions quotidianes en què s’assagen actituds de convivència. Dins d’aquesta dimensió volem destacar: les habilitats interpersonals, la gestió positiva dels conflictes i la presa de decisions.

Habilitats interpersonals per establir i mantenir relacions

Les habilitats interpersonals són les capacitats i destreses amb les quals compta una persona a l’hora d’iniciar i mantenir relacions satisfactòries i vincles estables. Nosaltres hem seleccionat aquelles habilitats que considerem bàsiques dins l’entorn escolar per afavorir un entorn de convivència respectuosa.

Consciència social o empatia: entesa com l’habilitat de posar-nos en el lloc de l’altra persona, sense jutjar, agafant perspectiva i reconeixent les seves emocions (Marañón, 2020). Quan tenim empatia envers els altres, som capaços de reconèixer els seus sentiments, necessitats i preocupacions; entenem les circumstàncies i els seus punts de vista. Per tenir consciència social, primer cal tenir consciència d’un mateix. En un centre educatiu es donen múltiples oportunitats per a treballar l’empatia, cal acollir aquestes situacions i poder-les aprofitar com a una oportunitat perquè l’alumnat comprengui a l’altre. Quan mostres afecte i responsabilitat envers les emocions dels altres, mostres empatia, com a docent. L’empatia del professorat està estretament relacionada amb la formació de l’autoimatge de l’alumnat (Carpena,2017). Treballar l’empatia en l’alumnat, a més d’aprofitar situacions espontànies que sorgeixen en el seu dia a dia, es pot provocar creant dinàmiques on es posen de manifest diferents perspectives (situacions de rols, estudi de casos, accions de corresponsabilitat, dilemes morals).

Assertivitat: és l’habilitat d’expressar els nostres sentiments i emocions, opinions o decisions, defenent els nostres drets i al mateix temps, respectant sempre els aliens. L’assertivitat és la base per a una bona comunicació. Aquesta competència requereix  d’un profund autoconeixement, de capacitat d’autogestió emocional i empatia.  És la capacitat de dir “NO” de forma clara i respectuosa, malgrat la pressió del grup. L’assertivitat la podem treballar aprofitant qualsevol conflicte, per exemple, en situacions de comunicació agressiva o inhibida, animarem que es comuniqui el mateix, però d’una forma assertiva (Carpena,2017). 

En l'àmbit de secundària,  es proposa un tema de debat controvertit, el docent llença una pregunta, i l’alumnat en rol d’observador tenen diferents instruccions: 
- Un grup ha d’escoltar les emocions del grup, no allò que es diu, sinó les emocions.
- Un altre grup ha d’escoltar com es comuniquen, si ho fan de forma assertiva, agressiva, inhibida. Revisar si la forma de comunicació s’escau amb les emocions observades.

Escolta activa: és l’habilitat de concentrar la nostra atenció en allò que explica l’altre amb atenció plena,  el nostre cos ha de transmetre que estem pendents del que s’està dient. Sovint, no escoltem per comprendre, sinó per donar resposta. Filtrem tota la informació a través de les pròpies vivències per tal d’identificar-nos ràpidament i així poder explicar la nostra experiència. 
Aquí parlem d’escoltar per entendre l’altre des del seu lloc, sense la necessitat de donar una resposta. En qualsevol situació d’aprenentatge, qualsevol conversa informal, és una oportunitat per a treballar l’escolta activa. 
La base de l’escolta activa s’ha de transmetre des del primer dia de classe: quan un docent no parla, si el grup no l’escolta; quan un docent fa mantenir silenci, quan un alumne parla; quan no es permet que dues persones parlin alhora, i si cal, esperem. Esperem el moment adequat per a poder parlar, per tal de ser escoltat.

Amabilitat: és l’habilitat d’estimar a través de les petites accions, es demostra amb actes que posen de manifest el nostre amor cap a l’altre i amb nosaltres mateixos/es(SEER,2024). 
Quan eduquem per a ser amables, l’alumnat aprèn a fer demandes amb cura, per exemple, preguntant si a l’altra persona li ve de gust fer quelcom o si estem d’acord amb les regles del joc; a presentar-se o presentar els altres; a fomentar les formes cordials i afectuoses en tots els espais. En un centre educatiu, l’amabilitat ha d’esdevenir un hàbit.

Habilitats en la presa de decisions

L’ésser humà pren decisions constantment al llarg del dia. Algunes les prenem gairebé sense ser conscients, perquè ja s’han convertit en un hàbit, com pot ser “em rento les dents al matí”. Altres, les prenem intuïtivament (popularment diem que fem cas al nostre cor) i potser les més complexes són les que ens porten a un procés racional.

Gairebé totes les decisions que prenem al llarg del dia poden ser revisades i modificades si considerem que ens hem equivocat. Posant exemples respecte al nostre alumnat: “si m’he enfadat molt amb el meu professor de química perquè considero injusta i poc fonamentada la valoració d’un exercici, i li he contestat malament; puc modificar i reparar, puc adonar-me que no era la manera com volia comunicar-me i demanar disculpes, també; puc prendre consciència per fer-ho diferent la pròxima vegada”. Un segon exemple seria “si he triat un itinerari formatiu i m'adono que no m’agrada,  potser hauré d’esperar a acabar el curs, potser només un trimestre, però a la llarga podré canviar d’itinerari formatiu, si aquest no és l’adequat per a mi”.

Als infants i als adolescents els hem de deixar que prenguin decisions per si mateixos.  Entrenar-los en la presa de decisions a través d’exposar-los a prendre-les crearà ciutadans més autònoms, responsables i democràtics.

“Si prens decisions per tu mateix, aprens ràpidament que no pots cuidar de tu mateix sense mostrar que també ens importen les necessitats dels altres, ja que si no tens consideració per a les necessitats dels altres, les teves pròpies, tampoc seran satisfetes”.
(Rosenberg, 2013).