Sovint quan en el centre educatiu destinem un espai al treball i desenvolupament emocional, posem el focus en un mateix. Naturalment, per tal de vivenciar i reflexionar sobre les emocions, cal centrar-nos en el “jo”. Però és important, també portar la reflexió al grup, al “nosaltres”. Som éssers socials i necessitem que el grup estigui bé per estar jo bé, sí un membre del grup està en malestar, podem afirmar que el grup no es troba en benestar, per tant, el benestar en el grup és una responsabilitat compartida de tots els seus membres. En conseqüència, cal fer arribar a l’alumnat el concepte que un no està bé per si sol, sinó que estem bé, quan les persones que ens envolten estan bé, i és un cercle que es retroalimenta, i en el qual cadascú de nosaltres té molt a aportar individualment.
Per tant, us aconsellem, que en cadascuna de les dinàmiques que porteu a l’aula, fomenteu la següent gradació en les preguntes de reflexió que els fem al nostre alumnat:
Com t’ha fet sentir aquesta situació?
Com us ha fet sentir a cadascú de vosaltres aquesta situació?
Com sentir-nos d’aquesta manera com a grup?
Volem tenir aquestes vivències en el nostre grup?
Com podem fer-ho, per tal que no passi, o bé, per adonar-nos-en abans i posar mesures com a grup?
Aquest és un exemple, però també podeu parlar dels valors. Quins són els valors que et guien? Quins són els valors que volem que ens guiïn com a grup? I d’aquesta manera interpel·lar l’alumnat com a grup.
Els centres educatius són un laboratori de socialització. Els nostres infants passen un mínim de 6 hores en unes aules més aviat reduïdes amb unes ràtios força elevades, són espais de relació constant on hi ha pocs moments de descans. A les aules aprenen a conviure. Les dinàmiques d’educació socioemocional per si sola, no són una font d’aprenentatge de convivència . Per aprendre a conviure és necessari tot allò que hem desplegat al llarg d’aquest curs: consciència del docent com a model davant dels seus alumnes, la importància del modelatge docent; posar el focus i la intenció en la creació de grups que aprenguin a gestionar de forma positiva el conflicte i, finalment, quan tenim el grup en seguretat i confiança, treballar certs aspectes que veiem que són necessaris per anar-los acompanyant en el seu camí de creixement, i aleshores introduïm dinàmiques d’educació socioemocional. És molt important que tots els docents que entren en una aula tinguin aquesta mirada i aquesta intenció, no únicament els tutors/es, ja que la convivència, el canvi d’actituds i valors, és una responsabilitat de tots i totes les figures que acompanyen els infants en el seu creixement i és quelcom que cal treballar de forma sostinguda en el temps, més enllà d’activitats concretes i puntuals.
