{"id":11462,"date":"2024-07-16T11:02:17","date_gmt":"2024-07-16T09:02:17","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/?page_id=11462"},"modified":"2025-12-16T13:41:38","modified_gmt":"2025-12-16T12:41:38","slug":"2-1-lescala-de-la-provencio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/modul-1-de-la-prevencio-al-concepte-de-provencio\/modul-2-la-provencio-en-lambit-grupal\/2-1-lescala-de-la-provencio\/","title":{"rendered":"2.1 L\u2019escala de la provenci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n
L\u2019Escala de la provenci\u00f3<\/strong> \u00e9s una eina de l\u2019Escola de Cultura per a la Pau de la UAB<\/a> <\/strong>creada per Casc\u00f3n i Mart\u00edn (1996) que a trav\u00e9s de set esglaons processuals facilita el proc\u00e9s de formaci\u00f3 i desenvolupament d\u2019un grup, per tal de facilitar la conviv\u00e8ncia. Entenent conviv\u00e8ncia com un grup on les persones cuiden les unes de les altres, i del benestar del grup, on es mostren participatives i (co) responsables i on es creen relacions saludables entre elles. <\/pre>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
L\u2019Escala de la provenci\u00f3 \u00e9s un sistema lineal, on cada esgla\u00f3 est\u00e0 recolzat en l\u2019anterior, cada esgla\u00f3 respon a una necessitat i ens capacita i habilita per al seg\u00fcent. Puges i baixes les escales per consolidar les relacions i la conviv\u00e8ncia.(Bartol\u00ed, Sanfeliu, & Dulcey, 2019. Guia pr\u00e0ctica per abordar el conflicte des de la mirada art\u00edstica<\/a>)

No \u00e9s una t\u00e8cnica que s\u2019aplica i funciona, \u00e9s una forma d\u2019entendre el conflicte i la formaci\u00f3 de grups que implica un aprenentatge constant cap a la conviv\u00e8ncia des d\u2019una mirada proventiva. Cal entendre l\u2019escala com un proc\u00e9s, en el qual cal ser flexible per\u00f2 sistem\u00e0tic. Cal treballar tots els esglaons de manera gradual, de baix a dalt, per\u00f2 tamb\u00e9, un cop tenim el grup cohesionat, caldr\u00e0 anar fent recordatoris o aprofundint en els diferents esglaons en funci\u00f3 de l\u2019observaci\u00f3 del grup  (Bartol\u00ed, Sanfeliu, & Dulcey, 2019). <\/pre>\n\n\n\n
Abans de treballar la provenci\u00f3 en l'\u00e0mbit individual, on ens introdu\u00efm en el camp de l\u2019educaci\u00f3 socioemocional i moral, \u00e9s imprescindible que el grup estigui en conviv\u00e8ncia, si no no donarem lloc a l\u2019obertura i al respecte necessaris a l\u2019hora de fer un treball introspectiu.<\/pre>\n\n\n\n
A continuaci\u00f3, desenvolupem els set esglaons de l\u2019Escala de la Provenci\u00f3 (Casc\u00f3n i Mart\u00edn, 1996) i us enlla\u00e7arem recursos per tal que els pugueu anar desenvolupant amb els diferents grups. Les fonts de les quals hem extret el gran gruix d\u2019informaci\u00f3 s\u00f3n Casc\u00f3n (2007),  Escola de Cultura per la Pau i Bartol\u00ed, Sanfeliu, & Dulcey, (2019), majorit\u00e0riament. Els citem aqu\u00ed per tal d\u2019evitar citacions constants al llarg de cada par\u00e0graf.<\/pre>\n\n\n\n
2.1.1 De qu\u00e8 parlem?<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Sovint  hem estat exposats a canvis i a processos d\u2019adaptaci\u00f3 i creaci\u00f3 de grup. Sigui per motius laborals, personals o d\u2019estudis hem hagut de fer l\u2019esfor\u00e7 d\u2019entrar en un espai on no coneix\u00edem a ning\u00fa. Afortunats hem estat, les vegades que per atzar hi havia una cara coneguda en aquell lloc, de sobte ens sent\u00edem reconfortats, malgrat que no fossin persones amigues nostres, per\u00f2 en aquell context eren els m\u00e9s coneguts i, per tant, v\u00e0lids per a disminuir la nostra incomoditat. S\u00f3n situacions incertes, inc\u00f2modes, que hem viscut al llarg de la nostra vida.

A continuaci\u00f3, us proposem unes preguntes per tal de connectar amb les vostres pr\u00f2pies experi\u00e8ncies abans d\u2019entrar en el contingut te\u00f2ric.<\/pre>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
A continuaci\u00f3, desenvolupem els set esglaons de l\u2019Escala proventiva i us enlla\u00e7arem recursos per tal que els pugueu anar desenvolupant amb els diferents grups.<\/pre>\n\n\n\n
01 Presentaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Com a docents, quan ens arriba un alumne nou a l\u2019aula, podem:

Presentar l\u2019infant davant dels companys i les companyes dient el seu nom (o li oferim que es presenti a ell mateix) i fer que els altres, es presentin fent una roda de noms i a continuaci\u00f3, continuar amb la classe tal com l\u2019hav\u00edem planificat. Sovint, amb aquesta acci\u00f3 ja sentim que l\u2019hem presentat i que el grup l\u2019ha reconegut. Efectivament, cadasc\u00fa ha dit el seu nom exposant davant dels companys l\u2019infant nou. 

O b\u00e9, podem crear un espai on aquesta presentaci\u00f3 sigui significativa per a ells i elles, un espai de presentaci\u00f3 real entre alumnat, on es puguin mirar als ulls i recon\u00e8ixer, intercanviar un somriure i, si poden, m\u00e9s paraules, un dibuix, un gest, una fotografia, un objecte, donar lloc a l\u2019inici de la connexi\u00f3. Una din\u00e0mica on hi hagi pres\u00e8ncia real. Aquesta presentaci\u00f3 determinar\u00e0 l\u2019inici del vincle, i caldr\u00e0 anar-la repetint i deixant espais diversos a presentar-se de diferents maneres, des de l\u2019interior a l\u2019exterior. La forma m\u00e9s senzilla de fer-ho \u00e9s generant grups de 3 persones, cadasc\u00fa ha de fer el seg\u00fcent:

1)Dir el seu nom mirant els ulls de totes les persones del grup.
2)Dir una paraula que associa amb ell o ella mateixa.
3)Fer una salutaci\u00f3 als altres que ser\u00e0 la seva, amb la qual s\u2019identifica, amb la que sempre saluda als companys. Haur\u00e0 de saludar als membres del grup.

Despr\u00e9s el docent demana canvi, els grups s\u2019uneixen entre ells creant grups de nou alumnes. Repeteixen la roda. Un cop presentats entre ells, el docent, pot continuar generant din\u00e0miques, o b\u00e9, pot continuar amb la seva programaci\u00f3, si aquest espai ja ha tingut lloc a la tutoria o un altre docent se n\u2019ha ocupat.<\/pre>\n\n\n\n
02 Coneixement<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Aix\u00ed, dones espai, tamb\u00e9, als infants m\u00e9s introvertits, aquells que els costa expressar-se a trav\u00e9s de la paraula, i a la diversitat de tota l\u2019aula. 

Quan deixem l\u2019espai perqu\u00e8 els infants es mostrin als altres, troben sintonies, viv\u00e8ncies semblants, descobreixen habilitats que tenen els altres que els sorprenen i trenquen prejudicis. \u00c9s una oportunitat pel docent per refor\u00e7ar aquests descobriments i connexions des de la paraula, creant sinergies entre ells, per\u00f2 tamb\u00e9 donant lloc perqu\u00e8 observin la difer\u00e8ncia des de la cura i d\u2019aquesta manera cuidin la vulnerabilitat de l\u2019altre. Un grup s\u2019enforteix quan coneixen les vulnerabilitats dels seus membres i decideixen cuidar-les<\/strong>.

Quan apareixen situacions de conflicte o de tensi\u00f3, si no hi ha una coneixen\u00e7a m\u00fatua i apreciativa, magnifiquem aquells aspectes que ens distancien de l\u2019altra fent m\u00e9s gran la discrep\u00e0ncia, dificultant la transformaci\u00f3 del conflicte i posant en risc la relaci\u00f3. (Escola de cultura per la pau).<\/pre>\n\n\n\n
03 Confian\u00e7a<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Quan un grup est\u00e0 en confian\u00e7a, les expectatives s\u00f3n les adequades i en general, es compleixen. Si un grup no est\u00e0 en confian\u00e7a, els seus membres no s\u2019obriran, ni mostraran la seva part vulnerable, mostrant una m\u00e0scara o fa\u00e7ana d\u2019ells mateixos, que no sempre ser\u00e0 des de l'honestedat.<\/pre>\n\n\n\n
04 Estima<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Quan nosaltres valorem la tasca, l\u2019habilitat, la conducta d\u2019un company\/a, l\u2019estem incloent, l\u2019estem reconeixent, donant un lloc en el grup des de la seva aportaci\u00f3. Per tal que l\u2019estima sigui sincera i honesta, cal vetllar per una mirada apreciativa de l\u2019altre.

Recon\u00e8ixer, refor\u00e7ar o donar suport s\u00f3n diferents estrat\u00e8gies per a donar estima. <\/strong>

Recon\u00e8ixer:<\/strong> vol dir fer visible all\u00f2 que hom fa b\u00e9, all\u00f2 en qu\u00e8 t\u00e9 tra\u00e7a. Pot ser individual o en p\u00fablic.
Refor\u00e7ar:<\/strong> \u00e9s recon\u00e8ixer el progr\u00e9s i l\u2019esfor\u00e7, malgrat que no s\u2019hagi assolit l\u2019\u00e8xit.
Donar suport:<\/strong> vol dir empatitzar, animar o orientar en cas de bloqueig o dubtes.

Segons Sara Carro(2019) partim de la base que les persones som diverses, i que les difer\u00e8ncies que som i tenim estan jerarquitzades, de manera que hi ha caracter\u00edstiques que estan m\u00e9s valorades socialment i d\u2019altres que ho estan menys o gens. Aquesta valoraci\u00f3 jerarquitzada de les difer\u00e8ncies, sovint, a les aules, est\u00e0 representada per persones concretes. Aix\u00ed, doncs, hi ha persones que en un grup representen all\u00f2 que est\u00e0 m\u00e9s valorat, i d\u2019altres que encarnen aquelles facetes que ho estan menys o gens.<\/em>

All\u00f2 que causa la discriminaci\u00f3 \u00e9s que les persones que conformen el marge i el centre es mantinguin est\u00e0tiques en aquestes posicions. Sovint, una de les actituds habituals \u00e9s que les persones del centre projecten en les persones que conformen el marge \u201call\u00f2 que no volen ser\u201d i, des del seu privilegi d\u2019estar al centre, ho expressin en comportaments excloents.

Fomentar l\u2019estima dins l\u2019aula \u00e9s treballar la cura expl\u00edcita del grup per part de tots i totes. Propiciar aquest di\u00e0leg, ens permet ser qui som, i apreciar-nos des del que som, donant lloc a tothom, activar aquesta sensibilitat envers els marges. <\/pre>\n\n\n\n
05 Comunicaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Quantes vegades, com a docents ens hem trobat gestionant conflictes que venen fruit de paraules mal afortunades? Molt\u00edssimes, oi?<\/em><\/strong>

Si des del principi, dins de l\u2019entorn escolar, ensenyem al nostre alumnat que la comunicaci\u00f3 entre nosaltres ha de ser respectuosa i no violenta, i anem entrenant-los a parlar des del Jo, i no des del Tu, a poc a poc, aniran adquirint aquesta forma de comunicar-se com un h\u00e0bit.

El nostre llenguatge est\u00e0 farcit d\u2019in\u00e8rcies i creences, sovint plenes de vergonya, judici, culpa, cr\u00edtica o exig\u00e8ncia. Cal ser conscients i responsabilitzar-nos dels missatges que transmetem. Si en comptes de centrar-nos en l\u2019altre (TU), partim del JO, canviem els retrets per a necessitats personals, la comunicaci\u00f3 vira totalment i la conviv\u00e8ncia esdev\u00e9 m\u00e9s pac\u00edfica.

Si en comptes de dir, \u201cHa estat culpa teva que jo t\u2019hagi cridat, tu m\u2019has tancat la porta davant dels nassos!\u201d \u201cT\u2019he cridat perqu\u00e8 m\u2019he espantat i de retruc m\u2019he enfadat, perqu\u00e8 no m\u2019esperava que em tancaries la porta quan jo entrava. No m\u2019ha agradat gens.\u201d<\/em>  Estem dient el mateix des d\u2019un lloc molt diferent, hem despla\u00e7at el TU pel JO.

En el M\u00f2dul 3 hem desenvolupat m\u00e9s extensament la Comunicaci\u00f3 No Violenta<\/strong> com a eina per a assolir una comunicaci\u00f3 efectiva, activa i emp\u00e0tica.<\/pre>\n\n\n\n
06 Presa de decisions<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
A mesura que els infants es fan grans, han de poder decidir sobre m\u00e9s aspectes de la seva vida i de l\u2019esdevenir del grup.

Els espais d\u2019aprenentatge que tradicionalment en el sistema educatiu formal han fomentat m\u00e9s la presa de decisions s\u00f3n el joc lliure a l\u2019hora de pati; l\u2019esport (Educaci\u00f3 F\u00edsica) i l\u2019art (Visual i Pl\u00e0stica), si es planteja des de la creativitat. S\u00f3n espais en els quals l\u2019infant ha de prendre decisions, a vegades individualment i majorit\u00e0riament, com a grup. 

Actualment, els espais d\u2019aprenentatge globalitzat o per projectes, donen moltes oportunitats a l\u2019alumnat per a treballar la presa de decisions, cal tenir clar, abans de comen\u00e7ar aquests espais, si el grup es troba en condicions per poder entomar el repte.<\/pre>\n\n\n\n
07 Cooperaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
En canvi, la metodologia de treball cooperatiu implica estructurar el contingut i el temps de forma cooperativa. Un exemple de treball cooperatiu \u00e9s la situaci\u00f3 en la qual van col\u00b7locar uns investigadors a un grup d\u2019infants de l'\u00cdndia. Els van posar una cistella plena de menjar a una dist\u00e0ncia determinada, els van dir que al senyal, tots havien de comen\u00e7ar a c\u00f3rrer per aconseguir la cistella, aquell que arrib\u00e9s primer, se la podria quedar. Els infants no van comen\u00e7ar a c\u00f3rrer immediatament, van mirar-se els uns als altres, van parlar entre ells i van prendre la decisi\u00f3 d\u2019agafar-se de les mans i c\u00f3rrer tots junts, de manera que tots van aconseguir la cistella.<\/pre>\n\n\n\n
\n
<\/p>\n\u201cLa cooperaci\u00f3 \u00e9s la convicci\u00f3 plena que ning\u00fa pot arribar a la meta si no arribem tots\u201d. <\/em>
Virgina Burden citat per Bartol\u00ed, N., Sanfeliu, A., Dulcey, A. (2019)<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
Vetllar per la creaci\u00f3 del grup seguint els esglaons de l'Escala de la Provenci\u00f3 ens permet donar resposta a les necessitats individuals i col\u00b7lectives. En canvi, quan no treballem la provenci\u00f3, aquestes necessitats no queden cobertes i, per tant, sembrem un camp de conreu ideal per a l'aparici\u00f3 de conflictes acompanyats de viol\u00e8ncia. <\/kbd>

En la imatge que us mostrem a continuaci\u00f3, podeu veure qu\u00e8 es d\u00f3na quan apliquem la provenci\u00f3 i qu\u00e8 apareix quan no l'apliquem en la creaci\u00f3 i gesti\u00f3 de grups.<\/kbd><\/pre>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
2.1.2 Proposta de din\u00e0mica d’aula<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
Sessi\u00f3 1. Presentaci\u00f3<\/a><\/div>\n\n\n\n
Sessi\u00f3 2. Coneixement<\/a><\/div>\n\n\n\n
Sessi\u00f3 3. Confian\u00e7a<\/a><\/div>\n\n\n\n
Sessi\u00f3 4. Estima<\/a><\/div>\n\n\n\n
Sessi\u00f3 5. Comunicaci\u00f3<\/a><\/div>\n\n\n\n
Sessi\u00f3 6. Presa de decisions<\/a><\/div>\n\n\n\n
Sessi\u00f3 7. Cooperaci\u00f3<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
2.1.3 Banc de recursos<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\n
Guia pr\u00e0ctica per abordar el conflicte des de la mirada art\u00edstica. <\/a>Provenci\u00f3 i art. Comunitats creatives restauradores transformadores. Associaci\u00f3 Teixint fils d’emocions. ArtiPau. (juliol 2022)<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n<\/div>
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\n
Educaci\u00f3 en i per al conflicte i la conviv\u00e8ncia de l‘Escola de Cultura de Pau (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona).<\/strong> Jocs i din\u00e0miques de l’escala de la Provenci\u00f3.<\/a><\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n<\/div>
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\n
Din\u00e0miques de cohesi\u00f3 de grup i participaci\u00f3<\/a><\/strong> del Programa Sigues Tu<\/strong> de la Diputaci\u00f3 de Girona.<\/p>\n\n\n\n
En aquest recull trobareu 5 din\u00e0miques curtes <\/strong>que us poden ajudar a cohesionar el grup mitjan\u00e7ant la coneixen\u00e7a, tant individual com col\u00b7lectiva. Estan pensades per dur-les a terme de forma a\u00efllada o abans o despr\u00e9s d’alguna altra din\u00e0mica per treballar una tem\u00e0tica concreta. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n<\/div>
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019Escala de la provenci\u00f3 \u00e9s una eina de l\u2019Escola de Cultura per a la Pau de la UAB creada per Casc\u00f3n i Mart\u00edn (1996) que a trav\u00e9s de set esglaons processuals facilita el proc\u00e9s de formaci\u00f3 i desenvolupament d\u2019un grup, per tal de facilitar la conviv\u00e8ncia. Entenent conviv\u00e8ncia com un grup on les persones cuiden […]<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":0,"parent":11460,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-11462","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11462","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11462"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11462\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12872,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11462\/revisions\/12872"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11460"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11462"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}