{"id":11474,"date":"2024-07-16T11:06:25","date_gmt":"2024-07-16T09:06:25","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/?page_id=11474"},"modified":"2025-12-16T14:05:22","modified_gmt":"2025-12-16T13:05:22","slug":"3-3-competencies-relacionades-amb-el-pensar","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/modul-1-de-la-prevencio-al-concepte-de-provencio\/modul-3-educacio-socioemocional\/3-3-competencies-relacionades-amb-el-pensar\/","title":{"rendered":"3.3 Compet\u00e8ncies relacionades amb el Pensar"},"content":{"rendered":"\n
Enfocar la provenci\u00f3 des del fet de pensar<\/strong> vol dir treballar la consci\u00e8ncia de les percepcions, l\u2019escolta de les creences<\/strong>, l\u2019autoconeixement<\/strong> i el treball dels valors<\/strong>. Hem de tenir sempre presents els estadis de raonament moral (Kohlberg\/Piaget) on es troben els nostres alumnes quan els fem qualsevol proposta de treball, per tal d\u2019afavorir l\u2019aprenentatge,  el creixement personal i un clima de conviv\u00e8ncia positiva adequat a cada etapa evolutiva.<\/pre>\n\n\n\n
3.3.1 De qu\u00e8 parlem?<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Creences<\/h2>\n\n\n\n
Les creences<\/strong> s\u00f3n esquemes mentals que ens ajuden a entendre el m\u00f3n,  s\u00f3n fixes i for\u00e7a invariables, i costa molt de modificar-les. S\u00f3n les ulleres a trav\u00e9s de les quals interpretem el m\u00f3n i a nosaltres mateixos, i en funci\u00f3 d\u2019aquestes actuem. Algunes d\u2019aquestes creences s\u00f3n limitants, perqu\u00e8 ja no ens serveixen o perqu\u00e8 no ens fan sentir b\u00e9. No sempre som conscients que les tenim, per exemple quan diem \u201cno ser\u00e9 capa\u00e7\u2026\u201d, \u201cno soc bo \u2026\u201d.  Caldr\u00e0 valorar si \u00e9s una observaci\u00f3 objectiva, o b\u00e9 una incapacitat fruit de la creen\u00e7a limitant.<\/pre>\n\n\n\n
Canviar i transformar les creences no \u00e9s f\u00e0cil, ja que s\u00f3n esquemes mentals que se sostenen des de la primera inf\u00e0ncia, fruit del context familiar, social i cultural en el qual hem crescut. Des de ben petits anem adquirint aquestes creences per adaptar-nos als diferents entorns i, a trav\u00e9s de les nostres experi\u00e8ncies s\u2019aniran reafirmant. El primer pas per a transformar una creen\u00e7a \u00e9s ser conscient de l\u2019exist\u00e8ncia de la creen\u00e7a limitant. <\/strong><\/pre>\n\n\n\n
\n
<\/p>\n\u201cCom ens hagin tractat i relacionat amb nosaltres, com hem vist que ho feien els nostres educadors amb ells mateixos i amb els mons, tendir\u00e0 a determinar les nostres creences i en conseq\u00fc\u00e8ncia, la nostra manera d\u2019actuar\u201d. <\/em> 
Ballesteros (2019).<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
Sovint les creences s\u2019expressen a trav\u00e9s del llenguatge, sobretot quan la resposta \u00e9s r\u00e0pida, impulsiva i no passa pel filtre de la moral. Per exemple, per treballar amb el vostre alumnat o amb vosaltres mateixos, la consci\u00e8ncia de les pr\u00f2pies creences, nom\u00e9s cal que escriviu o dicteu uns inicis de frase, i els deixeu dos segons perqu\u00e8 contestin, \u00e9s important anar de pressa, no poden rectificar, han de verbalitzar o escriure all\u00f2 que primer els ha vingut al cap. Fent aquest exercici, surten a la llum les seves creences respecte a qualsevol tema que ens proposem treballar.
Les nostres creences sovint s\u2019expressen, tamb\u00e9, quan estem enfadats, des de la r\u00e0bia o l\u2019enuig. <\/pre>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Si has fet aquest exercici, pots observar quines creences s\u00f3n potenciadores i quines limitants a l\u2019hora d\u2019acompanyar l\u2019alumnat que es troba implicat en casos d\u2019assetjament escolar. Hi ha creences que et porten a culpabilitzar l\u2019alumne en rol l\u2019agressor, com per exemple: \u201c\u00e9s mala persona\u201d, \u201c\u00e9s dolent\u201d,\u201c\u00e9s un covard\u201d o b\u00e9 a revictimitzar l\u2019alumne en rol de v\u00edctima, \u201c\u00e9s que \u00e9s d\u00e8bil\u201d, \u201c\u00e9s molt raret\u201d, per exemple.<\/pre>\n\n\n\n
Treballar per a transformar les creences \u00e9s una tasca \u00e0rdua, ja que s\u00f3n pensaments molt instal\u00b7lats en el nostre cervell. Primer, cal detectar aquests pensaments autom\u00e0tics o creences limitants. En segon lloc, comprendre que es poden controlar. Per\u00f2 com? <\/em>Aturant aquest pensament, no deixant que es repeteixi constantment. 
Finalment, caldr\u00e0 aplicar estrat\u00e8gies d\u2019autocontrol i canvi, oferint pensaments positius i generant experi\u00e8ncies que invalidin la creen\u00e7a limitant. Per exemple, en el cas que en l\u2019exercici anterior hagis contestat \u201cla v\u00edctima \u00e9s d\u00e8bil\u201d, cal que davant d\u2019una situaci\u00f3, confrontis aquesta creen\u00e7a amb un altre pensament \u201cLa v\u00edctima es troba en una situaci\u00f3 de vulnerabilitat, on ella, ara no troba els recursos i habilitats personals propis per fer front a la situaci\u00f3, i per tant els adults hem d\u2019aturar i protegir-la, per\u00f2 \u00e9s una persona amb molts recursos que pot tirar endavant\u201d. 

La pr\u00e0ctica, les nostres conductes i les nostres experi\u00e8ncies aniran reafirmant la nova creen\u00e7a.<\/pre>\n\n\n\n
A part del pensament, una altra manera de transformar les nostres creences \u00e9s a trav\u00e9s de les nostres accions, la nostra experi\u00e8ncia, tal com hem comentat. Cal anar portant a la pr\u00e0ctica aquelles accions que desitgem, tot i que la por (activada per la creen\u00e7a) ens alerti que aquell no \u00e9s el cam\u00ed conegut. 
Aix\u00ed doncs, no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 ser conscients de les creences que hom t\u00e9 sobre viol\u00e8ncia, grup, amistat, barri o conflicte, ens pot ajudar com a individus, per\u00f2 tamb\u00e9 com a grup, a veure qu\u00e8 \u00e9s una creen\u00e7a i qu\u00e8 \u00e9s una objectivitat, i a emprendre el cam\u00ed cap a la transformaci\u00f3.<\/pre>\n\n\n\n
Autoconeixement<\/h2>\n\n\n\n
Pensar tamb\u00e9 vol dir tenir consci\u00e8ncia d\u2019un mateix. Pensar \u00e9s la saviesa sobre un mateix\/a que s\u2019adquireix mitjan\u00e7ant l\u2019estudi introspectiu. En aquest nivell posem el focus en l\u2019autoestima, l\u2019autoconcepte i l\u2019autoimatge, que generen el concepte d\u2019identitat o identitats personals.<\/pre>\n\n\n\n
Com em sento a mi mateix? <\/em>
Com m\u2019estimo? <\/em>
Com em veig? <\/em>
Quins s\u00f3n els pensaments i creences que tinc envers mi mateix?<\/em> 

Totes aquestes preguntes es van responent a trav\u00e9s del mirall que els altres ens fan. Les relacions amb els altres ens permeten construir la idea del \u201cJO\u201d.<\/pre>\n\n\n\n
L\u2019autoestima<\/strong> \u00e9s la percepci\u00f3 que una persona t\u00e9 sobre si mateixa. \u00c9s el sentiment de sentir-se digne, capa\u00e7, com els altres, per fer front als entrebancs i dificultats de la vida (Darder, Pere). Es veu influ\u00efda per la relaci\u00f3 amb la resta. <\/pre>\n\n\n\n
\n
<\/p>\n\u201cL\u2019alta autoestima \u00e9s el ressort principal de la motivaci\u00f3\u201d 
Corkille (2017).<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
Per tal de vetllar per una formaci\u00f3 d\u2019una autoestima adequada, cal que des de la primera inf\u00e0ncia els infants: 
- Se sentin segurs, protegits i estimats, sempre.
- \u00c9s important que sentin que el seu esfor\u00e7 ha valgut la pena, no tant els resultats.
- Coneguin els l\u00edmits, i l\u2019adult \u00e9s responsable de fer-los complir, acompanyant-los amb fermesa i amor.
- Sentin que totes les seves emocions s\u00f3n v\u00e0lides.
- Percebin que s\u00f3n aut\u00f2noms, en la mesura que sigui possible, perqu\u00e8 se sentin capa\u00e7os de valer-se per a ells mateixos.(Mara\u00f1\u00f3n, 2020 extret de M\u00f2nica Manrique).<\/pre>\n\n\n\n
L\u2019autoconcepte<\/strong> \u00e9s l\u2019opini\u00f3 i conjunt d\u2019idees que una persona t\u00e9 sobre si mateixa, incloent-hi la percepci\u00f3 de les capacitats i habilitats en diferents aspectes de la seva vida. \u00c9s la suma de creences que tenim sobre les nostres habilitats personals. Va molt lligat a l\u2019autoestima, ja que si tenim un autoconcepte negatiu, tindrem una autoestima baixa i a la inversa. Si les nostres creences ens autolimiten, no tindrem forces per fer front a reptes que ens posar\u00e0 la vida. Com explica Dorothy Corkille (2017), quan l\u2019infant creu que t\u00e9 capacitat, pot fer i tenir alguna cosa que oferir als altres. Aquesta creen\u00e7a ser\u00e0 el seu impuls. Si no \u00e9s aix\u00ed, l\u2019inter\u00e8s i la motivaci\u00f3 desapareixen r\u00e0pidament.<\/pre>\n\n\n\n
L\u2019autoimatge<\/strong> \u00e9s la representaci\u00f3 que es t\u00e9 d\u2019un mateix\/a i que s\u2019obt\u00e9 a trav\u00e9s de la percepci\u00f3 mitjan\u00e7ant els sentits i en comparaci\u00f3 amb altres figures de la realitat. T\u00e9 molta relaci\u00f3 amb els atributs de bellesa i atractiu f\u00edsic del modelatge social de refer\u00e8ncia. Pren especial rellev\u00e0ncia a l\u2019inici de l\u2019adolesc\u00e8ncia.<\/pre>\n\n\n\n
Una autoestima, autoconcepte i autoimatge a lloc ens ajuden a tenir una relaci\u00f3 adequada amb un mateix i s\u00f3n factors fonamentals per a l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019alumne a l\u2019entorn escolar i social.<\/pre>\n\n\n\n
Per\u00f2 no podem tancar l\u2019autoconeixement, sense parlar d\u2019identitat. L\u2019autoestima, l\u2019autoconcepte i l\u2019autoimatge s\u00f3n la base sobre la qual es va construint la nostra identitat. La identitat respon a la pregunta Qui soc jo?<\/em><\/strong> La resposta es va modificant al llarg de les diferents etapes vitals, a trav\u00e9s de les relacions interpersonals i les experi\u00e8ncies viscudes, aix\u00ed com dels diferents contextos en els quals em trobo: a l\u2019escola, a la fam\u00edlia o a l\u2019extraescolar. Tenim diferents identitats en funci\u00f3 del context i les persones que ens envolten. <\/pre>\n\n\n\n
\n
<\/p>\n“All\u00f2 que jo soc \u00e9s en part el resultat d\u2019all\u00f2 que els altres fan de mi<\/em>“.
Antich (2016).
<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
A vegades, a l\u2019adolesc\u00e8ncia qui som, no quadra amb qui ens agradaria ser. El nostre jo ideal est\u00e0 allunyat de qui realment som, i aix\u00f2 provoca que el nostre alumnat, tingui una identitat en el m\u00f3n digital diferent d\u2019aquella que t\u00e9 en el m\u00f3n f\u00edsic. Mostrant habilitats, capacitats i trets de la personalitat molt divergents respecte a aquells que observem en el contacte real. Per evitar aquesta dist\u00e0ncia entre les dues identitats, cal vetllar molt per acompanyar l\u2019infant en el seu proc\u00e9s de maduraci\u00f3, vetllant per enfortir la seva autoestima i autoconcepte.<\/pre>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Valors (moral)<\/h2>\n\n\n\n
Els valors<\/strong> s\u00f3n idees, actituds i eleccions que hem anat madurant i desenvolupant al llarg de la nostra educaci\u00f3 (Ballesteros,2019). S\u00f3n el conjunt de normes i costums que guien el nostre comportament sobre all\u00f2 que \u00e9s correcte o incorrecte, bo o dolent. Els valors condicionen les nostres decisions (des de les m\u00e9s senzilles a les m\u00e9s complexes) i determinen les metes que escollim en diferents \u00e0rees de la vida. Els valors parlen de la nostra filosofia de vida, ens connecten amb les coses m\u00e9s importants per a nosaltres. <\/pre>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
En l\u2019exercici, hem descobert els valors personals, per\u00f2 els valors tamb\u00e9 poden ser socials. Poden ser escollits lliurement o condicionats per la por o la comparaci\u00f3. Nosaltres, en el curs, ens centrarem en els valors personals, triats lliurement. <\/pre>\n\n\n\n
Des d\u2019una mirada proventiva<\/strong> \u00e9s necessari poder treballar els valors de forma sentida de \u201cdins cap a fora\u201d, i no inculcar valors \u201cde fora endins\u201d. \u00c9s a dir, m\u00e9s que ensenyar valors fent teoria o moralitzant, cal educar en valors ajudant l\u2019alumnat a descobrir i organitzar els valors que els s\u00f3n propis; i anar treballant per al seu desenvolupament moral i la transformaci\u00f3 d\u2019aquells valors que no els ajuden a sentir-se b\u00e9 a ells, ni al grup, ni fomenten una ciutadania democr\u00e0tica.<\/pre>\n\n\n\n
Els valors es poden treballar: 
- Com a punt de partida o origen de moltes de les nostres eleccions.
- Com a cam\u00ed o com a guia per a superar reptes i dificultats, per saber per on seguir, ens poden donar for\u00e7a per a continuar.
- Com a dest\u00ed ens marquen el punt d\u2019arribada, all\u00f2 que realment \u00e9s important per a nosaltres. <\/pre>\n\n\n\n
Conrear uns valors i viure d\u2019acord amb ells necessita intenci\u00f3, const\u00e0ncia i dedicaci\u00f3 (Ballesteros, 2019). Educar en valors a les escoles i instituts vol dir posar consci\u00e8ncia en quins s\u00f3n els nostres valors de partida, que ens han servit per ser qui som en aquest moment; quins valors volem tenir, i quins s\u00f3n els que ens guien actualment. 

Per\u00f2 sobretot, sobretot, cal que en el treball en valors, els docents posem molta consci\u00e8ncia en aterrar els valors en comportaments i actuacions. Quan els valors es queden en el m\u00f3n de les idees, i no es converteixen en conductes, aleshores, realment, no ens estan guiant. Per exemple, si jo vull respecte al meu voltant, he de saber expressar amb quins comportaments es materialitza el valor del respecte.<\/pre>\n\n\n\n
Quan treballem els valors des de la individualitat ens preguntem:  
- Quins s\u00f3n els valors que em guien? 
- Quina \u00e9s la meva escala de valors?  
<\/em><\/pre>\n\n\n\n
\n
<\/p>\n\u201cA l\u2019hora de posar de manifest quins s\u00f3n els valors que guien la vida de cadasc\u00fa, mostro a l\u2019altre l\u2019ess\u00e8ncia del que som i de com som. Quan s\u2019ensenya la correlaci\u00f3 entre el discurs que es fa, les diferents conductes i les actituds que es conreen, aix\u00f2 esdev\u00e9 una forma de despullar-nos davant dels altres\u201d<\/em>.
Corbella (2007).<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
Quan treballem els valors des del grup, preguntem: 
- Sobre qu\u00e8 se sustenta aquest grup? 
- Quina \u00e9s la nostra for\u00e7a o potencialitat? 
- Quins s\u00f3n els valors com a grup? 
- Com es tradueixen aquests valors pel que fa a les conductes?
- Quines s\u00f3n les nostres l\u00ednies vermelles? <\/pre>\n\n\n\n
Per treballar valors, sempre caldr\u00e0 tenir en compte l\u2019estadi de desenvolupament moral que es troba el vostre alumnat, ja que la nostra consci\u00e8ncia moral segueix unes tend\u00e8ncies regulars i universals expressades, per tant, per Jean Piaget com Lawrence Kolberg. A continuaci\u00f3, us enllacem informaci\u00f3 sobre l'escala de desenvolupament del judici moral de L. Kolberg. <\/pre>\n\n\n\n
Per fer pedagogia de valors<\/strong> podem treballar des de :

- La pr\u00f2pia vida<\/strong>: l\u2019exemple de la fam\u00edlia i persones admirades, con\u00e8ixer grans corrents de pensament o persones referents de la hist\u00f2ria i amb el di\u00e0leg sobre temes de la vida m\u00e9s propera.

- La discussi\u00f3 sobre dilemes morals<\/strong>:  a trav\u00e9s de l\u2019exposici\u00f3 de dilemes, l\u2019alumnat entra en debat. Aquests debats permeten a l\u2019alumnat col\u00b7locar-se en els diferents rols, tenir conflictes interns que els obliga a una reorganitzaci\u00f3 interna, i els exposa a raonaments m\u00e9s avan\u00e7ats. D\u2019aquesta manera, van avan\u00e7ant en el seu desenvolupament moral. Per exemple el dilema de Heinz (L. Kolberg)

- Les dramatitzacions:<\/strong> utilitzant el teatre com a eina indispensable per a l\u2019aprenentatge moral es pot educar en l\u2019alternativa. Per saber m\u00e9s recomanem indagar sobre les t\u00e8cniques del teatre de l\u2019oprimit, un conjunt de t\u00e8cniques del teatre social que resulten eines poderoses en l\u2019educaci\u00f3 en valors.

- La clarificaci\u00f3 dels valors:<\/strong> Acompanyar a identificar valors propis i confrontar-los amb l\u2019experi\u00e8ncia humana, per q\u00fcestionar tamb\u00e9 la seva jerarquia.

- El modelatge:<\/strong> \u201cla tasca d\u2019educar consisteix, fonamentalment, a transmetre els valors que guiaran la vida de l\u2019educat\u201d. A trav\u00e9s de la conviv\u00e8ncia entre docent-alumnat, es transmeten la major part dels valors. Amb les conductes i les actituds dels adults estem educant en valors, el docent com a exemple. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019acte voluntari de transmetre valors a trav\u00e9s d\u2019activitats i arguments, hi ha la viv\u00e8ncia dels valors dels uns que s\u00f3n vistos pels altres de manera que se n\u2019adonen d\u2019all\u00f2 que \u00e9s prioritari per a cadasc\u00fa. Per tant, \u00e9s molt important la coher\u00e8ncia del docent entre all\u00f2 que diu, i all\u00f2 que fa, donant exemple dels valors que vol fomentar amb les activitats i el discurs.<\/pre>\n\n\n\n
3.3.2 Proposta de din\u00e0mica d’aula<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\n
Prim\u00e0ria<\/a><\/div>\n\n\n\n
Sessi\u00f3 3: Percepcions i creences<\/a><\/div>\n\n\n\n
Sessi\u00f3 4: Quins valors ens guien?<\/a><\/div>\n\n\n\n
Activitat recomanada<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
Secund\u00e0ria<\/a><\/div>\n\n\n\n
Sessi\u00f3 3a: Re-constru\u00efm l’autoestima<\/a><\/div>\n\n\n\n
Sessi\u00f3 3b: Qui soc i com em mostro?<\/a><\/div>\n\n\n\n
Sessi\u00f3 4: Quins valors ens guien?<\/a><\/div>\n\n\n\n
Activitat recomanada<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
Annexos<\/a><\/div>\n\n\n\n
Annex 1.1 <\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
3.3.3 Banc de recursos<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\n