{"id":11533,"date":"2024-07-17T10:39:00","date_gmt":"2024-07-17T08:39:00","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/?page_id=11533"},"modified":"2025-12-16T14:07:27","modified_gmt":"2025-12-16T13:07:27","slug":"3-4-competencies-relacionades-amb-el-fer","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/conv2\/modul-1-de-la-prevencio-al-concepte-de-provencio\/modul-3-educacio-socioemocional\/3-4-competencies-relacionades-amb-el-fer\/","title":{"rendered":"3.4\u00a0Compet\u00e8ncies relacionades amb el Fer"},"content":{"rendered":"\n

3.4.1 De qu\u00e8 parlem?<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Dins del fer<\/strong> trobem aquelles actuacions de les persones que poden ser observades objectivament, all\u00f2 que els altres veiem. Gaireb\u00e9 tota conducta, ve condicionada pel nostre m\u00f3n emocional (el Sentir) i cognitiu (el Pensar). Per treballar el Sentir i el Pensar, hem entrat en la dimensi\u00f3 intrapersonal de l\u2019individu. Per treballar el Fer, ens col\u00b7locarem en la dimensi\u00f3 interpersonal. L\u2019alumnat podr\u00e0 posar en marxa processos de millora de la intel\u00b7lig\u00e8ncia interpersonal quan ho faci a partir del propi autoconeixement i la pr\u00f2pia autoregulaci\u00f3 Carpena, A. (2017).<\/pre>\n\n\n\n
\n
<\/p>\n\u201cCon\u00e8ixer-se a un mateix, una mateixa, facilita con\u00e8ixer l\u2019altre i saber qu\u00e8 sent, i facilita alhora el fet de compartir els propis sentiments, afavorint el cam\u00ed de l\u2019empatia, base de la construcci\u00f3 de valors aut\u00e8ntics de conviv\u00e8ncia i base de la conducta moral\u201d. <\/em>
Carpena, A (2017).
<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Font: Qui Soc? Guia did\u00e0ctica d\u2019autoconeixement. Taula de Salut de Palafrugell, confeccionada per SEER.<\/em><\/pre>\n\n\n\n
La dimensi\u00f3 interpersonal fa refer\u00e8ncia al tracte amb els altres, \u00e9s a mig cam\u00ed entre les dimensions personal i social, respon a les preguntes Qu\u00e8 mostro de mi? Qu\u00e8 veuen els altres de mi?  Constitueixen la dimensi\u00f3 interpersonal el conjunt de les relacions quotidianes en qu\u00e8 s\u2019assagen actituds de conviv\u00e8ncia. Dins d\u2019aquesta dimensi\u00f3 volem destacar: les habilitats interpersonals, la gesti\u00f3 positiva dels conflictes i la presa de decisions.<\/pre>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Habilitats interpersonals per establir i mantenir relacions<\/h2>\n\n\n\n
Les habilitats interpersonals<\/strong> s\u00f3n les capacitats i destreses amb les quals compta una persona a l\u2019hora d\u2019iniciar i mantenir relacions satisfact\u00f2ries i vincles estables. Nosaltres hem seleccionat aquelles habilitats que considerem b\u00e0siques dins l\u2019entorn escolar per afavorir un entorn de conviv\u00e8ncia respectuosa.<\/pre>\n\n\n\n
Consci\u00e8ncia social o empatia<\/strong>: entesa com l\u2019habilitat de posar-nos en el lloc de l\u2019altra persona, sense jutjar, agafant perspectiva i reconeixent les seves emocions (Mara\u00f1\u00f3n, 2020). Quan tenim empatia envers els altres, som capa\u00e7os de recon\u00e8ixer els seus sentiments, necessitats i preocupacions; entenem les circumst\u00e0ncies i els seus punts de vista. Per tenir consci\u00e8ncia social, primer cal tenir consci\u00e8ncia d\u2019un mateix. En un centre educatiu es donen m\u00faltiples oportunitats per a treballar l\u2019empatia, cal acollir aquestes situacions i poder-les aprofitar com a una oportunitat perqu\u00e8 l\u2019alumnat comprengui a l\u2019altre. Quan mostres afecte i responsabilitat envers les emocions dels altres, mostres empatia, com a docent. L\u2019empatia del professorat est\u00e0 estretament relacionada amb la formaci\u00f3 de l\u2019autoimatge de l\u2019alumnat (Carpena,2017). Treballar l\u2019empatia en l\u2019alumnat, a m\u00e9s d\u2019aprofitar situacions espont\u00e0nies que sorgeixen en el seu dia a dia, es pot provocar creant din\u00e0miques on es posen de manifest diferents perspectives (situacions de rols, estudi de casos, accions de corresponsabilitat, dilemes morals).<\/pre>\n\n\n\n
Assertivitat:<\/strong> \u00e9s l\u2019habilitat d\u2019expressar els nostres sentiments i emocions, opinions o decisions, defenent els nostres drets i al mateix temps, respectant sempre els aliens. L\u2019assertivitat \u00e9s la base per a una bona comunicaci\u00f3. Aquesta compet\u00e8ncia requereix  d\u2019un profund autoconeixement, de capacitat d\u2019autogesti\u00f3 emocional i empatia.  \u00c9s la capacitat de dir \u201cNO\u201d de forma clara i respectuosa, malgrat la pressi\u00f3 del grup. L\u2019assertivitat la podem treballar aprofitant qualsevol conflicte, per exemple, en situacions de comunicaci\u00f3 agressiva o inhibida, animarem que es comuniqui el mateix, per\u00f2 d\u2019una forma assertiva (Carpena,2017). 

En l'\u00e0mbit de secund\u00e0ria,  es proposa un tema de debat controvertit, el docent llen\u00e7a una pregunta, i l\u2019alumnat en rol d\u2019observador tenen diferents instruccions: 
- Un grup ha d\u2019escoltar les emocions del grup, no all\u00f2 que es diu, sin\u00f3 les emocions.
- Un altre grup ha d\u2019escoltar com es comuniquen, si ho fan de forma assertiva, agressiva, inhibida. Revisar si la forma de comunicaci\u00f3 s\u2019escau amb les emocions observades.<\/pre>\n\n\n\n
Escolta activa:<\/strong> \u00e9s l\u2019habilitat de concentrar la nostra atenci\u00f3 en all\u00f2 que explica l\u2019altre amb atenci\u00f3 plena,  el nostre cos ha de transmetre que estem pendents del que s\u2019est\u00e0 dient. Sovint, no escoltem per comprendre, sin\u00f3 per donar resposta. Filtrem tota la informaci\u00f3 a trav\u00e9s de les pr\u00f2pies viv\u00e8ncies per tal d\u2019identificar-nos r\u00e0pidament i aix\u00ed poder explicar la nostra experi\u00e8ncia. 
Aqu\u00ed parlem d\u2019escoltar per entendre l\u2019altre des del seu lloc, sense la necessitat de donar una resposta. En qualsevol situaci\u00f3 d\u2019aprenentatge, qualsevol conversa informal, \u00e9s una oportunitat per a treballar l\u2019escolta activa. 
La base de l\u2019escolta activa s\u2019ha de transmetre des del primer dia de classe: quan un docent no parla, si el grup no l\u2019escolta; quan un docent fa mantenir silenci, quan un alumne parla; quan no es permet que dues persones parlin alhora, i si cal, esperem. Esperem el moment adequat per a poder parlar, per tal de ser escoltat.<\/pre>\n\n\n\n
Amabilitat<\/strong>: \u00e9s l\u2019habilitat d\u2019estimar a trav\u00e9s de les petites accions, es demostra amb actes que posen de manifest el nostre amor cap a l\u2019altre i amb nosaltres mateixos\/es(SEER,2024). 
Quan eduquem per a ser amables, l\u2019alumnat apr\u00e8n a fer demandes amb cura, per exemple, preguntant si a l\u2019altra persona li ve de gust fer quelcom o si estem d\u2019acord amb les regles del joc; a presentar-se o presentar els altres; a fomentar les formes cordials i afectuoses en tots els espais. En un centre educatiu, l\u2019amabilitat ha d\u2019esdevenir un h\u00e0bit.<\/pre>\n\n\n\n
Habilitats en la presa de decisions<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 pren decisions constantment al llarg del dia. Algunes les prenem gaireb\u00e9 sense ser conscients, perqu\u00e8 ja s\u2019han convertit en un h\u00e0bit, com pot ser \u201cem rento les dents al mat\u00ed\u201d. Altres, les prenem intu\u00eftivament (popularment diem que fem cas al nostre cor) i potser les m\u00e9s complexes s\u00f3n les que ens porten a un proc\u00e9s racional.<\/pre>\n\n\n\n
Gaireb\u00e9 totes les decisions que prenem al llarg del dia poden ser revisades i modificades si considerem que ens hem equivocat. Posant exemples respecte al nostre alumnat: \u201csi m\u2019he enfadat molt amb el meu professor de qu\u00edmica perqu\u00e8 considero injusta i poc fonamentada la valoraci\u00f3 d\u2019un exercici, i li he contestat malament; puc modificar i reparar, puc adonar-me que no era la manera com volia comunicar-me i demanar disculpes, tamb\u00e9; puc prendre consci\u00e8ncia per fer-ho diferent la pr\u00f2xima vegada\u201d. Un segon exemple seria \u201csi he triat un itinerari formatiu i m'adono que no m\u2019agrada,  potser haur\u00e9 d\u2019esperar a acabar el curs, potser nom\u00e9s un trimestre, per\u00f2 a la llarga podr\u00e9 canviar d\u2019itinerari formatiu, si aquest no \u00e9s l\u2019adequat per a mi\u201d.<\/pre>\n\n\n\n
Als infants i als adolescents els hem de deixar que prenguin decisions per si mateixos.  Entrenar-los en la presa de decisions a trav\u00e9s d\u2019exposar-los a prendre-les crear\u00e0 ciutadans m\u00e9s aut\u00f2noms, responsables i democr\u00e0tics.<\/pre>\n\n\n\n
\n
<\/p>\n\u201cSi prens decisions per tu mateix, aprens r\u00e0pidament que no pots cuidar de tu mateix sense mostrar que tamb\u00e9 ens importen les necessitats dels altres, ja que si no tens consideraci\u00f3 per a les necessitats dels altres, les teves pr\u00f2pies, tampoc seran satisfetes\u201d<\/em>.
(Rosenberg, 2013).
<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n
L\u2019habilitat de la presa de decisions<\/strong> est\u00e0 relacionada amb les compet\u00e8ncies transversals que s\u00f3n aquelles que \u201chabiliten l\u2019alumnat a desenvolupar-se en el m\u00f3n actual, vol\u00e0til, incert, complex, ambigu, globalitzat i digitalitzat\u201d (Introducci\u00f3 CE).  Prendre decisions \u00e9s una habilitat inclosa en la compet\u00e8ncia emprenedora (CE) i la ciutadana (CC).<\/pre>\n\n\n\n
D'acord, doncs, entrenar en la presa de decisions dins l\u2019\u00e0mbit educatiu \u00e9s b\u00e0sic, per\u00f2\u2026 Com es fa aix\u00f2? Quin tipus de decisions es poden delegar als infants en una escola? <\/em><\/pre>\n\n\n\n
Educaci\u00f3 infantil<\/strong>: \u00c9s molt important que des de petits, se\u2019ls permeti explorar i experimentar mantenint l\u2019infant dins les franges de seguretat vital. Ells i elles aprenen de les viv\u00e8ncies i els ajuda a saber prendre decisions connectades amb el seu m\u00f3n interior. Per\u00f2 sovint, per les pressions del sistema, per la massificaci\u00f3 de les aules, fam\u00edlies i mestres capem aquesta exploraci\u00f3 de l\u2019infant. \u201cNo juguis amb el fang que et tacar\u00e0s\u201d,  \u201cNo pugis dalt l\u2019estructura del pati, que no sabr\u00e0s baixar\u201d s\u00f3n frases que hem sentit de pares, mares i mestres que ens envolten. Si no deixem que els infants experimentin, no sabran que si toquen el fang es mullaran, quedaran bruts, que la capa de fang sobre la pell se solidifica, i que despr\u00e9s quan te l\u2019intentes treure no \u00e9s tan f\u00e0cil i queda tot marr\u00f3. Si no permetem que pugin a l\u2019estructura, l\u2019infant no sabr\u00e0 quin \u00e9s el seu propi l\u00edmit, fins on ell pot arribar per si sol, de forma aut\u00f2noma i sense suport, no ser\u00e0 capa\u00e7 de connectar amb les seves destreses ni amb les seves limitacions\u2026 I el pr\u00f2xim cop que l\u2019adult no hi sigui, no haur\u00e0 apr\u00e8s fins a quin punt es pot enfangar o fins a on pot escalar amb seguretat. 
Cal crear entorns i experi\u00e8ncies segures on els infants puguin experimentar i practicar, aix\u00ed podran anar generant connexions que els permetr\u00e0 prendre decisions.<\/pre>\n\n\n\n
En l'educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria<\/strong>, cal deixar espais perqu\u00e8 l\u2019alumnat prengui decisions. Podem comen\u00e7ar per la nostra classe o mat\u00e8ria. Per exemple, quan dins d\u2019un espai d\u2019aprenentatge deixem seleccionar a l\u2019alumnat entre diferents opcions, a triar-ne una que han d\u2019acabar fins al final, els estem ensenyant a:

1. Cercar informaci\u00f3 abans de fer la selecci\u00f3: de forma individual o demanant l\u2019opini\u00f3 a persones que els coneixen.
2. Connectar amb les seves habilitats, destreses i coneixements.
3. Valorar els pros i contres de cada opci\u00f3.
4. Entomar l\u2019error i interpretar-lo com una oportunitat d\u2019aprenentatge.
5. Ser conseq\u00fcents amb la seva tria, malgrat que aquest no hagi estat encertada.
6. Perseverar i ajustar les seves expectatives. <\/pre>\n\n\n\n
La primera vegada que feu aquesta experi\u00e8ncia ser\u00e0 un frac\u00e0s, perqu\u00e8 ells i elles no estaran acostumats, per\u00f2 a mesura que els aneu fent propostes de tria, i entrin en aquesta metodologia, aprendran a prendre la decisi\u00f3 m\u00e9s adequada; guanyaran en autonomia i aprendran a assumir la seva responsabilitat. Qualsevol proposta d\u2019aprenentatge pot esdevenir una oportunitat per a treballar la regulaci\u00f3 emocional i la presa de decisions.<\/pre>\n\n\n\n
Quan ja ens hem atrevit a trencar el gel amb el m\u00f3n de la presa de decisions dins l\u2019aula, aleshores, podem introduir metodologies de treball que impliquen prendre decisions (podeu trobar m\u00e9s informaci\u00f3 a la Compet\u00e8ncia Emprenedora<\/a>) en grup:  l\u2019aprenentatge per projectes, l\u2019aprenentatge basat en problemes, l\u2019aprenentatge per reptes o l\u2019aprenentatge cooperatiu.<\/pre>\n\n\n\n
Cal recordar, per\u00f2, que la presa de decisions no \u00e9s una habilitat a introduir si el grup no es troba en seguretat tal com heu vist quan hem treballat l'Escala de la Provenci\u00f3. 

A l\u2019hora de fomentar la participaci\u00f3 i la presa de decisions, caldr\u00e0 tenir en compte les din\u00e0miques de poder existents dins del grup, ja que correm el risc que la decisi\u00f3 no sigui democr\u00e0tica ni inclusiva (Carro, S.). Quan el grup no est\u00e0 en situaci\u00f3 de prendre decisions de forma conjunta, caldr\u00e0 recular esglaons de l\u2019escala de la provenci\u00f3, i veure si en aquell grup cal treballar m\u00e9s el coneixement, la confian\u00e7a, l\u2019afecte o la comunicaci\u00f3, abans d\u2019introduir metodologies de treball grupal que impliquin la presa de decisions.<\/pre>\n\n\n\n
Habilitats en la gesti\u00f3 positiva dels conflictes<\/h2>\n\n\n\n
L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 creix i es desenvolupa a trav\u00e9s del conflicte amb els altres. Un conflicte, tal com hem vist al m\u00f2dul 1,  \u00e9s una contraposici\u00f3 d\u2019interessos i necessitats (Casc\u00f3n, 2006). No volem prevenir els conflictes a l\u2019escola, per\u00f2 s\u00ed que volem evitar l\u2019angoixa, la viol\u00e8ncia o  la discriminaci\u00f3 que poden esdevenir fruit d\u2019un conflicte. Per tant, cal aprendre a gestionar el conflicte de forma creativa, i no com nosaltres vam aprendre a fer-ho quan \u00e9rem petits. Aturem-nos un moment, i pensem: <\/pre>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Probablement, els conflictes o no s\u2019acompanyaven perqu\u00e8 eren coses de criatures; o quan l\u2019adult havia d\u2019intervenir era perqu\u00e8 la viol\u00e8ncia escalava i l\u2019adult venia a posar ordre a trav\u00e9s de crits, amenaces o c\u00e0stigs, potser despr\u00e9s arribava una reflexi\u00f3, o b\u00e9, una resoluci\u00f3 r\u00e0pida\u2026\u201ddemana-li perd\u00f3 al teu germ\u00e0\u201d. 

Per tant, podem dir que la majoria de nosaltres no hem estat educats en la gesti\u00f3 positiva i creativa del conflicte, i en conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s quelcom que hem d\u2019aprendre de nou com a adults, per tal d\u2019acompanyar els infants i adolescents a educar-se en la pau. Sovint exigim la pau des de la viol\u00e8ncia, com la imatge que Marina Caireta ens va compartir a la Trobada de la Xarxa d\u2019Escoles Restauratives<\/em> que va tenir lloc el 25 de maig del 2024 a Lleida. Imatge que ens ajuda a fer una reflexi\u00f3 sobre nosaltres mateixos.<\/pre>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Davant d\u2019un conflicte entre alumnes, segons Sara Carro (2019), com a docent, pots:

1. Ignorar el conflicte (fer veure que no el veus), no respondre a les demandes d\u2019ajuda.
2. Actuar quan em demanen ajuda o b\u00e9, quan, com a adult, considero que ells i elles ja no tenen les eines per a la gesti\u00f3 positiva i que s\u2019estan fent mal. Aleshores, puc encarar el conflicte:

- Com un problema, una p\u00e8rdua de temps, cosa que cal resoldre r\u00e0pidament perqu\u00e8 hem d\u2019acabar el projecte, el curr\u00edculum o la tasca que ten\u00edem preparada per avui. Aix\u00ed doncs, decideixo buscar la \u201cveritat\u201d i fer que els responsables es disculpin i d\u2019aquesta manera recuperar la  calma. Aquest sistema de resoluci\u00f3, per\u00f2, no ajudar\u00e0 el grup i a caminar plegats cap a la conviv\u00e8ncia positiva.

- Com una oportunitat d\u2019aprenentatge i de creixement, i aleshores assumeixo el rol de facilitador\/a del conflicte. <\/pre>\n\n\n\n
A continuaci\u00f3 us proposem dos m\u00e8todes diferents que podeu utilitzar per a gestionar els conflictes de manera positiva a l\u2019aula: la comunicaci\u00f3 no violenta<\/strong> de Marshal Rosenberg i el m\u00e8tode de  triangles contraposats<\/strong> de SEER. Ambd\u00f3s m\u00e8todes requereixen entrenament o modelatge. Primer necessitaran una introducci\u00f3, i posteriorment caldr\u00e0 anar-los emprant davant dels diferents conflictes que vagin sorgint.<\/pre>\n\n\n\n
Comunicaci\u00f3 no violenta<\/strong> de Marshall Rosenberg:

Conegut, tamb\u00e9 com el m\u00e8tode dels 4 passos<\/strong>, promou l\u2019entesa emp\u00e0tica cap a un mateix i cap als altres. El primer pas \u00e9s generar consci\u00e8ncia en el nostre llenguatge per desprendre'ns de la comunicaci\u00f3 m\u00e9s violenta, dirigida cap al tu, els retrets, amenaces, ordres o les acusacions i que nom\u00e9s busca guanyar. Culturalment, hem apr\u00e8s a gestionar el conflicte des de la competici\u00f3, la viol\u00e8ncia, i ara toca connectar i obrir un canal de comunicaci\u00f3 positiva i assertiva. En un principi costa, i requereix temps, ja que cal aprendre a observar, col\u00b7locar-te fora de tu mateix; connectar amb les teves emocions i necessitats, per finalment, expressar la petici\u00f3 que li fas a l\u2019altra. Modelar aquest sistema amb els infants des que s\u00f3n ben petits, els ajudar\u00e0 a incorporar-ho com a, la forma habitual de resoluci\u00f3 de conflictes a l\u2019escola.<\/pre>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
Pas 1. Observacions:<\/strong> expresso clarament all\u00f2 que percebem, sense culpar ni criticar.  \u201cJo sento a dir que\u2026\u201d; \u201cVeig que\u2026\u201d; \u201cRecordo que\u2026\u201d a poder ser de la manera m\u00e9s objectiva possible.
Pas 2. Emocions:<\/strong> com em sento jo en relaci\u00f3 amb all\u00f2 que he observat. \u201cEm sento\u2026\u201d.
Pas 3. Necessitats:<\/strong> expressar all\u00f2 que necessites i que \u00e9s la causa d\u2019aquestes emocions, ja que hi ha unes necessitats que no han estat cobertes.
Pas 4. Petici\u00f3:<\/strong> demano all\u00f2 que enriquir\u00e0 la meva vida, sense exig\u00e8ncies, accions concretes.<\/pre>\n\n\n\n
Per tal d\u2019aprofundir m\u00e9s en el m\u00e8tode, us recomanem el dossier Comunicaci\u00f3 no violenta<\/a> fet per M\u00f2nica Albert\u00ed, Laura Hern\u00e1ndez, Marta Ponce i Jose Torres Redondo (2020).<\/pre>\n\n\n\n
M\u00e8tode del triangle de SEER:<\/strong> 

Consisteix a tenir molt present que les nostres conductes sempre estan connectades amb les nostres emocions i els nostres pensaments, quan no hi ha coher\u00e8ncia entre els tres v\u00e8rtexs \u00e9s quan ens sentim malament amb nosaltres mateixos o amb els altres. Moment en el qual, poden apar\u00e8ixer conflictes. 

Davant qualsevol conflicte:<\/pre>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
FETS<\/strong>

FER:<\/strong> Qu\u00e8 ha passat? Qu\u00e8 he fet jo? 
<\/em>SENTIR:<\/strong> Com t\u2019has sentit en aquesta situaci\u00f3? Com em fa sentir aix\u00f2? Quines emocions he transm\u00e8s? Com et sents ara? Quina emoci\u00f3 t\u2019ha portat a actuar d\u2019aquesta manera? Com creus que se sent l\u2019altra persona? Et podries haver sentit d\u2019una altra manera?<\/em> 
PENSAR:<\/strong> Qu\u00e8 has pensat? Qu\u00e8 penses sobre l\u2019altra persona? Per qu\u00e8 creus que has reaccionat d\u2019aquesta manera? <\/em>
CENTRE:<\/strong> Amb quines fortaleses i habilitats l\u2019he encarat?<\/em><\/pre>\n\n\n\n
TRANSFORMACI\u00d3<\/strong>

FER:<\/strong> Hauria pogut actuar d\u2019una manera diferent? Com puc o podria haver millorat? Com ho podria fer la resta per millorar? <\/em>
SENTIR: <\/strong>Et podries haver sentit d\u2019una altra manera? Quina \u00e9s l\u2019emoci\u00f3 que t\u2019agradaria sentir? Creus que pots transformar la teva emoci\u00f3? De quina manera?<\/em>
PENSAR:<\/strong> Hi ha pensaments que et poden ajudar a sentir-te millor? Creus que pots veure l\u2019altre des d\u2019un altre punt de vista? Si el mires des d\u2019un altre lloc, veus alguna cosa diferent?\t<\/em>
CENTRE:<\/strong> Amb quines fortaleses i habilitats el podria encarar ara per a una resoluci\u00f3 positiva?<\/em><\/pre>\n\n\n\n
Hem compartit amb vosaltres dos m\u00e8todes que us poden ser \u00fatils per a treballar la resoluci\u00f3 positiva del conflicte a les aules. Us aconsellem que trieu un dels dos i que sigueu constant a l\u2019hora de practicar-los davant de cada situaci\u00f3 que sigui un conflicte. Us adjuntarem a continuaci\u00f3 les cartes de les emocions i les necessitats<\/a> perqu\u00e8 sovint, costa connectar amb la paraula adequada i el suport escrit els pots anar molt b\u00e9, i a l\u2019adult, tamb\u00e9!<\/pre>\n\n\n\n
3.4.2 Proposta de din\u00e0mica d’aula<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\n
Prim\u00e0ria<\/a><\/div>\n\n\n\n
El meu tren<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
Secund\u00e0ria<\/a><\/div>\n\n\n\n
El triangle<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
3.4.3 Banc de recursos<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\n
Sigues tu! Nous materials amb propostes de sessions per Ed. Secund\u00e0ria <\/a>(Dipsalut)<\/p>\n<\/div>
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\n
L\u2019Educaci\u00f3 de l\u2019empatia \u00e9s possible.<\/a> Programa l\u2019Illa de Robinson\u00a0 (15\/01\/2016). Entrevista Eduard Berraondo a Anna Carpena.<\/p>\n<\/div>
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n