Algunes reflexions del professorat assistent a la darrera sessió de la Xarxa d’Innovació i Millora del Programa Orientafp.
A la darrera sessió de xarxa d’Innovació i Millora del programa Orientafp hem reflexionat i intercanviat impressions sobre l’acció tutorial en aquests dies de confinament. Uns dies que ens obligaran a redefinir els criteris sota els quals definíem allò “normal” i les perspectives amb les que projectàvem els nostres futurs diversos.
Si d’una banda les dificultats són moltes, d’altra banda aquesta situació està mostrant la rellevància de certs aspectes de l’acció docent i tutorial, que ja eren importants abans de confinar-nos, però de vegades no estan suficientment valorats.
Volem compartir amb vosaltres algunes reflexions, sobre el que el confinament ens ensenya i ens confirma, a partir de la nostra experiència docent i tutorial d’aquestes setmanes.
Dos rols importants del professorat
En la nostra sala de reunions virtuals hem constatat una sensació que, segurament, té la major part del professorat: la de no tenir horari. Però alhora també la de compartir més que mai els dubtes, les incerteses de l’alumnat, i haver de treballar amb les seves circumstàncies, de vegades molt difícils.
En aquest sentit, les darreres setmanes, tutors i tutores, professors i professores, han vist intensificats dos dels seus rols centrals: el primer, ser el nexe amb el món social del institut, però també, d’alguna manera, amb el món professional que està projectant el jove o la jove i tot el que l’envolta. Aquest món social de l’institut és un món físic i palpable, ara absent, que, malgrat les intenses vides digitals en les xarxes socials dels nostres alumnes, s’ha evidenciat com a necessari per a ells i elles.
El segon rol, és el del referent adult, especialment en els CFGM, un adult que no és la família amb la que està confinat o confinada, que pertany al món de l’experiència quotidiana més real i no al simulacre d’un univers mediàtic, i que des d’una altra posició els pot animar i encoratjar a seguir aprenent, o simplement mirar-se les coses d’una altra manera.
La natura social de l’aprenentatge
Entre les moltes anècdotes compartides a la sessió, una de les coordinadores de centre ens explicava com l’alumnat del seu grup volia continuar trobant-se i fer classe els dies festius, i no ha resultat ser un cas aïllat. Aquesta anècdota il·lustra una altra qüestió que no hem de perdre de vista: la importància de la natura social de l’aprenentatge, és a dir, la importància d’aprendre “formant part”.
Aprendre està relacionat amb les relacions que establim quan aprenem, i a l’hora l’aprenentatge és un vehicle de socialització que excedeix les aules. Que aquestes dimensions han de tenir un lloc central en l’acció tutorial i el treball de motivació del nostre alumnat ja ho sabíem, però les circumstàncies del confinament ens ho remarquen. Potenciar el que la sociabilitat aporta a la motivació per l’aprenentatge, i a l’hora el que l’aprenentatge aporta a les relacions socials és un aspecte que ara i després s’ha de remarcar des de l’acció tutorial compartida.
El rèdit de les metodologies centrades en l’alumnat i el treball coordinat.
Un altre aprenentatge important del confinament, o més aviat una confirmació del que ja sabíem, ens arriba dels equips docents que fa temps que treballen amb els seus grups amb alguna mena de metodologia activa, que col·loqui a l’alumnat en al centre del seu propi procés d’aprenentatge. L’experiència del confinament mostra com aquest alumnat, que ha adquirit certs hàbits d’autonomia en l’aprenentatge, ha estat capaç d’adaptar-se a la nova situació molt fàcilment. Les circumstàncies ens proporcionen una evidència clara dels beneficis d’aquestes metodologies i la necessitat de reforçar-les en qualsevol dels seus diversos formats.
Planificació, coordinació, inclusió i equitat.
D’altra banda, a la sessió s’ha evidenciat com dinamitzar les classes online d’un grup ha d’anar precedit d’una correcta planificació i sincronització dels equips docents, l’acció tutorial s’incrusta en les classes i és, més que mai, una acció compartida. Ara bé, cal tenir en comptes alguns aspectes: compartir la informació dels distints mòduls per saber l’evolució de l’alumnat, fer un repartiment de les hores al llarg de la setmana suficientment espaiat, evitar intensificar l’estrès del propi tancament i tenir en comptes les dificultats de concentració que pot provocar, tenir presents les dificultats d’accés a ordinadors o a connexions, i molts altres aspectes que ens deixem.
En aquestes circumstàncies, cal considerar els factors afegits que ens porten a planificar les nostres accions des de la perspectiva de l’equitat i la inclusió, ampliant els seus marges de definició en temps de confinament, ja que les dificultats d’accés als mitjans tecnològics eixamplen aquestes necessitats amb noves situacions.
Permetre a l’alumnat realitzar les tasques sense presses ni angoixes per la sobre ocupació de l’ordinador en el nucli familiar, per exemple –o simplement perquè l’única via per realitzar el treball és el mòbil, amb totes les dificultats que això pot comportar, segons quina activitat es plantegi– són qüestions que hem de tenir en comptes a l’hora de dissenyar activitats, delimitar els temps de lliuraments, etc.
D’altra banda, exemples del treball coordinat en els equips docents dels centres de la xarxa Orientafp ens mostren solucions que permeten conjugar un plus de motivació, la flexibilitat necessària i l’assoliment d’un aprenentatge. Un exemple és, tal com han fet en alguns equips docents, abordar les matèries de forma solidaria entre els diferents mòduls, plantejant un problema comú que s’ha de resoldre. Aquesta forma de treball resulta motivadora, ajuda a evitar desercions en algun mòdul, contextualitza i dota d’una major significació a l’aprenentatge. Altres opcions que a més involucren directament a l’alumnat en el seu procés d’avaluació formativa i que són senzilles d’aplicar s’han presentat com a particularment efectives en aquestes circumstancies, com ara treballar amb activitats tipus “taller” de Moodle, les quals potencien, entre d’altres aspectes, l’aprenentatge entre iguals.
No hem d’oblidar altres detalls que ens poden facilitar les coses i evitar la desmotivació. En aquest sentit, ens recorden algunes coordinadores la importància que pot tenir evitar donar notes numèriques de les activitats, fent només retorns qualitatius, i reconèixer constantment l’esforç i el treball realitzats.
Els aprenentatges en els que és irrenunciable la pràctica de l’alumnat, amb equipaments i/o tècniques específiques, plantegen problemes difícils de solucionar que s’hauran de reprendre el curs vinent d’alguna manera, però això no és un entrebanc per a aprofitar la situació i intensificar l’aprenentatge sobre altres aspectes de vegades oblidats, com són les competències relacionades amb el tractament i la presentació dels continguts amb un gran ventall d’aplicacions disponibles, que ens ajudarà a aprendre a seleccionar informació essencial, explicar-la amb recursos, establir connexions, etc. un treball que pot fer-se des de cada mòdul i que pot potenciar la vesant expressiva de l’aprenentatge, augmentant la motivació i implicació a l’hora. Aquesta estratègia permet treballar amb molts recursos i millorar la competència digital de l’alumnat, transversal a qualsevol mòdul. En aquest sentit, des de tutoria, crear o revisar la xarxa personal d’aprenentatge és també una activitat molt útil en molts sentits, entre ells, prendre consciència del que s’ha après i del que s’aprèn en qualsevol context i circumstància (veieu un plantejament senzill d’activitat en: La xarxa personal d’aprenentatge.pdf)
Comunicació, ordre, estructura
Un altre aspecte clau tractat pels centres de la nostra xarxa ha estat la comunicació i la seva gestió, tant als equips docents, com la comunicació amb l’alumnat. Cada centre ha establert els seus sistemes, però el que ha resultat clar després d’unes setmanes és que cal organitzar-la i racionalitzar-la, unificant canals, establint horaris. Però també hi ha altres aspectes relacionats amb la comunicació que s’han de tenir en comptes, com ara, per exemple, estar atents a la privacitat de l’alumnat a l’hora de realitzar retorns en les sessions online de les class
es, de la mateixa manera que ho faríem al centre, sense perdre la perspectiva de qui ens escolta.
Tots i totes necessitem cert ordre, certa estructura en la nostra activitat, per al professorat, això comença per preservar la seva salut. Delimitar l’horari laboral i rebaixar l’estrès és bàsic precisament per poder atendre millor els nostres alumnes i pensar i actuar amb claredat.
Però els professors i les professores tenim també molts dubtes i neguits. El recolzament als equips docents per part de les direccions (en tant que són les direccions les que canalitzen la informació) és un aspecte clau, però sobretot proporcionar als docents informació que pugui mitigar en la mesura del possible la dificultat que afegeix la incertesa. Algun dels centres ha posat en marxa bones pràctiques, com per exemple posar en les seves plataformes un recull les preguntes freqüents del seu claustre. La comunicació amb el professorat, ara més mai, cal que sigui molt clara des de tots els estaments.
D’altra banda, l’alumnat necessita reconstruir els seus hàbits en el confinament i això pot resultar complex. La importància de l’estructura en les activitats que es fan al llarg del dia, de la gestió del temps i de l’espai de treball, són ara més importants que mai, donades les noves circumstàncies. Si aquest tema en molt del nostre alumnat ja era difícil, ara ho és més al no haver l’efecte estructurador de l’horari de l’assistència a les classes d’abans del confinament.
L’autonomia, la capacitat d’organitzar la pròpia vida, d’establir prioritats, etc. són capacitats centrals per poder sortir-se’n. Les activitats habituals dels nostres bancs de recursos poden ser en aquest cas repensades i adaptades al nou context, això si amb un seguiment més intens per part de tot l’equip en aquells i aquelles amb més dificultats.
Explorar la relació amb les famílies
Una altra reflexió compartida ha estat la necessitat de comptar amb la complicitat de les famílies, en el cas de l’alumnat de CFGM. Les famílies també necessiten informació i això ja ho feien els tutors i les tutores abans del confinament, però ara hem d’estar atents i, potser, informar-los i compartir el treball de la filla o el fill més sovint. Les famílies haurien de ser les que ens ajudessin, compartint iniciatives i estratègies, si les circumstancies de cada llar ho permeten. La relació amb les famílies als CFGM és un àmbit que aquesta nova situació ens permet explorar i aprofundir.
Pensem que una part de l’alumnat que ja enfocava el curs amb dificultats, pot ara desvincular-se més encara, especialment aquell alumnat confinat en un entorn familiar advers o que travessa dificultats de qualsevol tipus. En aquest casos l’institut era també, a banda de un lloc professionalitzador, un espai que actuava com a factor de protecció.
Dues idees molt senzilles per acabar…
Una de les conclusions més importants compartides en la sessió, a partir de les pròpies experiències docents d’aquests dies, és ben senzilla: el suport emocional és un dels pilars de les seves feines ara mateix, un suport que pot consistir simplement en preguntar al jove o la jove “com et trobes?”; això, és quelcom que estem constatant que funciona i que, sobretot, no hem d’oblidar quan retornem a les aules.
Per acabar un bon consell d’un dels nostres coordinadors de centre: tenir al costat de l’ordinador un nas de pallasso ben maco, per treure ferro quan pertoqui …..
Molts ànims, seguim!!!
LES PROFESSORES I PROFESSORS DE LA XARXA DE MILLORA I INNOVACIÓ
ORIENTAFP
