Eren les 9:30 del matí i amb les notes de la cançó “Compta amb mi” donàvem el tret de sortida de la primera jornada d’EmprènFP. Una jornada que ha estat primerenca en molts aspectes. Ha estat la primera jornada de tots els programes d’impulsFP, la primera des de que vam decidir renovar el programa, la primera d’un curs que es presenta com a el més digital de la història.
Amb els nervis i la tensió que suposa ser el primer, he deixat que la dolça melodia de Txarango fos la tarja de presentació i així poder tenir uns minuts de pau. Una pau necessària per a una jornada on el què hem fet bàsicament, és reflexionar. Deixar anar el pensament per fer l’aturada que fan els viatgers abans de començar una llarga travessa. Uns moments per saber on som i veure que portem el que necessitem per al viatge.
La jornada ha començat amb una benvinguda i presentació de les darreres novetats del programa, que no són poques. Ja no tenim xarxes per nivells, ara el punt de referència i de trobada és el territori. I hem tret del calaix els projectes que vam encetar el curs passat, per donar suport al centre que vol esdevenir emprenedor. Hem fet la mirada global del projecte amb un senzill jamboard transformat en un model canvas que ha dibuixat aquesta creació que tenim en procés.
A la segona part hem mirat a l’horitzó. Un ventall de 12 formacions, 12 esdeveniments i 12 punts d’ancoratge conformen el desplegament del primer nivell. Aquest, cerca despertar l’emprenedor/a que dormita a les aules i passadisos del centre. Ens hem endinsat en un exercici que crec que tothom hauria de fer algun cop: l’autodiagnosi. “Qui sóc?” per saber on vull anar. Un formulari que de vegades no ha funcionat tot el bé que hauriem volgut. Ens ha ajudat a fer aquesta mirada introspectiva que, de ben segur, ens ha fer veure les coses que fem bé i que potser no sabíem que estaven allà. Tal i com quan trobes un petit tresor dins una capsa oblidada
El tancament ha vingut de la mà de Carme Donada. Una experta en emprenedoria i discapacitat de la Fundació Prevent. Ens ha obert una finestra a un món desconegut per a molts de nosaltres: la capacitat de la discapacitat. Com canviar la mirada sobre les persones i veure-hi allò de què són capaces per sobre de les seves limitacions. Un autèntic regal que agraïm a la fundació amb qui treballarem durant aquest curs per nodrir els centres i docents d’eines que els ajudin a ajudar a aquells més vulnerables, però no menys capaços.
Ha estat una jornada intensa, plena d’anècdotes i pensaments. Ahir compartia una reflexió que em ronda el cap fa dies. Els diamants són carbó, que sotmès a pressió extrema es transforma en aquesta joia preciosa. En grec clàssic significa invencible (αδάμας, adámas). Els nostres alumnes d’FP són com el carbó: han tingut una vida molts cops sotmesa a pressió. Al seu interior hi ha un diamant del qual no són conscients. És la nostra missió treure’n la terra i roca adherides, per a què admirin el que tenen. “Compta amb mi” és el missatge que han de transmetre les nostres paraules i accions, per què la confiança i el saber que hi ha algú quan ho necessites, fa que els éssers humans traiem la millor versió de nosaltres mateixos.
També volem que sapigueu que compteu amb nosaltres per a allò que necessiteu. No dubteu a demanar-nos ajuda o a fer-nos suggeriments per a què anem millorant i aprenent tots plegats en aquest viatge tan fantàstic on desenterrem diamants. Fins aviat!
Josep Moratal
