El creatiu és com un cercador d’or a la vella usança. Recorda a aquells homes rudes i solitaris que ensumaven en el paisatge amb ulls inquisidors per a descobrir qualsevol indici d’or. Gairebé podien fer-ho olor. Recorrien molts quilòmetres en la seva cerca i quan en algun llit de riu descobrien la lluentor del que podien ser llavors, ho comprovaven minuciosament. Feien moltes proves i removien molta terra. En les nostres ments ha quedat la imatge del cercador d’or que amb cara de sorpresa i goig descobria el metall preuat entre els seus utensilis. Són els moments que han recreat i ens han regalat el cinema i la literatura, però a aquests moments els precedien hores, dies, setmanes, mesos i fins i tot anys de dur treball, de solitud, de nits al ras. La creativitat té molt a veure amb aquells cercadors d’or del nostre imaginari. Requereix de temps, de passió i d’ambició. Necessita d’hores mortes, de solitud, d’humilitat i de constància. Et manté en una certa tensió que no cessa. Per què? Perquè hi ha passió i una meta a aconseguir. Quan això existeix, ella sempre és aquí: agotzonada esperant el moment per a sorgir quan menys ho esperes. Per això la creativitat és la companya de viatge dels artistes, dels somiadors, dels científics, dels emprenedors… en definitiva, d’aquells que senten autèntica passió pel que fan.
En els moments de festa o en els llargs períodes de descans, com aquest agost, on tot dormisqueja i els dies semblen interminables, deixem que el nostre cos reposi i que la nostra ment es relaxi als braços de la mar o d’una llarga migdiada al camp. Perquè la nostra passió, que no descansa i que ens ronda sense parar, ens faci descobrir, en el moment menys pensat, allò que tal vegada crèiem marcit i mort: la nostra creativitat. Ho farem amb el mateix entusiasme i eufòria que ho feien aquells cercadors d’or en descobrir entre la sorra la lluentor d’una llavor.
Ens veiem a la tornada!
Josep Moratal
