Infants de 0-6 anys – Vilablareix – Imatge de: Tots som a casa – Dia 1
Un twit diari – @TISTEIMontilivi
Institut Montilivi – Departament de Serveis a la Comunitat – CFGS Educació Infantil
Els primers dies de confinament va sortir una iniciativa a la qual vam donar suport a nivell docent: Pensar en les famílies amb infants de 0-6 anys confinats a casa.
Passar de la idea a la implementació ja va ser un aprenentatge. Com fer-ho? En format digital d´acord… Amb quin mitjà? Per què no fer servir la pàgina web de l´Institut? Quina estructura? Com ens comunicarem cada dia? Quina extensió? Qui participarà: alumnat de primer o de segon?… En definitiva, les qüestions prèvies de qualsevol iniciativa que vol passar de la idea a l´acció mínimament organitzada.
Quelcom que vam tenir clar, des de bon principi, és que vam voler donar-li un
a actitud necessària de voluntarietat. Tothom podia participar-hi… però lliurement. Per aquest motiu, vam decidir que no hi hauria ni qualificació ni cap premi que no fos sumar-se per voluntat pròpia.
Començava el confinament i els docents també començàvem el nostre camí particular de fer funcionar allò que s´havia proposat a l´aula (el dijous 12 de març abans de començar el confinament, en una sessió de tarda molt especial). Per tant, Tots som a casa va començar a ser visible per a la comunitat de l´Institut Montilivi a través de la seva pàgina web el 14 de març.
Va ser un inici fugaç, en mode aprenent i amb l´única pretensió de publicar un recurs educatiu per les famílies amb infants de 0-6 anys confinats a casa. Fixeu-vos si us plau amb un petit detall: en cap moment ens vam plantejar l´abast de la proposta, perquè la iniciativa va sorgir de recollir una idea, en el marc d´una sessió d´aula, que ens va semblar genial per tots.
Els primers dies no ens va costar gaire engegar l´espai web, perquè tothom empatitzava i tot eren propostes… Es tractava d´una feina que omplia i els/les alumnes ens enviaven missatges carregats d´afecte i amb una gran dosi de reflexió i comunicació. Recordem, si us plau, que la primera setmana de confinament quina era la realitat, tothom vivia el tràngol de l´adaptació a casa seva (alguns tornaven del pis d´estudiants a casa i això comportava també un munt d´incerteses: els estudis, les pràctiques, les feines…) i era molt fàcil desconnectar de tot allò acadèmic. El cas és, que digueu-nos agosarats, vam tirar endavant la proposta de publicar cada dia alguna idea, missatge o contingut i això, ho hem de reconèixer, ens va tenir força entretinguts!.
De seguida ens vam adonar, que el que agradava més no eren les propostes didàctiques “estrictu sensu” proposades sinó la diversitat. No agradava gaire, presentar les propostes en un format formal, homogeni i estructurat i en canvi la participació augmentava si fèiem servir un llenguatge comunicatiu més proper, positiu i familiar. Ens feia sentir més còmode a tots (és clar, perquè no era un treball acadèmic era una actitud voluntària que ens conduïa a reconèixer la importància del treball comunitari o de context). D´aquesta manera, evidenciem com n´és d´important reconèixer la importància de l´entorn i també de l´educació emocional, perquè ens fa resilients com a persones i descobrim que el contacte social ens aporta resistència davant l´adversitat.
L´espai web, Tots som a casa, és d´una simplicitat absoluta. El cas és, que pel professorat en aquest cas, la importància rau en el procés de comunicació entre nosaltres fora del centre i cadascú a casa seva (sense videoconferències i a través del correu electrònic de l´institut). És important subratllar aquest fet, perquè en qüestió d´un mes tots plegats hem aconseguit augmentar la corba de l´aprenentatge digital (videoconferències, podcast, gravacions audiovisuals, animacions…). Sense fugir mai d´una premissa el necessari respecte a la desconnexió digital i a la privadesa. Ara, en perspectiva, fou un gran encert establir dues franges horàries de comunicació les deu del matí i les cinc de la tarda.
Els dies passaven, i mentre anàvem construint aquest petit espai, ens adonàvem que naixien en l´univers de les xarxes un munt d´iniciatives solidàries… (impressió de pantalles protectores en 3D, recollida de lectures pels pacients de l´hospital, etc) i d´activitats de que vetllaven per una educació holística de la persona. Per aquest motiu vam veure la necessitat de crear la pestanya de l´Espai Famílies on dirigir missatges d´ànim i notícies positives pels adults. L´argument carregat de sensatesa, la va dir una alumna de segon, que va escriure: “Si les famílies estan bé, els fills també ho estaran!”. Va ser a partir d´aquest comentari que vam publicar mesures de suport emocional en situació de confinament.
La tercera setmana ja vam observar un creixement exponencial de propostes similars, dirigides a infants i famílies. Els mitjans de comunicació se´n feien ressò i el seu creixement era espectacular: ho vam gaudir molt!. Era una descoberta contínua: mestres, escoles, extraescolars, centres cívics, casals, esplais, gent de cau… La situació de confinament era dura –no estàvem avesats- però la força de la societat catalana donant resposta a l´alerta màxima ens regalava infinitat de propostes i recursos que ens deixava empremta. Amb paraules literals dels nostres alumnes de primer: “ara mateix a internet, és un cel estrellat de recursos”.
I així, contemplant el cel, ens van arribar les pors, de perdre el curs.
L´experiència es va acabar el vintè dia de confinament, quan tot el sistema educatiu va decidir reinventar-se i continuar en mode online. Llavors vam decidir deixar de publicar recursos i deixar bategar un twit diari amb missatges quotidians per a les famílies (sense gaire repercussió ni més impacte que alguna menció o uns quants agraïments).
Però el camí sembrat ja ha donat fruit, perquè els alumnes continuen! Ara busquem jocs, els alumnes ja no volen sentir-se confinats sinó que volem jugar. Es nota que tenen ganes de sortir i vés per on, que sembla que els infants aviat també podran sortir. I ja ho diu el gran Oriol Ripoll: “S´ha d´aprendre a viure jugant!”
Per acabar, sense que l´alumnat en sigui sabedor, ens diuen el professorat d´aquest CFGS Educació Infantil, de l´Institut Montilivi, que creuen que han mantingut un contacte amb els alumnes que més ho han necessitat. L´excusa va ser obrir un espai web i mentre ells sumaven un petit gra de sorra (d´una idea sorgida a classe) s´empoderaven i nosaltres no ens quedava més remei que mantenir el vincle creat a l´aula.
Seguim!
https://www.institutmontilivi.cat/noticies/13-03-2020-recursos-per-les-families-amb-infants-0-6/
