{"id":13153,"date":"2023-12-12T19:41:11","date_gmt":"2023-12-12T18:41:11","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/?p=13153"},"modified":"2023-12-14T12:03:39","modified_gmt":"2023-12-14T11:03:39","slug":"collaboracio-dactivafp-amb-juan-fernandez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/general\/collaboracio-dactivafp-amb-juan-fernandez\/","title":{"rendered":"Donant sentit a les ci\u00e8ncies cognitives en educaci\u00f3: col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019ActivaFP amb Juan Fern\u00e0ndez"},"content":{"rendered":"

En un context educatiu en constant evoluci\u00f3,<\/strong> les demandes actuals de compet\u00e8ncies, tant t\u00e8cniques com transversals, i la r\u00e0pida transformaci\u00f3 de les ind\u00fastries requereixen un enfocament educatiu flexible. Les ci\u00e8ncies cognitives ofereixen una comprensi\u00f3<\/strong> \u00fanica de com aprenem<\/strong> i com millorar aquest proc\u00e9s<\/strong>. Entendre els processos mentals de l’aprenentatge ens permet dissenyar estrat\u00e8gies pedag\u00f2giques m\u00e9s efectives.<\/strong> <\/span><\/p>\n

Integrar aquest coneixement a la innovaci\u00f3 educativa en la formaci\u00f3 professional ens permet crear entorns d’aprenentatge m\u00e9s efectius, adaptats i rellevants per als reptes laborals actuals.<\/strong><\/span><\/p><\/blockquote>\n

Ens fa especial il\u00b7lusi\u00f3 presentar-vos la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019activaFP amb Juan Fern\u00e0ndez.<\/a><\/span><\/p>\n

En aquesta col\u00b7laboraci\u00f3, explorarem la import\u00e0ncia de les ci\u00e8ncies cognitives en la innovaci\u00f3 educativa per a la formaci\u00f3 professional.<\/strong> Descobrirem com aquestes disciplines poden enfortir el proc\u00e9s d’aprenentatge<\/strong>, millorar la retenci\u00f3 del coneixement<\/strong> i preparar els professionals del futur<\/strong> per als canvis constants de la societat actual.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/h1>\n

Juan \u00e9s un docent que fa uns anys va comen\u00e7ar a resumir i traduir els llibres m\u00e9s rellevants sobre educaci\u00f3, aquells que s\u00f3n referents al m\u00f3n anglosax\u00f3. Poc a poc, la llista de llibres va anar creixent, afegint-hi articles cient\u00edfics i altres blogs rellevants. El seu web incorpora tot el que ha llegit, compartit i apr\u00e8s.<\/p>\n

Ara, ActivaFP tradueix els seus textos al catal\u00e0 per compartir-los amb la comunitat docent<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

Donant sentit a les ci\u00e8ncies cognitives en educaci\u00f3<\/b><\/a><\/h1>\n

Entrada adaptada i tradu\u00efda del <\/b>blog <\/b><\/a>de Juan Fern\u00e1ndez, a partir de l\u2019article \u201c<\/b>Making sense of cognitive sciences in education<\/b><\/a>\u201d d\u2019Efrat Furst, publicat al seu blog <\/b>Teaching with learning in mind<\/i><\/b><\/a>.<\/b><\/h2>\n

Al seu blog, Efrat Furst<\/span> porta prop de cinc anys bastint ponts entre les ci\u00e8ncies cognitives i la doc\u00e8ncia. Els m\u00e8todes de recerca cognitiva estan for\u00e7a allunyats de la pr\u00e0ctica a l’aula<\/strong> i, no obstant aix\u00f2, el debat \u00e9s viu i fruct\u00edfer.<\/strong> Hi ha implicacions directes per a l’ensenyament i l’aprenentatge a les aules, i tamb\u00e9 per a la recerca. De fet, Efrat Furst est\u00e0 conven\u00e7uda que l\u2019en\u00e8rgic debat no \u00e9s degut a aquesta dist\u00e0ncia, sin\u00f3 <\/strong><\/span>malgrat <\/i><\/strong>la mateixa<\/strong>. Sembla que ha arribat el moment de donar sentit al que sabem, d’organitzar el coneixement en noves formes sistem\u00e0tiques que ens permetin avan\u00e7ar.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed doncs, tractarem d’establir vincles entre el proc\u00e9s d’aprendre<\/strong> (qualsevol cosa) i el proc\u00e9s d’utilitzar les<\/strong> troballes de la ci\u00e8ncia de l’aprenentatge per<\/strong> a millorar l’ensenyament i l’aprenentatge de manera sistem\u00e0tica: organitzar el coneixement i fer-lo funcional.<\/strong><\/span><\/p>\n

El proc\u00e9s d’aprenentatge<\/b><\/h3>\n

Fa anys, l’autora va crear aquest diagrama per ajudar-nos a pensar i ensenyar les etapes essencials del proc\u00e9s d’aprenentatge. I ara podem utilitzar-ho aqu\u00ed com a suport per a la reflexi\u00f3 sobre les relacions actuals entre les ci\u00e8ncies de l’aprenentatge i l’educaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

El diagrama mostra quatre etapes conceptuals de l’aprenentatge<\/strong>, utilitzant un \u00abmodel de xarxa\u00bb simplificat que il\u00b7lustra com es configura el coneixement en la mem\u00f2ria a llarg termini i com s’utilitzen els recursos de la mem\u00f2ria de treball<\/strong>. Sota, hi figura una llista de principis suggerits per a l’elecci\u00f3 d’estrat\u00e8gies i m\u00e8todes.<\/span><\/p>\n

El proc\u00e9s d’aprenentatge de les \u00abci\u00e8ncies cognitives en l’educaci\u00f3\u00bb<\/b><\/h3>\n

Si la \u00abci\u00e8ncia cognitiva per a docents\u00bb \u00e9s un camp de coneixement, on ens situem en la seq\u00fc\u00e8ncia del seu aprenentatge? Observant el seg\u00fcent gr\u00e0fic, si ens fixem en la \u00abgran idea\u00bb de cada etapa (etiquetada sota en color), que representa l’objectiu principal o fins i tot l’ess\u00e8ncia de l’etapa, aleshores, on som?\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

    \n
  1. Fonaments<\/strong>: sabem quines s\u00f3n les peces m\u00e9s rellevants?<\/span><\/li>\n
  2. Organitzaci\u00f3<\/strong>: sabem quin \u00e9s el lloc de cada element? Com ha d’aplicar-se en la pr\u00e0ctica? Quins s\u00f3n alguns bons exemples d’aplicaci\u00f3?<\/span><\/li>\n
  3. Funci\u00f3<\/strong>: podem utilitzar-la sistem\u00e0ticament? (deixem de banda la solidesa, ara per ara).\u00a0<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

    Utilitzar amb sentit = Organitzaci\u00f3 + Funci\u00f3<\/b><\/h3>\n

    Furst creu que parlem molt dels fonaments (les idees principals, o <\/span>blocs de construcci\u00f3<\/span><\/i>, com els anomena ella), i que la majoria de docents ens esforcem per explicar i demostrar com funcionen a la pr\u00e0ctica, i com organitzar-los en seq\u00fc\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n

    En l’\u00e0mbit de l’aprenentatge, \u00abcrear significat\u00bb<\/strong>, tal com defensa Efrat Furst, es compon de dues etapes essencials<\/strong>: <\/span>organitzar <\/b>els nous conceptes i <\/span>connectar-los<\/b> amb els ja existents, i despr\u00e9s invertir esfor\u00e7os a <\/span>fer-los \u00fatils<\/b> aplicant-los a diferents contextos. Un punt important \u00e9s que, en general, com a humans, i com a docents <\/strong>m\u00e9s concretament, ens encanta fer la primera part, i a vegades passem per alt la segona.<\/strong><\/span><\/p>\n

    Per aix\u00f2 no \u00e9s extraordinari que ens trobem exactament en aquesta fase de transici\u00f3 quan es tracta de donar sentit a la ci\u00e8ncia de l’aprenentatge. Podem comprendre moltes coses de la ci\u00e8ncia de l’aprenentatge, per\u00f2\u2026 sabem utilitzar-les?\u00a0<\/span><\/p>\n

    \"\"<\/a><\/p>\n

    <\/h3>\n

    De l’organitzaci\u00f3 a la funci\u00f3<\/b><\/h3>\n

    Aix\u00ed doncs, l’objectiu \u00e9s ampliar el model d’aprenentatge, que pot tenir sentit (=organitzar), cap a un marc que serveixi de base per a l’avaluaci\u00f3 i la planificaci\u00f3 (=funci\u00f3). Per fer-ho, \u00e9s important adonar-se que el proc\u00e9s cognitiu no pot deslligar-se dels processos<\/strong> addicionals relacionats amb l’aprenentatge en els quals est\u00e0 immers, com ara la motivaci\u00f3, la metacognici\u00f3 i,<\/strong> encara m\u00e9s important, la creaci\u00f3 d’h\u00e0bits.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

    De les ci\u00e8ncies cognitives aprenem, una vegada i una altra, que les estrat\u00e8gies eficaces, les que beneficien l\u2019alumnat a llarg termini, tamb\u00e9 s\u00f3n intr\u00ednsecament m\u00e9s desafiadores i menys gratificants<\/strong> (tamb\u00e9 conegudes com a <\/span>dificultats desitjables<\/span><\/i>, podeu trobar una <\/span>entrada<\/span> <\/a>al blog de Juan Fern\u00e1ndez sobre aquest tema). D’aqu\u00ed ve que, en planificar els objectius cognitius finals<\/strong> (com l’aprenentatge autodirigit, el pensament cr\u00edtic i la creativitat), haguem de consolidar tant<\/strong>\u00a0el proc\u00e9s cognitiu com\u00a0els factors que el sostenen \u00edntimament i que hi interactuen.<\/strong><\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    \"\"<\/a><\/h3>\n

    <\/h3>\n

    Cognici\u00f3, motivaci\u00f3, metacognici\u00f3 i creaci\u00f3 d’h\u00e0bits.<\/b><\/h3>\n

    No podem oblidar que aquests elements de l’aprenentatge tamb\u00e9 s\u00f3n objecte de grans estudis, i hi ha evid\u00e8ncies que suggereixen factors que s\u00f3n essencials en l’aprenentatge. Alguns d’aquests factors es destaquen en la imatge seg\u00fcent (els recursos s’enumeren just a sota).<\/span><\/p>\n

    \"\"<\/a><\/h3>\n

     <\/p>\n

    Una cosa que crida l’atenci\u00f3 \u00e9s la l\u00ednia de temps: la seq\u00fc\u00e8ncia cognitiva representa una seq\u00fc\u00e8ncia que va de principiant a avan\u00e7at, i els principis suggerits avancen en conseq\u00fc\u00e8ncia<\/strong>. El mateix passa amb els altres processos: la motivaci\u00f3 requereix una major atenci\u00f3 en les fases inicials<\/strong>, quan l’objectiu i el valor poden no ser clars encara. La metacognici\u00f3 \u00e9s rellevant quan l\u2019alumnat experimenta reptes,<\/strong> d’una banda, i est\u00e0 preparat per reflexionar sobre el seu propi pensament, de l\u2019altra (\u00e9s a dir, no massa aviat). Finalment, els h\u00e0bits adquireixen major import\u00e0ncia quan l\u2019alumnat est\u00e0 preparat per a entrar en algun tipus de rutina pr\u00e0ctica, substituint gradualment la supervisi\u00f3 conscient per accions impl\u00edcites m\u00e9s autom\u00e0tiques.\u00a0<\/span><\/p>\n

    Convertint el mapa en una taula<\/b><\/h3>\n

    Ara, si volem que aquestes idees siguin funcionals, podem convertir aquest mapa en una taula, com mostra la imatge. T\u00e9 les quatre etapes d’aprenentatge com a fileres, que dicten la seq\u00fc\u00e8ncia, i quatre columnes per a les estrat\u00e8gies que es basen en proves de les ci\u00e8ncies conductuals, cognitives i socials. A partir de la taula completa, podem escollir i ajustar els principis rectors a contextos i objectius espec\u00edfics d’ensenyament i aprenentatge. \u00c9s important assegurar-se que no ens estem saltant cap etapa cognitiva i que donem suport a l’aprenentatge amb els principis m\u00e9s rellevants. Aix\u00f2 pot ajudar-nos a prendre decisions informades sobre quan i com invertir els nostres limitats recursos.\u00a0<\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Etapa cognitiva<\/b><\/td>\nEstrat\u00e8gies\u00a0<\/b><\/p>\n

    COGNITIVES<\/b><\/td>\n

    		Estrat\u00e8gies <\/b><\/p>\n

    MOTIVACIONALS<\/b><\/td>\n

    		Estrat\u00e8gies<\/b><\/p>\n

    METACOGNITIVES<\/b><\/td>\n

    		Estrat\u00e8gies de <\/b><\/p>\n

    CREACI\u00d3 D\u2019H\u00c0BITS<\/b><\/td>\n<\/tr>\n

    <\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    SABER<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    COMPRENDRE<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    UTILITZAR<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    UTILITZAR AMB MESTRIA<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

    <\/h3>\n

    Un exemple: guanyar vocabulari en una llengua no nativa<\/b><\/h3>\n

    Heus aqu\u00ed un exemple de seq\u00fc\u00e8ncia did\u00e0ctica, que pot repetir-se i desenvolupar-se en una classe d’aprenentatge de lleng\u00fces estrangeres (angl\u00e8s t\u00e8cnic). A la filera buida de la part superior s’indica clarament un objectiu: crear petits di\u00e0legs amb paraules noves. Una altra cosa que cal observar \u00e9s com els principis de les diferents columnes es combinen en la mateixa t\u00e8cnica d’ensenyament\/aprenentatge (per exemple, utilitzem hist\u00f2ries per organitzar i donar sentit, escollim hist\u00f2ries quotidianes rellevants perqu\u00e8 serveixin de suport a la motivaci\u00f3, etc.). \u00c9s probable que totes les t\u00e8cniques d’ensenyament incloguin m\u00e9s d’un prop\u00f2sit, i pot ser que aquesta taula ens ajudi a avaluar i planificar amb determinaci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Etapa cognitiva<\/b><\/td>\nEstrat\u00e8gies\u00a0<\/b><\/p>\n

    COGNITIVES<\/b><\/td>\n

    		Estrat\u00e8gies <\/b><\/p>\n

    MOTIVACIONALS<\/b><\/td>\n

    		Estrat\u00e8gies<\/b><\/p>\n

    METACOGNITIVES<\/b><\/td>\n

    		Estrat\u00e8gies de <\/b><\/p>\n

    CREACI\u00d3 D\u2019H\u00c0BITS<\/b><\/td>\n<\/tr>\n

    <\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    SABER<\/strong><\/td>\nIntroduir les paraules seq\u00fcencialment<\/span><\/td>\nPreparar un concurs grupal de vocabulari<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    COMPRENDRE<\/strong><\/td>\nLectura d\u2019hist\u00f2ries curtes que continguin les paraules<\/span><\/td>\nLectura d\u2019hist\u00f2ries reals<\/span><\/td>\nRecordem millor les paraules incloses en hist\u00f2ries<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    UTILITZAR<\/strong><\/td>\nLes paraules s\u2019utilitzen en algunes respostes<\/span><\/td>\n<\/td>\nReflexionar sobre el valor de corregir errades<\/span><\/td>\nExplicar cada hist\u00f2ria des de dos punts de vista diferents<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
    UTILITZAR AMB MESTRIA<\/strong><\/td>\nS\u2019utilitzen habitualment en altres tasques<\/span><\/td>\n<\/td>\nEscollir estrat\u00e8gies per a la redacci\u00f3<\/span><\/td>\nParlar sempre en angl\u00e8s a l\u2019aula<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

    <\/h3>\n

    Portant el model a la formaci\u00f3 docent<\/b><\/h3>\n

    Hi ha hagut diverses temptatives en el camp de la \u00abci\u00e8ncia cognitiva i l’educaci\u00f3\u00bb d’organitzar les idees en marcs funcionals i \u00fatils, i de fet, Efrat Furst creu que aix\u00f2 \u00e9s un signe de la maduresa a la que ha arribat el camp (i de cap a on ha d’anar encara). L\u2019autora esmenta dues publicacions recents: la primera \u00e9s la impressionant metaan\u00e0lisi de Sims et al. (2021) que podeu descarregar punxant <\/span>aqu\u00ed<\/span> <\/a>sobre programes efica\u00e7os de desenvolupament professional. Presenta un enfoc pioner i revolucionari de l’avaluaci\u00f3 dels programes de formaci\u00f3 docent.<\/strong> Es basa en proves de les ci\u00e8ncies cognitives i del comportament, en comptes de fer-ho en factors m\u00e9s amplis de la recerca educativa (que no han demostrat ser prou \u00fatils). Suggereix vint-i-dos mecanismes i els classifica en quatre categories seq\u00fcencials que representen el proc\u00e9s d’aprenentatge<\/strong>. \u00c9s important destacar que s\u2019hi assumeix i suggereix que una formaci\u00f3 docent equilibrada<\/strong>, que inclogui almenys un mecanisme de cada categoria, t\u00e9 m\u00e9s possibilitats de ser efica\u00e7<\/strong> (i reflectir-se en els assoliments de l\u2019alumnat). Furst posa especial atenci\u00f3 en les categories que s\u2019hi suggereixen (vegeu la imatge) i en el fet que abasten tot el proc\u00e9s d’aprenentatge, des de l’adquisici\u00f3 de coneixements fins a la integraci\u00f3 d’una habilitat professional a l’entorn de l’aula.<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

    \"\"<\/a><\/b><\/h3>\n

    La pr\u00e0ctica autoregulada\u00a0<\/b><\/h3>\n

    L’altra publicaci\u00f3, de McDaniel (coautor de <\/span>Make it Stick<\/span><\/i>) i Einstein (2020)<\/span> se centra en la capacitat dels i les estudiants universit\u00e0ries per aplicar estrat\u00e8gies de pr\u00e0ctica eficaces. Podeu llegir-ne el resum <\/span>aqu\u00ed<\/span><\/a>. Despr\u00e9s de la seva experi\u00e8ncia d’ensenyar a la universitat estrat\u00e8gies eficaces (com l’evocaci\u00f3 i la pr\u00e0ctica distribu\u00efda) i adonar-se que l\u2019alumnat no les aplica de manera independent, els autors han suggerit un marc de quatre etapes per guiar en el cam\u00ed des de l’aprenentatge de les estrat\u00e8gies fins a l’aplicaci\u00f3 de les mateixes en el propi aprenentatge.<\/strong> Tamb\u00e9 en aquest cas, donen suport a la seva proposta amb proves procedents de les ci\u00e8ncies de l’aprenentatge i el comportament.\u00a0<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    \"\"<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

    Qu\u00e8 tenen en com\u00fa?<\/b><\/h3>\n

    Els dos enfocs, tot i que diferents en alguns aspectes, tenen algunes coses importants en com\u00fa:<\/span><\/p>\n

      \n
    1. No suggereixen noves estrat\u00e8gies, sin\u00f3 que se centren en organitzar les proves en un marc coherent, funcional i comprovable.<\/strong><\/span><\/li>\n
    2. S’organitzen en etapes seq\u00fcencials d’aprenentatge<\/strong>, comen\u00e7ant pel coneixement i arribant fins a la planificaci\u00f3 i\/o la incorporaci\u00f3 de rutines de pr\u00e0ctica.<\/span><\/li>\n
    3. Inclouen elements de cognici\u00f3, motivaci\u00f3, metacognici\u00f3 i formaci\u00f3 d’h\u00e0bits,<\/strong> basats en els resultats de recerques rellevants en aquests camps.\u00a0<\/span><\/li>\n
    4. Suggereixen un marc que pot posar-se a prova.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ol>\n

       <\/p>\n

      Conclusions<\/b><\/h3>\n

      Aquests dos exemples s\u00f3n inspiradors perqu\u00e8 assenyalen el desenvolupament de tot el camp (ci\u00e8ncia cognitiva i educaci\u00f3) des del \u00absaber\u00bb i el \u00abcomprendre\u00bb cap a un \u00e0mbit d’\u00fas i aprofitament sistem\u00e0tics. I el que \u00e9s m\u00e9s important: en fer-ho posen de relleu la import\u00e0ncia de les proves procedents de camps de recerca ve\u00efns.\u00a0<\/span><\/p>\n

      La capacitat d’incloure tota una seq\u00fc\u00e8ncia d’aprenentatge en un marc comprovable<\/strong> \u00e9s el m\u00e9s destacat d’aquesta transici\u00f3. Estableix les bases d’un enfocament diferent per investigar els programes d’aprenentatge i desenvolupament professional, aix\u00ed com per dissenyar-los i avaluar-los.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      En un context educatiu en constant evoluci\u00f3, les demandes actuals de compet\u00e8ncies, tant t\u00e8cniques com transversals, i la r\u00e0pida transformaci\u00f3 de les ind\u00fastries requereixen un enfocament educatiu flexible. Les ci\u00e8ncies cognitives ofereixen una comprensi\u00f3 \u00fanica de com aprenem i com millorar aquest proc\u00e9s. Entendre els… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":13168,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[286,308,1,285,29,312],"tags":[],"class_list":["post-13153","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-activafp","category-blog_activafp","category-general","category-impulsfp","category-portada","category-telegram"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13153","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13153"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13153\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13179,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13153\/revisions\/13179"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13168"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13153"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13153"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13153"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}