{"id":13669,"date":"2024-09-02T07:30:44","date_gmt":"2024-09-02T05:30:44","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/?p=13669"},"modified":"2024-09-01T19:07:50","modified_gmt":"2024-09-01T17:07:50","slug":"lalumnat-pot-regular-el-seu-aprenentatge-a-lfp-us-parlem-de-dylan-william","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/portada\/lalumnat-pot-regular-el-seu-aprenentatge-a-lfp-us-parlem-de-dylan-william\/","title":{"rendered":"L’alumnat pot regular el seu aprenentatge a l’FP? – us parlem de Dylan William"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

<\/b>\"\"<\/a><\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

Avaluaci\u00f3 Formativa Principi I:\u00a0 <\/b><\/a>Aclarir, compartir i comprendre els criteris d’\u00e8xit <\/b><\/a>Entrada adaptada i tradu\u00efda del <\/b>blog <\/b><\/a>de Juan Fern\u00e1ndez, a partir del llibre: <\/b>Embedded Formative Assessment<\/i><\/b> de Dylan Wiliam<\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

Pot semblar obvi\u2026<\/b><\/h2>\n

\u2026que els i les alumnes trobaran \u00fatil saber qu\u00e8 aprendran i, no obstant aix\u00f2, compartir els objectius de l’aprenentatge amb l\u2019alumnat \u00e9s una cosa poc freq\u00fcent a la majoria de les aules. <\/span><\/p>\n

Aquest article revisa la import\u00e0ncia de les intencions de l’aprenentatge, i quan i com utilitzar-les.<\/strong> A m\u00e9s, aporta arguments a favor i en contra de les r\u00fabriques per explicar despr\u00e9s diverses t\u00e8cniques que podem utilitzar per compartir i comprendre els criteris d’\u00e8xit amb les nostres estudiants.<\/span><\/p>\n

Mary Alice White, el 1971 ja escrivia: <\/span><\/p>\n

\u201cUna analogia que pot ajudar a comprendre el punt de vista de l\u2019alumne a un docent \u00e9s imaginar-se a si mateixa en un vaixell navegant a trav\u00e9s d’un mar desconegut, cap a un dest\u00ed desconegut. L’ensenyant estar\u00e0 desesperada per saber on va. L’aprenent nom\u00e9s sap que va al centre educatiu, i l’objectiu no \u00e9s obvi ni comprensible per a ell o ella. R\u00e0pidament, per a aquesta persona aprenent, la vida di\u00e0ria al vaixell es converteix en l’important; no el viatge, no la destinaci\u00f3\u201d.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

Comencem amb un exemple poder\u00f3s<\/b><\/h2>\n

Una bona demostraci\u00f3 del poder que t\u00e9 entendre <\/span>el que se suposa que hem de fer<\/span><\/i> \u00e9s l’estudi de White & Frederiksen de 1998 a dotze classes de ci\u00e8ncies en dues escoles urbanes dels Estats Units. <\/span>Es van treballar<\/span> set m\u00f2duls amb continguts de ci\u00e8ncies,<\/span> amb una s\u00e8rie d’activitats d’avaluaci\u00f3 al final de cadascun<\/span>. <\/span><\/p>\n

Sis classes van dedicar l’avaluaci\u00f3 a discutir qu\u00e8 els havia agradat m\u00e9s de cada m\u00f2dul,<\/strong> i van servir com a grup <\/span>de <\/span>control (perqu\u00e8, desgraciadament, aquest tipus d’avaluaci\u00f3 no comporta aprenentatge).\u00a0<\/span><\/p>\n

Les<\/strong> altres sis classes van utilitzar l’avaluaci\u00f3 reflexiva.<\/strong> A trav\u00e9s d’una s\u00e8rie d’activitats individuals i en grup petit, <\/span>el professorat<\/strong><\/span> va explicar els nou criteris d’avaluaci\u00f3<\/strong>, cadascun dels quals qualificat en una escala del 0 al 5. Al final de cada m\u00f2dul, els i les alumnes d’aquestes sis classes havien d’avaluar-se a si mateixes dels nou criteris. Per a cada criteri, havien d’escriure un petit resum mostrant quins aspectes del seu treball eren la base de la seva qualificaci\u00f3. Al final del m\u00f2dul, l\u2019alumnat tamb\u00e9 presentava el seu treball a la classe, i la resta utilitzava aquests mateixos criteris per a donar-los feedback.<\/span><\/p>\n

Els resultats dels dos grups indiquen dues coses. La primera, que les classes que van usar avaluaci\u00f3 reflexiva van aprendre m\u00e9s que en el grup control. Per\u00f2, sobretot, que <\/span>la difer\u00e8ncia entre <\/b>les persones<\/b> amb pitjors resultats i<\/b> les persones<\/b> amb millors resultats havia disminu\u00eft en un 66%. \u00c9s a dir, l’avaluaci\u00f3 reflexiva havia ajudat m\u00e9s a <\/b>l\u2019alumnat <\/b>amb m\u00e9s dificultats.<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

En conclusi\u00f3, <\/span><\/p>\n

assegurar-se que <\/strong><\/span>tota la classe<\/strong> sap qu\u00e8 \u00e9s un treball de qualitat (<\/strong>qu\u00e8 volem del seu treball, al capdavall) t\u00e9 un impacte molt profund en la disminuci\u00f3 de la bretxa entre l\u2019alumnat amb pitjors i millors resultats d\u2019aprenentatge.\u00a0<\/strong><\/span><\/p><\/blockquote>\n

Perills<\/b><\/h2>\n

Als Estats Units \u00e9s habitual que <\/strong><\/span>el professorat escrigui a la pissarra els objectius d’aprenentatge, <\/strong>l\u2019alumnat<\/span> els copi\u00ef als seus quaderns <\/span>i en els seg\u00fcents mesos tothom ignora el que han escrit<\/strong>.<\/strong> Con\u00e8ixer l’objectiu d’aprenentatge no ha de fer-se d’una manera formul\u00edstica, no n’hi ha prou amb escriure-ho. <\/span><\/p>\n

Cal comprendre-ho i concretar-ho en les activitats que es van realitzant.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

Un altre perill radica en el fet que per <\/strong><\/span>a alg\u00fa expert <\/strong>\u00e9s f\u00e0cil distingir un treball de qualitat,<\/strong> per\u00f2 moltes vegades els i les nostres estudiants simplement no saben a qu\u00e8 ens referim. Aqu\u00ed \u00e9s on entren en acci\u00f3 les r\u00fabriques, que ben constru\u00efdes, permeten <\/strong><\/span>a l\u2019alumnat saber el que \u00e9s m\u00e9s important a la pr\u00e0ctica i quines caracter\u00edstiques i continguts t\u00e9 aquest treball de qualitat que desitgem.<\/strong><\/p>\n

Finalment, existeix el perill de confondre l’objectiu d’aprenentatge amb el <\/strong><\/span>context <\/i><\/strong>de l’aprenentatge.<\/strong> La millor manera d’explicar aquesta confusi\u00f3 \u00e9s traduir una taula que l’autor incorpora a aquesta part, i que exemplifica el que vol dir:<\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n
\n

Objectiu d’aprenentatge conf\u00fas<\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

Objectiu d’aprenentatge clar<\/b><\/h3>\n<\/td>\n

\n

Context d’aprenentatge<\/b><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

Ser capa\u00e7 d’escriure instruccions sobre com canviar una roda<\/span><\/td>\nSer capa\u00e7 d’escriure instruccions clares<\/span><\/td>\nCanviar una roda<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Ser capa\u00e7 d’argumentar a favor i en contra del su\u00efcidi assistit<\/span><\/td>\nSer capa\u00e7 de presentar arguments a favor i en contra de proposicions amb gran c\u00e0rrega emocional<\/span><\/td>\nDiscutir sobre el su\u00efcidi assistit<\/span><\/td>\n<\/tr>\n
Dissenyar un experiment per saber quines condicions de vida prefereixen les arnes<\/span><\/td>\nDissenyar experiments v\u00e0lids per a respondre q\u00fcestions cient\u00edfiques<\/span><\/td>\nAprendre l’h\u00e0bitat preferit de les arnes<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Les r\u00fabriques<\/b><\/h2>\n

L’autor, Dylan William, explica que els estudis sobre les r\u00fabriques no s’enfoquen en si milloren l’aprenentatge o no, sin\u00f3 que simplement demostren que <\/span>les r\u00fabriques <\/span>fan la qualificaci\u00f3 m\u00e9s consistent (\u00e9s a dir, que <\/span>el professorat<\/span> qualifiquem de manera m\u00e9s consistent).\u00a0<\/span><\/p>\n

L’assumpte de si les r\u00fabriques milloren l’aprenentatge \u00e9s espin\u00f3s per diverses raons. <\/span><\/p>\n

    \n
  • La primera<\/strong> \u00e9s <\/span>que<\/span> constitueixen \u201cdescripcions de qualitat\u201d, <\/span>per\u00f2 <\/span>sovint s\u00f3n representacions imperfectes del que volem dir per \u201cqualitat\u201d. Per exemple, un \u00edtem de la r\u00fabrica pot ser: <\/span>cont\u00e9 una descripci\u00f3 sostinguda i concisa<\/span><\/i>, i per a algunes estudiants <\/span>sostinguda <\/span><\/i>vol dir \u201cllarga\u201d i <\/span>concisa <\/span><\/i>vol dir \u201cbreu\u201d. <\/span><\/li>\n
  • Una segona ra\u00f3<\/strong> \u00e9s que les r\u00fabriques s’enfoquen a la qualificaci\u00f3 m\u00e9s que a la millora. No consideren el proc\u00e9s sin\u00f3 el resultat. <\/span><\/li>\n
  • I la tercera ra\u00f3<\/strong> \u00e9s que les r\u00fabriques identifiquen <\/span>determinats<\/span> aspectes de la qualitat i els eleven a un estatus especial, perqu\u00e8 nom\u00e9s aquests aspectes s\u00f3n esmentats i prioritzats a costa d’uns altres.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n

    Per tant, les r\u00fabriques tenen <\/span>un <\/span>paper evident per a ajudar <\/span>l\u2019alumnat<\/span> a comprendre el que ha d’estar aprenent, per\u00f2 \u00e9s important recordar que es tracta de col\u00b7leccions de criteris d’\u00e8xit organitzats en una quadr\u00edcula. \u00c9s innegable, malgrat tot l’exposat, que suposen una bona manera de comunicar a les estudiants el que haurien d’aprendre i la base sobre la qual s’avaluar\u00e0 el seu treball.<\/span><\/p>\n

    Estrat\u00e8gies per a l\u2019aula<\/b><\/h2>\n

    Compartim amb vosaltres algunes idees per treballar a l’alumat, independentment de si ho feu per aprenentatge per projectes, per reptes, resoluci\u00f3 de problemes o per activitats.<\/strong><\/p>\n

    1. Discussi\u00f3 sobre punts forts i febles<\/span><\/h3>\n

    Consisteix a mostrar diversos exemples del treball de diversos alumnes, i implicar-se en una discussi\u00f3 sobre el millor i el pitjor de cada treball en concret.<\/strong> Despr\u00e9s podem utilitzar el que <\/span>l\u2019alumnat<\/span> identifica com a \u201cbo\u201d perqu\u00e8 construeixin la r\u00fabrica, sota la supervisi\u00f3 del personal docent<\/span>, que s’assegura que veritablement s’identifiquen aquells elements significatius en la r\u00fabrica elaborada.<\/span><\/p>\n

    2. Treballs model<\/span><\/h3>\n

    Una variant de la t\u00e8cnica anterior consisteix a demanar <\/span>a les<\/span> estudiants que redactin alguna quelcom, despr\u00e9s recollir aquestes redaccions i donar-los una qualificaci\u00f3 provisional, sense escriure res m\u00e9s. A la seg\u00fcent <\/span>sessi\u00f3<\/span>, reben els seus treballs al costat d’una c\u00f2pia dels tres millors, i se’ls demana de refer el seu treball. Posteriorment, es pot discutir amb la classe quines coses bones tenien aquests tres treballs.<\/span><\/p>\n

    La idea d’utilitzar tres treballs \u00e9s que si es fa amb un <\/span>de sol<\/span>, els estudiants se sentiran temptats a copiar literalment aquest treball. Mostrant-ne tres es refor\u00e7a la idea que hi ha diversos camins per a arribar a l’excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

    En aquestes dues t\u00e8cniques subjau la mateixa idea: <\/span>exemplificar el treball excel\u00b7lent i permetre a tot <\/b>l\u2019alumnat<\/b> que refaci la seva tasca, treballant intel\u00b7lectualment per a comparar el model amb el seu.<\/b><\/p>\n

    3. El que no has d’escriure<\/span><\/h3>\n

    Els i les estudiants s\u00f3n, en general, <\/span>m\u00e9s h\u00e0bils en<\/span> descobrir els errors de <\/span>la resta<\/span> que els propis. Aix\u00f2 pot utilitzar-se ampliant les dues t\u00e8cniques anteriors amb la comparaci\u00f3 amb exemples incorrectes, per descomptat sense que se\u2019n conegui l’autor (potser fins i tot utilitzant treballs de cursos anteriors). Que l\u2019alumnat identifiqui el que no ha de fer \u00e9s igualment important i \u00fatil.<\/span><\/p>\n

    Conclusi\u00f3\u00a0<\/b><\/h2>\n

    El primer que ens ensenya l’avaluaci\u00f3 formativa \u00e9s la import\u00e0ncia que tots tinguem clars els criteris d’\u00e8xit.<\/strong> <\/span><\/p>\n

      \n
    1. Qu\u00e8 aprendrem<\/strong><\/li>\n
    2. Qu\u00e8 \u00e9s el que hem d’aconseguir<\/strong> <\/span><\/li>\n
    3. Com es plasmar\u00e0 aix\u00f2 a la pr\u00e0ctica.<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

      Per a poder-ho fer, \u00e9s important emprar l’exemple,<\/strong> i discutir sobre la qualitat de les elaboracions <\/strong><\/span>del mateix alumnat<\/strong> perqu\u00e8 <\/span>es vagin<\/span> formant una idea de qu\u00e8 volem dir quan els demanem un treball excel\u00b7lent. <\/span><\/p>\n

      Aquest recurs <\/span>ajuda especialment <\/span>l\u2019alumnat <\/span>amb m\u00e9s dificultats, que moltes vegades senzillament no ent\u00e9n qu\u00e8 \u00e9s exactament el que els demanem.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

      El temps de reflexi\u00f3 i discussi\u00f3 a l\u2019aula sobre aquests criteris d\u2019\u00e8xit constitueixen el cam\u00ed privilegiat per a fer-los presents i incorporar-los a la noci\u00f3 del treball.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

          Avaluaci\u00f3 Formativa Principi I:\u00a0 Aclarir, compartir i comprendre els criteris d’\u00e8xit Entrada adaptada i tradu\u00efda del blog de Juan Fern\u00e1ndez, a partir del llibre: Embedded Formative Assessment de Dylan Wiliam   Pot semblar obvi\u2026 \u2026que els i les alumnes trobaran \u00fatil saber qu\u00e8 aprendran i, no obstant aix\u00f2, compartir els objectius de l’aprenentatge […]<\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":13670,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[64,29,76],"tags":[],"class_list":["post-13669","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunitat","category-portada","category-recursos"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13669","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13669"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13669\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13678,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13669\/revisions\/13678"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13670"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13669"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13669"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/impulsfp\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13669"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}