Al centre aquest any no hem realitzat premeditadament activitats de plurilingüisme a l’aula.
Tot i així la resta de llengües no es queden fora del centre.
Mitjançant el google maps, hem situat totes les localitats de naixement de les persones que conformen l’aula. Ens hem fixat en els topònims i en els diferents alfabets. Hem demanat que ens fessin una petita ruta turística virtual. Hem demanat que ens comentin les dificultats d’adaptació i les fortaleses en les semblances idiomàtiques.
La mancança més estesa és la fluïdesa de la parla; els costa molt de temps deixar-se anar. Prefereixen el castellà com a llengua vehicular. Els castellanoparlants tenen molta reticència a l’ús del català. No són ni es consideren bilingües i hi han sorgit bastants posicionaments fins i tot polítics.
Les parlants d’urdú han demanat força sovint l’aclariment de conceptes o lèxic en anglès. La resta de l’alumnat, quan se n’adona, s’interessa i sent curiositat pel coneixement del lèxic en anglès, ja que fan aquell mateix any una introducció a l’anglès.
- activitats en català:
lectura i entonació
comprensió lectora
reforç i ampliació de lèxic
tipologies textuals i característics
- fonts de les activitats:
música,
premsa,
literatura,
ràdio i televisió,
La llengua més utilitzada a l’aula ha estat el català, encara que l’alumnat demana tot sovint utilitzar altres llengües, sobretot el castellà.
