El passat 21 de febrer l’equip de Catalunya Intercomprensió vam anar a fer una visita a la Secció d’Institut La Sínia, de Parets del Vallès. En aquesta visita vam poder ser testimonis de l’aplicació a l’aula de la intercomprensió lingüística romànica i la posada en comú d’experiències i visions sobre aquesta metodologia.
La visita i participació a l’aula es va produir en dues sessions de l’assignatura d’intercomprensió, pròpia del centre, a 2n d’ESO. Amb una distribució horària i curricular que permet d’introduir sessions setmanals ―de 45 minuts― d’aquesta matèria, la Carme Pi, responsable de la docència d’aquests continguts, va dur a terme unes sessions el tema principal de les quals era la manifestació que es va produir a Barcelona el 18 de febrer per la demanda d’acollida de població refugiada al nostre país.
El context i les imatges, per tant, esdevenien clau per a la comprensió oral d’aquell document.
A partir de la presentació d’un document audiovisual en format de reportatge televisiu en llengua italiana, la sessió va començar amb una discussió a posteriori en veu alta sobre què havia entès l’alumnat del vídeo. El context i les imatges, per tant, esdevenien clau per a la comprensió oral d’aquell document. El treball de l’alumnat, distribuït en grups homogenis en taules de treball cooperatiu, va ser també molt fructífer gràcies a la participació d’una alumna en aquella manifestació i l’aportació del seu testimoni.
L’alumnat era capaç, clarament, d’entendre les idees clau del document: la necessitat d’acollida de refugiats, els valors de la tolerància i els milers de persones que recorrien els carrers. Unes idees clau que, afegides a la presència de l’audiovisual i el discurs docent de creació d’hipòtesis, feia possible de desenvolupar una discussió de reflexió metalingüística impecable.
Un cop feta aquesta discussió prèvia (l’anomenada gramàtica d’hipòtesis sobre el treball d’inferència lingüística) la Carme va passar al treball de sensibilització interlingüística i de bastiment de ponts de transferència: el que en diem intersistema plurilingüe o procés de verificació o falsament de les hipòtesis inicials.
En el moment, però, que topaven amb alguna paraula més opaca, les seves anades i vingudes al text eren freqüents.
Mitjançant un feix d’activitats preparats per ella mateixa, va utilitzar tres textos periodístics de tres diaris europeus sobre la notícia, però en tres llengües de treball diferents: italià, francès i romanès. Cal notar un detall imprescindible: com a metodologia alternativa a la didàctica de llengües, però amb una vessant clarament comunicativa, els textos eren reals i amb llengua genuïna, sense haver passat per cap filtre d’adaptació o de reducció de la dificultat. Textos reals per a una situació comunicativa real: al cap i a la fi, el treball del plurilingüisme en estat pur.
Les activitats eren variades i amb enfocaments ben diferents. De primer, un cop feta la discussió inicial, la professora va encoratjar l’alumnat a subratllar o encerclar les paraules o els sintagmes que els semblés més fàcils, però atenent al fet que els textos semblaven transparents per a l’alumnat, va decidir de canviar la consigna i demanar, per tant, el subratllat de les paraules opaques. Un treball, per tant, ben enfocat envers el desenvolupament d’estratègies per saber com enfrontar-se a aquest tipus d’opacitats.
De segon, seguint la línia del que es planteja al projecte Catalunya Intercomprensió (i, anteriorment, a Euromania) una altra activitat proposada és la comparació de determinades unitats lèxiques extretes del text per completar en català, castellà i fins i tot l’anglès. En aquest cas, l’alumnat era extremadament propens a anar directament a la taula atès que considerava que la tasca era “fàcil” perquè “s’entenia”, cosa que denota que l’alumnat tenia activades les estratègies necessàries per activar el seu repertori lingüístic propi i enfrontar-se a la taula sense necessitat de passar pel text. En el moment, però, que topaven amb alguna paraula més opaca, les seves anades i vingudes al text eren freqüents.
Però no tot el treball en matèria de transferència gaudeix d’aquest nivell d’autonomia, sinó que requereix d’un guiatge per part del professorat; el que anomenem monitoratge didàctic. En aquest cas, la distribució de l’alumnat en taules de treball cooperatiu facilitava molt la seva comunicació i ajuda en cas de dubtes. I si bé és cert que s’acabava imposant la competitivitat entre ells, al final la cooperació esdevenia necessària a fi de poder completar la tasca.
De tercer, es proposava la traducció de determinats fragments del text en llengua romànica per fer-ne la versió catalana. En aquesta activitat ens va sorprendre gratament el reconeixement que ja feia l’alumnat dels elements morfosintàctics més característics de cada llengua: és el cas de les marques de plural de l’italià (amb -i per al masculí i -e per al femení). És en aquests casos en què ens interessava de fer constar petites píldores de transferència interlingüística a l’alumnat, tals com la conjugació del passat en francès o el relaxament fonètic propi de l’italià.
De quart i darrer, l’activitat final consistia a fer notar algun element morfosintàctic determinat, en aquest cas, la localització de les paraules masculines del text italià que estiguessin en plural, cosa que provocava la reflexió (metalingüística) de l’alumnat en allò que fes referència a la flexió de gènere i nombre d’aquesta llengua.
Totes aquestes activitats, a més, es repetien per als textos en les tres llengües.
Fer de la intercomprensió no només una porta d’entrada al plurilingüisme i la interculturalitat, sinó la normalitat a l’aula.
Cal fer notar que la SI La Sínia disposa d’un taller internivell d’introducció a la llengua i cultura italianes, de manera que el coneixement que l’alumnat tenia d’aquesta llengua era força elevat. Així, teníem la possibilitat d’impulsar la competència metalingüística i metacognitiva quan decidíem preguntar a l’alumnat “per què això et sona a italià?” o bé “per què creus que X vol dir X?”. Les seves respostes eren interessants: “perquè he estat a Roma” o bé “perquè em sona al castellà”.
Per acabar, la impressió que ens vam endur de la nostra visita en aquest institut de Parets del Vallès és que la intercomprensió s’havia considerat realment com un conjunt de continguts que ajuden l’alumnat a estar més motivat per la feina, que li dóna aquesta possibilitat d’entrar en contacte amb llengües noves que, malgrat ser desconegudes acaben sent molt més conegudes. En definitiva, trencar els murs davant de la presència de llengües estrangeres, integrar els interessos plurilingües en el desplegament curricular propi de la dinàmica del centre i, sobretot, fer de la intercomprensió no només una porta d’entrada al plurilingüisme i la interculturalitat, sinó la normalitat a l’aula.
