{"id":8550,"date":"2017-03-24T21:10:45","date_gmt":"2017-03-24T20:10:45","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/formacio\/intercomprensio\/?p=8550"},"modified":"2021-04-08T11:21:11","modified_gmt":"2021-04-08T09:21:11","slug":"bones-practiques-metodologiques-ins-la-sinia-parets-del-valles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/intercomprensio\/general\/bones-practiques-metodologiques-ins-la-sinia-parets-del-valles\/","title":{"rendered":"Bones pr\u00e0ctiques metodol\u00f2giques: l\u2019Institut La S\u00ednia (Parets del Vall\u00e8s)"},"content":{"rendered":"

\"1\"
\nEl passat 21 de febrer l\u2019equip de Catalunya Intercomprensi\u00f3 vam anar a fer una visita a la Secci\u00f3 d\u2019Institut La S\u00ednia<\/strong><\/a>, de Parets del Vall\u00e8s. En aquesta visita vam poder ser testimonis de l\u2019aplicaci\u00f3 a l\u2019aula de la intercomprensi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica rom\u00e0nica<\/strong> i la posada en com\u00fa d\u2019experi\u00e8ncies i visions sobre aquesta metodologia.<\/p>\n

La visita i participaci\u00f3 a l\u2019aula es va produir en dues sessions de l\u2019assignatura d\u2019intercomprensi\u00f3<\/strong>, pr\u00f2pia del centre, a 2n d\u2019ESO<\/strong>. Amb una distribuci\u00f3 hor\u00e0ria i curricular que permet d\u2019introduir sessions setmanals \u2015de 45 minuts\u2015 d\u2019aquesta mat\u00e8ria, la Carme Pi<\/strong>, responsable de la doc\u00e8ncia d\u2019aquests continguts, va dur a terme unes sessions el tema principal de les quals era la manifestaci\u00f3 que es va produir a Barcelona el 18 de febrer per la demanda d\u2019acollida de poblaci\u00f3 refugiada al nostre pa\u00eds.<\/p>\n

El context i les imatges, per tant, esdevenien clau per a la comprensi\u00f3 oral d\u2019aquell document.<\/p><\/blockquote>\n

A partir de la presentaci\u00f3 d\u2019un document audiovisual<\/strong> en format de reportatge televisiu en llengua italiana, la sessi\u00f3 va comen\u00e7ar amb una discussi\u00f3 a posteriori<\/em> en veu alta<\/strong> sobre qu\u00e8 havia ent\u00e8s l\u2019alumnat del v\u00eddeo. El context<\/strong> i les imatges<\/strong>, per tant, esdevenien clau per a la comprensi\u00f3 oral d\u2019aquell document. El treball de l\u2019alumnat, distribu\u00eft en grups homogenis en taules de treball cooperatiu<\/strong>, va ser tamb\u00e9 molt fruct\u00edfer gr\u00e0cies a la participaci\u00f3 d\u2019una alumna en aquella manifestaci\u00f3 i l\u2019aportaci\u00f3 del seu testimoni.<\/p>\n

L\u2019alumnat era capa\u00e7, clarament, d\u2019entendre les idees clau del document<\/strong>: la necessitat d\u2019acollida de refugiats, els valors de la toler\u00e0ncia i els milers de persones que recorrien els carrers. Unes idees clau que, afegides a la pres\u00e8ncia de l\u2019audiovisual i el discurs docent de creaci\u00f3 d\u2019hip\u00f2tesis, feia possible de desenvolupar una discussi\u00f3 de reflexi\u00f3 metaling\u00fc\u00edstica impecable<\/strong>.<\/p>\n

Un cop feta aquesta discussi\u00f3 pr\u00e8via (l\u2019anomenada gram\u00e0tica d\u2019hip\u00f2tesis<\/em><\/strong> sobre el treball d\u2019infer\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica) la Carme va passar al treball de sensibilitzaci\u00f3 interling\u00fc\u00edstica<\/strong> i de bastiment de ponts de transfer\u00e8ncia<\/strong>: el que en diem intersistema pluriling\u00fce<\/em><\/strong> o proc\u00e9s de verificaci\u00f3 o falsament de les hip\u00f2tesis inicials.<\/p>\n

En el moment, per\u00f2, que topaven amb alguna paraula m\u00e9s opaca, les seves anades i vingudes al text eren freq\u00fcents.<\/p><\/blockquote>\n

Mitjan\u00e7ant un feix d\u2019activitats preparats per ella mateixa, va utilitzar tres textos period\u00edstics de tres diaris europeus<\/strong> sobre la not\u00edcia, per\u00f2 en tres lleng\u00fces de treball diferents: itali\u00e0<\/strong>, franc\u00e8s<\/strong> i roman\u00e8s<\/strong>. Cal notar un detall imprescindible: com a metodologia alternativa a la did\u00e0ctica de lleng\u00fces, per\u00f2 amb una vessant clarament comunicativa<\/strong>, els textos eren reals i amb llengua genu\u00efna<\/strong>, sense haver passat per cap filtre d\u2019adaptaci\u00f3 o de reducci\u00f3 de la dificultat. Textos reals per a una situaci\u00f3 comunicativa real: al cap i a la fi, el treball del pluriling\u00fcisme en estat pur<\/strong>.<\/p>\n

Les activitats eren variades i amb enfocaments ben diferents. De primer, un cop feta la discussi\u00f3 inicial, la professora va encoratjar l\u2019alumnat a subratllar o encerclar les paraules<\/strong> o els sintagmes que els sembl\u00e9s m\u00e9s f\u00e0cils, per\u00f2 atenent al fet que els textos semblaven transparents per a l\u2019alumnat, va decidir de canviar la consigna i demanar, per tant, el subratllat de les paraules opaques. Un treball, per tant, ben enfocat envers el desenvolupament d\u2019estrat\u00e8gies per saber com enfrontar-se a aquest tipus d\u2019opacitats.<\/p>\n

De segon, seguint la l\u00ednia del que es planteja al projecte Catalunya Intercomprensi\u00f3 (i, anteriorment, a Euromania<\/a>) una altra activitat proposada \u00e9s la comparaci\u00f3 de determinades unitats l\u00e8xiques<\/strong> extretes del text per completar en catal\u00e0, castell\u00e0 i fins i tot l\u2019angl\u00e8s. En aquest cas, l\u2019alumnat era extremadament propens a anar directament a la taula at\u00e8s que considerava que la tasca era \u201cf\u00e0cil\u201d perqu\u00e8 \u201cs\u2019entenia\u201d, cosa que denota que l\u2019alumnat tenia activades les estrat\u00e8gies necess\u00e0ries per activar el seu repertori ling\u00fc\u00edstic propi i enfrontar-se a la taula sense necessitat de passar pel text. En el moment, per\u00f2, que topaven amb alguna paraula m\u00e9s opaca, les seves anades i vingudes al text eren freq\u00fcents.<\/p>\n

Per\u00f2 no tot el treball en mat\u00e8ria de transfer\u00e8ncia gaudeix d\u2019aquest nivell d\u2019autonomia, sin\u00f3 que requereix d\u2019un guiatge per part del professorat; el que anomenem monitoratge did\u00e0ctic<\/em><\/strong>. En aquest cas, la distribuci\u00f3 de l\u2019alumnat en taules de treball cooperatiu facilitava molt la seva comunicaci\u00f3 i ajuda en cas de dubtes. I si b\u00e9 \u00e9s cert que s\u2019acabava imposant la competitivitat entre ells, al final la cooperaci\u00f3 esdevenia necess\u00e0ria a fi de poder completar la tasca<\/strong>.<\/p>\n

De tercer, es proposava la traducci\u00f3 de determinats fragments del text<\/strong> en llengua rom\u00e0nica per fer-ne la versi\u00f3 catalana. En aquesta activitat ens va sorprendre gratament el reconeixement que ja feia l\u2019alumnat dels elements morfosint\u00e0ctics m\u00e9s caracter\u00edstics de cada llengua: \u00e9s el cas de les marques de plural de l\u2019itali\u00e0 (amb -i<\/em> per al mascul\u00ed i -e<\/em> per al femen\u00ed). \u00c9s en aquests casos en qu\u00e8 ens interessava de fer constar petites p\u00edldores de transfer\u00e8ncia interling\u00fc\u00edstica a l\u2019alumnat, tals com la conjugaci\u00f3 del passat en franc\u00e8s o el relaxament fon\u00e8tic propi de l\u2019itali\u00e0.<\/p>\n

De quart i darrer, l\u2019activitat final consistia a fer notar algun element morfosint\u00e0ctic determinat<\/strong>, en aquest cas, la localitzaci\u00f3 de les paraules masculines del text itali\u00e0 que estiguessin en plural, cosa que provocava la reflexi\u00f3 (metaling\u00fc\u00edstica) de l\u2019alumnat en all\u00f2 que fes refer\u00e8ncia a la flexi\u00f3 de g\u00e8nere i nombre d\u2019aquesta llengua.<\/p>\n

Totes aquestes activitats, a m\u00e9s, es repetien per als textos en les tres lleng\u00fces.<\/p>\n

Fer de la intercomprensi\u00f3 no nom\u00e9s una porta d\u2019entrada al pluriling\u00fcisme i la interculturalitat, sin\u00f3 la normalitat a l\u2019aula.<\/p><\/blockquote>\n

Cal fer notar que la SI La S\u00ednia disposa d\u2019un taller internivell d\u2019introducci\u00f3 a la llengua i cultura italianes, de manera que el coneixement que l\u2019alumnat tenia d\u2019aquesta llengua era for\u00e7a elevat. Aix\u00ed, ten\u00edem la possibilitat d\u2019impulsar la compet\u00e8ncia metaling\u00fc\u00edstica i metacognitiva quan decid\u00edem preguntar a l\u2019alumnat \u201cper qu\u00e8 aix\u00f2 et sona a itali\u00e0?\u201d o b\u00e9 \u201cper qu\u00e8 creus que X vol dir X?\u201d. Les seves respostes eren interessants: \u201cperqu\u00e8 he estat a Roma\u201d o b\u00e9 \u201cperqu\u00e8 em sona al castell\u00e0\u201d.<\/p>\n

Per acabar, la impressi\u00f3 que ens vam endur de la nostra visita en aquest institut de Parets del Vall\u00e8s \u00e9s que la intercomprensi\u00f3 s\u2019havia considerat realment com un conjunt de continguts que ajuden l\u2019alumnat a estar m\u00e9s motivat per la feina, que li d\u00f3na aquesta possibilitat d\u2019entrar en contacte amb lleng\u00fces noves que, malgrat ser desconegudes acaben sent molt m\u00e9s conegudes. En definitiva, trencar els murs davant de la pres\u00e8ncia de lleng\u00fces estrangeres, integrar els interessos pluriling\u00fces en el desplegament curricular propi de la din\u00e0mica del centre i, sobretot, fer de la intercomprensi\u00f3 no nom\u00e9s una porta d\u2019entrada al pluriling\u00fcisme i la interculturalitat, sin\u00f3 la normalitat a l\u2019aula.<\/strong><\/p>\n