\u201cNosaltres no pod\u00edem sortir del laboratori. Ens tapaven les finestres amb una cortina negra i mir\u00e0vem per una escletxa amb molt de compte, perqu\u00e8 ten\u00edem prohibit de mirar res\u201d<\/span><\/h6>\nAntonio Garc\u00eda Alonso. Del llibre de Montserrat Roig,\u00a0<\/span>Els catalans als camps nazis\u00a0<\/span><\/i>(p\u00e0gina 307).<\/span><\/p>\n <\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-content\/uploads\/usu2168\/2024\/12\/AntonioGariaAlonso1200px-Leica_IIIa_535x350.jpg\")
<\/a><\/p>\n <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/td>\n
Narraci\u00f3<\/strong><\/p>\nAntonio Garc\u00eda Alonso<\/h4>\n
El meu nom \u00e9s Antonio Garc\u00eda Alonso, i vaig ser deportat al camp de Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial.\u00a0<\/span><\/p>\nQuan tan sols tenia 25\u00a0anys, jo treballava com a fot\u00f2graf en una ciutat per on passa el riu Ebre: Tortosa.\u00a0<\/span><\/p>\nVaig lluitar pel b\u00e0ndol republic\u00e0 a la Guerra Civil i, quan Catalunya va caure a mans franquistes, em vaig exiliar a Fran\u00e7a, on em van internar al camp de Barcar\u00e8s. Posteriorment, vaig enrolar-me a la 32a Companyia de Treballadors Estrangers; em van enviar a Suippes i despr\u00e9s a la L\u00ednia Maginot; em van empresonar al Frontstalag de Baccarat i despr\u00e9s a l\u2019Stalag XVII-A de Kaisersteinbruch. Finalment, l\u2019any 1941 vaig ingressar a Mauthausen.<\/span><\/p>\nAquell lloc era un infern on la mort de les persones era constant, per\u00f2, tot i les p\u00e8ssimes condicions, vaig trobar la manera de resistir. El meu objectiu no era nom\u00e9s sobreviure; el meu objectiu era que no quedessin amagades per sempre totes aquelles viv\u00e8ncies que ens havien fet passar.\u00a0<\/span><\/p>\nEn aquest camp, vaig tenir la sort que estaven fent proves a presoners que fossin fot\u00f2grafs perqu\u00e8 treballessin al laboratori, i vaig aconseguir feina. All\u00ed, la meva tasca era revelar, imprimir i classificar les fotografies que es feien de les accions que es duien a terme al camp.<\/span><\/p>\nVaig treballar al laboratori fotogr\u00e0fic del camp, i aquesta feina, que al principi semblava nom\u00e9s un c\u00e0stig m\u00e9s, es va convertir en una oportunitat per documentar els horrors que estaven passant cada dia. Juntament amb el meu company Francesc Boix i altres presoners que treballaven en el servei d\u2019identificaci\u00f3 del camp, vam arriscar la vida per amagar fotografies que mostraven execucions i moments de la vida di\u00e0ria al camp. Aquestes proves es van poder salvar gr\u00e0cies, tamb\u00e9, a la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019una dona del poble de Mauthausen, Anna Poitner, que va amagar les fotografies fins que l\u2019ex\u00e8rcit aliat va arribar.<\/span><\/p>\nQuan ens van alliberar, aquelles imatges van demostrar tot el que hav\u00edem viscut. Saber que es van utilitzar als judicis de Nuremberg per condemnar els responsables em va suposar una gran satisfacci\u00f3. Sentia que el meu esfor\u00e7 havia valgut la pena, que la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes no quedaria en l\u2019oblit i que tothom podria saber la veritat de primera m\u00e0: les hist\u00f2ries que explicaven els presoners alliberats del camp tindrien un aval davant la comunitat internacional.<\/span><\/p>\nMirant enrere, el que vaig aprendre \u00e9s que, tot i que no podem canviar el que ja ha passat, sempre podem fer alguna cosa perqu\u00e8 la gent no ho oblidi. No es tracta nom\u00e9s de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 de recordar les persones que ho van patir. Potser \u00e9s una manera insignificant de mantenir viva la seva mem\u00f2ria, per\u00f2, per a mi, valia la pena.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\nFitxa<\/strong><\/p>\nQuina acci\u00f3?<\/b><\/p>\n
Va guardar fotografies que evidenciaven el que passava al camp de concentraci\u00f3 i tot el que els feien passar als presoners. L\u2019Antonio, amb l\u2019ajuda de Francesc Boix i altres companys, va aconseguir fer c\u00f2pies de moltes fotografies que es feien de les instal\u00b7lacions del camp i dels presoners. Despr\u00e9s del seu alliberament, aquestes imatges, van ser presentades com a prova en el proc\u00e9s de Nuremberg (un judici que va tenir lloc a Nuremberg per part d\u2019un tribunal militar internacional, contra 24\u00a0membres nazis i 8\u00a0organitzadors, que els van acusar de crims de guerra).<\/span><\/p>\nOn va passar? <\/b><\/p>\n
Al camp de concentraci\u00f3 de <\/span>Mauthausen, prop de les localitats de Mauthausen i Gusen, a l\u2019Alta \u00c0ustria<\/span>.<\/span><\/p>\nQui la va protagonitzar?<\/b><\/p>\n
Antonio Garc\u00eda Alonso. Va n\u00e9ixer el 19 de maig de 1913 a Tortosa, i va morir el 10 de juliol de 2000 a Par\u00eds. El 1941 va entrar al camp, on se li va assignar el n\u00famero 4665. <\/span>Va ser un <\/span>presoner dels camps de concentraci\u00f3 nazis<\/span>, per estar en contra de les idees feixistes. <\/span>Era fill d\u2019Antonio Garc\u00eda Fumad\u00f3 i de Rosa Alonso Pascual. De jove es va establir com a fot\u00f2graf al carrer de la Rosa de Tortosa. Despr\u00e9s de la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Fran\u00e7a, va passar per diversos camps francesos i s\u2019enrola a les Companyies de Treballadors Estrangers. Va ser capturat per l\u2019ex\u00e8rcit alemany, a Fran\u00e7a, l\u2019abril de 1941 i deportat al <\/span>camp de concentraci\u00f3 de Mauthausen<\/span><\/a>, on treballava en el servei fotogr\u00e0fic i d\u2019identificaci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\nA qui va afectar?<\/b><\/p>\n
Va afectar els captius, als quals les fotografies avalaven les seves hist\u00f2ries. Tamb\u00e9, els que van col\u00b7laborar en aquest acte de preservar fotografies i clix\u00e9s, que van contribuir a fer just\u00edcia. Va afectar, a m\u00e9s, els nazis que van ser declarats culpables d\u2019haver participat en aquell infern. I les fam\u00edlies i coneguts dels presoners que van ser assassinats,\u00a0 for\u00e7ats i maltractats, que van poder con\u00e8ixer les viv\u00e8ncies i patiments dels seus familiars. Aix\u00ed doncs, es podria dir que va afectar la humanitat en general.\u00a0<\/span><\/p>\nQuan va passar? En quin context pol\u00edtic i social? <\/b><\/p>\n
Va passar a la primera meitat del segle\u00a0<\/span>xx<\/span>, durant la Segona Guerra Mundial, concretament entre els anys 1941 i 1945, el temps en qu\u00e8 Antonio Garc\u00eda Alonso fou presoner a Mauthausen.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\nPer qu\u00e8?<\/b><\/p>\n
Volia demostrar tot el que havia passat al camp de Mauthausen perqu\u00e8, sense proves, si ho explicaven, no els creurien. Per aix\u00f2, en comptes de llen\u00e7ar les fotos fallides, les va anar guardant.<\/span><\/p>\nQu\u00e8 en penseu d\u2019aquesta acci\u00f3? <\/b><\/p>\n
Em sembla que va ser una acci\u00f3 molt perillosa, arriscada i en la qual es jugaven la vida, ell i els que el van ajudar. Per fer una cosa aix\u00ed s\u2019ha de tenir molta valentia, coratge, valor i paci\u00e8ncia.\u00a0<\/span>Si no s\u2019haguessin tingut aquestes fotografies, no s\u2019haurien demostrat els crims dels nazis als camps<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" <\/p>\n
Cita
\n\u201cNosaltres no pod\u00edem sortir del laboratori. Ens tapaven les finestres amb una cortina negra i mir\u00e0vem per una escletxa amb molt de compte, perqu\u00e8 ten\u00edem prohibit de mirar res\u201d
\nAntonio Garc\u00eda Alonso. Del llibre de Montserrat Roig,\u00a0Els catalans als camps nazis\u00a0(p\u00e0gina 307).
\n
\n<\/a>
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\nNarraci\u00f3
\nAntonio Garc\u00eda Alonso
\nEl meu… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-11968","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11968","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11968"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11968\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12928,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11968\/revisions\/12928"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11968"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\n
<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/td>\n<\/a><\/p>\n
Antonio Garc\u00eda Alonso<\/h4>\n
El meu nom \u00e9s Antonio Garc\u00eda Alonso, i vaig ser deportat al camp de Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial.\u00a0<\/span><\/p>\n Quan tan sols tenia 25\u00a0anys, jo treballava com a fot\u00f2graf en una ciutat per on passa el riu Ebre: Tortosa.\u00a0<\/span><\/p>\n Vaig lluitar pel b\u00e0ndol republic\u00e0 a la Guerra Civil i, quan Catalunya va caure a mans franquistes, em vaig exiliar a Fran\u00e7a, on em van internar al camp de Barcar\u00e8s. Posteriorment, vaig enrolar-me a la 32a Companyia de Treballadors Estrangers; em van enviar a Suippes i despr\u00e9s a la L\u00ednia Maginot; em van empresonar al Frontstalag de Baccarat i despr\u00e9s a l\u2019Stalag XVII-A de Kaisersteinbruch. Finalment, l\u2019any 1941 vaig ingressar a Mauthausen.<\/span><\/p>\n Aquell lloc era un infern on la mort de les persones era constant, per\u00f2, tot i les p\u00e8ssimes condicions, vaig trobar la manera de resistir. El meu objectiu no era nom\u00e9s sobreviure; el meu objectiu era que no quedessin amagades per sempre totes aquelles viv\u00e8ncies que ens havien fet passar.\u00a0<\/span><\/p>\n En aquest camp, vaig tenir la sort que estaven fent proves a presoners que fossin fot\u00f2grafs perqu\u00e8 treballessin al laboratori, i vaig aconseguir feina. All\u00ed, la meva tasca era revelar, imprimir i classificar les fotografies que es feien de les accions que es duien a terme al camp.<\/span><\/p>\n Vaig treballar al laboratori fotogr\u00e0fic del camp, i aquesta feina, que al principi semblava nom\u00e9s un c\u00e0stig m\u00e9s, es va convertir en una oportunitat per documentar els horrors que estaven passant cada dia. Juntament amb el meu company Francesc Boix i altres presoners que treballaven en el servei d\u2019identificaci\u00f3 del camp, vam arriscar la vida per amagar fotografies que mostraven execucions i moments de la vida di\u00e0ria al camp. Aquestes proves es van poder salvar gr\u00e0cies, tamb\u00e9, a la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019una dona del poble de Mauthausen, Anna Poitner, que va amagar les fotografies fins que l\u2019ex\u00e8rcit aliat va arribar.<\/span><\/p>\n Quan ens van alliberar, aquelles imatges van demostrar tot el que hav\u00edem viscut. Saber que es van utilitzar als judicis de Nuremberg per condemnar els responsables em va suposar una gran satisfacci\u00f3. Sentia que el meu esfor\u00e7 havia valgut la pena, que la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes no quedaria en l\u2019oblit i que tothom podria saber la veritat de primera m\u00e0: les hist\u00f2ries que explicaven els presoners alliberats del camp tindrien un aval davant la comunitat internacional.<\/span><\/p>\n Mirant enrere, el que vaig aprendre \u00e9s que, tot i que no podem canviar el que ja ha passat, sempre podem fer alguna cosa perqu\u00e8 la gent no ho oblidi. No es tracta nom\u00e9s de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 de recordar les persones que ho van patir. Potser \u00e9s una manera insignificant de mantenir viva la seva mem\u00f2ria, per\u00f2, per a mi, valia la pena.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n Fitxa<\/strong><\/p>\n Quina acci\u00f3?<\/b><\/p>\n Va guardar fotografies que evidenciaven el que passava al camp de concentraci\u00f3 i tot el que els feien passar als presoners. L\u2019Antonio, amb l\u2019ajuda de Francesc Boix i altres companys, va aconseguir fer c\u00f2pies de moltes fotografies que es feien de les instal\u00b7lacions del camp i dels presoners. Despr\u00e9s del seu alliberament, aquestes imatges, van ser presentades com a prova en el proc\u00e9s de Nuremberg (un judici que va tenir lloc a Nuremberg per part d\u2019un tribunal militar internacional, contra 24\u00a0membres nazis i 8\u00a0organitzadors, que els van acusar de crims de guerra).<\/span><\/p>\n On va passar? <\/b><\/p>\n Al camp de concentraci\u00f3 de <\/span>Mauthausen, prop de les localitats de Mauthausen i Gusen, a l\u2019Alta \u00c0ustria<\/span>.<\/span><\/p>\n Qui la va protagonitzar?<\/b><\/p>\n Antonio Garc\u00eda Alonso. Va n\u00e9ixer el 19 de maig de 1913 a Tortosa, i va morir el 10 de juliol de 2000 a Par\u00eds. El 1941 va entrar al camp, on se li va assignar el n\u00famero 4665. <\/span>Va ser un <\/span>presoner dels camps de concentraci\u00f3 nazis<\/span>, per estar en contra de les idees feixistes. <\/span>Era fill d\u2019Antonio Garc\u00eda Fumad\u00f3 i de Rosa Alonso Pascual. De jove es va establir com a fot\u00f2graf al carrer de la Rosa de Tortosa. Despr\u00e9s de la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Fran\u00e7a, va passar per diversos camps francesos i s\u2019enrola a les Companyies de Treballadors Estrangers. Va ser capturat per l\u2019ex\u00e8rcit alemany, a Fran\u00e7a, l\u2019abril de 1941 i deportat al <\/span>camp de concentraci\u00f3 de Mauthausen<\/span><\/a>, on treballava en el servei fotogr\u00e0fic i d\u2019identificaci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n A qui va afectar?<\/b><\/p>\n Va afectar els captius, als quals les fotografies avalaven les seves hist\u00f2ries. Tamb\u00e9, els que van col\u00b7laborar en aquest acte de preservar fotografies i clix\u00e9s, que van contribuir a fer just\u00edcia. Va afectar, a m\u00e9s, els nazis que van ser declarats culpables d\u2019haver participat en aquell infern. I les fam\u00edlies i coneguts dels presoners que van ser assassinats,\u00a0 for\u00e7ats i maltractats, que van poder con\u00e8ixer les viv\u00e8ncies i patiments dels seus familiars. Aix\u00ed doncs, es podria dir que va afectar la humanitat en general.\u00a0<\/span><\/p>\n Quan va passar? En quin context pol\u00edtic i social? <\/b><\/p>\n Va passar a la primera meitat del segle\u00a0<\/span>xx<\/span>, durant la Segona Guerra Mundial, concretament entre els anys 1941 i 1945, el temps en qu\u00e8 Antonio Garc\u00eda Alonso fou presoner a Mauthausen.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n Per qu\u00e8?<\/b><\/p>\n Volia demostrar tot el que havia passat al camp de Mauthausen perqu\u00e8, sense proves, si ho explicaven, no els creurien. Per aix\u00f2, en comptes de llen\u00e7ar les fotos fallides, les va anar guardant.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 en penseu d\u2019aquesta acci\u00f3? <\/b><\/p>\n Em sembla que va ser una acci\u00f3 molt perillosa, arriscada i en la qual es jugaven la vida, ell i els que el van ajudar. Per fer una cosa aix\u00ed s\u2019ha de tenir molta valentia, coratge, valor i paci\u00e8ncia.\u00a0<\/span>Si no s\u2019haguessin tingut aquestes fotografies, no s\u2019haurien demostrat els crims dels nazis als camps<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" <\/p>\n Cita
\n\u201cNosaltres no pod\u00edem sortir del laboratori. Ens tapaven les finestres amb una cortina negra i mir\u00e0vem per una escletxa amb molt de compte, perqu\u00e8 ten\u00edem prohibit de mirar res\u201d
\nAntonio Garc\u00eda Alonso. Del llibre de Montserrat Roig,\u00a0Els catalans als camps nazis\u00a0(p\u00e0gina 307).
\n
\n<\/a>
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\nNarraci\u00f3
\nAntonio Garc\u00eda Alonso
\nEl meu… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-11968","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11968","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11968"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11968\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12928,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11968\/revisions\/12928"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11968"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}