\u201cVaig entendre que el Leandro era el meu primer amor quan vaig preferir passar terror essent capturada, torturada i empresonada abans que l\u2019executessin.\u201d<\/span><\/h6>\n <\/p>\n
Narraci\u00f3<\/strong><\/p>\nCarme Casas Godessart<\/h4>\n
Em dic Carme Casas Godessart, coneguda com a Maria Elisa. Vaig n\u00e9ixer el 25 d\u2019abril del\u00a01921 a Alcal\u00e1 de Gurrea (Osca). Tamb\u00e9 vaig viure a Anyera i a Almacelles. El\u00a01935 vaig iniciar els estudis de batxillerat a Lleida, que es van acabar al tercer curs a causa de l\u2019esclat de la Guerra Civil, dos mesos abans de comen\u00e7ar el quart curs.\u00a0<\/span><\/p>\nM\u00e9s endavant vaig comen\u00e7ar els estudis d\u2019infermera de guerra, que van ser interromputs per la pressi\u00f3 de la meva mare. Com que no vaig poder exercir d\u2019infermera, em vaig apuntar a un programa de les JSU (programa en qu\u00e8 s\u2019acompanyava i es visitava els joves malalts i ferits de l\u2019hospital de Lleida).\u00a0<\/span><\/p>\nEl meu pare, Jes\u00fas, va ser nomenat per la Generalitat responsable d\u2019una col\u00f2nia de nens a Girona. Per aquest motiu, la meva fam\u00edlia va haver de marxar i jo em vaig quedar sola a Vilanova. Com que estava separada d\u2019ells, vaig comen\u00e7ar el cam\u00ed de l\u2019exili, acompanyada nom\u00e9s per companys i estudiants des de Manresa cap a Figueres.<\/span><\/p>\nVaig agafar un tren per anar cap a Fran\u00e7a, on vaig ser acollida pels francesos. I gr\u00e0cies al partit comunista franc\u00e8s, el meu pare em va poder localitzar, i vaig poder retrobar-me amb tota la meva fam\u00edlia. Tots vam ser internats al camp de concentraci\u00f3 Sench Eli d\u2019Apchi\u00e8r. Despr\u00e9s vam ser traslladats al camp de Lang\u00f2nha.\u00a0<\/span><\/p>\nM\u00e9s tard, vaig travessar els Pirineus i vaig entrar a Espanya amb el nom d\u2019Elisa. Junt amb el grup amb qu\u00e8 anava, vam ser detinguts a la pres\u00f3 de Girona. El Leandro, el meu company, va ser empresonat a la pres\u00f3 provincial de Saragossa. Vaig voler traslladar-m\u2019hi i vaig fer tot el possible per impedir la seva execuci\u00f3. Per aquest motiu vaig viatjar a Madrid i vaig buscar gent per poder ajudar-lo.<\/span><\/p>\nA causa d\u2019anar-lo a visitar a la pres\u00f3 fent-me passar per la seva germana, vaig convertir-me en una dona molt buscada per la Brigada Politicosocial, que finalment em va detenir. Vaig ser torturada i empresonada per alta tra\u00efci\u00f3, ma\u00e7oneria, espionatge i comunisme. Arran d\u2019aquesta detenci\u00f3, vaig passar quasi dos anys a la pres\u00f3.<\/span><\/p>\nUn cop alliberada, el 1948, vaig viatjar cap a Tarragona, on estava empresonat el Leandro, que havia estat traslladat all\u00ed. Ell va sol\u00b7licitar contraure matrimoni amb mi, la qual cosa va ser concedida el 29 de maig del\u00a01953. Per aquest motiu, quan el Leandro va sortir en llibertat, el nostre matrimoni estava legalitzat. Vam tenir dos fills.<\/span><\/p>\nEls meus \u00faltims anys de vida els vaig dedicar a divulgar la mem\u00f2ria democr\u00e0tica als joves i a ser una de les fundadores de l\u2019associaci\u00f3 de Les Dones del 1936. Vaig tancar l\u2019etapa de la meva vida el 26 de novembre del 2013, a 92\u00a0anys.<\/span><\/p>\n <\/p>\n
Per a m\u00e9s informaci\u00f3:<\/span><\/p>\nhttps:\/\/webs.uab.cat\/wire\/wp-content\/uploads\/sites\/319\/2024\/03\/Dossier_WIRE_CAT_web.pdf<\/span><\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/p>\n
Cita
\n\u201cVaig entendre que el Leandro era el meu primer amor quan vaig preferir passar terror essent capturada, torturada i empresonada abans que l\u2019executessin.\u201d
\n
\n<\/a>
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\nNarraci\u00f3
\nCarme Casas Godessart
\nEm dic Carme Casas Godessart, coneguda com a Maria Elisa. Vaig n\u00e9ixer el 25 d\u2019abril del\u00a01921 a Alcal\u00e1 de Gurrea… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-11995","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11995","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11995"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11995\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12741,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11995\/revisions\/12741"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11995"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-content\/uploads\/usu2168\/2024\/12\/CARME_CASAS_535x350.jpg\")
<\/a><\/p>\nCarme Casas Godessart<\/h4>\n
Em dic Carme Casas Godessart, coneguda com a Maria Elisa. Vaig n\u00e9ixer el 25 d\u2019abril del\u00a01921 a Alcal\u00e1 de Gurrea (Osca). Tamb\u00e9 vaig viure a Anyera i a Almacelles. El\u00a01935 vaig iniciar els estudis de batxillerat a Lleida, que es van acabar al tercer curs a causa de l\u2019esclat de la Guerra Civil, dos mesos abans de comen\u00e7ar el quart curs.\u00a0<\/span><\/p>\n M\u00e9s endavant vaig comen\u00e7ar els estudis d\u2019infermera de guerra, que van ser interromputs per la pressi\u00f3 de la meva mare. Com que no vaig poder exercir d\u2019infermera, em vaig apuntar a un programa de les JSU (programa en qu\u00e8 s\u2019acompanyava i es visitava els joves malalts i ferits de l\u2019hospital de Lleida).\u00a0<\/span><\/p>\n El meu pare, Jes\u00fas, va ser nomenat per la Generalitat responsable d\u2019una col\u00f2nia de nens a Girona. Per aquest motiu, la meva fam\u00edlia va haver de marxar i jo em vaig quedar sola a Vilanova. Com que estava separada d\u2019ells, vaig comen\u00e7ar el cam\u00ed de l\u2019exili, acompanyada nom\u00e9s per companys i estudiants des de Manresa cap a Figueres.<\/span><\/p>\n Vaig agafar un tren per anar cap a Fran\u00e7a, on vaig ser acollida pels francesos. I gr\u00e0cies al partit comunista franc\u00e8s, el meu pare em va poder localitzar, i vaig poder retrobar-me amb tota la meva fam\u00edlia. Tots vam ser internats al camp de concentraci\u00f3 Sench Eli d\u2019Apchi\u00e8r. Despr\u00e9s vam ser traslladats al camp de Lang\u00f2nha.\u00a0<\/span><\/p>\n M\u00e9s tard, vaig travessar els Pirineus i vaig entrar a Espanya amb el nom d\u2019Elisa. Junt amb el grup amb qu\u00e8 anava, vam ser detinguts a la pres\u00f3 de Girona. El Leandro, el meu company, va ser empresonat a la pres\u00f3 provincial de Saragossa. Vaig voler traslladar-m\u2019hi i vaig fer tot el possible per impedir la seva execuci\u00f3. Per aquest motiu vaig viatjar a Madrid i vaig buscar gent per poder ajudar-lo.<\/span><\/p>\n A causa d\u2019anar-lo a visitar a la pres\u00f3 fent-me passar per la seva germana, vaig convertir-me en una dona molt buscada per la Brigada Politicosocial, que finalment em va detenir. Vaig ser torturada i empresonada per alta tra\u00efci\u00f3, ma\u00e7oneria, espionatge i comunisme. Arran d\u2019aquesta detenci\u00f3, vaig passar quasi dos anys a la pres\u00f3.<\/span><\/p>\n Un cop alliberada, el 1948, vaig viatjar cap a Tarragona, on estava empresonat el Leandro, que havia estat traslladat all\u00ed. Ell va sol\u00b7licitar contraure matrimoni amb mi, la qual cosa va ser concedida el 29 de maig del\u00a01953. Per aquest motiu, quan el Leandro va sortir en llibertat, el nostre matrimoni estava legalitzat. Vam tenir dos fills.<\/span><\/p>\n Els meus \u00faltims anys de vida els vaig dedicar a divulgar la mem\u00f2ria democr\u00e0tica als joves i a ser una de les fundadores de l\u2019associaci\u00f3 de Les Dones del 1936. Vaig tancar l\u2019etapa de la meva vida el 26 de novembre del 2013, a 92\u00a0anys.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Per a m\u00e9s informaci\u00f3:<\/span><\/p>\n https:\/\/webs.uab.cat\/wire\/wp-content\/uploads\/sites\/319\/2024\/03\/Dossier_WIRE_CAT_web.pdf<\/span><\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" <\/p>\n Cita
\n\u201cVaig entendre que el Leandro era el meu primer amor quan vaig preferir passar terror essent capturada, torturada i empresonada abans que l\u2019executessin.\u201d
\n
\n<\/a>
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\nNarraci\u00f3
\nCarme Casas Godessart
\nEm dic Carme Casas Godessart, coneguda com a Maria Elisa. Vaig n\u00e9ixer el 25 d\u2019abril del\u00a01921 a Alcal\u00e1 de Gurrea… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-11995","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11995","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11995"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11995\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12741,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11995\/revisions\/12741"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11995"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}