{"id":12034,"date":"2024-12-18T18:04:43","date_gmt":"2024-12-18T17:04:43","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=12034"},"modified":"2025-01-10T13:11:39","modified_gmt":"2025-01-10T12:11:39","slug":"conxita-grange-institut-lluis-de-peguera","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/dia-internacional-victimes-de-lholocaust\/2025-b\/conxita-grange-institut-lluis-de-peguera\/","title":{"rendered":"Conxita Grang\u00e9 (Institut Llu\u00eds de Peguera)"},"content":{"rendered":"\n\n\n
Cita<\/strong><\/p>\n
<\/h6>\n

Conxita Grang\u00e9 <\/b>(6 d\u2019agost del\u00a01925\u00a0–\u00a027 d\u2019agost del\u00a02019)<\/b><\/p>\n

\u201c\u00c9s gr\u00e0cies a les joves generacions ben informades que podem esperar que les monstruositats del feixisme i el nazisme no reapareguin mai.\u201d<\/span><\/h6>\n


\n<\/span>Traducci\u00f3 i adaptaci\u00f3 de <\/span>La Rafle de Peny du 24 Mai 1944. Elvira Beleta, Marie Ferrer et Conchita Grang\u00e9<\/span><\/i>, p.\u00a0159<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/td>\n

Narraci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Conxita Grang\u00e9<\/h4>\n

Em dic Conxita Grang\u00e9. Vaig n\u00e9ixer el 6 d\u2019agost del\u00a01925 a Espui <\/span>\u2014<\/span>integrat al municipi de la Torre de Cabdella, Pallars Juss\u00e0<\/span>\u2014, a<\/span> Catalunya. Vaig ser una activista antifeixista i l\u2019\u00faltima catalana supervivent del camp de concentraci\u00f3 de Ravensbr\u00fcck. Finalment, vaig morir el 27 d\u2019agost del\u00a02019 a Tolosa de Llenguadoc.<\/span><\/p>\n

Vaig n\u00e9ixer en una fam\u00edlia de vuit germans. Abans de fer els dos anys, a causa de la malaltia de la meva mare, vaig anar a viure a casa dels meus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz, i la meva cosina, Maria Castell\u00f3, a Tolosa de Llenguadoc. Amb l\u2019esclat de la Guerra Civil, el meu oncle es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la Segona Rep\u00fablica. Nosaltres, l\u2019Elvira, la Maria i jo, ens van enviar al Pas de Calais (Fran\u00e7a)\u00a0 fins que ens van autoritzar a tornar al sud de Fran\u00e7a.<\/span><\/p>\n

Durant la Segona Guerra Mundial, el meu oncle, Jaume Beleta, va integrar-se en els moviments de resist\u00e8ncia als nazis fins que fou descobert i hagu\u00e9 de refugiar-se a Andorra. \u00c9s en aquest moment que la meva tia, la Maria i jo ens vam incorporar a la resist\u00e8ncia actuant com a correu per als maquis i donant cobertura als resistents. Ens dedic\u00e0vem, doncs, a transportar paquets com propaganda, cartes i, a vegades, ordres de missions importants. Tamb\u00e9 establ\u00edem contactes entre els diversos grups de guerrillers, especialment de la zona sud de Fran\u00e7a, i pass\u00e0vem a trav\u00e9s de la frontera. La meva fam\u00edlia i jo vam estar fent aix\u00f2 des de l\u2019abril del\u00a01943 fins al maig del\u00a01944, quan vam ser descobertes per la mil\u00edcia francesa i torturades per la Gestapo a Foix. A principis de juliol del\u00a01944 vam ser enviades en l\u2019anomenat \u201ctren fantasma\u201d al camp de concentraci\u00f3 de Ravensbr\u00fcck, junt amb la meva tia i la meva cosina. Ens van conduir a un comando de treball que constru\u00efa material de guerra, on vaig ser castigada per boicotejar el proc\u00e9s de producci\u00f3. Despr\u00e9s de ser obligada pels nazis a caminar en una \u201cmarxa de la mort\u201d per fugir dels aliats, vaig participar en una fuga per aconseguir trobar les tropes aliades i, posteriorment, vaig ser repatriada a Fran\u00e7a.<\/span><\/p>\n

En acabar, vaig poder retrobar-me amb la meva fam\u00edlia i amb el meu oncle. El\u00a01946 em vaig casar amb Josep Ramos (per aix\u00f2 tamb\u00e9 em coneixen com a Conxita Ramos).<\/span><\/p>\n

Vaig rebre nombroses distincions per part de la Rep\u00fablica Francesa, com ara la Legi\u00f3 d\u2019Honor amb grau d\u2019oficial; la Medalla de la Resist\u00e8ncia, creada pel general Charles de Gaulle; el t\u00edtol de Comandant de l\u2019Orde Nacional del M\u00e8rit, i la Creu de Guerra 1939-1945. Vaig dedicar bona part de la vida a explicar als escolars el que vaig viure i a mantenir viva la mem\u00f2ria de les dones deportades.\u00a0<\/span><\/p>\n

El 26 de juliol del\u00a02019, el Memorial Democr\u00e0tic de la Generalitat i l\u2019Ajuntament de la Torre de Cabdella em van retre el primer homenatge a Catalunya, al qual no vaig poder assistir per motius de salut. Vaig morir un mes despr\u00e9s, el 27 d\u2019agost, a l\u2019edat de 94\u00a0anys.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Per a m\u00e9s informaci\u00f3, <\/span>https:\/\/webs.uab.cat\/wire\/wp-content\/uploads\/sites\/319\/2024\/03\/Dossier_WIRE_CAT_web.pdf<\/span><\/a><\/p>\n

https:\/\/presidencia.gencat.cat\/ca\/ambits_d_actuacio\/commemoracions\/commemoracions-2025\/100-anys-del-naixement-de-Conxita-Grange-i-Beleta-tambe-coneguda-com-a-Conchita-Ramos<\/span><\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cita<\/p>\n

Conxita Grang\u00e9 (6 d\u2019agost del\u00a01925\u00a0–\u00a027 d\u2019agost del\u00a02019)
\n\u201c\u00c9s gr\u00e0cies a les joves generacions ben informades que podem esperar que les monstruositats del feixisme i el nazisme no reapareguin mai.\u201d<\/p>\n

Traducci\u00f3 i adaptaci\u00f3 de La Rafle de Peny du 24 Mai 1944. Elvira Beleta, Marie Ferrer et Conchita… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12034","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12034","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12034"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12034\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12606,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12034\/revisions\/12606"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12034"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}