\u201cKommando Poschacher, els ulls de Mauthausen\u201d<\/h6>\n
<\/p>\n
<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/td>\n![\"\"](\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-content\/uploads\/usu2168\/2024\/12\/negatius_275x183.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n
Kommando Poschacher<\/h4>\n
El primer dia que vam sortir del camp per anar a treballar a la f\u00e0brica Poschacher, la sensaci\u00f3 que vam tenir, encara que nom\u00e9s fos per uns moments, va ser de llibertat, o almenys d\u2019escapar-nos unes hores de l\u2019infern del camp. De fet, en parl\u00e0vem molts cops amb els companys del <\/span>Kommando<\/span><\/i>: el nostre havia estat un dest\u00ed, si es pot qualificar aix\u00ed, \u201cmillor\u201d que el de la resta de companys amb qui vam arribar a Mauthausen. Ser joves, ser \u00fatils, con\u00e8ixer oficis\u2026, aix\u00f2 ens havia servit per almenys evitar c\u00e0stigs cruels, mossegades de gossos, dutxes fredes, pujar les 180\u00a0escales de la pedrera amb els blocs a l\u2019esquena fins a caure exhausts i obligats a tornar-nos a aixecar, fins a morir. Morir; per a molts companys, l\u2019\u00fanica sortida a tant de patiment. La mort ara la v\u00e8iem en forma de fum sortint per les xemeneies. Sabem qu\u00e8 passa.\u00a0<\/span><\/p>\n Notem molts cops les mirades, potser amb barreja de r\u00e0bia i tamb\u00e9 de cobd\u00edcia cap a nosaltres, dels companys. Molts vam arribar junts, quant temps fa, ja\u2026 anys.\u00a0 Els seus ulls ens miren com un retret permanent, ho entenem, aix\u00ed ho hem comentat algun cop, i m\u00e9s ara que sortim del camp, encara que sigui per treballar. Ens sentim alliberats perqu\u00e8, per un moment, deixem enrere l\u2019infern. Quina sort tan diferent!\u00a0<\/span><\/p>\n Durant els trajectes hem comen\u00e7at a idear-ho tot. El somriure amable d\u2019una senyora amb qui ens creuem cada dia en la nostra desfilada fins a Poschacher, de les poques que no tanquen les finestres quan ens veuen passar, ens han fet pensar que la podem tenir per aliada. Anna, hem sentit que la cridaven,\u00a0 Anna Pointner. Fa dies que ho hem comen\u00e7at a planificar. Hem decidit que podem confiar en ella. Hem de confiar en ella, no tenim cap altra sortida.<\/span><\/p>\n \u201cEls ho devem\u201d, els vaig dir als companys, \u201cEns ho devem\u201d, pensava de veritat. Ten\u00edem a l\u2019abast les proves de les atrocitats comeses contra \u00e9ssers humans de la manera m\u00e9s cruenta possible, de la forma m\u00e9s met\u00f2dica, precisa, per\u00f2 aix\u00f2 se\u2019ls podia girar ara en contra perqu\u00e8 nosaltres no \u00e9rem tan beneits ni est\u00fapids com es pensen. \u201cRotspainer\u201d, ens criden mentre se\u2019n riuen els nazis. Hem arribat a la conclusi\u00f3 que no valen les pors, que no podem tenir dubtes, hem de fer c\u00f2pies dels negatius, els hem de treure del camp\u2026 Els ho devem, ens ho devem\u2026 Alg\u00fa ha d\u2019explicar i demostrar l\u2019infern de Mauthausen. Perqu\u00e8, qui sabr\u00e0 qu\u00e8 va passar dins d\u2019aquell camp si acabem tots morts? Quines proves hi haur\u00e0? Qui ens recordar\u00e0 com a v\u00edctimes de successos immorals i gens \u00e8tics? Si no ets eficient en el teu treball, t\u2019afusellen; si intentes fugir, et maten; si comets una errada, t\u2019assassinen, no sense abans haver-te fet sofrir molt. De fet, qu\u00e8 estem dient, qualsevol cosa val d\u2019excusa per torturar-te, vexar-te o assassinar-te.\u00a0<\/span><\/p>\n Quan al mat\u00ed vegem l\u2019Anna intentarem explicar-li el nostre pla. Sabem que ella tamb\u00e9 t\u00e9 els seus dubtes, arrisca molt m\u00e9s que nosaltres. \u00c9s una dona valenta. Ho farem en un moment de descuit i amb la seva complicitat, que ja tenim clara.\u00a0<\/span><\/p>\n Estem encoratjats, demostrarem qu\u00e8 ha estat el terror nazi, en quedar\u00e0 const\u00e0ncia, perqu\u00e8 hi hagi just\u00edcia. Les fotografies sortiran a la llum, el m\u00f3n obrir\u00e0 els ulls i s\u2019adonar\u00e0 d\u2019aquests monstres disfressats d\u2019humans. El Kommando Poschacher serem els ulls de Mauthausen. <\/span><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" <\/p>\n Cita
\n\u201cKommando Poschacher, els ulls de Mauthausen\u201d
\n
\n<\/a>
\n
\n<\/a>
\n
\n<\/a>
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\nNarraci\u00f3
\nKommando Poschacher
\nEl primer dia que vam sortir del camp per anar a treballar a la f\u00e0brica Poschacher, la sensaci\u00f3 que vam tenir, encara que nom\u00e9s fos per uns moments, va ser de llibertat, o almenys d\u2019escapar-nos unes… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12145","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12145","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12145"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12145\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12710,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12145\/revisions\/12710"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12145"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![<\/a>\n \n](\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-content\/uploads\/usu2168\/2024\/12\/carrets_300x168.jpg\"){kind=link}
![<\/a>\n \n \n \n \n \n \nNarraci\u00f3\nKommando Poschacher\nEl primer dia que vam sortir del camp per anar a treballar a la f\u00e0brica Poschacher, la sensaci\u00f3 que vam tenir, encara que nom\u00e9s fos per uns moments, va ser de llibertat, o almenys d\u2019escapar-nos unes…](\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-content\/uploads\/usu2168\/2024\/12\/integrants_del_comando_poschacher_535x357.jpg\"){kind=link}