{"id":12171,"date":"2024-12-21T10:47:14","date_gmt":"2024-12-21T09:47:14","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=12171"},"modified":"2025-01-26T19:30:04","modified_gmt":"2025-01-26T18:30:04","slug":"maria-cinta-rodriguez-tomas-institut-roquetes","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/dia-internacional-victimes-de-lholocaust\/2025-b\/maria-cinta-rodriguez-tomas-institut-roquetes\/","title":{"rendered":"Maria Cinta Rodr\u00edguez Tom\u00e1s (Institut Roquetes)"},"content":{"rendered":"\n\n\n
Cita<\/strong><\/p>\n
<\/h6>\n
\u00abEns van tractar com animals i mentre volien despullar-nos de qualsevol rastre d\u2019humanitat, des de la m\u00e9s absoluta ignom\u00ednia ens vam revestir de dignitat en la cura d\u2019unes vers les altres, amb un objectiu com\u00fa: la lluita per la llibertat i els drets humans\u00bb.<\/em><\/h6>\n

 <\/p>\n

No hem trobat cap cita d\u2019ella, per\u00f2 per tota la informaci\u00f3 que hem recollit, pensem que hauria <\/span>pogut pronunciar perfectament aquestes paraules.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/td>\n

Narraci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Mar\u00eda Cinta Rodr\u00edguez Tom\u00e1s<\/h4>\n

DE LA GALERA FINS A RAVENSBR\u00dcCK<\/span><\/p>\n

El meu nom \u00e9s Maria Cinta Rodr\u00edguez Tom\u00e0s, i vaig n\u00e0ixer el 5 de mar\u00e7 de 1895 a la Galera, un poblet del Montsi\u00e0. Els meus pares, Jos\u00e9 Rodr\u00edguez Verge i Cinta Tom\u00e0s Cherta, van tenir quatre fills. Mantenir-los era dif\u00edcil; per aix\u00f2, el juny del 1907 van decidir emigrar a Fran\u00e7a amb l\u2019esperan\u00e7a d\u2019una vida millor.<\/span><\/p>\n

Vaig con\u00e8ixer Laurent Roques, un jove catal\u00e0 de Linyola que tamb\u00e9 havia migrat a Fran\u00e7a, amb qui em vaig casar el 13 de novembre de 1914. Oficialment, em diuen Marie Roques; a casa, Cinteta.<\/span><\/p>\n

En aquella \u00e8poca, el meu marit, Laurent, canviava sovint de feina, i jo treballava del que podia. L\u2019any 1930 anem a viure a Junac, on obro un menjador per als treballadors de la construcci\u00f3. El mateix any, Laurent va sol\u00b7licitar la nacionalitzaci\u00f3 francesa per a mi i els nostres dos fills: Henriette i Henri. M\u00e9s tard, naix la meva segona filla, Monique.<\/span><\/p>\n

Va esclatar la Guerra Civil, i molts espanyols es van exiliar a Fran\u00e7a. La meva fam\u00edlia i jo els vam ajudar en tot el que vam poder, donant-los menjar i ajudant-los a trobar una feina. Llavors viv\u00edem a Mines de Pimorent. Per\u00f2 l\u2019any 1938 la mina va tancar i vam marxar a P\u00e0mies. All\u00e0 decideixo obrir un restaurant que ser\u00e0 decisiu per a la meva participaci\u00f3 en la Resist\u00e8ncia francesa.<\/span><\/p>\n

El feixisme avan\u00e7ava per Europa. L\u2019any 1939, el meu fill Henri es va allistar a l\u2019ex\u00e8rcit. Durant l\u2019ocupaci\u00f3 de Fran\u00e7a pels nazis, jo em vaig integrar a les Forces Fran\u00e7aises Combattants (FFC). No vaig ser l\u2019\u00fanica: vam ser moltes les dones que vam arriscar la vida participant en la Resist\u00e8ncia. Els nazis pensaven que les dones no ten\u00edem ni for\u00e7a ni coratge per dur a terme accions perilloses, i per aix\u00f2 pass\u00e0vem desapercebudes.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Vaig ser agent P1 de la Resist\u00e8ncia francesa des de l\u20191 d\u2019abril de 1943 fins que em van detenir, el 18 d\u2019agost de 1943. El meu nom en clau era Marguerite. Vaig ajudar molts aviadors brit\u00e0nics i nord-americans a fugir gr\u00e0cies a la xarxa de resist\u00e8ncia i evasi\u00f3 Fran\u00e7oise. La xarxa, creada pels serveis secrets brit\u00e0nics, travessava els Pirineus fins a Espanya; des d\u2019all\u00ed ells podien volar cap a Anglaterra.<\/span><\/p>\n

Amb el restaurant com a tapadora, amag\u00e0vem els soldats aliats, els don\u00e0vem menjar i roba i documents falsos, els gui\u00e0vem cap a llocs segurs. Sabia que posar-me del costat de la llibertat significava posar la meva vida en perill, per\u00f2 no vaig donar-hi import\u00e0ncia i ho vaig fer sense dubtar ni un instant.<\/span><\/p>\n

El 18 d\u2019agost de 1943 la Gestapo em va detenir. No tinc ranc\u00fania contra el pobre desgraciat que em va delatar, despr\u00e9s d\u2019haver patit cruels tortures. Des que vaig comen\u00e7ar la col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Resist\u00e8ncia sabia quins eren els perills i els vaig assumir. Em va doldre m\u00e9s que la brutal detenci\u00f3 es fes davant de la meva estimada filla Henriette. Aquest va ser l\u2019inici de la barb\u00e0rie que estava per venir…<\/span><\/p>\n

Em van acusar de pert\u00e0nyer a la Resist\u00e8ncia, de refugiar i donar suport log\u00edstic als aviadors americans i anglesos en la fugida pels Pirineus. Vaig ser interrogada i torturada amb crueltat a la pres\u00f3 militar de Rue des Fleurs, a Tolosa de Llenguadoc. Pallisses, cops de porra al cos i a la cara… Encara puc sentir el fred de les mans i les mirades plenes de menyspreu. Per\u00f2 tamb\u00e9 va ser l\u2019inici d\u2019una amistat molt especial amb Aricie Sutra, companya de desgr\u00e0cies; abans de ser deportades vam compartir estada a tres presons m\u00e9s: Sant Michel, tamb\u00e9 a Tolosa, i, finalment, a Compi\u00e8gne, a Par\u00eds, on nom\u00e9s vam romandre un dia. D\u2019all\u00ed ens van deportar fins al camp de concentraci\u00f3 de Ravensbr\u00fcck. El 28 de gener de 1944 vam comen\u00e7ar el viatge, amb el comboi de les 27.000. En vagons de bestiar, dempeus, amuntegades, en condicions\u00a0 insalubres i inhumanes… Durant els quatre dies del trajecte, nom\u00e9s ens van donar menjar un cop! I el pitjor encara havia d\u2019arribar.<\/span><\/p>\n

El 3 de febrer de 1944 aterrem a Ravensbr\u00fcck. Aquell lloc era l\u2019infern fet realitat. Van tatuar-me el n\u00famero 27973; aix\u00f2 formava part del proc\u00e9s de deshumanitzaci\u00f3 i humiliaci\u00f3. Ens van tractar com a animals, i mentre volien despullar-nos de qualsevol rastre d\u2019humanitat, des de la m\u00e9s absoluta ignom\u00ednia ens vam revestir de dignitat en la cura d\u2019unes vers les altres, amb un objectiu com\u00fa: la lluita per la llibertat i els drets humans.<\/span><\/p>\n

Fred, gana, malalties i treballs for\u00e7ats fins que et mataven. Cada dia veia companyes caure, per\u00f2 tamb\u00e9 aprenia el significat de for\u00e7a. Les dones que hi \u00e9rem ens ajud\u00e0vem les unes a les altres, compartint el poc que ten\u00edem, una mica de pa, paraules per consolar-nos\u2026 Em vaig prometre a mi mateixa que, si sortia viva d\u2019all\u00e0, explicaria la nostra hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n

El 10 d\u2019agost de 1944 em van traslladar a Neuengamme i d\u2019all\u00ed al subcamp de Helmstedt Beendorf.<\/span><\/p>\n

El 10 d\u2019abril de 1945 un grup d\u2019homes i dones vam ser evacuats del <\/span>Kommando<\/span><\/i> de Beendorf en tren fins al camp de W\u00f6bbelin, era un \u201ccomboi de la mort\u201d, la nostra destinaci\u00f3, les cambres de gas de Neuengamme, per\u00f2 quan el tren estava aturat, l\u2019aviaci\u00f3 aliada va iniciar un bombardeig que va causar caos, i el tren va canviar de dest\u00ed i va dirigir-se cap a Hamburg. All\u00f2 ens va salvar la vida. Ens van portar a Dinamarca i, des d\u2019all\u00ed, a Su\u00e8cia. La Creu Roja sueca, amb els autobusos blancs, rescatava tots els presoners que podia.<\/span><\/p>\n

Les infermeres i tot el personal de la Creu Roja ens van cuidar. Estava esgotada, tant f\u00edsicament com psicol\u00f2gicament. Per\u00f2 tamb\u00e9 tenia les coses clares. Sabia que el que havia viscut no podia quedar en l\u2019oblit. Quan penso en aquells dies foscos tamb\u00e9 recordo la llum que vam saber aportar. La solidaritat, la resist\u00e8ncia, la valentia: tot all\u00f2 \u00e9s la prova que, fins i tot en els pitjors moments, el poble unit pot amb tot. I aquest triomf \u00e9s el record que us deixo. Cada vida que vaig salvar va ser un gest contra la barb\u00e0rie.<\/span><\/p>\n

Per haver participat en la Resist\u00e8ncia i pels meus actes heroics, el Govern franc\u00e8s m\u2019ha condecorat amb sis medalles, com la de la Legi\u00f3 d\u2019Honor en l\u2019ordre de Chevalier de la L\u00e9gion d\u2019Honneur; el general Eisenhower em va enviar una carta d\u2019agra\u00efment, i el Govern dels EUA m\u2019ha concedit la Medalla de la Llibertat. L\u2019Estat espanyol no m\u2019ha fet mai cap reconeixement.<\/span><\/p>\n

Avui escric perqu\u00e8 no oblidem el que va passar en aquells camps de la mort. La llibertat t\u00e9 un preu, i la mem\u00f2ria \u00e9s del que m\u2019he d\u2019encarregar jo. Si no recordem i si no aprenem, els errors es repetiran. Demano que sempre recordeu aquesta hist\u00f2ria. No per mi, sin\u00f3 per tots aquells que no van tornar i per tots aquells que van lluitar perqu\u00e8 nosaltres visqu\u00e9ssim en un m\u00f3n millor.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Fitxa<\/strong><\/p>\n

Quina acci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Maria Cinta Rodr\u00edguez va ser una dona molt valenta i compromesa que, durant la Segona Guerra Mundial, va ser membre de la Resist\u00e8ncia francesa, agent P1, i va arriscar la vida per lluitar contra la injust\u00edcia i el nazisme. Per aix\u00f2, va ser capturada i deportada al camp de concentraci\u00f3 de Ravensbr\u00fcck, on va resistir com a presonera pol\u00edtica, mantenint la seva dignitat i els seus ideals malgrat les condicions inhumanes.<\/span><\/p>\n

Ella va fer accions com:<\/span><\/p>\n

– Amagar els aviadors brit\u00e0nics i nord-americans en llocs segurs per evitar que els nazis els capturessin.<\/span><\/p>\n

– Donar-los menjar, roba o documents falsos per ajudar-los a passar desapercebuts.<\/span><\/p>\n

– Posar-los en contacte amb xarxes d\u2019evasi\u00f3 que els guiaven cap a llocs segurs, com Espanya, Su\u00efssa o el Regne Unit.<\/span><\/p>\n

On va passar?<\/strong><\/p>\n

Espanya: la Galera (Tarragona, Catalunya), el seu poble natal.<\/span><\/p>\n

Fran\u00e7a:<\/span><\/p>\n

– Pirineus orientals: Port\u00e8, Saint Paul i Portvendres.<\/span><\/p>\n

– Alts Pirineus: Salles i Saint Lary.<\/span><\/p>\n

– Departament d\u2019Arieja: Nalzenh, Aliat, Siguer Junac, Mines de Pimorent i P\u00e0mies.<\/span><\/p>\n

Alemanya, camps de concentraci\u00f3 i extermini nazis: <\/span>Ravensbr\u00fcck, Neuengamme i subcamp de Helmstedt Beendorf.<\/span><\/p>\n

Dinamarca: Padborg.<\/span><\/p>\n

Su\u00e8cia: Malm\u00f6.<\/span><\/p>\n

Qui la va protagonitzar?<\/strong><\/p>\n

Els soldats brit\u00e0nics i nord-americans abatuts.<\/span><\/p>\n

Altres membres de la Resist\u00e8ncia que participaven en la xarxa de resist\u00e8ncia i d\u2019evasi\u00f3 Fran\u00e7oise.<\/span><\/p>\n

A qui va afectar?<\/strong><\/p>\n

Durant la Segona Guerra Mundial, molts aviadors nord-americans eren abatuts en territori ocupat pels nazis. Per sobreviure i tornar a casa, sovint depenien de l\u2019ajuda de persones locals com Maria Cinta. L\u2019impacte de la seva acci\u00f3 va afectar en:<\/span><\/p>\n

– Salvar vides: Cada aviador o soldat al qual ajudava no nom\u00e9s li salvava la vida, sin\u00f3 que sovint podia continuar lluitant contra els nazis o retornar al seu pa\u00eds amb seguretat.<\/span><\/p>\n

– Contribuir a l\u2019esfor\u00e7 de la guerra: Ajudar aquests soldats tamb\u00e9 significava mantenir les forces aliades fortes i actives, i aix\u00f2 refor\u00e7ava la moral i les operacions militars.<\/span><\/p>\n

– Crear solidaritat: Molts dels soldats ajudats mai oblidaven l\u2019ajuda rebuda, i aix\u00f2 creava respecte i solidaritat entre persones de diversos pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n

– Exemple d\u2019humanitat: Les accions de Maria Cinta mostren com les persones poden fer grans coses en moments molt complicats. Despr\u00e9s de la guerra, molts d\u2019aquests actes van ser reconeguts com a exemples de valentia i solidaritat.<\/span><\/p>\n

Quan va passar? En quin context pol\u00edtic-social?<\/strong><\/p>\n

Maria Cinta Rodr\u00edguez va ser detinguda el 1943 per la Gestapo a P\u00e0mies. El febrer de 1944 va ser deportada al camp de concentraci\u00f3 de Ravensbr\u00fcck, espec\u00edfic per a dones. Posteriorment, l\u2019agost del mateix any, va ser traslladada al subcamp de Neuengamme, prop d\u2019Hamburg, on va ser obligada a treballar en la fabricaci\u00f3 de material b\u00e8l\u00b7lic nazi. Finalment, va ser alliberada l\u2019any 1945 per la Creu Roja sueca, en els darrers mesos de la guerra, gr\u00e0cies a un acord humanitari.<\/span><\/p>\n

El per\u00edode en qu\u00e8 Maria Cinta Rodr\u00edguez va ser detinguda i deportada est\u00e0 marcat per la Segona Guerra Mundial, en un moment en qu\u00e8 el r\u00e8gim nazi havia ocupat bona part d\u2019Europa. Fran\u00e7a va caure sota el control alemany despr\u00e9s de la seva rendici\u00f3 el 1940, i es va establir un r\u00e8gim col\u00b7laboracionista a Vichy, mentre que moltes persones, com Cinteta, van participar en moviments de resist\u00e8ncia clandestins.<\/span><\/p>\n

Les xarxes de resist\u00e8ncia, com Fran\u00e7oise, lluitaven per sabotejar les operacions nazis i protegir els aliats, per\u00f2 aquestes activitats eren perseguides amb duresa per la Gestapo, que aplicava tortures i deportacions massives. El context pol\u00edtic inclo\u00efa tamb\u00e9 la complicitat del r\u00e8gim de Vichy en la deportaci\u00f3 de milers de jueus i altres \u201cenemics\u201d del nazisme.<\/span><\/p>\n

Des del punt de vista social, aquest per\u00edode estava marcat pel patiment de la poblaci\u00f3 europea, la por de la repressi\u00f3 nazi i l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019una resist\u00e8ncia que inclo\u00efa tant homes com dones. Tot i aix\u00f2, el paper de les dones en aquesta lluita ha estat sovint invisibilitzat, com \u00e9s el cas de Maria Cinta Rodr\u00edguez, que nom\u00e9s recentment ha comen\u00e7at a ser reconegut gr\u00e0cies a investigacions recents i a la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica.<\/span><\/p>\n

En resum, les accions de Maria Cinta es van dur a terme en un moment d\u2019opressi\u00f3 nazi, en qu\u00e8 la resist\u00e8ncia era una resposta al terror pol\u00edtic i militar imposat pels ocupants. Aquesta situaci\u00f3 tamb\u00e9 exemplifica com individus comuns, incloent-hi dones, es van jugar la vida per lluitar contra el feixisme i defensar la llibertat.<\/span><\/p>\n

Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

El desig de contribuir a la Resist\u00e8ncia i confrontar els valors nazis van conduir-la a guiar aquest projecte d\u2019acollida i protecci\u00f3 de pilots anglesos i nord-americans. La seva mentalitat altruista va ser clau per poder aprofitar el seu negoci que, a primer cop d\u2019ull, no hauria suposat cap perill a la vista del b\u00e0ndol feixista de Hitler.<\/span><\/p>\n

L\u2019engranatge motor de la xarxa d\u2019evasi\u00f3 de paracaigudistes fou aquesta simple fonda que despr\u00e9s ampli\u00e0 els seus serveis i permet\u00e9 ajudar-los a travessar la frontera per tal d\u2019entrar a la naci\u00f3 espanyola i traslladar-los de nou a l\u2019Imperi brit\u00e0nic.<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 en penseu d\u2019aquesta acci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Aquesta acci\u00f3 \u00e9s molt important perqu\u00e8 va salvar vides i va demostrar que, fins i tot en moments molt dif\u00edcils, es pot lluitar per la llibertat i ajudar els altres. Si no hagu\u00e9s ajudat els aviadors ni participat en la Resist\u00e8ncia, moltes persones haurien mort i potser la lluita contra els nazis hauria estat m\u00e9s dif\u00edcil.<\/span><\/p>\n

Si Maria Cinta Rodr\u00edguez no hagu\u00e9s resistit, potser la seva hist\u00f2ria s\u2019hauria perdut i no tindr\u00edem el seu model a seguir per entendre millor la duresa dels camps de concentraci\u00f3 i la import\u00e0ncia de lluitar contra les injust\u00edcies que hi havia. Sense accions com la seva, avui en dia seria molt m\u00e9s complicat mantenir viva la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i poder evitar que errors com aquests es puguin repetir.<\/span><\/p>\n

Hem escollit aquesta acci\u00f3 perqu\u00e8 ens ensenya que, fins i tot en moments molt dif\u00edcils, \u00e9s possible lluitar per la dignitat i la llibertat. La seva hist\u00f2ria \u00e9s un recordatori de la import\u00e0ncia de no oblidar el passat i de defensar sempre els valors humans.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Fonts d\u2019inspiraci\u00f3 per elaborar aquesta fitxa:<\/span><\/p>\n

Perolada Mart\u00edn, Maria. (2024). <\/span>Cinteta Rodr\u00edguez Tom\u00e0s, una ebrenca heroica<\/span><\/i>. Garsineu Edicions.<\/span><\/p>\n

https:\/\/banc.memoria.gencat.cat\/es\/results\/deportats\/8683<\/span><\/a><\/p>\n

https:\/\/www.amicalravensbruck.org\/portfolio-items\/roques-maria\/<\/span><\/a><\/p>\n

https:\/\/setmanarilebre.cat\/joan-baptista-beltran-documenta-el-viacrucis-de-maria-cinta-rodriguez-deportada-ebrenca-a-camps-nazis\/<\/span><\/a><\/p>\n

https:\/\/youtu.be\/njbHGQJSCoQ?si=IACi-H8Yt-vYbxeM<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cita<\/p>\n

\u00abEns van tractar com animals i mentre volien despullar-nos de qualsevol rastre d\u2019humanitat, des de la m\u00e9s absoluta ignom\u00ednia ens vam revestir de dignitat en la cura d\u2019unes vers les altres, amb un objectiu com\u00fa: la lluita per la llibertat i els drets humans\u00bb.
\n 
\nNo hem… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12171","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12171","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12171"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12171\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12937,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12171\/revisions\/12937"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12171"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}