{"id":12203,"date":"2024-12-22T12:49:59","date_gmt":"2024-12-22T11:49:59","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=12203"},"modified":"2025-01-15T09:07:37","modified_gmt":"2025-01-15T08:07:37","slug":"merce-nunes-targa-institut-cal-gravat","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/dia-internacional-victimes-de-lholocaust\/2025-b\/merce-nunes-targa-institut-cal-gravat\/","title":{"rendered":"Merc\u00e8 N\u00fa\u00f1ez Targa (Institut Cal Gravat)"},"content":{"rendered":"\n\n\n
\n

Cita<\/strong><\/p>\n

“Resistir \u00e9s un deure, fins i tot en la foscor m\u00e9s profunda. Nom\u00e9s aix\u00ed podem mantenir viva l’esperan\u00e7a de llibertat.”<\/span><\/h6>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/td>\n

Narraci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Merc\u00e8 N\u00fa\u00f1ez Targa<\/h4>\n

1945, juliol, Carcassona<\/span><\/i><\/p>\n

Tu pots, tu pots, va\u2026 \u2014em deia a mi mateixa per sentir-me millor\u2014, ha arribat el moment que es faci just\u00edcia.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>\u201cMerc\u00e8 N\u00fa\u00f1ez Targa, Mer\u2026\u201d \u2014el jutge m\u2019havia cridat i vaig respondre\u2014. \u201cJo, soc jo, soc la Merc\u00e8 N\u00fa\u00f1ez.\u201d Estava molt nerviosa, en parlar em tremolava la veu, per\u00f2 aix\u00f2 ara era igual, ara era el <\/span>meu<\/span><\/i> moment.\u00a0<\/span><\/p>\n

Declaraci\u00f3<\/i><\/b>:\u00a0<\/span><\/p>\n

Com b\u00e9 ha introdu\u00eft el jutge, avui som aqu\u00ed per parlar d\u2019en Ren\u00e9 Bach; aqu\u00ed comen\u00e7o el meu relat com a v\u00edctima \u2014 nom\u00e9s recordar la meva estan\u00e7a, si se\u2019n pot dir aix\u00ed, una tela vidriosa ocupava ara els meus ulls, uns ulls que no eren capa\u00e7os de validar en una ment incerta all\u00f2 que havien vist all\u00e0.<\/span><\/p>\n

El dia que vaig arribar al camp se\u2019m va posar amb brutalitat un lla\u00e7 de color vermell a la m\u00e0, un vermell viu, ple de vida \u2014no com jo, \u00e9s clar\u2014; seguidament, se\u2019m va proporcionar la indument\u00e0ria que totes les dones haur\u00edem de dur a partir d\u2019aquell moment. Recordo que al cap de dos dies d\u2019haver arribat i ja amb el cos for\u00e7ament deshidratat, vam rebre la visita d\u2019un home, Ren\u00e9 Bach. Nom\u00e9s dir el seu nom em produ\u00efa calfreds al cos. Aquest home, si se\u2019l pot anomenar aix\u00ed, ha agredit 27\u00a0dones del camp de concentraci\u00f3, sense comptar-m\u2019hi. El que ens feia \u00e9s\u2026 \u2014No vaig evitar pensar en all\u00f2, se\u2019m va tallar la veu, era incapa\u00e7 de parlar\u2014 \u00e9s inhum\u00e0. Quan Bach veia que ten\u00edem un m\u00ednim de descans, ens reunia cada divendres a les cinc dones que havia seleccionat durant la setmana, i ens tancava en una mena d\u2019habitaci\u00f3 sense llum, l\u2019\u00fanica cosa que il\u00b7luminava era una finestra trencada i una espelma que feia estona que era encesa. \u2014Vaig prendre una alenada d\u2019aire i vaig prosseguir.\u2014 Crec que no \u00e9s necessari enumerar totes les coses que ens feia, per\u00f2 les dir\u00e9 generalment perqu\u00e8 se\u2019n facin una idea: durant el transcurs de mitja hora, aquest miserable tenia la mala fe de fer de nosaltres el que ell volgu\u00e9s, cridava les noies per ordre de presonera, jo era de les primeres, la 43255. All\u00f2 \u00e9s poc en comparaci\u00f3 el que vam haver de patir nombrosos cops, se\u2019ns deia que \u00e9rem in\u00fatils, que \u00e9rem inferiors, que ens morir\u00edem de fam, que els nostres crits de lluita es veurien callats, ens pegava fins que perd\u00edem la consci\u00e8ncia, i abusava de la nostra innoc\u00e8ncia fins que en tenia prou.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2, aix\u2026 \u2014De sobte em van venir n\u00e0usees, per\u00f2 vaig continuar.\u2014 Aix\u00f2, senyor, jurat\u2026 \u00e9s el que es vivia di\u00e0riament al camp de concentraci\u00f3 a Ravensbr\u00fcck. \u2014Vaig xiuxiuejar \u201cD\u00e9u, ajuda\u2019m\u201d. Tot seguit, amb els ulls vermells i la meva incomoditat, vaig donar l\u2019esquena al jutge per fer front a Bach i, amb una falsa serenitat i amb molta r\u00e0bia, vaig continuar.\u2014 Cregui\u2019m, si us plau, cregui\u2019m, que la vida, si D\u00e9u m\u2019escolta, ser\u00e0 molt justa amb vost\u00e8, i li dic amb tota la seguretat i la de les meves companyes, que ser\u00e0 culpat. \u2014Per acabar, li vaig demanar perd\u00f3.\u2014 I perdoni\u2019m, perdoni\u2019m per ser dona i tenir m\u00e9s valor que vost\u00e8, perqu\u00e8, les meves companyes i jo, senyor Bach, avui hem guanyat.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3:<\/span><\/p>\n

https:\/\/www.barceloninsdeportats.org\/es\/699\/nunez-targa-merce\/biografia.html<\/span><\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cita
\n“Resistir \u00e9s un deure, fins i tot en la foscor m\u00e9s profunda. Nom\u00e9s aix\u00ed podem mantenir viva l’esperan\u00e7a de llibertat.”
\n 
\n<\/a>
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\nNarraci\u00f3
\nMerc\u00e8 N\u00fa\u00f1ez Targa
\n1945, juliol, Carcassona
\nTu pots, tu pots, va\u2026 \u2014em deia a mi mateixa per sentir-me millor\u2014, ha arribat el moment que es faci just\u00edcia.\u00a0
\nLlegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12203","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12203","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12203"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12203\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12680,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12203\/revisions\/12680"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12203"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}