{"id":12242,"date":"2024-12-23T10:58:58","date_gmt":"2024-12-23T09:58:58","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=12242"},"modified":"2025-01-12T19:42:08","modified_gmt":"2025-01-12T18:42:08","slug":"nicholas-winton-escola-rocaprevera","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/dia-internacional-victimes-de-lholocaust\/2025-b\/nicholas-winton-escola-rocaprevera\/","title":{"rendered":"Nicholas Winton (Escola Rocaprevera)"},"content":{"rendered":"\n\n\n
Cita<\/strong><\/p>\n
\u201cNo \u00e9s el que fem per nosaltres mateixos,\u00a0\u00a0<\/span>sin\u00f3 el que fem pels altres el que donar\u00e0 sentit a la nostra vida\u201d<\/span><\/h6>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/td>\n

Narraci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Nicholas Winton<\/h4>\n

Em dic Nicholas Winton i vaig n\u00e9ixer el 19 de maig del\u00a01909 a Londres, Anglaterra. La meva fam\u00edlia \u00e9s jueva, d\u2019origen alemany. Els meus pares eren en Rudolf i la Barbara Wertheimer. Van emigrar a Anglaterra abans que jo nasqu\u00e9s i van haver de canviar el cognom a Winton per integrar-se millor a la societat brit\u00e0nica. Tamb\u00e9 es van convertir al cristianisme. De petit, vaig tenir una educaci\u00f3 privilegiada i vaig estudiar en bones escoles, per\u00f2 sempre vaig sentir una gran responsabilitat d\u2019ajudar els altres.<\/span><\/p>\n

Quan era jove, vaig treballar de banquer a Londres. Amb tot, l\u2019any\u00a01938 la meva vida va fer un gran gir. Just abans de la Segona Guerra Mundial, vaig viatjar a Praga, la capital de Txecoslov\u00e0quia, on vaig veure la mala situaci\u00f3 en qu\u00e8 vivien milers de fam\u00edlies jueves. Els nens i nenes d\u2019aquestes fam\u00edlies estaven cada dia en m\u00e9s perill. Els nazis estaven comen\u00e7ant a ocupar territoris. All\u00e0 va ser quan em vaig adonar que havia de fer alguna cosa per salvar-los.<\/span><\/p>\n

Vaig decidir organitzar l\u2019operaci\u00f3 per ajudar aquests infants a escapar de l\u2019amena\u00e7a del r\u00e8gim del terror. El meu pla d\u2019acci\u00f3 va ser preparar l\u2019emigraci\u00f3 de nens cap a Anglaterra, una operaci\u00f3 coneguda com a Kindertransport<\/span> entre el\u00a01938 i el\u00a01939, que va portar milers de nens i nenes des de Txecoslov\u00e0quia fins a Anglaterra. No va ser gens f\u00e0cil, ja que havia de conv\u00e8ncer les fam\u00edlies angleses perqu\u00e8 els acollissin. Tamb\u00e9 vaig haver de recollir molts diners per pagar el transport i moltes altres despeses. Gr\u00e0cies a aquest esfor\u00e7, per\u00f2, vaig aconseguir salvar la vida de m\u00e9s de 600\u00a0infants jueus.<\/span><\/p>\n

Durant molts anys, ning\u00fa s\u2019havia assabentat del que havia aconseguit fer amb l\u2019ajuda de tantes altres persones solid\u00e0ries. Jo mai vaig parlar-ne, ja que creia que nom\u00e9s havia fet el que era correcte; no era una persona superba. Un dia, per\u00f2, la meva dona Grete va trobar un quadern vell on hi havia anotats els noms dels nens i nenes que havia ajudat a salvar. Finalment, la meva hist\u00f2ria es va fer p\u00fablica i molta gent va comen\u00e7ar a considerar-me un heroi. Jo em sentia agra\u00eft pel reconeixement, per\u00f2 sempre vaig insistir que qualsevol persona amb bon cor hauria fet el mateix que jo si s\u2019hagu\u00e9s trobat en la mateixa situaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Al llarg de la meva vida, vaig continuar ajudant altres persones i promovent causes ben\u00e8fiques. El\u00a02003 vaig ser nomenat cavaller per la reina Elisabet\u00a0II. Tamb\u00e9 vaig poder arribar a con\u00e8ixer algunes de les persones que havia salvat anys enrere, quan ja eren adults i tenien les seves pr\u00f2pies fam\u00edlies. Aquest va ser un dels moments m\u00e9s emotius de la meva vida, ja que vaig donar forma a tot l\u2019esfor\u00e7 de tantes persones per salvar unes vides tan joves que mereixien ser viscudes.<\/span><\/p>\n

Vaig viure una vida llarga: vaig arribar fins a 106\u00a0anys. Finalment, vaig morir l\u20191 de juliol del\u00a02015, acompanyat de les persones que havia estimat durant tota la meva vida: la meva fam\u00edlia. Encara avui molta gent em recorda pel que vaig fer durant aquells anys tan tristos. La meva hist\u00f2ria recorda que, en els moments m\u00e9s dif\u00edcils, fins i tot una sola persona pot marcar la difer\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3, <\/span>https:\/\/www.nicholaswinton.com\/the-list<\/span><\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cita
\n\u201cNo \u00e9s el que fem per nosaltres mateixos,\u00a0\u00a0sin\u00f3 el que fem pels altres el que donar\u00e0 sentit a la nostra vida\u201d
\n 
\n 
\n<\/a>
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\nNarraci\u00f3
\nNicholas Winton
\nEm dic Nicholas Winton i vaig n\u00e9ixer el 19 de maig del\u00a01909 a Londres, Anglaterra. La meva fam\u00edlia \u00e9s jueva, d\u2019origen alemany. Els… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12242","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12242","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12242"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12242\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12614,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12242\/revisions\/12614"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12242"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}