\u201cQui salva una vida, salva tot el m\u00f3n.\u201d<\/h6>\n
Cita atribu\u00efda al Talmud i gravada a l\u2019anell que els treballadors de Schindler li van regalar com a agra\u00efment, al final de la guerra.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/td>\n
Oskar Schindler<\/h4>\n
Em dic Oskar Schindler i mai no vaig imaginar que el meu nom acabaria lligat a la superviv\u00e8ncia de m\u00e9s de mil vides. Quan vaig arribar a Pol\u00f2nia el meu objectiu era senzill: fer fortuna aprofitant les oportunitats que oferia la guerra. Vaig establir una f\u00e0brica a Crac\u00f2via, la Deutsche Emailwarenfabrik, amb m\u00e0 d\u2019obra jueva. Era barat, era pr\u00e0ctic, era el negoci perfecte\u2026<\/p>\n
Per\u00f2 tot va canviar quan vaig comen\u00e7ar a veure el patiment als seus ulls i en escoltar les hist\u00f2ries dels seus familiars desapareguts. Els nazis els veien com a
\nxifres, com una c\u00e0rrega; per\u00f2 jo veia persones. Quan es va obrir el gueto de Crac\u00f2via (jueria marginada dins una ciutat), vaig presenciar escenes que mai no
\npodr\u00e9 oblidar: nens arrossegats pel carrer, trets indiscriminats, crits que perforaven l\u2019\u00e0nima. Va ser aleshores quan vaig entendre que tenia una responsabilitat m\u00e9s gran que els diners o el poder.<\/p>\n
Amb l\u2019ajuda del meu comptable, Itzhak Stern, vaig comen\u00e7ar a manipular els informes oficials i a inflar la necessitat de treballadors per a la meva f\u00e0brica. Cada nom que inclo\u00edem en aquella llista significava una vida salvada. Vaig gastar tots els meus recursos per mantenir-los segurs: vaig subornar oficials nazis i vaig lluitar contra la burocr\u00e0cia del sistema.<\/p>\n
Vaig convertir la f\u00e0brica en un refugi. Mentrestant, cada dia que passava temia que ens descobrissin. Per\u00f2 vaig continuar, perqu\u00e8 sabia que el que feia era just. Quan va acabar la guerra, no em quedaven diners a les butxaques, per\u00f2 vaig rebre una recompensa que cap fortuna podria comprar: un anell gravat amb aquestes paraules del Talmud: \u201cQui salva una vida, salva tot el m\u00f3n.\u201d.<\/p>\n
Avui, cada vegada que penso en aquells dies, s\u00e9 que vaig fer el correcte. Si hagu\u00e9s deixat que la por em paralitz\u00e9s, aquestes 1.200 persones no haurien tingut una segona oportunitat. No soc un heroi, simplement vaig decidir escoltar la meva consci\u00e8ncia.<\/p>\n
Fitxa <\/strong>(Petita investigaci\u00f3 hist\u00f2rica)<\/b><\/p>\n Oskar Schindler va dur a terme una acci\u00f3 heroica durant la Segona Guerra Mundial: va salvar m\u00e9s de 1.200 jueus de l\u2019Holocaust. Utilitzant la seva f\u00e0brica, situada a Crac\u00f2via (Pol\u00f2nia) com a refugi, va protegir aquests treballadors incloent-los en una llista que justificava que eren essencials per a la producci\u00f3 de materials per a l\u2019ex\u00e8rcit alemany, com ara cassoles i altres estris met\u00e0l\u00b7lics. Aix\u00f2 els mantenia fora de perill i els salvava de ser enviats als camps d\u2019extermini.<\/p>\n Aquesta acci\u00f3 va tenir lloc entre 1939 i 1945, en un context marcat per la brutal ocupaci\u00f3 nazi i la persecuci\u00f3 sistem\u00e0tica del poble jueu. Oskar Schindler, un empresari alemany que al principi buscava enriquir-se amb la guerra, va experimentar un canvi profund, despr\u00e9s de ser testimoni de les atrocitats nazis. Amb l\u2019ajuda del comptable jueu Itzhak Stern i, en moltes ocasions, tamb\u00e9 de la seva esposa, Emilie Schindler, va gestionar aquesta operaci\u00f3 de salvament sota la vigil\u00e0ncia constant del r\u00e8gim nazi.<\/p>\n La seva acci\u00f3 va tenir un gran impacte en la vida de m\u00e9s de 1.200 persones, que van escapar d\u2019una mort gaireb\u00e9 segura als camps de concentraci\u00f3. Indirectament, tamb\u00e9 va beneficiar les generacions futures, ja que els descendents d\u2019aquests supervivents han pogut contribuir al m\u00f3n gr\u00e0cies a aquesta oportunitat de vida.<\/p>\n Aquest acte heroic \u00e9s un exemple inspirador de com una persona pot actuar amb humanitat en les circumst\u00e0ncies m\u00e9s desoladores. Schindler ens ensenya que fins i tot alg\u00fa amb intencions inicialment egoistes pot transformar-se i fer una difer\u00e8ncia significativa en la vida dels altres. La seva hist\u00f2ria demostra que mai no \u00e9s tard per fer el b\u00e9 i que el coratge i la compassi\u00f3 poden triomfar, fins i tot en temps de gran crueltat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" <\/p>\n Cita![\"\"](\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-content\/uploads\/usu2168\/2024\/12\/OskarSchindler_545x335.jpg\")
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n\u201cQui salva una vida, salva tot el m\u00f3n.\u201d
\nCita atribu\u00efda al Talmud i gravada a l\u2019anell que els treballadors de Schindler li van regalar com a agra\u00efment, al final de la guerra.
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\nNarraci\u00f3
\nOskar Schindler
\nEm dic Oskar Schindler i mai no vaig imaginar que el meu nom acabaria… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12249","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12249","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12249"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12249\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12797,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12249\/revisions\/12797"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}