\u201cLa llavor d’una idea creativa no mor entre el fang i la brut\u00edcia. Brota fins i tot all\u00e0 i hi floreix com una estrella refulgent enmig de la foscor.\u201d <\/span><\/h6>\nPetr Ginz, <\/span>Diari de Praga<\/span><\/i><\/p>\n
Narraci\u00f3<\/strong><\/p>\nPetr Ginz<\/h4>\n
Soc Petr Ginz, tinc 14 anys i visc a Praga. Des de fa un temps, escric un diari. Cada dia apunto tot el que passa: les coses que veig al carrer, les not\u00edcies que escolto, els canvis que proposen fer les noves autoritats nacionalsocialistes. Tot va comen\u00e7ar amb petites restriccions: ens van prohibir als jueus anar a escoles p\u00fabliques, despr\u00e9s a parcs, teatres i biblioteques. Cada setmana sembla que hi ha noves normes per separar-nos de la resta. Fa poc ens van obligar a portar una estrella groga cosida a la roba, com si aix\u00f2 ens fes sentir diferents de la resta. \u00c9s humiliant, per\u00f2 no vull que aquesta estrella defineixi qui som. ![\"\"](\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-content\/uploads\/usu2168\/2024\/12\/PetrGrinz6_140x173.jpg\")
<\/a><\/span><\/p>\nNo escric com em sento, no \u00e9s necessari. Simplement vull deixar const\u00e0ncia del que est\u00e0 passant. M\u2019imagino que un dia alg\u00fa llegir\u00e0 el meu diari i sabr\u00e0 com era viure en aquest moment tan dif\u00edcil.<\/span><\/p>\nUna de les accions m\u00e9s importants que vaig protagonitzar abans de ser enviat a Terez\u00edn va ser quan vaig comen\u00e7ar a escriure i dibuixar de manera m\u00e9s seriosa. Mentre els carrers s\u2019omplien de soldats nazis, jo em vaig refugiar en els meus pensaments. A trav\u00e9s dels meus dibuixos i escrits, volia seguir connectat amb el m\u00f3n, intentant crear un futur millor.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-content\/uploads\/usu2168\/2024\/12\/PetrGrinz3_290x214.jpg\")
<\/a>Quan no escric, dibuixo. Sempre m\u2019ha agradat imaginar llocs llunyans, molt diferents del m\u00f3n que vivim. Fa poc vaig fer un dibuix d\u2019un paisatge lunar. Sempre somio a viatjar a l\u2019espai, all\u00e0 on no existeixen les guerres. Tamb\u00e9 m\u2019agrada llegir i estudiar. Tot i que ens han prohibit anar a l\u2019escola, faig tot el que puc per aprendre. El que m\u00e9s m\u2019agrada estudiar \u00e9s la literatura i l\u2019astronomia, ja que aprendre aquests conceptes em fa sentir lliure.<\/span><\/p>\nEncara que els nazis ens vulguin invisibles, jo escric cada dia. Escric els fets com s\u00f3n, sense emocions, sense adornar res. No s\u00e9 si el meu diari sobreviur\u00e0, per\u00f2 s\u00e9 que mentre pugui continuar anotant el que veig, una part de mi resistir\u00e0. La paraula i el tra\u00e7 del llapis s\u00f3n el meu refugi i, potser, per a aquest futur millor sense intoler\u00e0ncia ni prejudicis.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-content\/uploads\/usu2168\/2024\/12\/PetrGrinz4_535x203.jpg\")
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\nFitxa<\/strong><\/p>\nQuina acci\u00f3?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\nEll va escriure un diari personal del 1941 fins al 1942 sobre la seva vida quotidiana i les seves reflexions com a adolescent jueu durant la persecuci\u00f3 nazi. Aquest diari va contribuir a preservar la mem\u00f2ria i a conscienciar futures generacions sobre l\u2019horror de l\u2019Holocaust.<\/span><\/p>\nOn va passar?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\nEl pa\u00eds on va succeir va ser Alemanya, on va escriure el diari a Praga abans de ser deportat al gueto de Terez\u00edn.\u00a0<\/span><\/p>\nQui la va protagonitzar?<\/b><\/p>\n
Va ser protagonitzada per Petr Ginz i les seves viv\u00e8ncies com a part del col\u00b7lectiu jueu.<\/span><\/p>\nA qui va afectar?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\nInicialment, a ell mateix, com una manera de donar sentit i resistir a les seves circumst\u00e0ncies. Posteriorment, ha afectat les generacions futures, que han pogut aprendre de la seva hist\u00f2ria i reflexions gr\u00e0cies al diari.<\/span><\/p>\nQuan va passar?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\nVa passar en el context del genocidi jueu durant la II Guerra Mundial, on es portava la gent a camps de concentraci\u00f3 nazi\u00a0o camps d\u2019extermini.<\/span><\/p>\nPer qu\u00e8?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\nPetr Ginz va escriure el diari per expressar els seus pensaments, documentar la seva vida i donar sentit al caos que l\u2019envoltava. La seva motivaci\u00f3 era preservar la seva veu i la seva experi\u00e8ncia perqu\u00e8 no es perdessin en l\u2019oblit.<\/span><\/p>\nQu\u00e8 en penseu d\u2019aquesta acci\u00f3?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\nPensem que \u00e9s una acci\u00f3 important, fins i tot necess\u00e0ria, no sols per al mateix Petr Ginz, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a futures generacions i com una manera de saber el que passava des de la perspectiva d\u2019alg\u00fa que ho va viure. Petr Ginz va ser molt valent, ja que encara que fos el seu propi diari, no hi va escriure el que sentia, nom\u00e9s fets. Si no hagu\u00e9s escrit aquest diari, molts detalls de la seva vida i del que va significar l\u2019Holocaust per a la seva generaci\u00f3 s\u2019haurien perdut.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" <\/p>\n
Cita
\n\u201cLa llavor d’una idea creativa no mor entre el fang i la brut\u00edcia. Brota fins i tot all\u00e0 i hi floreix com una estrella refulgent enmig de la foscor.\u201d
\nPetr Ginz, Diari de Praga
\n<\/a>
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\nNarraci\u00f3
\nPetr Ginz
\nSoc Petr Ginz, tinc 14 anys i visc a Praga.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12265","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12265","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12265"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12265\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12941,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12265\/revisions\/12941"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-content\/uploads\/usu2168\/2024\/12\/PetrGintz_250x350.jpg\")
<\/a><\/p>\nPetr Ginz<\/h4>\n
Soc Petr Ginz, tinc 14 anys i visc a Praga. Des de fa un temps, escric un diari. Cada dia apunto tot el que passa: les coses que veig al carrer, les not\u00edcies que escolto, els canvis que proposen fer les noves autoritats nacionalsocialistes. Tot va comen\u00e7ar amb petites restriccions: ens van prohibir als jueus anar a escoles p\u00fabliques, despr\u00e9s a parcs, teatres i biblioteques. Cada setmana sembla que hi ha noves normes per separar-nos de la resta. Fa poc ens van obligar a portar una estrella groga cosida a la roba, com si aix\u00f2 ens fes sentir diferents de la resta. \u00c9s humiliant, per\u00f2 no vull que aquesta estrella defineixi qui som. No escric com em sento, no \u00e9s necessari. Simplement vull deixar const\u00e0ncia del que est\u00e0 passant. M\u2019imagino que un dia alg\u00fa llegir\u00e0 el meu diari i sabr\u00e0 com era viure en aquest moment tan dif\u00edcil.<\/span><\/p>\n Una de les accions m\u00e9s importants que vaig protagonitzar abans de ser enviat a Terez\u00edn va ser quan vaig comen\u00e7ar a escriure i dibuixar de manera m\u00e9s seriosa. Mentre els carrers s\u2019omplien de soldats nazis, jo em vaig refugiar en els meus pensaments. A trav\u00e9s dels meus dibuixos i escrits, volia seguir connectat amb el m\u00f3n, intentant crear un futur millor.<\/span><\/p>\n Encara que els nazis ens vulguin invisibles, jo escric cada dia. Escric els fets com s\u00f3n, sense emocions, sense adornar res. No s\u00e9 si el meu diari sobreviur\u00e0, per\u00f2 s\u00e9 que mentre pugui continuar anotant el que veig, una part de mi resistir\u00e0. La paraula i el tra\u00e7 del llapis s\u00f3n el meu refugi i, potser, per a aquest futur millor sense intoler\u00e0ncia ni prejudicis.<\/span><\/p>\n Fitxa<\/strong><\/p>\n Quina acci\u00f3?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n Ell va escriure un diari personal del 1941 fins al 1942 sobre la seva vida quotidiana i les seves reflexions com a adolescent jueu durant la persecuci\u00f3 nazi. Aquest diari va contribuir a preservar la mem\u00f2ria i a conscienciar futures generacions sobre l\u2019horror de l\u2019Holocaust.<\/span><\/p>\n On va passar?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n El pa\u00eds on va succeir va ser Alemanya, on va escriure el diari a Praga abans de ser deportat al gueto de Terez\u00edn.\u00a0<\/span><\/p>\n Qui la va protagonitzar?<\/b><\/p>\n Va ser protagonitzada per Petr Ginz i les seves viv\u00e8ncies com a part del col\u00b7lectiu jueu.<\/span><\/p>\n A qui va afectar?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n Inicialment, a ell mateix, com una manera de donar sentit i resistir a les seves circumst\u00e0ncies. Posteriorment, ha afectat les generacions futures, que han pogut aprendre de la seva hist\u00f2ria i reflexions gr\u00e0cies al diari.<\/span><\/p>\n Quan va passar?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n Va passar en el context del genocidi jueu durant la II Guerra Mundial, on es portava la gent a camps de concentraci\u00f3 nazi\u00a0o camps d\u2019extermini.<\/span><\/p>\n Per qu\u00e8?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n Petr Ginz va escriure el diari per expressar els seus pensaments, documentar la seva vida i donar sentit al caos que l\u2019envoltava. La seva motivaci\u00f3 era preservar la seva veu i la seva experi\u00e8ncia perqu\u00e8 no es perdessin en l\u2019oblit.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 en penseu d\u2019aquesta acci\u00f3?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n Pensem que \u00e9s una acci\u00f3 important, fins i tot necess\u00e0ria, no sols per al mateix Petr Ginz, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a futures generacions i com una manera de saber el que passava des de la perspectiva d\u2019alg\u00fa que ho va viure. Petr Ginz va ser molt valent, ja que encara que fos el seu propi diari, no hi va escriure el que sentia, nom\u00e9s fets. Si no hagu\u00e9s escrit aquest diari, molts detalls de la seva vida i del que va significar l\u2019Holocaust per a la seva generaci\u00f3 s\u2019haurien perdut.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" <\/p>\n Cita<\/a><\/span><\/p>\n<\/a>Quan no escric, dibuixo. Sempre m\u2019ha agradat imaginar llocs llunyans, molt diferents del m\u00f3n que vivim. Fa poc vaig fer un dibuix d\u2019un paisatge lunar. Sempre somio a viatjar a l\u2019espai, all\u00e0 on no existeixen les guerres. Tamb\u00e9 m\u2019agrada llegir i estudiar. Tot i que ens han prohibit anar a l\u2019escola, faig tot el que puc per aprendre. El que m\u00e9s m\u2019agrada estudiar \u00e9s la literatura i l\u2019astronomia, ja que aprendre aquests conceptes em fa sentir lliure.<\/span><\/p>\n<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n\u201cLa llavor d’una idea creativa no mor entre el fang i la brut\u00edcia. Brota fins i tot all\u00e0 i hi floreix com una estrella refulgent enmig de la foscor.\u201d
\nPetr Ginz, Diari de Praga
\n<\/a>
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\nNarraci\u00f3
\nPetr Ginz
\nSoc Petr Ginz, tinc 14 anys i visc a Praga.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12265","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12265","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12265"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12265\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12941,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12265\/revisions\/12941"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}