{"id":12279,"date":"2024-12-23T20:15:14","date_gmt":"2024-12-23T19:15:14","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=12279"},"modified":"2025-01-26T19:39:06","modified_gmt":"2025-01-26T18:39:06","slug":"roser-fluvia-institut-pius-font-i-quer","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/dia-internacional-victimes-de-lholocaust\/2025-b\/roser-fluvia-institut-pius-font-i-quer\/","title":{"rendered":"Roser Fluvi\u00e0 (Institut Pius Font i Quer)"},"content":{"rendered":"<table style=\"border-collapse: collapse; width: 100%;\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"width: 32.0728%;\"><strong>Cita<\/strong><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Roser Fluvi\u00e0 no va voler ser entrevistada mai. I va explicar una sola vegada, als seus fills, el que havia fet durant la guerra. No va voler relatar els detalls del seu pas per Ravensbr\u00fcck. Tanmateix, el mateix 1945, un periodista franc\u00e8s, que recollia les accions dels passadors de frontera, hi va contactar i va escriure d\u2019ella el fragment que reprodu\u00efm i que ens han facilitat Anna Gorchs i Roser Reixach, descobridores de la seva figura i autores del llibre <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Roser Fluvi\u00e0. Una pradenca a Ravensbr\u00fcck<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> (2023):<\/span><\/p>\n<h6><b>\u201cMadame Fluvi\u00e0, 44\u00a0anys, dos nens, va passar vuitanta vegades la frontera amb 150\u00a0persones que va allotjar a casa seva a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans, cap de les quals va tenir problemes. Els alemanys la van fer presonera el\u00a01943 i la van tancar onze mesos a les seves presons de Fran\u00e7a abans de portar-la a Ravensbr\u00fcck. \u00c9s tot el que em va dir, amb un fil de veu. Tenia pressa per anar a sargir els mitjons de la fam\u00edlia.\u201d (Jean Perrigault, <\/b><b><i>Les Passeurs de Fronti\u00e8re<\/i><\/b><b>. 1945)<\/b><\/h6>\n<\/td>\n<td style=\"width: 67.9272%;\"><strong>Narraci\u00f3<\/strong><\/p>\n<h4>Roser Fluvi\u00e0<\/h4>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El meu nom \u00e9s Roser Fluvi\u00e0. Vaig n\u00e9ixer a Prats de Llu\u00e7an\u00e8s l\u2019any 1900, per\u00f2, quan em vaig casar, vaig adoptar un nou nom, Roser F\u00e0bregas Vil\u00e0, i vaig anar a viure a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans, d\u2019on era el meu marit. I fou precisament aqu\u00ed on va passar la hist\u00f2ria que ara us explicar\u00e9.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquest relat comen\u00e7a el\u00a01939, amb la derrota de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 a mans de les tropes franquistes. Davant la desfeta i el patiment, vaig decidir acollir el primer refugiat espanyol a casa. Un any m\u00e9s tard, amb l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya de Fran\u00e7a, vaig entrar a formar part d\u2019una xarxa d\u2019evasi\u00f3 cap a Espanya de persones que fugien perseguides pels nazis alemanys i el r\u00e8gim titella de P\u00e9tain. <\/span><span style=\"font-weight: 400;\"><br \/>\n<\/span><span style=\"font-weight: 400;\">Tot passava en el secretisme m\u00e9s absolut, per protegir tant les seves identitats com la meva. De nit, els acollia a casa, on s\u2019amagaven un parell de dies fins que marxaven cap a un altre amagatall. Tots eren cares desconegudes, espantades, i mai vaig saber qui eren fins m\u00e9s tard. La meva identitat tamb\u00e9 va romandre en secret durant el temps que estaven amb mi. Mai vaig rebre cap recompensa per aquesta tasca; nom\u00e9s hi havia en joc el risc d\u2019acabar, ells i jo, a mans dels nazis i morir. Per\u00f2 jo no podia quedar-me de bra\u00e7os creuats davant de tanta injust\u00edcia. Alg\u00fa havia de fer alguna cosa contra aquests feixistes, encara que fos un gest petit: massa gent patia a les seves mans, tal com li havia passat al meu pare, i aix\u00f2 era inhum\u00e0.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El\u00a01943, per\u00f2, la Gestapo em va detenir despr\u00e9s d\u2019una delaci\u00f3 i em van sentenciar a la pres\u00f3, des d\u2019on em van deportar fins al camp de concentraci\u00f3 nazi de Ravensbr\u00fcck. Mai m\u2019ha agradat parlar sobre aquest lloc; hi ha coses tan horribles que no mereixen ni que se\u2019n parli, aix\u00ed que nom\u00e9s recalcar\u00e9 l\u2019important: vaig sobreviure-hi.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><strong>Fitxa<\/strong><\/p>\n<p><i><span style=\"font-weight: 400;\">ROSER FLUVI\u00c0 (Prats de Llu\u00e7an\u00e8s, 1900 \u2013 Perpiny\u00e0, 1983), membre d\u2019una xarxa d\u2019evasi\u00f3 de perseguits pel nazisme a Fran\u00e7a.<\/span><\/i><\/p>\n<ul>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\"><strong>L\u2019ACCI\u00d3<\/strong>: <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Actuaci\u00f3 dins d\u2019una xarxa d\u2019evasi\u00f3 de perseguits pel nazisme. Amagar i acompanyar fins a la frontera prop de 150\u00a0persones (militars aliats, jueus, resistents\u2026).<\/span><\/i><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\"><strong>EL LLOC DELS FETS<\/strong>:<\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\"> Sant Lloren\u00e7 de Cerdans (Catalunya Nord, poble a tocar de la frontera Fran\u00e7a-Espanya).<\/span><\/i><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\"><strong>LA PROTAGONISTA:<\/strong> Roser Fluvi\u00e0 \u2014de soltera, Roser F\u00e0bregas Vil\u00e0. Nascuda a Prats de Llu\u00e7an\u00e8s el\u00a01900 i morta a Perpiny\u00e0 el\u00a01983.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\"><strong>ELS BENEFICIARIS<\/strong>: Va salvar tota mena de persones perseguides per l\u2019ocupaci\u00f3 nazi: militars aliats (alguns de molt alta graduaci\u00f3), jueus, opositors i resistents.\u00a0<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\"><strong>\u00c8POCA\/MOMENT<\/strong>: Segona Guerra Mundial, Fran\u00e7a. Resident a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans, d\u2019on era el seu marit, acull refugiats espanyols el\u00a01939 despr\u00e9s de la derrota de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0. El\u00a01940, amb l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya de Fran\u00e7a, entra dins d\u2019una xarxa d\u2019evasi\u00f3 cap a Espanya de perseguits pels alemanys i el r\u00e8gim titella de P\u00e9tain.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\"><strong>MOTIVACIONS<\/strong>: Els principis humanitaris i el rebuig dels totalitarismes feixistes. Tenia present, d\u2019altra banda, les repres\u00e0lies que havia patit el seu pare per part dels franquistes a Prats de Llu\u00e7an\u00e8s.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><span style=\"font-weight: 400;\"><strong>REFLEXI\u00d3 SOBRE LA IMPORT\u00c0NCIA DE L\u2019ACCI\u00d3<\/strong>: Sense l\u2019ajut de Roser Fluvi\u00e0, molts jueus haurien estat detinguts a Fran\u00e7a i deportats i assassinats a Auschwitz. Aviadors i militars aliats haurien estat afusellats o empresonats. El seu comprom\u00eds va posar en risc la seva vida: el\u00a01943, despr\u00e9s d\u2019una delaci\u00f3, fou detinguda per la Gestapo, interrogada i tancada a la pres\u00f3, abans de ser deportada al camp de concentraci\u00f3 nazi de Ravensbr\u00fcck, d\u2019on va sobreviure. Despr\u00e9s del\u00a01945 fou reconeguda oficialment per la Rep\u00fablica Francesa com a resistent, i va rebre els reconeixements dels governs franc\u00e8s, brit\u00e0nic i nord-americ\u00e0.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cita<br \/>\nRoser Fluvi\u00e0 no va voler ser entrevistada mai. I va explicar una sola vegada, als seus fills, el que havia fet durant la guerra. No va voler relatar els detalls del seu pas per Ravensbr\u00fcck. Tanmateix, el mateix 1945, un periodista franc\u00e8s, que recollia les&hellip;  <a href=\"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/dia-internacional-victimes-de-lholocaust\/2025-b\/roser-fluvia-institut-pius-font-i-quer\/\" title=\"Read Roser Fluvi\u00e0 (Institut Pius Font i Quer)\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12279","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12279","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12279"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12279\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12942,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12279\/revisions\/12942"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12279"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}