{"id":12480,"date":"2024-12-28T10:51:04","date_gmt":"2024-12-28T09:51:04","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=12480"},"modified":"2025-01-26T19:45:39","modified_gmt":"2025-01-26T18:45:39","slug":"francesc-boix-i-campo-institut-merce-rodoreda","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/dia-internacional-victimes-de-lholocaust\/2025-b\/francesc-boix-i-campo-institut-merce-rodoreda\/","title":{"rendered":"Francesc Boix i Campo (Institut Merc\u00e8 Rodoreda)"},"content":{"rendered":"\n\n\n
Cita<\/strong><\/p>\n
\u201cLes imatges s\u00f3n proves que no es poden negar\u201d<\/h6>\n


\n<\/b>\u201cAquest home, presoner de guerra rus, ha rebut una bala al cap. L\u2019han aixecat per fer creure que era un su\u00efcidi i que es volia llen\u00e7ar damunt la xarxa met\u00e0l\u00b7lica. Aquesta altra foto representa jueus holandesos. \u00c9s a la barraca 5, anomenada de quarantena. Als jueus, se\u2019ls obligava, el mateix dia de la seva arribada, a llan\u00e7ar-se damunt els reixats, perqu\u00e8 s\u2019adonaven que no hi havia per a ells cap esperan\u00e7a de salvar-se.\u201d
\nAquest va ser el testimoni de Francesc Boix al judici de Nuremberg on, a trav\u00e9s de les fotografies de les SS i les que ell mateix va fer, va inculpar els responsables d\u2019aquesta barb\u00e0rie. Tamb\u00e9 va fer just\u00edcia a les v\u00edctimes que van ser abusades i maltractades per la seva \u00e8tnia. Les fotografies van ser proves primordials, ja que, com va dir Francesc Boix, \u201cLes imatges s\u00f3n proves que no es poden negar\u201d. Si no s\u2019haguessin presentat, qui sap si encara veur\u00edem amb bons ulls les atrocitats produ\u00efdes per una mentalitat racista\u2026<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/td>\n

Narraci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Francesc Boix i Campo<\/h4>\n

\"\"<\/a>Les canonades procedents del front es percebien cada vegada amb m\u00e9s claredat des de Mauthausen. En realitat eren dos fronts i tots dos ben propers. Amb la proximitat dels sovi\u00e8tics avan\u00e7ant des de l\u2019est i de les tropes americanes, des de l\u2019oest, les SS de Mauthausen van comen\u00e7ar a abandonar el camp cap a principi de maig de 1945, l\u2019any en qu\u00e8 el meu cos sense color va sentir pau per primer cop des de feia molt de temps.<\/p>\n

Tot i que la retirada dels SS suposava un cert alleugeriment, l\u2019excitaci\u00f3 era elevada i ning\u00fa no podia assegurar que les forces SS que havien abandonat el camp no volguessin respondre. Jo mateix no podia assegurar res. Per\u00f2, arribats en aquest punt, qualsevol possibilitat de salvaci\u00f3 era una bona excusa per lluitar. Per aquest motiu, vam fer una pancarta amb un elevat valor simb\u00f2lic, per donar la benvinguda als alliberadors de Mauthausen. Mentrestant, vaig treure la meva arma: la c\u00e0mera. Vaig comen\u00e7ar a fer fotografies de tot el que succe\u00efa: l\u2019Appellplatz, plena de presos expectants, l\u2019entrada de la primera patrulla americana al pati dels garatges, el conjunt d\u2019antics presos apoderats de les armes, l\u2019alegria dels presos\u2026<\/p>\n

He de dir que no totes les cares eren somrients; continuava sent l\u2019infern de milers de persones. Algunes fotografies van ser dif\u00edcils de fer, per\u00f2 molt reveladores i acusadores. 180 morts al camp rus \u00e9s un exemple d\u2019imatge desoladora, per\u00f2 molt \u00fatil; va ser mostrada al proc\u00e9s de Dachau i utilitzada com a prova.<\/p>\n

A mesura que avan\u00e7ava pel camp de concentraci\u00f3, experimentava tot d\u2019emocions que em colpejaven com una ona colpeja les roques; alegria per l\u2019anhelat alliberament, tristesa per les vides que no van ser salvades, r\u00e0bia per la injust\u00edcia comesa, \u00e0nsia per ingerir un bon plat de qualsevol menjar i per tornar a veure la meva fam\u00edlia\u2026<\/p>\n

Des d\u2019aquell moment va tancar-se un cap\u00edtol, el m\u00e9s dur, i se\u2019n va obrir un altre de diferent: gr\u00e0cies a les fotografies, que parlen per si soles, es van detenir els responsables del meu sofriment i del de milions de persones innocents, que llastimosament van ser perjudicades per una mentalitat racista i incoherent,.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Fitxa<\/strong> (petita investigaci\u00f3 hist\u00f2rica)<\/p>\n

Entre 1939 i 1945 es va viure a Europa l\u2019enfrontament de dues grans aliances: les pot\u00e8ncies de l\u2019Eix, amb Alemanya i Jap\u00f3 com a principals protagonistes, i els aliats, amb els Estats Units, Regne Unit, Fran\u00e7a i R\u00fassia, entre altres. Durant aquest per\u00edode es van produir batalles com la de Dunkerque, Stalingrad, Iwo Jima o Berl\u00edn, aix\u00ed com assassinats massius com l\u2019Holocaust o el bombardeig d\u2019Hiroshima i Nagasaki. La p\u00e8rdua de vides humanes es xifra entre 50 i 70 milions de persones; entre el 12\u2009% i el 8\u2009% de les v\u00edctimes van ser jueus europeus assassinats pels nazis. El poble jueu no va ser l\u2019\u00fanic afectat per l\u2019Holocaust, que \u00e9s la persecuci\u00f3 i l\u2019aniquilaci\u00f3 sistem\u00e0tica, patrocinada per l\u2019estat, dels jueus, sintes (gitanos), persones amb discapacitats f\u00edsiques i mentals, polonesos, homosexuals, testimonis de Jehov\u00e0, presoners de guerra sovi\u00e8tics i dissidents pol\u00edtics.<\/p>\n

\"\"<\/a>Francesc Boix i Camps va ser v\u00edctima de l\u2019Holocaust. A l\u2019edat de 21 anys va ser capturat pels alemanys al nord de Fran\u00e7a, on es refugiava en acabar la Guerra Civil espanyola. El van deportar al camp de concentraci\u00f3 nazi de Mauthausen, on va arribar el 27 de gener de 1941.<\/p>\n

El camp de Mauthausen se situa a la ciutat de Mauthausen, \u00c0ustria. Francesc Boix, abans de ser destinat a Mauthausen, va estar internat als camps de Vernet d\u2019Ari\u00e8ge i de Septfonds, a Alemanya.<\/p>\n

All\u00e0 es va unir al treball d\u2019Antonio Garc\u00eda Alonso, destinat al Servei d\u2019Identificaci\u00f3 del Departament Pol\u00edtic de Mauthausen, perqu\u00e8 era fot\u00f2graf. Va assumir responsabilitats de documentaci\u00f3 gr\u00e0fica, juntament amb Jos\u00e9 Cerceda, a finals de 1943. El seu ofici li permetia veure a trav\u00e9s de les fotografies gran part dels incidents a Mauthausen i els seus subcamps.<\/p>\n

L\u2019any 1943, quan l\u2019ex\u00e8rcit alemany va ser derrotat a Stalingrad, va arribar una ordre del Departament Pol\u00edtic de Berl\u00edn perqu\u00e8 totes les pel\u00b7l\u00edcules es destru\u00efssin. El seu anterior cap de les SS ho va dur a terme fins que es va cansar i llavors va delegar l\u2019ordre a Francesc Boix. Ell, per\u00f2, no va ser capa\u00e7 de destruir totes les fotografies. Francesc Boix veia i vivia cada dia les barbaritats que es duien a terme dins del camp i els subcamps de Mauthausen, i volia que tothom en fos conscient. Per tant, quan li era possible, es quedava alguns negatius i evitava que es cremessin. Seleccionava les imatges segons el seu criteri; amagava les que eren les m\u00e9s impactants i rellevants. Filament, d\u2019un total de 60.000 negatius, Francesc Boix en va salvar 20.000. No va poder quedar-se\u2019ls perqu\u00e8 era perill\u00f3s, aix\u00ed que els va amagar en diversos llocs fins a l\u2019alliberament; \u00e9s a dir, durant dos anys i mig.<\/p>\n

S\u2019ha de recon\u00e8ixer que Francesc Boix va disposar de l\u2019ajuda d\u2019altres republicans\u00a0espanyols de Mauthausen per amagar les fotografies arreu del camp. Tamb\u00e9 es van amagar alguns negatius al poble proper al camp, amb col\u00b7laboraci\u00f3 externa. Qui va ser de vital import\u00e0ncia fou l\u2019Anna Pointner (Mauthausen, 1900-1994). Fou una dona que donava mostres de simpatia a un grup de joves que arribaven cada dia del camp de concentraci\u00f3 per treballar a la pedrera Poschacher. El que va comen\u00e7ar amb un somriure quan passava el grup va donar pas a alguna conversa i finalment a una certa complicitat. Una part del recinte de la pedrera donava a la part del darrere de la casa dels Pointner i ocasionalment era el lloc on es podia establir el contacte.<\/p>\n

Jacinto Cort\u00e9s explica que, a principis de 1945, quan va saber que el destinaven a un altre lloc, va confiar a la senyora Pointner un paquet que contenia fotografies (positius i negatius). Aquesta dona, sense dir-ho a ning\u00fa, primer les va amagar en un soterrani; despr\u00e9s, en un mur de la part de darrere de la casa.<\/p>\n

\"\"<\/a>Mesos despr\u00e9s i amb el camp ja alliberat, Boix, a qui li havien dit on era la col\u00b7lecci\u00f3, es va presentar amb uns companys a recollir el paquet. Hi havia fotografies que Boix va fer de la casa de la fam\u00edlia i de diferents grups d\u2019espanyols acompanyats d\u2019Anna Pointner i de dues de les seves filles.<\/p>\n

Gr\u00e0cies al robatori d\u2019unes 20.000 fotografies i la producci\u00f3 d\u2019algunes altres (fetes pel mateix Francesc Boix), s\u2019ha pogut donar a con\u00e8ixer la situaci\u00f3 en qu\u00e8 vivien els presos dins dels camps, la qual vulnerava la majoria dels drets humans. Tamb\u00e9 es va poder inculpar els responsables d\u2019aquella bestiesa, al tribunal de Nuremberg. Si a Francesc Boix no l\u2019haguessin deportat a Mauthausen, al Servei d\u2019Identificaci\u00f3 del Departament Pol\u00edtic, potser avui dia encara viur\u00edem en un m\u00f3n en qu\u00e8 la persecuci\u00f3 i l\u2019aniquilaci\u00f3 de milions de persones per la seva \u00e8tnia estaria acceptada. He escollit Francesc Boix perqu\u00e8, gr\u00e0cies a la seva valentia, moral i habilitat fotogr\u00e0fica, el m\u00f3n ara \u00e9s una miqueta millor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cita
\n\u201cLes imatges s\u00f3n proves que no es poden negar\u201d<\/p>\n

\u201cAquest home, presoner de guerra rus, ha rebut una bala al cap. L\u2019han aixecat per fer creure que era un su\u00efcidi i que es volia llen\u00e7ar damunt la xarxa met\u00e0l\u00b7lica. Aquesta altra foto representa jueus holandesos. \u00c9s… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12480","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12480","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12480"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12480\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12947,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12480\/revisions\/12947"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12480"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}