{"id":12526,"date":"2024-12-30T09:39:26","date_gmt":"2024-12-30T08:39:26","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=12526"},"modified":"2025-01-19T10:16:12","modified_gmt":"2025-01-19T09:16:12","slug":"antonina-zabinski","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/dia-internacional-victimes-de-lholocaust\/2025-b\/antonina-zabinski\/","title":{"rendered":"Antonina Zabinski (Institut Ramon Turr\u00f3 i Darder)"},"content":{"rendered":"\n\n\n
Cita<\/span><\/strong><\/p>\n
\u00a0<\/span><\/h6>\n
\u201cLa nostra tasca era salvar aquells que no tenien ning\u00fa a qui rec\u00f3rrer\u201d<\/span><\/h6>\n

 <\/p>\n

Antonina Zabinski<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/span><\/td>\n

Narraci\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n

Antonina\u00a0 Zabinski<\/span><\/h4>\n

El fred podia ser observat per les finestres del nostre zool\u00f2gic. Ara, els diferents espais i t\u00fanels servien per protegir vides humanes. Encara recordo com es va transformar en un refugi, en aquell moment no hi havia temps per dubtar o per tenir por, nom\u00e9s sabia que era molt necessari salvar aquelles persones. La nostra vida va canviar completament. Mai no oblidar\u00e9 el dia en qu\u00e8 vaig veure les persones que el meu marit, en Jan, havia portat del gueto de Vars\u00f2via. \u201cNecessiten ajuda,\u201d em va dir. No vaig dubtar. Les seves cares reflectien fam, por, desesperaci\u00f3…<\/span><\/p>\n

Quan la guerra va comen\u00e7ar, \u00e9rem nom\u00e9s una fam\u00edlia que cuidava un zool\u00f2gic, a Vars\u00f2via. Per\u00f2 l\u2019arribada dels nazis va transformar-ho tot. Va ser en aquell moment quan em vaig adonar del que realment havia de fer: ajudar-los i fer que se sentissin segurs. No podia permetre que la por que tenien guany\u00e9s i que continuessin patint aix\u00ed. Sense pensar-hi dues vegades, vaig comen\u00e7ar a preparar llocs segurs: a les instal\u00b7lacions, els t\u00fanels sota el zool\u00f2gic, les g\u00e0bies, i fins i tot al soterrani de casa nostra.<\/span><\/p>\n

No era un favor, era una obligaci\u00f3. Qualsevol espai era bo per salvar vides. Els dies passaven i vaig establir uns codis amb ells per evitar sospites i alertar del perill. Una melodia al piano significava que tot estava b\u00e9 i que no hi havia perill. Per\u00f2, si canviava de to, s\u2019havien d\u2019amagar immediatament per la pres\u00e8ncia dels nazis.<\/span><\/p>\n

Recordo que una nit havien detingut un ve\u00ed que havia amagat jueus. El p\u00e0nic era cada vegada m\u00e9s gran, i est\u00e0vem molt preocupats. Nosaltres tamb\u00e9 ho pos\u00e0vem tot en perill per aquestes persones i per aconseguir el b\u00e9 com\u00fa. Cada dia la mort semblava que era m\u00e9s a prop. Els soldats nazis venien sovint al zool\u00f2gic, amb qualsevol excusa per poder inspeccionar. Quan venien a casa nostra jo somreia i els intentava distreure amb hist\u00f2ries dels animals que hav\u00edem cuidat en el zool\u00f2gic abans de la guerra, els quals havien desaparegut: alguns van ser traslladats, d\u2019altres van morir sota els bombardejos.<\/span><\/p>\n

Feia aix\u00f2 perqu\u00e8 no s\u2019adonessin que darrere dels llibres de la biblioteca o sota la taula del menjador s\u2019amagaven aquelles vides. Quan els soldats marxaven, sent\u00edem un gran alleujament, per\u00f2 sabia que aquest risc es repetiria una vegada i una altra. Hi va haver moments dif\u00edcils, per\u00f2 cada cop que veia les persones que ajud\u00e0vem sabia que valia la pena. Eren mares, nens, pares… persones innocents que nom\u00e9s volien viure.<\/span><\/p>\n

Una vegada, una nena petita va plorar just quan un soldat era a prop. No sabia qu\u00e8 fer i la vaig agafar r\u00e0pidament fingint que era la meva filla. Per sort, no van sospitar. F\u00e8iem sempre tot el que pod\u00edem i el que cr\u00e8iem que era correcte. Encara puc sentir el silenci dels t\u00fanels quan tot acabava b\u00e9. Van ser m\u00e9s de 300 vides, per\u00f2 per a nosaltres era un m\u00f3n sencer. Moltes vegades ten\u00edem por per si ens descobrien, per\u00f2 no hi havia cap altra opci\u00f3. Cada vida que salv\u00e0vem era una acci\u00f3 de solidaritat, resist\u00e8ncia i esperan\u00e7a contra aquell m\u00f3n d\u2019odi.<\/span><\/p>\n

Al final de la guerra vam saber que hav\u00edem salvat m\u00e9s de 300 vides, gr\u00e0cies a la valentia i per mantenir l\u2019esperan\u00e7a. No ho vam fer per ser reconeguts, sin\u00f3 perqu\u00e8 no pod\u00edem quedar-nos sense fer res davant de tanta injust\u00edcia. Per a mi, no hi havia una altra opci\u00f3, salvar vides era salvar la humanitat. Si no hagu\u00e9ssim fet res, aquelles persones haurien mort. Avui s\u00e9 que, fins i tot en els moments m\u00e9s foscos i complicats, la solidaritat pot fer possible un futur millor.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cita
\n\u00a0
\n\u201cLa nostra tasca era salvar aquells que no tenien ning\u00fa a qui rec\u00f3rrer\u201d
\n 
\nAntonina Zabinski
\n\u00a0
\n<\/a>
\n 
\n 
\n 
\n\u00a0
\n 
\n 
\n\u00a0
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n\u00a0
\nNarraci\u00f3
\nAntonina\u00a0 Zabinski
\nEl fred podia ser observat per les finestres del nostre zool\u00f2gic. Ara, els diferents espais i t\u00fanels servien per protegir vides humanes. Encara recordo com es va transformar… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12526","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12526","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12526"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12526\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12828,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12526\/revisions\/12828"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12526"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}