{"id":12536,"date":"2024-12-30T09:54:19","date_gmt":"2024-12-30T08:54:19","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=12536"},"modified":"2025-01-19T10:20:33","modified_gmt":"2025-01-19T09:20:33","slug":"jan-zabinski-institut-ramon-turro-i-darder","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/dia-internacional-victimes-de-lholocaust\/2025-b\/jan-zabinski-institut-ramon-turro-i-darder\/","title":{"rendered":"Jan Zabinski (Institut Ramon turr\u00f3 i Darder)"},"content":{"rendered":"\n\n\n
Cita<\/strong><\/p>\n
<\/h6>\n
\u201cNo fou un acte d\u2019heroisme, sin\u00f3 una simple obligaci\u00f3 humana.\u201d<\/span><\/h6>\n

 <\/p>\n

Jan Zabinski<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/td>\n

Narraci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Jan\u00a0 Zabinski<\/span><\/h4>\n

Era el 13 de mar\u00e7 de 1965, a la sagrada Terra Santa. Tenia a les meves mans un diploma, elegant i solemne, que deia: \u201cPer a Jan \u017babi\u0144ski, per la seva valentia i sacrifici per salvar vides jueves\u201d. En una cantonada llu\u00efa la signatura de Yad Vashem, juntament amb la resta de membres del Comit\u00e8 de Justos entre les Nacions. La meva mirada es perdia entre les lletres, que semblaven retor\u00e7ar-se, saltar i barrejar-se en la meva ment fins a viatjar entre els meus records. Els meus ulls ja no llegien un diploma; ara llegien una frase coneguda en un r\u00e8tol calcinat: \u201cOgr\u00f3d Zoologiczny w Warszawie\u201d.<\/span><\/p>\n

Revivia la mem\u00f2ria del paisatge devastador que van presenciar els meus ulls aquell fat\u00eddic 1 de setembre de 1939. La situaci\u00f3 de Pol\u00f2nia s\u2019agreujava cada cop m\u00e9s sota el terror de la invasi\u00f3 nazi. Aquell dia les nostres pitjors pors es van fer realitat: els alemanys van bombardejar tot el pa\u00eds, incloent-hi el zool\u00f2gic de Vars\u00f2via, el zool\u00f2gic del qual la meva esposa i jo \u00e9rem responsables. Tot va esclatar en trossos: les infraestructures, els animals i els somnis que hav\u00edem constru\u00eft amb tant d\u2019amor. L\u2019harmonia de les nostres vides i la del zool\u00f2gic, es va trencar per una escletxa de caos. Els animals que no van morir van escapar, i els pocs que van quedar van ser traslladats a Alemanya. Diria que vam quedar sols, l\u2019Antonina i jo, a casa nostra. Per\u00f2 des de llavors la impot\u00e8ncia i la tristesa ens acompanyarien per sempre.<\/span><\/p>\n

Un any despr\u00e9s, el setembre de 1940, els nazis van establir el gueto de Vars\u00f2via, i la fam i la pobresa van crear una situaci\u00f3 insostenible. Vaig fer el cor fort i vaig aprofitar la meva participaci\u00f3 en la resist\u00e8ncia polonesa per obtenir acc\u00e9s a la zona, amb l\u2019excusa de supervisar q\u00fcestions relacionades amb els animals que encara s\u2019hi mantenien. Recordo caminar amb el cami\u00f3 per aquells carrers de mis\u00e8ria jueva. L\u2019olor de brut\u00edcia, pols i putrefacci\u00f3 embriagava els meus sentits. Milers de rostres demacrats, amb mirades esquin\u00e7adores i desesperades que es creuaven amb la meva.<\/span><\/p>\n

Nens orfes plorant a les cantonades; edificis atape\u00efts i a punt d\u2019ensorrar-se; cossos malalts que jeien a terra, sense aixecar-se… Els meus ulls volien plorar, per\u00f2 jo desitjava arrencar-me\u2019ls per no haver de veure aquella realitat. Vaig mirar al meu costat, buscant el rostre de la meva dona. La seva expressi\u00f3 era igual que la meva: una barreja d\u2019horror i determinaci\u00f3. Sab\u00edem que hav\u00edem de fer tot el possible per salvar el m\u00e0xim nombre de vides jueves, encara que aix\u00f2 supos\u00e9s arriscar les nostres.<\/span><\/p>\n

Vam comen\u00e7ar a freq\u00fcentar el gueto. Amag\u00e0vem grups de persones al cami\u00f3 i les trasllad\u00e0vem al zool\u00f2gic. Alguns dormien a les g\u00e0bies buides; d\u2019altres, al terra fred del soterrani. Alguns refugiats nom\u00e9s es quedaven uns dies abans de trobar un lloc m\u00e9s segur, per\u00f2 d\u2019altres van quedar-s\u2019hi amagats fins al final.<\/span><\/p>\n

L\u20191 d\u2019agost de 1944, vaig prendre part en la revolta del gueto Vars\u00f2via de tots els jueus i polonesos v\u00edctimes de l\u2019opressi\u00f3 nazi. Em van ferir i capturar. I encara que tant de bo no hagu\u00e9s hagut de lluitar \u2014 perqu\u00e8 significaria que aquest horror mai no hauria succe\u00eft\u2014, mai me\u2019n penedir\u00e9. Si fos necessari, ho tornaria a fer.<\/span><\/p>\n

I ara, despr\u00e9s de tot, soc aqu\u00ed: viu i amb un diploma a les mans que reconeix el meu heroisme. Per\u00f2, encara que hagu\u00e9s mort, preferiria perdre nom\u00e9s la meva vida que permetre la p\u00e8rdua de centenars d\u2019altres.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cita<\/p>\n

\u201cNo fou un acte d\u2019heroisme, sin\u00f3 una simple obligaci\u00f3 humana.\u201d
\n 
\nJan Zabinski
\n 
\n<\/a>
\n\u00a0
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\nNarraci\u00f3
\nJan\u00a0 Zabinski
\nEra el 13 de mar\u00e7 de 1965, a la sagrada Terra Santa. Tenia a les meves mans un diploma, elegant i solemne, que deia: \u201cPer a Jan \u017babi\u0144ski, per la seva valentia i… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12536","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12536","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12536"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12536\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12830,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12536\/revisions\/12830"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12536"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}