{"id":12551,"date":"2024-12-30T16:31:58","date_gmt":"2024-12-30T15:31:58","guid":{"rendered":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/?page_id=12551"},"modified":"2025-01-26T19:53:19","modified_gmt":"2025-01-26T18:53:19","slug":"irene-gut-updyke-institut-merce-rodoreda","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/activitats\/dia-internacional-victimes-de-lholocaust\/2025-b\/irene-gut-updyke-institut-merce-rodoreda\/","title":{"rendered":"Irene Gut Updyke (Institut Merc\u00e8 Rodoreda)"},"content":{"rendered":"\n\n\n
Cita<\/strong><\/p>\n

En el llibre In My Hands: Memories of a Holocaust Rescuer, Irene Gut va compartir les paraules seg\u00fcents:<\/p>\n

\u201cCada dia trobava una oportunitat per sortir i deixar menjar sota la tanca. Sabia que era una gota a l\u2019oce\u00e0, per\u00f2 no podia no fer res.\u201d<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/td>\n

Narraci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Irene Gut Updyke<\/h4>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

Em dic Irene Gut Opdyke, i aquesta \u00e9s la meva hist\u00f2ria. Vaig n\u00e9ixer a Kozienice, Pol\u00f2nia, el 5 de maig de 1918. S\u00f3c una
\ninfermera polonesa i he guanyat reconeixement internacional perqu\u00e8 vaig ajudar els jueus polonesos perseguits per
\nl\u2019Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. A m\u00e9s, em van nomenar Justa entre les Nacions per arriscar la meva vida per salvar dotze jueus d\u2019una mort assegurada. Durant la Segona Guerra Mundial, quan els nazis van envair el meu
\npa\u00eds, la meva vida va canviar per sempre.<\/p>\n

Durant l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya, vaig ser contractada pel\u00a0comandant de la Wehrmacht Eduard R\u00fcgemer per treballar a la cuina d\u2019un hotel que servia els funcionaris nazis. Encara recordo com em tremolaven les mans el primer dia que vaig entrar en aquell lloc, sabent el mal que representaven aquelles persones. Per\u00f2 tamb\u00e9 vaig veure-hi una oportunitat: si podia estar tan a prop d\u2019ells, potser podria fer alguna cosa per ajudar aquells que estaven destinats a la mort.<\/p>\n

Inspirada per la meva fe religiosa i per un profund sentiment de just\u00edcia, vaig comen\u00e7ar a agafar d\u2019amagat menjar de l\u2019hotel i a portar-lo al gueto de Tarnopol. Al principi em moria de por cada vegada que ho feia. Amb cada pas que feia cap al gueto, sentia que el cor em bategava tan fort que qualsevol podria sentir-lo. Per\u00f2 sabia que no podia quedar-me de bra\u00e7os plegats mentre els jueus eren tractats com a animals. No era una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica per a mi, sin\u00f3 moral.<\/p>\n

Treballava tamb\u00e9 com a infermera quan em van capturar els alemanys i em van obligar a servir-los en un restaurant que tamb\u00e9 acollia oficials nazis. Escoltava les seves converses plenes de menyspreu i d\u2019odi, i amb cada paraula que pronunciaven, em convencia m\u00e9s que havia d\u2019actuar. \u00c9s en aquest moment que
\nvaig comen\u00e7ar a portar menjar al gueto de forma regular, per\u00f2 encara sentia que no era suficient.<\/p>\n

Un dia, mentre netejava la casa del comandant alemany per a qui treballava, vaig descobrir un soterrani gran i discret. En aquell moment, vaig saber qu\u00e8 havia de fer. Vaig decidir amagar-hi dotze jueus que coneixia del gueto. Cada dia els portava menjar i aigua per poder sobreviure. Quan veia l\u2019esperan\u00e7a als seus ulls, sentia que estava fent el correcte, per\u00f2 tamb\u00e9 em trencava el cor pensar en els riscos que corr\u00edem. Sabia que, si em descobrien, ser\u00edem tots executats.<\/p>\n

Despr\u00e9s de mesos vivint amb aquesta tensi\u00f3 constant, el final de la guerra ens va alliberar. Les dotze persones que vaig amagar van sobreviure. Quan els vaig veure sortir del soterrani, amb ll\u00e0grimes als ulls, vaig entendre que havia fet el correcte. Per a mi, salvar aquelles vides no era una opci\u00f3, era una obligaci\u00f3. Ho vaig arriscar tot perqu\u00e8 sabia que cada vida valia molt m\u00e9s que qualsevol por que pogu\u00e9s tenir.<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Fitxa <\/strong>(petita investigaci\u00f3 hist\u00f2rica)<\/p>\n

Irene Gut Opdyke va ser una dona polonesa que va demostrar una valentia i un coratge extraordinaris durant l\u2019ocupaci\u00f3 nazi, a Pol\u00f2nia. La Irene va decidir arriscar la vida per salvar un grup de dotze persones jueves i no quedar-se de bra\u00e7os plegats davant la crueltat que presenciava cada dia. Aquesta acci\u00f3 heroica va tenir lloc entre els anys 1942 i 1944, un per\u00edode conegut com l\u2019Holocaust, durant el qual milions de jueus i altres grups van ser perseguits, torturats i assassinats a Europa. Els nazis van assassinar quasi sis milions de jueus europeus.<\/p>\n

La Irene va n\u00e9ixer a Pol\u00f2nia i era una jove infermera quan va comen\u00e7ar la invasi\u00f3 nazi del seu pa\u00eds. Enmig del caos i el patiment causats per l\u2019ocupaci\u00f3, Irene va ser testimoni de les barbaritats que els nazis cometien contra la poblaci\u00f3 jueva. Aquestes accions i aquesta experi\u00e8ncia van ser molt impactants per a ella i van fer-la actuar. La seva impot\u00e8ncia davant d\u2019aquests actes no la va deixar quedar-se de bra\u00e7os plegats veient el patiment dels altres.<\/p>\n

Aquesta hist\u00f2ria es va desenvolupar en dues ciutats de Pol\u00f2nia: Radom i Tarnopol, on la Irene va viure i va treballar durant l\u2019ocupaci\u00f3 nazi. Va ser en aquests llocs on, mentre les forces nazis arrasaven la vida dels jueus, la Irene va trobar el coratge per amagar dotze persones al soterrani de la casa d\u2019un oficial nazi. En aquell moment la Irene sabia que qualsevol acci\u00f3 en contra dels nazis era extremadament perillosa. Era una decisi\u00f3 extremadament arriscada: no nom\u00e9s podia perdre la vida si la descobrien, sin\u00f3 que tamb\u00e9 posava en perill tots els que ajudava, ja que a ells tamb\u00e9 els matarien.<\/p>\n

La Irene no nom\u00e9s va amagar les dotze persones jueves, sin\u00f3 que durant mesos els va alimentar, els va protegir i els va mantenir perqu\u00e8 poguessin sortir-se\u2019n. Va fer tot el possible per mantenir-los amb vida, alimentant-los amb les poques provisions que ella mateixa aconseguia i evitant qualsevol sospita. Els portava menjar d\u2019amagat, sense que els nazis poguessin veure-ho. Amb la seva valentia, la Irene no nom\u00e9s va salvar aquestes dotze persones, sin\u00f3 que tamb\u00e9 els va donar una oportunitat de sobreviure a l\u2019Holocaust i de reconstruir les seves vides un cop acabada la guerra.<\/p>\n

Les accions d\u2019Irene Gut Opdyke van tenir un valor incalculable. La seva acci\u00f3 va tenir un impacte profund, no nom\u00e9s en les vides de les dotze persones que va salvar, sin\u00f3 tamb\u00e9 en les seves fam\u00edlies i en les generacions futures. Gr\u00e0cies al seu sacrifici, aquestes persones van poder sobreviure a l\u2019Holocaust i reconstruir les seves vides despr\u00e9s de la guerra. Van poder emigrar a altres pa\u00efsos, formar noves fam\u00edlies i, d\u2019alguna manera, reconstruir el que l\u2019Holocaust els havia arrabassat. La hist\u00f2ria de la Irene ha tingut un impacte profund i global. La seva valentia i el seu coratge han inspirat milers de persones a reflexionar sobre la solidaritat i el coratge\u00a0davant la injust\u00edcia.<\/p>\n

La seva motivaci\u00f3 va ser la fe, els valors morals i la impot\u00e8ncia que sentia davant les atrocitats nazis. Aix\u00f2 va ser el que la va fer actuar. En un moment en qu\u00e8 el r\u00e8gim nazi intentava destruir les vides de milions de persones, la Irene va triar lluitar amb un acte de coratge i generositat que ha quedat gravat a la hist\u00f2ria.<\/p>\n

Irene Gut va arriscar la vida per salvar-ne d\u2019altres, i va demostrar que l\u2019esperan\u00e7a pot sortir fins i tot dels moments m\u00e9s foscos.<\/p>\n

En la meva opini\u00f3, penso que Irene Gut va ser una persona molt valenta, ja que va arriscar la vida per ajudar aquelles persones innocents. En una situaci\u00f3 tan perillosa, on podia haver estat executada en qualsevol moment, va decidir actuar i salvar aquells que estaven condemnats. Aquest acte de solidaritat \u00e9s admirable i brillant. No tothom hauria pres la mateixa decisi\u00f3 en la seva situaci\u00f3. Molts haurien callat per por, per\u00f2 la Irene va ser un exemple de valentia davant la injust\u00edcia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cita
\nEn el llibre In My Hands: Memories of a Holocaust Rescuer, Irene Gut va compartir les paraules seg\u00fcents:
\n\u201cCada dia trobava una oportunitat per sortir i deixar menjar sota la tanca. Sabia que era una gota a l\u2019oce\u00e0, per\u00f2 no podia no fer res.\u201d
\n 
\n<\/a>
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\nNarraci\u00f3
\nIrene Gut… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":11942,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-12551","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12551","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12551"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12551\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12954,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12551\/revisions\/12954"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/projectes.xtec.cat\/memoriaieducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12551"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}